COL·LOQUI DEL CASAMENT DE |
|
MIQUELO I TOMASA |
|
|
PRIMERA PART |
|
Vaig a contar, senyores, |
un cas que ha passat |
de una viudeta honrada, |
i açò és veritat, |
lo que dic ací, |
que esta viuda tenia un fadrí, |
i éste anava en pena, |
que al pobret li picava l'esquena; |
estava trencat, |
geperut, coixo i estevat1, |
i a sa mare indica: |
"Pronte, pronte, busque'm una xica, |
perquè em vull casar, |
i sinó, la vida a mi em va a
costar". |
|
Com la mare volia tant a Miquelet |
li torna de resposta: "Fill,
estate quiet, |
deixat, de casar, |
perquè ara està el pa molt car |
i molt poc es guanya, |
perquè és temps que gruny molt la
canya, |
i si pa no hi ha, |
bastonades i rinyes hi haurà. |
i sarpa a la grenya, |
i se'n durà les culpes la pobra vella. |
|
Ell li digué a sa mare, molt
desesperat: |
"Busque'm pronte una xica, |
sió perdré el cap, |
perquè el tinc calent. |
Pronte, pronte, busque'm de repent |
cóm acomodar-me, |
perquè jo ja no puc aguantar-me |
sense tindre dona, |
que el casar-se és cosa molt bona, |
i si vivim quiets |
passarem una vida com dos angelets. |
|
Com la mare mirava que el fill
està mal |
i és per falta de dona, salta del
portal, |
i entra en una casa |
a on havia una tal Tomasa, |
i ésta és fadrineta, |
de vint anys, i era donzella, |
sense ningun mal, |
només quatre voltes crià2 en l'hospital; |
i li diu: "Tomasa, |
tu no saps a mi lo que em passa |
en lo meu Miquel: |
ell està que li salta la fel |
perquè es vol casar, |
i jo ací t'he vingut a parlar |
a ta casa a posta, |
i de tu espero ací la resposta". |
|
I respongué Tomasa molt agraïda: |
ací té una criada, senyora tia; |
sols jo vull saber |
si Miquel és un bon faener, |
que açò dels fadrins, |
solament conseguisquen sos fins, |
tot fàcil ho troben, |
i enganyar a les fadrines proven; |
i si és 'mal trabaja', |
el ruido mai s'acaba en casa; |
i si anem parlant, |
bastonada, puntapeu i avant. |
|
I respongué la viuda: "Sabràs
Tomasa |
que Micalet governa tota la casa; |
és molt faener, |
i a mi em guanya moltíssim diner, |
adobant3
llibrells, |
plats de polla4,
cànters, cossis vells, |
i també ven palletes5, |
i en agulles, busca sabatetes; |
també és cisteller, |
i si no li està a conte, fa de
foguerer6, |
i pela rossins7, |
i si no té faena, va a vendre
malvins8. |
|
I respongué Tomasa, fent els seus
quefers: |
"Pronte, senyora tia, a treure els
papers, |
no gastem raons, |
lo que falten són amonestacions |
si s'ham de casar, |
i no darem que parlar. |
Que vinga Miquel, |
perquè tinc unes coques de mel |
per a berenar, |
que les coses s'han de raonar, |
i si hi ha diners, |
es casarem en una i valdrà per
tres. |
|
Anà la mare a casa i diu a Micalet: |
"Ves a veure la xica, que això ja
està fet"; |
es posà el capot, |
i calent així com un foc |
se n'entra en la casa, |
i s'assenta al costat de Tomasa |
fent el borinot, |
que Miquel parlava molt poc, |
que era tartamut, |
en un cap com un micharmut?; |
i allí s'arreglaren |
pues al cap de tres dies ja se
casaren. |
|
Celebraren les bodes en hora bona |
i corrent a Mislata anà la sogra; |
tres tandes9
portà |
cap a casa, i les va guisar |
al dret i al revés; |
convidaren a molts palleters5, |
i en grans mocadors |
acudiren molts adobadors |
a honrar la paella |
i d'açò està molt contenta ella, |
la sogra i la nora, |
perquè tots li donaven la
enhorabona. |
|
Com sabem que són nobles tota
aquesta gent, |
de Mislata portaren molt de vi i
aiguardent, |
i bebent, brindaven |
tan de pressa que els gots se
tocaven, |
i en la carabassa |
tots brindaren per la tal Tomasa; |
ballaren la jota, |
i ballant s'empinaven la bóta, |
hasta que els fumets |
de tan forts, agarraven grans
pets, |
que en terra es tombaren, |
i en tres dies d'allí no s'alçaren. |
|
Passaren la tormenta de vi i
aiguardent, |
i respongué Tomasa: "Açò és mala
gent". |
Per fi, cistellers, |
adobadors3 de
cosis, també fogueters6, |
allí s'enredaren; |
tinc entés que s'abastonejaren, |
i la tal Tomasa, |
la arrastraren per tota la casa, |
açò ho causà el vi, |
i renyint se n'ixqueren d'allí, |
tots bruts, plena de cendra, |
i a fer pau se n'anaren a la
taberna. |
|
Açò és lo que passà |
en la boda de Quélo i Tomasa, |
i en atra segona part |
donaran lo que ací falta. |
|
|
SEGONA PART |
|
Els que en la primera part |
me hagen escoltat, |
vinguen, que en la segona |
els daré explicat |
el bon casament |
que Miquelo arreglà de repent |
entre ell i sa mare, |
en Tomasa la de la comare, |
filla del sereno, |
que a la sogra li donà veneno, |
néta d'un fosser10, |
que es feu loco i ara és
cisteller. |
|
De esta tal Tomasa, |
morí la mare, |
i al cap de quinze dies, |
també son pare; |
es va retirar a una tia |
que ajuda a pelar pardals |
per la ploma; |
des d'allí va dependre la broma, |
de allí va passar, com dalt diu, |
que va anar a criar2. |
|
De l'hospital se'n tornà, |
no tenint crià, |
a auxiliar-se a la casa |
que està a sa tia, |
i allí s'arreglà com hem dit, |
i en Miquelo es casà, |
i portà de dot |
vint-i-quatre ungüents en un pot: |
el u, ora tu tia?, |
la trisca11,
bàlsem Maria?, |
mercurio?, i els
tals tots juntets, |
en lo dels minerals, |
són per curar lo que vostés no
ignoren |
ni jo em vull explicar. |
|
Deixem-se estar de cuentos, |
i anem a casa, |
a veure com ho passen |
Quelo i Tomasa; |
com ho han de passar |
sense tindre un mos que menjar? |
Quelo suspirava |
i Tomasa en gran aire parlava: |
"Ves a fer faena, |
pillo, guanya per a una sisena12, |
i pronte, afaram13, |
i no aguardes a que em muiga de
fam". |
|
Quan va oir Miquelo |
aquella expresió, |
demanant pa Tomasa, |
digué: "Tens raó". |
Se'n va pels carrers, |
i cridava: "Qui vol fer foguers6?" |
i anava en tal pena, |
en bonyigos i fang a la esquena, |
hasta que els tirà, |
ni un diner tan solament guanyà. |
Algo calent de orella, |
se'n torna a casa, |
i en temps de entrar en ella |
el veu Tomasa; |
com tenia fam, li digué: |
"Trau diners, vegem |
lo que hui has guanyat"; |
i Miquel, un poc enfadat, |
va dir: "Esta gossa, |
si vol pa, agarre una filosa14". |
|
A l'instant que Tomasa |
oí nomenar |
a la gossa i filosa, |
mal li va a pegar, |
i en un calbissó15 |
a Miquelo el fa anar de cantó, |
i ell, veent-se calent, |
de Tomasa s'agarrà corrent, |
i mal li estigué |
perquè pronte en terra caigué, |
i ella damunt, |
quan divisà la trompa16,
i al punt |
ella l'agarrà |
i en lo cap tal trompà li pegà |
al pobre Miquel |
que és miracle com no feu fel. |
|
Com diu la mala raça, |
de que en la trompa16 |
li ha de pegar trompades |
hasta que es rompa, |
s'espasmà Miquel, |
gepa en terra, i els ulls posà al
cel; |
cridava a sa mare, |
i no estava; pero un compare |
que ell té palleter4, |
i passava entonces per lo carrer, |
sentint el ruido, |
entrà a veure què és |
tal alarido; |
i s'agarrà en ella, |
i ella al punt ja li tirbà17
una orella, |
li tirà tal mos, |
que en les dents li va arrancar un
troç; |
soltà a d'ella, i se'n va corrent, |
en lo cap per terra, |
tirant sang com qui ve de la
guerra, |
no se a on ha pegat, |
lo que sé, que molt prop no ha
parat. |
|
A penes que Miquelo |
es pogué escapar |
de les mans de Tomasa, |
correns se'n va anar |
a casa de l'amic |
de l'orella tallada, com dic. |
Mentrestant, Tomasa, |
veent-se a soles, saquejà la casa. |
Primer va agarrar |
a la trompa16,
que és d'adobar, |
martell i alicates, |
fil de ferro, perol de les
Ilaques?, |
i com no té caixes, |
de un forat va traure les navaixes |
de pelar rossins6 |
i la eixada de arrancar malvins7, |
i en una sarieta |
de palletes4, |
que havia noveta, |
tot ho va ficar, |
i a la esquena la va carregar; |
també s'agarrà |
de la estora
que nòvia es gità. |
|
Carregada Tomasa, |
oh, rara història!, |
tornà a casa la tia |
de a on ixqué nòvia; |
sa tia la veu, |
i asombrada es feu una creu, |
i diu: "Filla meua, |
la primera que siga la teua; |
que tu i Tallabolses18 |
s'heu partit hui la pallada a
cosses?" |
I ella li contestà |
lo que passà i la causa que hi ha. |
|
Ja no té por Miquelo, |
més d'ara en en avant, |
que s'ha fet camarada |
de Pixa-xillant, |
que és de els cajetons19, |
el més majo que es para als
cantons, |
i el que en les tabernes, |
de abadejo, allioli i cuernes?, |
i vi i aiguardent, |
i almendrados,
diu que està debent |
més de trenta lliures, |
i ell no paga sinó en trons i
piules, |
perquè és coeter, |
i no poden treure-li un diner. |
|
Quan un dia Miquelo |
plegà raonant |
a la seua Tomasa, |
en Pixa-xillant |
digué: "En bona hora |
que raones en la teua dona"; |
i aquell ho arreglà, |
que Tomasa a Miquelo tornà, |
entonces, de allí a sa casa; |
i a la nit parí, |
i m'han dit que una xica, |
les faccions són de molt bonica, |
té el color roset, |
semblant al fil de coet, |
ampleta i curteta, |
estevada1 i
geperudeta, |
semblant a Miquelo, |
tot cabota, com un nap de Ayelo; |
naixqué en dos dentetes, |
i Miquelo li dia ajonetes20,
|
i està molt content |
i a Tomasa li diu clarament, |
"Per mig de este clau, |
in octernum21,
hem de viure em pau". |
|
FI |
|
* * * |
|
Imprenta de Manuel Palau, calle
García, número 3, Morella |
|
(Document d'Adelaida Moles) |
|
* * * |
|
NOTA: Hem adaptat algunes paraules
per poder-ho llegir, conservant, però, moltes de les
paraules tal i com estan escrites. A continuació us
posem els significats d'algunes de les paraules que
surten, amb l'ajuda del diccionari Alcover-Moll. |
|
estevat1.- Que té les cames
tortes. Derivat d'esteva, per la forma corba d'aquesta
peça de l'arada. |
criar2.-
Alletar, i en general alimentar un infant durant el
primer temps de la seva vida. |
adobar3.-
Posar en bon estat una cosa que estava rompuda o
espanyada. |
plats de polla4.-
La plata o plat gran que es treu a taula i que conté
menjar per a diferents persones, que després s'aboca en
els plats individuals. El nom prové del dibuix d'un
ocell que solen tenir en el fons aquests plats. |
palleter5.-
Que trafica en palla. Venia fil, vetes i agulles i
palletes de sofre (que servien per encendre
el foc) |
foguerer6.- Fabricant de
foguers o fogons, que són suports on es col·loca
allò que es vol coure o escalfar, i que té un dispositiu
adequat per al combustible. |
rossí7.-
Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que el de tir i
més vigorós que els de carreres; servia per a caça i
guerra, i solia esser cavalcat pels escuders. |
malví8.- Usat sovint en plural,
malvins. Planta malvàcia que s'usa com a
pectoral i com a emol·lient (malvavisco). |
tanda9.-
Conjunt dels budells, lleu, fetge, cap peus d'un
animal de llana (despojo). En llenguatge familiar, també
pot significar carabassa. |
fosser10.-
El qui cava les fosses per enterrar els morts (sepulturero). |
trisca11.-
Triaga, també anomenada "Triaca Magna". Antídot
que s'usava antigament, compost d'un gran nombre
d'ingredients (entre ells, carn d'escurçó) i aplicat
principalment contra les mossegades d'animals verinosos. |
sisena12.-
Moneda que valia sis diners (seisén). També era el nom
de altres diverses monedes. |
afaram13.-
Faram, feram. Animal salvatge o danyós. Persona que
perjudica o molesta. |
filosa14.-
Bastó o tros de canya que a un extrem o prop d'un extrem
forma un eixamplament amb esquerdes, on se subjecta
enrotllada la floca o cerro que es vol filar (rueca). |
calbissó15.-
Calbot. Cop pegat amb la mà closa al cap. |
trompa16.-
Instrument músic de vent. Instrument de forma tubular,
semblant al dit instrument. |
tirbar17.-
Segurament vol dir "tibar". Estirar. |
tallabosses18.-
Lladre de bosses o de portamonedes. |
cajetons19.-
Possiblement es el malnom de família. No sabem què
significa. |
ajonetes20.-
Possible joc de paraules entre "DENTetes" i "AJOnetes". |
in octernum21.-
"in eternum", per sempre. |
|
|