TOPONÍMIA MEDIEVAL dels Ports i comarques veïnes

Alt i Baix Maestrat, Plana Alta, Alcalatén, Gúdar, Maestrazgo, Bajo Aragón, Matarranya, Andorra-Sierra de Arcos, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià

www.portell.tk     


història

biblio. histo.

 biblio. topo.

topo. Portell

biodiversitat

eixir

TOPÒNIM

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Daimus <<DAIMUS (La Tinença de Benifassà). De l'àrab /ad-day-mús/ (la cisterna, el soterrani; el racó). Arabisme.>> [Arasa,1991] | <<DAYMUS (Ermita de San Valero en Velilla de Cinca, Huesca). En árabe, cortijo.>> [Benito]
Darnes, molí v. Arnes, molí d'
Dertose v. Tortosa
Dertusa v. Tortosa
Dertuse v. Tortosa
Dertusia v. Tortosa
Dertusie v. Tortosa
Doménec v. Torre d'en Doménec, la
Domenges v. Torre d'en Doménec, la
Donzella, font La font Donzella està al camí de Morella a Vallibona. | Encara que puga semblar que vingue de 'donzella', potser ve de 'oncella', un au del gènere Apus sp. Als Pirineus d'Osca està el riu Oncella: <<Mossen Morillo [...] y tanta memoria de su nombre, y hechos tienen en las cinco Villas, y en toda la Vall de Onsella [...] Està en la pardina, dicha de los Luzientes, o muy cerca della, en la que el mismo Santo dio nombre de Monte de San Esteuan, entre Luesia, y Longàs. Tienenle gran deuocion en todas aquellas Villas, y pueblos, que estan en la Vall de Onsella, y su Arciprestado. (pàg.114)>> [Blasco,1622]
Ebre, riu <<l'Ebre (riu): prové del llatí IBERUS, nom d'origen preromà, ibèric.>> [Torné]
Eixivert v. Alcalà de Xivert
Enesa v. Puig, el
Erbés v. Herbers
Erbes Jusano v. Herbers
Escaboça v. Mola Escaboça
Escaboçes v. Mola Escaboça
Escoboses v. Mola Escaboça
Espino, Coll de l' <<ESPINO, Coll de l' (Castellfort); colladiello pinoso (1232). Mossarabisme.>> [Arasa,1991] | <<...et dividit terminum cum Aras, et includit intus Canalellas, et dividit terminum cum Cuellar, per colladielo Pinolo/colladielo Pinoso, per oriellam de campiello Sicco... (doc.1232, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994]
Exemeno, Fratre v. Alhorre
Exiverti v. Alcalà de Xivert
Exuvert v. Alcalà de Xivert
Fabana, la La Fabana, partida de Portell, pròxima a les Cabrelles. | Trobem una explicació poc convincent però ací la deixem: <<FABANA (Panzano). Descriptivo vegetal del latín FAGUS: haya.>> [Benito]
Fabara v. Favara
Fatarella, la La Fatarella és un poble de la Terra Alta. Trobat als documents medievals com Çalfatera i Ça Alfatarella, sembla que seria un diminutiu d'alfara, RAVAL o BARRI. [Coll] | En un mapa de 1901 trobem Lomas de la Fatarella que indicaria la frontera territorial entre Olocau i Mº de Viñals (sic) -de Todolella- amb Bordón i Luco e Bordón. Sembla que podria ser una variant de Serra de la Menadella. Lo curiòs és que Coromines, en el Onomasticon, també la cita. En un altre mapa similar, una mica posterior, veiem que estan tots dos topònims, al límit territorial: "S. Menadella" i "Comas de la Fotarella" (sic). Les dos al límit territorial; Fotarella a l'esquerra i la Menadella, seguint la carena, a la dreta. Però la "Pena Cortada" la situa molt més a l'oest, ja prop d'Olocau i Bordón. [bvpb]
Favara Favara del Matarranya, Fabara en castellà, poble aragonés del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya. | <<...et omnes terminos eorum scilicet usque ad Nonasp et deinde sicut vadit et ferit in serram in Aull de Favara et deinde usque ad podium de Calcent... (pob.1181 Riu d'Algars i Batea Q)>> [Bofarull,1850] | En un llibre del s.XVII: <<Destos (caualleros de Çaragoça) se auia ydo vno al Lugar de Fabara, y de alli al Monasterio de Horta, que està vna legua deste Reyno, metido en Cataluña en el Lugar de Horta, q antiguamente fue de los Caualleros Têmplarios, y aora es de los de S. Iuan. (pàg.239)>> [Blasco,1622]
Ferizam v. Ariza
Ferreres, Mas A Portell estan el Mas dels Ferrers o, com ells diuen, Mas dels Ferreres, de dalt i de baix. | No te cap relació amb aquest lloc però en un crim que explica Escolano que va passar a Paiporta, potser s'explica la formació del topònim: <<...si bien se tuvo rastro que (Genis Ferrer) passò a Galicia, y que baxan del unos hidalgos que tienen por alla el apellido de Ferreres... (pàg.284)>> [Escolano,1611]
Fiviera de suso En algun lloc entre els termes de la Todolella i la Mata. <<...et dicta hereditas habet afrontationes, a prima parte viis de la Mata de Eneco Sanz vel Enesi Sanz, usque ad illum locum qui dicitur Fiviera de suso, et redit per illa serra, et exit ad castelum de Montelober... (pob.1233, Saranyana, Alabor i Perarola)>> [UJI; Guinot,1991]
Flor, pinnam v. pinnam Flor
Foç, la Barranc de la Foç, a Vilafranca. | <<FOCES (Ibieca, sus restos están en una altura al norte del actual santuario mariano). Del latín FAUCES: desfiladero, paso. Está ubicado en una calzada romana que en dirección a Liesa se estrecha entre colinas; LAFOZ (Rasal, Huesca). Del latín FAUCE, garganta, paso.>> [Benito]
Foçino Barranc entre Portell i la Iglesuela, també anomenat de l'Alcantarella, segons document de termenals (completar) | Cal suposar que ve de FOÇ però llegim això: <<POCIELLO (Laguarres, Tolva -Huesca-). Del latín PUTEUS: pozo; POCINO (Panillo, Muro de Roda -Huesca-). Ídem al anterior.>> [Benito]
Foradà, la La Foradà, partida de Portell, a la Rambla Sellumbres. <<FORADADA. Agujero, hondonada.>> [Benito]
Forcall Forcall, poble dels Ports. Té el sentit de trencall de rius o barancs. | <<FORCADAS (Tamarite). Metaforización oronímica de horca; FORCAT. Ídem al anterior.>> [Benito] | <<Forques (m. del Roselló): doc. ant. Furchas (s.IX), plural de FORCA, 'patíbul' o bé 'bifurcació'.>> [Torné] | En les dubtoses trobes de Jaume Febrer trobem: <<TROBA VII. Los vivres de argent en camp colorat / Apanya en tres faixes En Perot Abella / En lo seu escut. Sabse haber pasta / Desde Mompeller, é haber soportat / Molts trebals é afans guardant á Morella, / Despachant les recues de les vitualles, / Que per lo Forcall, venen de Aragó. / A son fill Jaumet veu en les muralles / De Xativa el Rey, tenir grans batalles / Ab dos Sarrahins; é ab esta ocasió / Alcanzá gran premi en la Població>> [Febrer,1276] | <<Forcall. col.684. nu.4. Queda en el una piedra de tiempo de Romanos. colu.684. nu.4 (consultar)>> [Escolano,1611]
Formiche Formiche Alto, i Formiche Bajo dins del seu terme, és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: <<El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Arcos (Arcos de las Salinas), Camarena (Camarena de la Sierra), Formiche el baxo (pertany a Formiche Alto), Cabra (Cabra de Mora), Almansa (pertany a Abejuela), Formiche el alto (Formiche Alto)... (pàg.277)>> [Blasco,1622]
Fórnols Fórnols del Matarranya. Segons la Viquipèdia, trobat en documents medievals com a "Fornos", derivat del llatí "furnulos", forn. | <<la Vansa i Fórnols (m. de l'Alt Urgell): Fórnols, doc. ant. Furnols (s.XII), prové del llatí FURNULOS, diminutiu de furnos 'forns', potser en el sentit de 'coves en forma de forn'.>> [Torné] | <<FORNILLOS (Apiés, Ilche, Violada). a) Del latín FORUM LIGNUM: mercado de maderas y leñas. b) Del latín FORNUS: horno; FORNÓ (Cajigar). Horno. FORNONS (Serraduy). a) Ídem al anterior. b) Metaforización oronímica.>> [Benito]
Fra Xemeno v. Alhorre
Fratre Exemeno v. Alhorre
Fredas v. Fredes
Fredes <<...Et transit per illam serram de los Comos et includit intus Fridas. Et vadit ferire ad Milgranera... (doc.1232, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994] | << ...Afrontationes autem termini Morelle sunt et debent esse, sicut dividit cum castro Castell de Fridas/Fredas/Castel de Fridas, et sicut dividit illa serra de Benifassa [...] Et sicut dividit cum Herbés Susans, et illas Moles Escaboçes intus. Et exit ad illa Penna del Ilannou, et exit a castell/Castell de Fridas/Fredas. (pob.1233, Morella P)>> [Guinot,1991; UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892] | <<Fredes. col.680. nu.1 (consultar)>> [Escolano,1611]
Fridas v. Fredes
Freixinets, els Els Freixinets, partida de Portell. Encara que el més probable és que derive del seu propietari, una tal Freixenet, que sabem que va ser un important comerciant de llana del poble, hi ha altres possibilitats: <<FRAGINAL/FRAXINAL, Alto y Bajo (en Araguás). a) en aragonés construcción para guardar los pastos. b) Del latín FRAXINUS: fresno; FRAGINETO (Berdún?). Ídem al anterior.>> [Benito]
Fuentes Fuentes de Rubielos és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: <<El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Rubielos (Rubielos de Mora), Fuentes (Fuentes de Rubielos), Nogueruelas (Nogueruelas)... (pàg.277)>> [Blasco,1622]
Furchas v. Forcall
Furnols v. Fórnols
Galindo v. Torre Galindo
Gandeam v. Gandesa
Gandesa Gandesa, poble de la Terra Alta. <<...et ferit ad Cretes et vadit ad Vilar de Arenis et vadit ad Gandeam et sicut aque vertuntur intus versum predictum castrum de Algars et sicut vadit usque ad serram de Azcon... (pob.1181 Riu d'Algars i Batea Q)>> [Bofarull,1850]
Gargotxo, el <<GAROTXO, Font del (Vilafranca). Mossarabisme.>> [Arasa,1991]
Garumba, la <<GARUMBA, Mola de la (Morella). Mossarabisme.>> [Arasa,1991]
Gaya Tiriche v. Tírig
Gibalcola v. Gibalcolla
Gibalcolla <<GIBALCOLLA (Catí); Gibalcolla (1239); rambla del Gibalcola (1375). De l'àrab /jibál/ (muntanya) i del llatí /côlia/ (puig). Podria tractar-se d'una tautologia amb mots de diferent llengua. A Elx tenim el topònim Jubalcolla. Arabisme.>> [Arasa,1991] | Segons un mapa del IGN 1:25000, trobem la Masía Xivalcolla, Llomes de Xivalcolla, Camí de Xivalcolla i el Barranc Xivalcolla a l'est d'Ares, en una extensió de terra que té el terme de Morella entre Ares i Catí. [IGN 570-I Ares del Maestre] | Coromines la nomena diverses vegades com GIBALCOLLA però en una ocasió, parlant d'un topònim mallorquí, parla d'un mot valencià anomenat GIBRALCOLLA. Imaginem que serà una errada perquè no hauria de tenir cap relació etimologia amb Gibraltar, si és que aquest topònim realment és una deformació del seu nom àrab: Yabâl Tarik.
Godalaviar v. Túria
Gordo, el <<GORDO, Font del (La Mata). A Albocàsser tenim el topònim Montogordo. Mossarabisme.>> [Arasa,1991]
Gresola, la v. Iglesuela, La
Guadalaviar, riu v. Túria
Guadalof, río v. Guadalope
Guadalop, río v. Guadalope
Guadalope, río Río Guadalope, que arreplega les aigues dels rius Bergantes, Fortanete i Bordón. | <<En hispanoárabe, el nombre del río que nos ocupa se pronunciaría /Wád al-lóh/, y uno de los reflejos normales en grafía latino-romance medieval es Guadalof; de aquí pudo pasarse a la forma actual Guadalope quizás por contaminación con "Lope". En cuanto a su significado, lo interpretamos por "Río de la Tabla". (pàg.395)>> [Terés,1986] | Parlant del riu Guadalope, la versió aragonesa de la wikipedia, diu: <<L'escritor musulmán Yakut, d'os sieglos XII y XIII menciona un termin agricola (nahiya) d'a redolada de Zaragoza como 'Wadi al Lawh'. Puet interpretar-se como río dos lupos u d'as tablas. Tamién s'ha interpretado lo nombre a partir de l'antroponimo 'Lop', d'orichen romanico. Tamién i ha puesto influir la cerebridad d'o Rei Lop en la formación d'o nombre, por anolochía, (a zona d'este río la yeran ocupado os cristianos en a suya epoca). Os musulmans andaluces no clamaban egual a os ríos en tot o suyo recorrido, sino por tramos dependendo d'os lugars por on pasaba. Por d'encima de Calanda se clamaba río de Cutanda u Cotenda, porque Cutanda yera o nombre d'o distrito (iqlim) d'a redolada de mas de las Matas. S'escribe sin vocal final ya en 1181: "Los fornos e las justicias que sian al foro de Zaragoza e de los morahales de Guadalof enaca que ajan los senores a medjtate". Encara s'escribiba sin -e final en 1658, quan dimpués d'una riada u creixita de lo río en facioron un informe tetulato Acto público de relaçión berdadera de la crezida o habenida del río Guadalop.>> [wikipedia]

 

Gúdar En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: <<El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son la Villa de Mosqueruela, ValdeLinares (Valdelinares), Gudar (Gúdar), Cedrillas (Cedrillas), Allepuz (comarca del Maestrazgo), Sarrion (Sarrión), San Agustin (San Agustín), Aluentosa (Albentosa), Torrijos (Torrijas), Arcos (Arcos de las Salinas), Camarena (Camarena de la Sierra), Formiche el baxo (pertany a Formiche Alto), Cabra (Cabra de Mora), Almansa (pertany a Abejuela), Formiche el alto (Formiche Alto), las Varracas, la Iaquesa (las Barracas de los Jaqueses, ara Venta de la Jaquesa pertany a Albentaosa), Rubielos (Rubielos de Mora), Fuentes (Fuentes de Rubielos), Nogueruelas (Nogueruelas), la Puebla de Valuerde (La Puebla de Valverde) i el Castellar (El Castellar) (pàg.277)>> [Blasco,1622]
Herbe Jusano v. Herbers
Herber Iusano v. Herbers
Herber Jusano v. Herbers
Herbers <<ERBERÁ (Montanuy). a) En latín árbol. b) Sitio abundante en hierba.>> [Benito] | <<...et ibi dividit terminum con Montroy, et transit per illas picueças et descendit per illos çerros, et transit per congostum de illis pinnis, Herber Iusano intus stando, transit per illas pinnas et vadit ferire ad fundum de la Scalarola... (doc.1232, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994] | <<...et illo cabeço de l'Anador, et illos picoços de la Pelerola. Et sicut dividit cum Herber Jusano/Herbe Jusano/Erbes Jusano/Herbes Susans, et illas moles Escoboses intus... (pob.1233, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892] | Carta pobla: <<...Et dono vobis similiter Herber Iusano cum suos terminos... (pob.1233, Castell de Cabres i Herbers)>> [UJI; Guinot,1991] | Una altra carta pobla (perduda): <<...donà als pobladors del dit loch d'Erbés lo dit loch a poblar [...] ladonchs senyor d'Erbés... (pob.1233, Herbers)>> | <<Herbès Iusans. col.682. nu.3 (consultar)>> [Escolano,1611] | <<Justicia de la Villa de Morella, Aldeas, y términos generales de aquélla, contra Don Gerónimo Valls, del hábito de Calatrava, señor del lugar de Erbés Jusans, del término de dicha Villa. (doc.1671)>> [Milián,1928]
Herbès Iusans v. Herbers
Herbès Subirans v. Herbeset
Herbés Susans v. Herbers
Herbeset Des de 1970 pertany a Morella. | <<Herbès Subirans. col.682. nu.3 (consultar)>> [Escolano,1611] | <<N.4. Cruz procesional de Herbeset o Herbés Susans. (doc.1928)>> [Milián,1928]
Hilactes v. Sant Mateu; v. Benifassà
Histra v. Benicarlon
Hoitura v. Altura
Horta Horta, oficialment Horta de Sant Joan. | <<Horta de Sant Joan (m. de la Terra Alta): doc. ant. Horta (s.XII), que és un plural d'HORTUM, d'època romana.>> [Torné] | Citat en la Crònica de Jaume I: <<...isquem-nos de Tortosa, sí que ells no en saberen res, e vinguem-nos-en a Horta, que és del Temple... (cap.25)>>; <<E, deçà d'Eslida e de Lleó, que hi havien vençuts bé tres milia crestians que els entraven per fer mal, que eren de les partides de Tortosa, e d'Alcanís, e de Castellot, e d'Ortta, e de Vilallonga, e d'Alcanada, e de Vallderroures, e d'altres llogars que eren vilers escampats. (cap.370)>> [JaumeI] | <<...quod homines Mirabeti et de Orta non teneantur emere de sale nostrarum salinarum, nec ire pro sale eis necessarium emere in Dertusa, et sale Dertusia uti, et non aliqua. (doc.1272)>> [UJI] | En un llibre sobre pintors apareix Horta diverses vegades. Posem un exemple: <<...que·l dit Pere Nicolau farà un retaule de fusta e pintarà a obs de la sgleya de Santa Maria de la vila d'Orta, del bisbat de Tortosa... (1401, doc.42)>> [Tolosa,2011] | En un llibre del s.XVII: <<Destos (caualleros de Çaragoça) se auia ydo vno al Lugar de Fabara, y de alli al Monasterio de Horta, que està vna legua deste Reyno, metido en Cataluña en el Lugar de Horta, q antiguamente fue de los Caualleros Têmplarios, y aora es de los de S. Iuan. En este lugar a mil pasos arrimada al Monte, huuo vna Hermita muy deuota de Nuestra Señora de los Angeles, que la fundaron los Caualleros del Temple: y en tiempo del Inuicto Emperador Carlos Quinto, fue hecha Monasterio de frayles Franciscos, y es vn deuotisimo Santuario de Recoletos...  (pàg.239)>> [Blasco,1622]
Hostalric Hostalric és un poble de la comarca de la Selva. Encara que allunyat dels Ports, el citem per dos motius: perquè surt un topònim semblant als mapes d'Ortelius i demés per on ara està Sant Rafel del Riu, i perquè surt a la Crònica de Jaume I però referint-se a Àustria (Österreich): <<Nós no tenim muller, i ens parlen de la filla del rei d'Hongria i de la del duc d'Ostalric, i ho parla el papa (cap.130)>> [JaumeI]
Huesca Huesca, Osca en català. Llegim a la wikipèdia: <<Bolskan fue una ciudad ibera ubicada en territorio de los suessetanos, en el mismo espacio que ocupa en la actualidad la ciudad de Huesca. Si bien el territorio ocupado por los suessetanos fue destruido por el pretor romano Aulo Terencio Varrón hacia 179 a.C., la ciudad de Bolskan (famosa por su ceca) fue respetada, aunque se le cambió el nombre por el de Osca.>>
Iana v. Jana, la
Iaquesa, la v. Venta de la Jaquesa
Iberus v. Ebre
Idubeda Rio v. Millars
Iglesuela, La La Iglesuela, oficialment La Iglesuela del Cid. Un exemple de diminutiu semblant, en Osca: <<LARBESA (Aragüés del Solano, Jaca). a) De árbol. b) Podría ser de un antrotopónimo latino LARBO; LARBESUELA (Laurés). Ídem al anterior.>> [Benito]

1656: En un document de compravenda:  << y al cami que va a la gresola per davall la roca de la Ramona...>> [Quiquep]

Ilannou, el v. Llanon
Ilercaonia v. Maestrat
Ildo <<Ildo, en tiempo de Romanos, era Miravete, o Albalate, lugares destruydos cerca de Peniscola. col.648. nu.7 (consultar)>> [Escolano,1611]
Indibilis v. Vinaròs
Intibilis v. Vinaròs
Jana, la La Jana és un poble del Baix Maestrat. | <<Iana villa, si fue poblacion de Noe, o si le dieron el nombre los Armenios que aportaron por aca, despues del diluvio. col.672. nu.6 hasta el numero 9 (consultar)>> [Escolano,1611]
Juncosa Juncosa és un barranc de Palanques. | <<Juncosa (m. de les Garrigues): doc. ant. coma lonchosa (s.XII), derivat de IUNCU 'jonc'.>> [Torné]
Kamarone v. Camarón
Kamerinus v. Camarón
Lacava v. Llàcova
Lachava, la v. Llàcova?
Ladefesa <<Continuando el examen de los despoblados, hallo por las memorias antiguas algun vacio en el Partido de Alcañiz: Alberit, Bergalmobada y Ladefesa fueron tres lugares de Moriscos en las cercanías de Calanda, segun parece de la concordia hecha entre el Cabildo de la Seo y el Comendador de Alcañiz y Freiles de Calatrava año 1276 (Cartulario menor de la Seo, fol.220). (pàg.335)>> [Asso,1798]
Lal-alhambra v. Alhambra
Lecinar En Molinos, poble del Maestrazgo, una mica al sudoest del nucli urbà, hi ha una partida anomenada Lecinar. En les cartes pobla també apareix un topònim semblant (?)
Lena de Calanda Lena de Calanda apareix en la carta pobla de Camarón de 1194 entre la Cañada de Verich i el castell de Boiol. | A més d'un poble i un riu en Astúries que es diuen Lena, hi ha una torre anomenada Turre de Lena (ara Torre de la Llena) en la Pobla de Cérvoles, comarca de les Garrigues. ifc.dpz.es
Linares de Mora Linares de Mora és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. | <<D. Pedro II. en 1202 cedió al Cabildo los Castillos de Linares, y Puerto-Mingalbo, para aumentar su poblacion. (pàg.335)>> [Asso,1798]
Llàcova, la <<LLÀCOVA, la (Morella); la Lachava (1194); Lacava (1239); mas de la Llecua (1273). De l'àrab /al-'aquaba/ (la costera). Arabisme.>> [Arasa,1991] | Però cal anar amb compte perquè segons la web del Grupo de Estudios Masinos del Mas de les Mates, tindria carta de població i tot, però per la data tan antiga, la cosa més probable és que fóra un altre lloc homònim: <<Doc. 3. Signatura original: A.C.A. Reg. 287-116. Carta de población de La Chava. Año 1209. [http://www.elmasino.com]
Llannou, el v. Llanon
Llanon, Penna del <<...Et sicut dividit cum Herber Jusano, et illas moles Escoboses intus. Et exit ad illa penna/Penna/Penyam del Llanon/de la Nom/Mannor/del Llannou/del Ilannou, et exit a castell de Fridas... (pob.1233, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991]
Llastres Les Llastres és una partida de Portell on estan les restes del Mas de les Llastres. | Entre Villarroya i Aliaga està la Sierra de la Lastra.
Llecua, la v. Llàcova
Llivis, els Els Llivis és una de les denes que formen el terme de Morella. La etimologia del seu topònim, al igual que la Vespa, podria ser per algun antic propietari. | <<Llívia (m. de la Cerdanya): doc. ant. Livia (s.IX), l'antropònim llatí LIBIA.>> [Torné]
Llobregat, riu El riu Llobregat, encara que ens pilla lluny, el citem per la curiositat del nom medieval: <<Vos scire volumus nobis placere quod pons qui esse consuevit supra flumen Lupricati prope Martorellum... (doc.1283)>> [Bofarull,1850] | <<el Llobregat (riu): del llatí clàssic RUBRICATUS, probablement pel color roig terrós (en llatí RUBEU); Vall-llòbrega (m. del Baix Empordà): doc. ant. Valle Lubrica (s.X), potser en el sentit de 'vall relliscosa', 'humida'>> [Torné]
Llucena Llucena, Llucena del Cid en castellà, és un poble de l'Alcalatén. | <<Lucena. col.703. nu.2 y col.704. nu.2 (consultar)>> [Escolano,1611]
Llúcia, Santa Santa Llúcia és una ermita de Castellfort i la seua marededeu té fama de protectora de la vista (en castellà, santa Lucía). | Emili Casanova, sobre el romanç andalusí (o mossàrab), copiant de Coromines, diu d'un altre lloc amb nom semblant: "Llúsies < LAUSIAS, V. 86: els mossàrabs dirien 'làusias' que els repobladors farien Llòsies o Llusies." [Casanova,2010]
Lonchosa v. Juncosa
Luco de Bordón Luco de Bordón és de la comarca del Mastrazgo i pertany a Castellote. No s'ha de conforndre amb Luco de Jiloca (pertany a Calamocha) ni amb Luco de Huerva | No s'ha de confondre amb Luco de Huerva: <<Alfonso I, dona a Fruela y su hermano Pelayo los castillos de Luco, Kacim, Iorba y Alcañiz. (pàg.220)>> [Rubio]
Lupricati, flumen v. Llobregat
   
 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà