TOPONÍMIA MEDIEVAL dels Ports i comarques veïnes

Alt i Baix Maestrat, Plana Alta, Alcalatén, Gúdar, Maestrazgo, Bajo Aragón, Matarranya, Andorra-Sierra de Arcos, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià

www.portell.tk     


història

biblio. histo.

 biblio. topo.

topo. Portell

biodiversitat

eixir

TOPÒNIM

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Abella Abella

La deixem perquè, en algun document antic, surt un topònim semblant pels voltants del terme d'Olocau del Rey. <<ABELLA. La villa.>> [Benito] | <<Abella de la Conca (m. Pallars Jussà): probablement relacionat amb el mot del llatí tardà APICULA, "abella".>> [Torné] | <<ABEJA (T). Apelia, 1n 1118; Abella, en 1164. Posiblemente estaba entre los términos de Castellote, Bordón y Saganta [vol dir Jaganta], según documento de 1197 (AHN, códice 594, p.54), Propiedades de la tierra: En 1118 Alfonso I el Batallador dio a Lope Juanes de Tarazona varios lugares, entre los que se encontraba "Apelia" (LACARRA, Documentos, nº.55). En 1163, Sancho de Tarazona dio a la orden del Hospital el castillo de Aliaga y "Abella" (ESTEBAN, Cartulario de Aliaga, nº. 2, p. 14)>> [Ubieto,1984]

Abenahurt Abenahurt

<<ABENAHURT, serram de (1209). Arabisme.>> [Arasa,1991] | <<LAVENUT/ALMUNIA DE ABINAHUT (Castejón del Puente, Huesca). Ver Almunia. Nombre musulmán de persona, primer propietario de esa granja o almunia.>> [Benito] | Abenhurt és un nom corrent dels mandataris àrabs, ibn Hurt, procedents del Banu Hurt. <<...é su hermano Galafre en Toledo, y Abenhue en Granada, Albohacen en Algarbe, é sus hijos é deudos, que eran de linaje de Godos, se fueron llamando Reyes de las Ciudades que ocupaban, como en Valencia Ihaya, en Murcia Abenhut, en Sevilla Abenabet... (pàg.61)>> [Valladares,1788] | Surt també a la Crònica de Jaume I. Un exemple: <<E, quan se faïa alba fom a una alqueria que és entre Múrcia e la muntanya on hom va a Cartagena, on soterraven los reis de Múrcia e en un puget qui ha sobre l'alqueria, e Abenhut hi jau. (cap.423)>> [JaumeI]

Abenfigo Abenfigo pertany a Castellote, comarca del Maestrazgo. | <<ABENFIGO: Benfigum, Avenfigo (1194).>> [Miguel,2007]
Abengarin <<ABENGARIN, Rahal de (1236); raphalgarino (1266); Rafalgarí; ja en terres tarragonines. De l'àrab /ráhal Ibn Garí/, en què l'antropònim podria ser d'origen llatí. Arabisme.>> [Arasa,1991]
Abnanariella v. Menadella
Abocaçer v. Albocàsser
Abubayo v. Carro (al mateix lloc o tots dos molt propers)
Adcantarelam v. Alcantarella
Adeua <<Atheua, y Adeua son agora pueblos Morellanos. col.688. nu.9 (consultar)>> [Escolano,1611]
Adzeneta v. Atzeneta
Agua Viva v. Aiguaviva
Aguabiva v. Aiguaviva
Aiguaviva Aiguaviva, oficialment Aiguaviva de Bergantes, és un poble del Matarranya. | <<AGUAVIVA: Agua Viva, Agua Viba, Aguabiva (1495).>> [Miguel,2007] | <<Aiguaviva (m. del Gironès): doc. ant. (s.X), Aqua Viva; Aiguaviva de Bergantes (m. del Matarranya): doc. ant. (s.XII), Aqua Viva.>> [Torné]
Al.Baro, Cova d' v. Albaro
Alabor Té carta pobla, junt a la Torre de Sarañana i el lloc de Perarola (tots tres suposem que en terme de la Todolella): <<...dono vobis quandam hereditatem in termino de Morella que dicitur Turris de Sarañana, cum illo villare de Alabor et cum illo villare de la Perarola... (pob.1233, Saranyana, Alabor i Perarola)>> [UJI; Guinot,1991]
alalmanerella v. Menadella
Albalate Despoblat prop de Peníscola: <<Albalate, pueblo destruydo. col.646. y 648. hasta el num.7. Antiguamente se llamò Oleatro. Alli mesmo; Ildo, en tiempo de Romanos, era Miravete, o Albalate, lugares destruydos cerca de Peniscola. col.648. nu.7; Oleatto, es Albalate, lugar que agora està destruydo, cerca de Peniscola. col.648. nu.6; Albalate de mossen Sorel [Albalat dels Sorells]. col.339. nu.5; Albalat de Segart. col.529. nu.7; Albalate de Pardinas. col.907. nu.1; Oleatto, es Albalate, lugar que agora està destruydo, cerca de Peniscola. col.648. nu.6 (consultar)>> [Escolano,1611] | Albalate del Arzobispo es un poble de la comarca del Bajo Martín. Albalate de Cinca és un poble d'Osca, de la comarca del Cinca Medio. Albalat de la Ribera és un poble de la Ribera Baixa. Albalat dels Sorells és un poble de l'Horta Nord. Albalat dels Tarongers és un poble del Camp de Morvedre. Albalat dels Ànecs era un antic assentament del municipi de Cabanes, a la Plana Alta. A l'estany i antiga albufera de Cabanes se la coneixie com Prat d'Albalat dels Ànecs. Albalat d'Altea era una antiga alqueria d'Altea, Marina Baixa. [Viquipèdia]
Albaredas, las v. Albaredes, les
Albaredes, les Les Albaredes, o la Albareda, és un petit nucli de població que pertany al terme de Portell. | Emili Casanova, sobre el romanç andalusí (o mossàrab), copiant de Coromines, poc convençut: "Alboredes (la Jana), les < mossàrab del català arboleda". [Casanova,2010]

 

1232: <<...et per pinnam pinnam vadit ferire ad calzatam de la Cabriella, et per illam calzatam descendit et vadit ferire ad rivum de las Albaredas, et per rivum rivum vadit ferire ad Matam de Ennech Sanc... (doc.1232, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994]

1255: Compravenda d'un hort: <<En Guillem Ferrer, pintor, vehín de Morella, ven a la honrada madona Guimerana, present, muller de l'honrat en Pere de Bruscha de les Albaredes [al doc.1255 diu que són veïns de Morella], hun ort seu situat en lo prat de la dita vila, lo qual afronte ab ort de vós, dita na Guimerana, ab ferreginal e palliça que quondam fon d'en Miquel Barreda et ab via pública. (1407, doc.333)>> [Tolosa,2011]

1611: <<Arboledas. col.684. nu.4 (consultar)>> [Escolano,1611]

1656: En un document de compravenda:  <<mansum in termº Portell in partª de les Albaredes>> [Quiquep]

1901: En un mapa de 1901 trobem Las Alboredas però es situa junt al R. Sallumbres. De tota manera, els mapes solen tenir moltes errades, tant en nom com en la forma. [bvpb]

Albaro, Cova d' Segons els mapes geogràfics (SigPac), hi ha el topònim Cueva Alvaro una mica més al nord del parc eòlic de la Mola de la Todolella, vora la Masía Mateu, passada la carretera. Efectivament, allà hi ha una cova, amb font inclosa. | Segons els mapes valencians, també trobem els toponims Mas de la Cueva de Alvaro i Barranco de la Cueva de Alvaro, que separa els actuals termes d'Olocau i Bordón. [TERRASIT] | <<...et vadit ferire ad fundum del Castellar de la Cazon, et dividit terminum cum Olacau, et per barranchum barranchum vadit ferire ad sierram de la Cueva de Albaro, et per serram serram, sicut aque vertunt, vadit ferire ad Abnanariellam... (doc.1232, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994] | <<...et exit ad illa torre de la Criaçon, et vadit via ad somo de illa serra de illa cova/Cova d'Albaro/d'Al.Baro/de Albero/de Albaro. Et per illo somo de illa serra exit a l'Almallarella... (pob.1233, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892]
Albentosa Albentosa és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: <<El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Sarrion (Sarrión), San Agustin (San Agustín), Aluentosa (Albentosa), Torrijos (Torrijas), Arcos (Arcos de las Salinas)... (pàg.277)>> [Blasco,1622]
Alberit <<Continuando el examen de los despoblados, hallo por las memorias antiguas algun vacio en el Partido de Alcañiz: Alberit, Bergalmobada y Ladefesa fueron tres lugares de Moriscos en las cercanías de Calanda, segun parece de la concordia hecha entre el Cabildo de la Seo y el Comendador de Alcañiz y Freiles de Calatrava año 1276 (Cartulario menor de la Seo, fol.220). (pàg.335)>> [Asso,1798]
Albero, Cova d' v. Albaro
Albocacer v. Albocàsser
Albocàsser Albocàsser, Albocácer en castellà, és un poble de l'Alt Maestrat. | <<... Et transversat Vallem Tortam et ascendit per serram, et dividit terminum cum Abocaçer, sicut aque vertunt, et per serram serram vadit ferire ad illam ramblam que descendit de la Salnadela... (doc.1232, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994] | <<Albocacer. col.581. nu.6 (consultar)>> [Escolano,1611]
Alcalá de Ebro Alcalá de Ebro és un poble de la Ribera Alta del Ebro, Zaragoza. Es perillòs conforndre'l amb el de Terol.
Alcalá de la Selva Alcalá de la Selva és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. | En un llibre d'història d'Aragó trobem que <<Por poseerlo el monasterio francés de la Sauve Majeure (Gironde), la población de Alcalá se distinguió por su apelativo "de la Selva", aunque con posterioridad (12 de octubre de 1373) sus propietarios lo vendieron a Juan Fernández de Heredia. (pàg.254)[Ubieto,1981] | Donació d'un molí a lo freires de Alcalá de la Selva: <<...volens respicere caritative domum de Alcala... (doc.1198)>> [Alvira,2010-I]
Alcalà de Xivert Alcalà de Xivert és un poble del Baix Maestrat. | Apareix en la crònica de Jaume I: <<Nos n'irem a Borriana [...] E aquells castells qui són a les espatlles, així com és Peníscola, e Cervera, e Eixivert, e Polpis, e les coves de Cinromà, e Alcalatèn, e Morella, e Cúller, e Ares, qui viuen del camp de Borriana de conduit, e seran entre nós e terra de crestians... (cap.130)>> Es pren Peníscola i es negocia amb Xivert i Cervera: <<E quan oïren lo Maestre del Temple e de l'Espital que nós haviem pres Peníscola, a pocs dies venc lo maestre del temple a Eixivert, e el maestre de l'Espital a Cervera, per ço com nostre pare e nostre avi les llurs havien donades que fossen d'aquells órdens. E sempre dixeren als sarraïns de dits llocs que, pus nós havíem Peníscola, que els rendéssem los castells damunt dits, pus carta havien de nostre pare e de nostre avi, e pus, Peníscola era lo pus honrat llogar que fos en aquella terra, e que s'era renduda, que no hi havia honta ne vergonya de render-se. E tantost els renderen los castells, e puis haguem Polpis de mantinent. (cap.185)>> [JaumeI] | <<...concedo dominio Deo et beate Marie et venerabili domui milicie Templi Salomonis et omnibus fratribus ibique Deo servientibus tam presentibus quam futuris illud castrum de Exuvert et illud castrum quod vulgo dicitur Orpesa. (pob.1169 Alcalà de Xivert i Orpesa>> [Bofarull,1850]<<Demandat eis castrum et villam de Exivert... (doc.1236)>> [UJI] | Carta pobla pactada amb els musulmans: <<...si aliquis sarracenus de Exiverto qui habitet  [...] in villa, castri Exiverti et in suis terminis... (pob.1234, Alcalà de Xivert)>> [UJI] | <<Chivert. Vease Xivert.; Xivert. col.581 nu.6, y 650 nu.9, y 661 nu.7 (consultar)>> [Escolano,1611]
Alcalatén, Castell d' El Castell d'Alcalatén està al terme d'Alcora. | Apareix en la crònica de Jaume I: <<Nos n'irem a Borriana [...] E aquells castells qui són a les espatlles, així com és Peníscola, e Cervera, e Eixivert, e Polpis, e les coves de Cinromà, e Alcalatèn, e Morella, e Cúller, e Ares, qui viuen del camp de Borriana de conduit, e seran entre nós e terra de crestians... (cap.130)>> I després de la conquesta de Borriana i Peníscola: <<...e d'aquí faïen cavalcades, e guanyam Castelló de Borriana, e Borriol, e les coves de Vinromà, e Alcalatén, e Vilahameç. (cap.186)>> [JaumeI] | <<Alcalaten. col.581. nu.6 (consultar)>> [Escolano,1611]
Alcanada v. Alcanar
Alcanar Alcanar és un poble del Montsià | <<Alcanar (m. del Montsià): potser deriva del llatí CANNA 'canya'.>> [Torné] | Apareix en la Crònica de Jaume I: <<E, deçà d'Eslida e de Lleó, que hi havien vençuts bé tres milia crestians que els entraven per fer mal, que eren de les partides de Tortosa, e d'Alcanís, e de Castellot, e d'Ortta, e de Vilallonga, e d'Alcanada, e de Vallderroures, e d'altres llogars que eren vilers escampats. (cap.370)>> [JaumeI]
Alcanerelli v. Alcantarella
Alcanís v. Alcañiz
Alcantarella <<ADCANTARELAM (1212); Alcantariela (1232); alcantarella (1233); alcantariella (1239, 1250). Encara en 1691. Actualment perdut. Diminutiu de l'àrab /al-quantara/ (el pont, l'aqüeducte, el dic). Arabisme.>> [Arasa,1991] | Està clar que significa pont però no necessàriament de pedra! En 1188, Alfonso el Trovador concedeix la Alcántara sobre el río Ebro a los canónigos de San Salvador de Zaragoza para que edifiquen en veinte años un puente de piedras. (doc.1188) [Alvira,2010-I]| <<Cantariella/Alcantariella (Adahuesca -Huesca-): Del árabe AL-QANTARA, el dique. Puentecillo en un camino para franquear una pequeña corriente de agua. También sumidero o lugar donde se recogen las aguas de la lluvia que no absorben los campos.>> [Benito2] | <<...et dividit terminum cum Cuellar, per colladielo Pinolo, per oriellam de campiello Sicco, et vadit ferire ad Alcantariela, et redit super Alcantariela/Alcantariella per barranchum sursum, et vadit ferire ad pinnam de la Calçada de la Cabriella... (doc.1232, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994] | <<...Et sicut cum dividit cum castro Cerbarie. Et sicut dividit cum castro de Aras et illa alcantarella/alcanerelli et illo termino de Portell intus... (pob.1233, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892]
Alcantariela v. Alcantarella
Alcantariella v. Alcantarella
Alcañiz Alcañiz, en català Alcanyís, poble del Bajo Aragón. | No s'ha de confondre amb Alcañiz de Huerva: <<Alfonso I, dona a Fruela y su hermano Pelayo los castillos de Luco, Kacim, Iorba y Alcañiz. (pàg.220)>> [Rubio] | En la carta pobla de Montalbán: <<Datum Alchaniz, XI kalendas... (pob.1208)>> [Alvira,2010-II]Surt en diverses ocasions a la Crònica de Jaume I. Un exemple: <<E, quan haguem estat en Saragossa, anam-nos-en al regne de Valencia car llong temps havia que no hi havia estat, e tenguem la Nadal a Alcanís, e la Ninou (any nou, cap d'any) en Tortosa. (cap.471)>>; <<E, deçà d'Eslida e de Lleó, que hi havien vençuts bé tres milia crestians que els entraven per fer mal, que eren de les partides de Tortosa, e d'Alcanís, e de Castellot, e d'Ortta, e de Vilallonga, e d'Alcanada, e de Vallderroures, e d'altres llogars que eren vilers escampats. (cap.370)>> [JaumeI] | <<...et habere juntam et unionem cum homines de Alchanniz, de Montalban, de Morella et de Cantaveylla... (doc.1253)>> [UJI]
Alchaniz v. Alcañiz
Alchanniz v. Alcañiz

Alcherez, río

Alcherez és un altre nom medieval pel que es coneixia al riu Berantes. Això segons la versió aragonesa de la wikipedia:

 

<<Lo río Alcherez ('riu Bergantes' en catalán, 'río Bergantes' en castellán) ye un afluent de lo río Guadalop que naixe en los Puertos a 12,5 km a lo sur-sudeste de Moriella. [...] L'Alcherez s'une a lo río de Cantaviella y lo río Caldes formando un trident cheográfico que da nombre a lo lugar que en ye més cerca (Lo Forcallo). [...] Las aguas de l'Alcherez y Guadalop ensemble s'entiban en lo entibo de Calanda. Antes de lo sieglo XVIII s'escribiba siempre río Alcherez los textos de la zona de Lo Mas de las Matas.>> [wikipedia]

 

Alcolea v. Pobla d'Alcolea, la
Alcolega v. Pobla d'Alcolea, la
Alcoleja v. Pobla d'Alcolea, la
Alcora Alcora és un poble de l'Alcalatén. El seu nom pareix ser que ve d'alqueria. Ho diu Escolano que, a més, fa un comentari interessant, quan parla de les construccions àrabs del Comtat d'Oliva: <<...que los Moros, al lugar de pocas casas llamavan Alqueria; al de muchas, Beled, que quere dezir Pueblo; al de una no mas (que nosotros llamamos Alqueria) ellos llamaban Rahal, o Rafal. (col.164)>> [Escolano,1611] | <<Alcora. col.703. nu.1 y 2 (consultar)>> [Escolano,1611]
Alcorba <<ALCORBA, Serram de (1157); ruppe de Corbo (1213); Corbon (1239); castrum de Corbo (1303); Castell den Corbó (1691); Mas i Font de Corbó (Vilafranca, Benassal). Poser de l'àrab /al-qúrba/ (la més pròxima). Arabisme.>> [Arasa,1991] | <<CORBEN (San Martín de Ciellas, Huesca). a) Antrotopónimo latino del primer propietario CORBUS. b) Descriptivo de fauna, de CUERVO; CORBINOS. Ídem al anterior (Corbus/Corbennius).>> [Benito]
Aldea, l' L'Aldea és un poble del Baix Ebre. Passa per diverses ordres i també per la corona fins que en 1304 va ser venut al monestir de Santa Maria de Benifassà. | A continuació, un fragment d'un document on s'ofereix a l'orde de Rueda: <<...et ofero unam meam hereditatem quam habeo in Illa Aldeia [...] vel abere debeo in illa turre de predicta Aldeia cum aquis et paschuis... (doc.1228)>> [Contel]
Aldeia, illa v. Aldea, l'
Alfatarella, Ça v. Fatarella, la
Alforre v. Alhorre
Algars?? <<Algar. col.101. nu.1; Algar. col.832. nu.1 (consultar)>> [Escolano,1611]
Algars Riu Algars, però també castell, molí i casal d'Algars, situat vora la Cova d'Algars, avui terme de Batea (Terra Alta). El riu, fins al s. XVI era conegut com el riu de Na Lladriga en tot el seu primer tram, des del naixement fins a la villa de Lledó. El topònim resulta d'un ètim llatí RIVUM (riu) i un ètim àrab ALGAR (cova), per tant, significaria "riu de la cova o de les coves", nom que li escau per les cobes que es troben a les seues riberes. [Vallés] Té carta pobla: <<...concedo vobis omnibus populatoribus de Rivo de Algars et de Batea presentibus atque futuris ad populandum et meliorandum castra et villas de Rivo de Algars et de Batea et omnes terminos... (pob.1181 Riu d'Algars i Batea Q)>> [Bofarull,1850]
Algezira v. Alzira
Alhambra, la La Alhambra de Granada. Encara que ens queda molt llunyana, la citem per la particularitat del seu nom medieval en un acarta enviada a la corona d'Aragó: <<Enviamos esta carta de Lal-alhambra de Granada... (doc.1316)>> [Bofarull,1850]
Alhambras, Las Las Alhambras és una pedania de Manzanera, poble de la comarca Gúdar-Javalambre.
Alhorre <<ALHORRE (1233); Alforre (1254); mas de fratre Exemeno (1307); Mas de Fra Xemeno (Morella). De l'àrab /al-húrra/ (la lliure, la noble). Arabisme.>>  [Arasa,1991]
Aliacha v. Aliaga
Aliaga Aliaga és un poble de las Cuencas Mineras. | <<Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona prohíbe apoderarse de las acémilas del Hospital de Aliaga y a quienes las conduzcan: "...nullus sit ausus pignorarre azemilas proprias dicte domus Hospitalis de Aliacha..." (pàg.311)>> Alvira,2010-I
Allepuz Allepuz és un poble de la comarca del Maestrazgo. En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre i Allepuz, que és la únic de l'actual Maestrazgo: <<El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son la Villa de Mosqueruela, ValdeLinares (Valdelinares), Gudar (Gúdar), Cedrillas (Cedrillas), Allepuz (comarca del Maestrazgo), Sarrion (Sarrión)... (pàg.277)>> [Blasco,1622]
Almallarella v. Menadella
Almansa Almansa està dins del terme de Abejuela, en la comarca Gúdar-Javalambre. En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: <<El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Cabra (Cabra de Mora), Almansa (pertany a Abejuela), Formiche el alto (Formiche Alto), las Varracas, la Iaquesa (las Barracas de los Jaqueses, ara Venta de la Jaquesa pertany a Albentosa)... (pàg.277)>> [Blasco,1622]
Almenarella v. Menadella
Almanariella v. Menadella
Almiçra v. Camp de Mirra
Almochuel <<Continuando el examen de los despoblados, hallo por las memorias antiguas algun vacio en el Partido de Alcañiz: [...]En el termino de Albalate. El Obispo D. Vicente lo dió para poblarlo à D. Andrés Justicia en 1242. Estubo despoblado muchos años, hasta que el difunto Arzobispo D. Agustin de Lezo se empeñó en su restauracion con gran beneficio de la cosa pùblica, y de aquel país. Llamase en el dia la Villa de S. Agustin. (pàg.335)>> [Asso,1798]
Alocaf v. Olocau
Alocau v. Olocau
Altura Altura és un poble del Alto Palancia. El citem per la singularitat del nom amb el que apareix a la Crònica de Jaume I: <<...e nós vinguem, e albergam en Hoitura que ens havien renduda. E eixí a nós l'arquebisbe de Tarragona [...] e quam fom a Morvedre... (cap.317)>> [JaumeI]
Alvaro, Cueva v. Albaro
Alventosa v. Albentosa
Alzira Alzira és un poble de la Ribera Alta. La citem i posem un exemple per la singularitat del nom: <<...E enviaren-nos sos missatges que Algezira era bon lloc e honrat, e dels mellors que fossen en lo regne de València... (cap.329)>> [JaumeI]
Ambajo v. Carro (mateix lloc o molt propers)
An-Baxo v. Carro (mateix lloc o molt propers)
Anador v. Andador
Andador Al terme de Torre d'Arques, prop de la confluència amb els termes de Mont-roig i Herbers, està la partida Los Andadores.[SITAR] | A Albarracín també hi havia la Torre del Andador | <<ANADOR, cabeço o costa de (1233); costam que dicitur Andador (1250); Andador (1291); Foya del Andador (1443). Actualment perdut. De l'àrab /an-nazúr/ (el lloc de guaita). Arabisme.>> [Arasa,1991] | Revisant documentació del segle XIV, trobem ANDADOR i també LENDADOR (llogater): <<...et que tenga endreçats los dits arbres ceps et tries et altres fruyters axi aquells qui huy hi son com aquells qui seran en lendador [...] Mas empero com en lo entriament faedor en lo dit andador sien necessaries algunes treveses de roure o daltre fusta fort... (doc.1368)>> [Bofarull,1850] | <<...sic incipientes in valle de los Pardos, et per vallem vallem vadit ad illam costam del Andador, et ibi dividit terminum con Montroy, et transit per illas picueças... (doc.1232, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994] | <<...Et sicut dividit cum illo villar de Nicolau intus, et illo val de los Pardos, et illo cabeço de l'Anador/Andador/Andor, et illos picoços de la Pelerola... (pob.1233, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892]
Andor v. Andador
Antº Cerda, mansi v. Monges, mas de
Aonbayo v. Carro (mateix lloc o molt propers)
Aqua Viva v. Aiguaviva
Aras v. Ares
Aras de Morella v. Ares
Arboledas v. Albaredes, les
Arcos Arcos de Salinas és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: <<El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Aluentosa (Albentosa), Torrijos (Torrijas), Arcos (Arcos de las Salinas), Camarena (Camarena de la Sierra)... (pàg.277)>> [Blasco,1622]
Arenis, Vilar de v. Arenys
Arenys Arenys de Lledó, en castellà Arens de Lledó, poble del Matarranya. | <<Areny de Noguera (m. de la Ribagoça): doc. ant. Arinio (s.IX), sorrals de caràcter fluvial; Arenys de Lledó (m. del Matarranya); Arenys de Mar (m. del Maresme); Arenys de Munt (m. del Maresme).>> [Torné] | <<...et ferit ad Cretes et vadit ad Vilar de Arenis et vadit ad Gandeam... (pob.1181 Riu d'Algars i Batea Q)>> [Bofarull,1850]
Ares Ares, oficialment Ares del Maestrat, és un poble de l'Alt Maestrat. Pel nord hi ha topònims que podrien estar relacionats i que ens podrien ajudar a comprendre la seua etimologia: <<BARA [Sabiñánigo, Osca]. De ARA: monte, altar, altura. Igual que el topónimo próximo Guara. Muchos pueblos toman el nombre de la montaña a cuyas faldas asientan o viceversa: Bara/Guara, Aneto, Grata...; MONTEARAGÓN. Castillo, luego monasterio, funado para la conquista de Huesca. Puede venir de MONTE y ARA: alto, cerca hay una altura con el mismo nombre que el castillo. También se pudo denominar así como recuerdo al viejo territorio en torno a Guara (ARA) que se llamó Aragón.>> [Benito] | Apareix en la crònica de Jaume I: <<Nos n'irem a Borriana [...] E aquells castells qui són a les espatlles, així com és Peníscola, e Cervera, e Eixivert, e Polpis, e les coves de Cinromà, e Alcalatèn, e Morella, e Cúller, e Ares, qui viuen del camp de Borriana de conduit, e seran entre nós e terra de crestians [...] E quan hagem menjat, e era prop d'hora de vespres, venc a nós missatge que peons de Terol e de la frontera havien emblat Ares [...] E ell (don Atorella) dix: -Senyor, no-hi tardets, que Ares és molt bo llogar e molt fort, e podets-lo retenir a pesar de tots quants sarraïns ha al món: e pensats de cavalcar, e no tardets, que jo sé el llogar qual és, e vós veurets-ho quan hi serets, e direts que jo us he dita veritat. (cap.130)>>, però, senguint la crònica, quan el rei està a mig camí des de Gea de Albarracín, on estava caçant senglars, després de fer nit a Villarroya, ha de canviar la ruta i, en comptes d'anar-se'n a Ares, es dirigeix a Morella: <<...e quian fom sus al cap de la serra que hi podia haver tro a mija llegua, venc-nos un ballester a cavall, e venc trotant e d'arlot així com venir podia a nós, e dix-nos: "-Senyor, saluda-us don Blasco, e dis-vos que sua es Morella". [...] e (Fernando Dieç) dix-nos: "-Lleixats l'anada d'Ares, que Morella és gran cosa". [...] E dixeren don Pero (Ferrández) e don Atorella, que pus que aquella anada d'Ares haviem emparada que hi anàssem, e puis que anàssem a Morella [...] E dix Ferrando Dieç: "-Senyor, jo són aqui dels menors de vostre consell, mas que és que us diga negú, a Morella anats, e manats alforrar los peons de Terol e de les aldees, e que us siguen tant com poden, a que lleixen tots los serrons". E nós entenem, que deïa ço que mellor era, car enans deu hom atendre a les grans faenes que a les menors. E dix-nos que pensàssem de cuitar, que gran carrera havia d'aquell lloc tro a Morella. (cap.132-133)>> Després hi ha una confrontació dialèctica entre don Blasco de Alagón i el rei i, acabada la qual, el rei es dirigeix a Ares: <<E en tant (don Blasco) fermà los genolls denant nós, e féu-nos homenatge de mans de de boca com tenia lo castell de Morella per nós. E nós estiguem aquell dia aquí, e l'altre dia partim-nos-en, e anam-nos-en a Ares, e cobram-lo, e donam als peons per ço com l'havien emblat als sarraïns, tant, que ells foren pagats de nós. (cap.137)>> | Després de la conquesta de Borriana li arriba un missatge al rei, que estava en Terol, de la promesa de rendició de Peníscola. Emprén la marxa i aquesta va ser la ruta: <<E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Vila-roja, que és de l'Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d'Ares, e de la canada d'Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Themi, e passam pel pla de Sent Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc a hora de vespres fom denant Peníscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge. (cap.183)>> [JaumeI] | <<...et vadit per oriellam de campiello de monjo Sancho, et transversat per forcallum de canada de Aras, et vadit per çerrum, in antea per fundum de Canalellas, et dividit terminum cum Aras, et includit intus Canalellas, et dividit terminum cum Cuellar, per colladielo Pinolo... (doc.1232, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994] | <<...Et sicut cum dividit cum castro Cerbarie. Et sicut dividit cum castro de Aras/Ares et illa alcantarella... (pob.1233, Morella P)>> [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892] | Vigilar no confondre'l amb Aras: <<...vicino loci de Ares, aldee de Alpont... (1408, doc.364)>> [Tolosa,2011] | <<Aras de Morella. Ganase de poder de los Moros. col.694. nu.1 y col.706. n.5 (consultar)>> [Escolano,1611]
Arinio v. Arenys
Ariza Ariza és un poble de la Comunidad de Calatayud. La citem perquè allà s'hi han donat cartes pobla, com a d'Alcañiz de 1179 (...apud Ferizam...)
Arnes, Molí d' El Molí d'Arnes, o Molí Darnes, està al riu de les Albaredes, un poc més avall de dit despoblat.

 

1656: En un document de compravenda:  <<Conf. cum t. del moli de Arnes et t. mansi de Antº Cerda>> [Quiquep]

Arriello v. Riello
Asclum En la carta pobla de Camaró, cosa que indica que està entre el sud d'Aragó i nord del País Valencià, sense descartar el sudoest de Catalunya. | Com que no tenim ni idea de quin lloc és, investiguem per internet, i en un llibre titulat "Dell' Antichità Picene", que parla sobre els picens, un poble que vivia en la regió del Picenum, on es troba la ciutat d'Ancona, a Itàlia, però també Asculum (Ascoli): <<Silio Italico per altro lo fa di due sillabe sole piuttosto che di tre, siccome disse. "Et inclemens hirsuti signifer Ascli", com pure i Greci scrittori Strabone nel V. libro della sua geografia, Plutarco nella vita di Pompeo, Appiano nel libro primo delle guerre civili e l'Epitomatore di Stefano tutti lo scrissero contratto come Silio, cioè Asclum in due sillabe, piuttosto che Asculum di tre sillabe. E il solo Tolommeo, il quale in molte altre cose "Romanam sequutus est formam", per usare le parole del Cluverio scrisse Asclum all'uso Greco, ed Asculum all' uso Latino. Ma è da notare, che Silio Italico doveva servire al verso, e perciò usando d'una licenza poetica, contrasse la parola Asculum in Asclum, e che gli scrittori Greci per loro proprietà, conforme notò lo stesso Cluverio, solevano accorciare i nomi proprj e dei luoghi, e degli uomini, facendo da 'Tusculum', 'Tusclum'; da 'Catulus', 'Catlus'; da 'Lentulus', 'Lentlus'; da 'Proculus', 'Proclus'. Onde non è maraviglia, se anche di 'Asculum' fecero 'Asclum'.  [Colucci,1792]
Ascó Ascó, poble català de la Ribera d'Ebre. <<...et ferit ad Cretes et vadit ad Vilar de Arenis et vadit ad Gandeam et sicut aque vertuntur intus versum predictum castrum de Algars et sicut vadit usque ad serram de Azcon et deinde usque ad Matarranam. (pob.1181 Riu d'Algars i Batea Q)>> [Bofarull,1850] |Igual que Garcia és un poble amb nom de persona, potser Ascó també ho podria ser (Gascó, Bascó, Uascó?), segons Coll, però, no ho té gens clar. [Coll] | I si fóra l'Asclum de la carta de Camaró?
Assuca <<ASSUCA, Coll de l' (El Boixar - Fredes). De l'àrab /az-zuqqaq/ (el carreró). Arabisme.>> [Arasa,1991]
Atheua <<Atheua, y Adeua son agora pueblos Morellanos. col.688. nu.9 (consultar)>> [Escolano,1611]
Atorella Després de la conquesta de Borriana li arriba un missatge al rei, que estava en Terol, de la promesa de rendició de Peníscola. Emprén la marxa i aquesta va ser la ruta: <<E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Vila-roja, que és de l'Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d'Ares, e de la canada d'Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Themi, e passam pel pla de Sent Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc a hora de vespres fom denant Peníscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge. (cap.183)>> [JaumeI]
Atzeneta Atzeneta del Maestrat és un poble de l'Alt Maestrat. | <<Adzeneta de Culla. colum.705. num.3; Zeneta. col.728. nu.10 (consultar)>> [Escolano,1611]
Aull de Favara v. Favara
Avenfigo v. Abenfigo
Avinsolana <<AVINSOLANA, albercan (1157); alberc de Ben Sitona (s. XIV), entre Morella i Vallibona. Actualment la Serra de Santa Àgueda. De l'àrab /Ibn Sidúna/. Arabisme.>> [Arasa,1991]
Àvol Els Plans del Àvol, partida de Morella: <<...hun camp de terra nostre franch e quiti, situat en lo terme de Morella en la partida dels Plans del Àvol al colomer d'en Làzer, confrontat ab terra de vós matex, e ab Miquel Terrent e carrera pública e barranch. (1416, doc.756)>> [Tolosa,2011]
Azcon v. Ascó
   
 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà