-BÉ EUGENIO, COMENÇAREM PER QUÈ ME DIGA EN QUIN ANY VA NÈIXER I ON...
-Jo a Palanques vaig nàixer, en 19... 33 me paix que és. Tinc 73 ara, 73 anys hai fet este mes passat.
-1932... ALESHORES [la gravació està feta, doncs, en 2005]
-32, 32 pot ser, no sé
-MOLT BÉ, I VA NÈIXER A PALANQUES...
-Sí, al terme, en un mas, al mas de Molinos, [riu] del terme de Palanques.
-NO EN EL POBLE SINÓ EN EL TERME, EN UN MAS
-Sí, sí
-I QUI VIVIA EN EIXE MAS QUAN VA NÈIXER VOSTÉ?
-Pos els meus pares i germans, i... [riu] i la meua agüela [riu]
-I EL MAS ERA DE QUI? DE QUI ERA EL MAS?
-Nostre, ere de la part de ma mare, és que mare se va morir de jove, natros se vam quedar sense mare i el mas era... de la part d'ella, que el que va entrar de gendre allí va ser mon pare, mon pare es va criar allí al molí de Palanques allí a la vora del molí antes n'hi havia una atra casa i se va criar allí al molí, i va entrà de gendre allí al mas, nostre.
-I SA MARE ERA LA PRIMERA FILLA DEL MAS?
-No, eren moltes germanes, ui, tenien set o vuit germans, antes n'hi havia molta família en tots los puestos.
-I, COM ÉS? QUE VA ENTRAR DE GENDRE QUÈ SIGNIFICA?
-Que es va casar allí i es va posar al mas aquell a..., va entrar... se va casar amb ma mare que ma mare se va criar al mas aquell de Molinos, i ell va entrar allí, se va casar en ella i se va quedar allí i avant, i a les atres germanes, als atres germans els donaen un dot de tres o quatre mil pessetes en aquells temps, que al que li donaven tres o quatre mil pessetes, ja ere casa bona [riu] i l'atre pues se quedae allí l'amo del mas i avant, en la meua mare.
-I AIXÒ VA SER SA MARE QUE SE VA QUEDAR DE AMA DEL MAS.
-Sí, sí.
-I VA TINDRE... LA SEUA MARE TENIA GERMANS TAMBÉ O SOLAMENT GERMANES?
-Germans tamé en tenie, tamé.
-I ALS GERMANS LI VAREN DONAR DOT?
-A tots igual, a tots.
-DOT ELS VAN DONAR. QUÈ ERA AIXÒ?
-Pos diners, uns pocs diners i avant, lo que podien i alguns algun tros de finca perquè no tenien prou diners pa donar-ne pa tots [riu]
-QUAN NO TENIEN DINERS, DONAVEN...
-Un tros de terra del mas, llevaven un tros de la finca de terra, un tros, una parcel·la encà que no fore molt gran, aixina s'arreglaven [riu]
-PERÒ AIXÒ... AHÍ JA HAVIEN MORT ELS SEUS AGÜELOS O NO? O ENCARA VIVIEN?
-La meua agüela encà vivie, encà la vaig conèixer, al meu agüelo ja no, ja no el vaig conèixer jo.
-I ABANS DE MORIR-SE S'AGÜELO VA FER, VULL DIR, VA DECIDIR QUE SA MARE SE QUEDARA AMB EL MAS.
-Ah claro, s'havia de quedar un o atre, a tots los masos feen igual, perquè eren molta família i a tots los puestos passe igual, i se quedae uno perquè no havien d'anar partint el mas en set o huit trossos, parts, un tros a cada germà
-PER QUÈ NO SE PARTIA?
-Ah perquè mira, és que aixina ja no seria mas ni serie res ja, si escomençaen a fer trossos, com és terreno mísero això, que no és cap terreno ric com per ahí baix, com per València i per ahí, això és montanya, això és terreno pobre i no, i claro, i el que se quedae allí pues se fee càrrec de cuidar als agüelos tamé mentre visqueren, com entonces la gent vella no cobrae com ara, no cobraen de la seguridad social ni tenien cap asseguro ni res, pues el que dixaen amillorat allí, li dien l'amillorat el que es quedae allí, pues se fee càrrec de cuidar els agüelos mentres visquere i estaen allí en ells i avant, hasta que se morien.
-LI DEIEN L'AMILLORAT
-Això, bueno... sí... bueno, un o atre s'havie de quedar perquè si eren set o huit germans no havien d'anar fent un tros a cadaú, ací al Forcall igual que a tots los puestos eixos masos ja estarien tots a trossos si hagueren fet això, a tots los puestos feen igual [assenteix amb el cap].
-O SIGA QUE NO SEMPRE ERA EL XIC EL QUE SE QUEDAVA AL MAS... EN EL CAS DE LA SEUA MARE SE VA QUEDAR LA XICA.
-Sí, el que..., bueno, n'hi havie puestos que se quedave el major, altres puestos... segons com venie la cosa això.
-PERÒ COM SE DECIDIA? VULL DIR, EL SEU AGÜELO PER EIXEMPLE COM VA DECIDIR QUE FÓRA SA MARE? AIXÒ HO SAP VOSTÉ?
-Jo no ho sé no, perquè...
-PERÒ NO ERA LA MAJOR...
-No, la major no ere, no. Ai mira, perquè segur que uno o atre s'havie de quedar i avant, això com...
-HO VA DECIDIR AIXINA.
-Això, sí.
-I EL SEU PARE VIVIA ALLÍ EN EL MOLÍ, AL COSTAT DEL MOLÍ.
-Se va criar allí de jove, ell va estar a treballar a Cuba i va... después se va casar ahí i avant, va entrar allí al mas i...
-VA TREBALLAR A CUBA?
-De jove sí, anaen a treballar allà, com ara vénen els immigrants estos ací, el..., mon pare va anar a Cuba de jove, a treballar a Cuba i els..., ells eren molts germans tamé, els germans de mon pare, i dos se van quedar allà, sí, i ara quan el règim de Fidel Castro, uno va marxar, el que va voler marxar d'allí, el que no li agradae aquell règim me paix que el van deixar marxar, i va marxar allí als Etats Units, a Miami o no sé a on, però ara ja... ja s'hauran mort, casi ni sé... tinc una ger- una cosina que estae casà en un metge, ixe any va estar per ací, però jo no la vaig vore, com són tanta quadrilla, ni tinc la direcció ni tinc res ja [riu].
-SE'N VA ANAR A CUBA I VA FER ALLÍ DINERS O...
-Ai... pocs o molts sí, ui entonces marxaen molts i a Buenos Aires i a on podien, molta gent marxae.
-PER QUÈ SE N'ANAVA LA GENT?
-Mira perquè segur que n'hi havie, ací n'hi havie..., eren molts, i com n'hi havie misèria per ací, pues anaven allà, después portaven quatre, entonces si portaen deu mil pessetes ja ere una cosa... [riu].
-I ENVIAVEN DINERS ACÍ O NO?
-Ai, ells els portaen, quan venien, els devien portar, perquè quan va anar mon pare ell ja tenie dos o tres germans més gran que ell, més vells qu'ell, que ja estaen allí; i después pos..., per això entre lo que va portar d'allà de Cuba, i lo que li van donar ahí i això pues se van poder fer el mas eixe tot pa n'ells, pa' ma mare i an ell, i ell i avant [riu].
-I SON PARE, SA MARE, EL SEU AGÜELO SÍ QUE LI VA SEMBLAR BÉ QUE SA MARE SE CASARA AMB EL SEU PARE...?
-Ai, jo no sé, com natros no havíem nascut encara [riu] claro que li havie de paréixer bé.
-PERQUÈ SI S'ANAVA A QUEDAR AMB EL MAS LA SEUA MARE, EL SEU AGÜELO MIRARIA AMB QUI S'ANAVA A CASAR...
-Home claro, sí, estae aixina entonces, i avant, entonces el que se fee una finca aixina d'ell, ja ere, ja ere ric pa molts, que molts no podien arribar a tindre un tros aixina, perquè la..., com n'hi havie tanta misèria...
-PERQUÈ EN ELS MASOS D'ACÍ DEL FORCALL O DE PALANQUES O LO QUE FÓRA, AIXÒ SE MIRAVA MOLT EN QUI ES CASAVA LA GENT?
-Ai, sempre s'ha mirat això [riu] això sempre s'ha mirat, però...
-PERÒ MOSATROS HEM SENTIT A DIR QUE N'HI HAVIEN ARREGLOS I COSES...
-Home! cada puesto passae un cas, això... mira
-VOSTÉ CONEIX ALGUN CAS D'ARREGLOS?
-No!, bueno... sí, lo que passe és que... ahí quan se posae uno com la meua mare havien de fer un escritura com a que..., perquè si no..., i ahí al molí que es va criar mon pare, no van voler fer escritura, i ara después ho van moure i va haver més jaleo que san... eixe molinet d'ahí, l'home d'eixa molinera, bueno, el tio meu el pare d'eixe moliner, l'home d'eixa que vau parlar vosatres, pos no va voler firmar; és que no van fer escritura però van fer com unes renúncies, com a que renunciaen a favor del que es quedae allí d'amo com aquell que diu, i les va fer firmar, les va fer un secretari que n'hi havia allí al poble de Palanques i les van firmar, i el que les va firmar pos no tenie res que reclamar, i el pare d'eixe moliner no va voler firmar, com ere el major [riu] i també es va criar en madrasta i també renyie i això que passae, ell no va voler firmar i ara estos anys ho van tornar a moure i ahí van tindre juís en abogats i van tindre faena [riu]
-PERÒ ELS SEUS PARES SÍ QUE VAREN FIRMAR UN...
-Sí, sí.
-I AIXÒ COM SE FEIA? PER EIXEMPLE QUÈ ERA? UN PAPER?
-Un paper que fee el secretari del poble, uno que sabie de lletra, com a que renunciaen a favor de l'atre que es quedae la finca, i avant, i ho firmaen com a que havien renunciat, com a que constae que li havien donat la part d'ell an ell, a l'atre, li passaen la part d'ell a l'atre, però sense fer escritura i això pues no val, home si firmen claro que val però com eixe no va firmar, el pare d'eixe moliner no va firmar, pues después van tindre jaleo, home encà no fa molts anys que estaen ahí, se van gastar ahí molts diners, bah! [fa onomatopeia de despreci], mira...
-O SIGA QUE EL SEU PARE EN EIXE CAS RENUNCIAVA A LA FINCA, NO?
-Això, firmae el paper com a que estae conforme de renunciar, li passae la part a l'atre germà i avant, que es quedae allí d'amo, com aquell que diu, de la finca, i això només ho va fer un secretari que n'hi havie allí al poble, però claro, al posar la firma..., firmes una cosa perquè estàs conforme [riu]
-I ES QUEDAVA D'AMO CUIDANT A...
-Sí, igual que als atres puestos, un germà i avant, un atre germà de mon pare es va quedar.
-I DIU QUE EL PARE DEL MOLINER ESTE NO VOLGUÉ FIRMAR? PERQUÈ ERA EL MAJOR?
-Dels germans de mon pare tamé eren molta quadrilla, i aquell ere dels més grans tamé, dels major, i an aquell li van donar la mola de moldre farina, perquè ademés de la mola de moldre farina..., allí n'hi havia un molí de moldre farina, i al moliner eixe només li varen donar la mola, i volia una mica de terra tamé perquè pa' colli-se verdura i això, i no estae mai conforme i no va voler firmà, i com ere el major pos no li va voler firmar el paper eixe i ara ho van moure tot estos anys, ja fa anys ja que..., fa més de vint anys d'això, i avant.
-PERQUÈ LA GENT LO QUE PREFERIA QUÈ ERA, UN TROS DE TERRA?
-Claro.
-PER A PODER-SE PLANTAR COSES...
-Claro, claro [riu] com no estem mai conformes, sempre volem més, ah...
-I SON PARE SE'N VA ANAR A VIURE ALLÍ AL MAS, I ALESHORES ESTAVA, EL SEU AGÜELO, PERQUÈ LA SEUA AGÜELA JA S'HAVIA MORT, NO?
-No, no l'agüela és la que se va morir més tard, el meu agüelo ja no el vaig conèixer, ja no.
-I A L'AGÜELA SÍ.
-Sí, sí a l'agüela sí, ui.
-I PER EIXEMPLE QUI DUIA LA CASA ALLÍ EN EL MAS, QUI DUIA LA CASA?
-Ah pos mon pare i avant.
-SON PARE TREBALLAVA...
-Sí, i natros tamé, natros tamé, tan prompte com vam poder, mira, quan tenies dotze o tretze anys, en ves d'estudiar, a treballar entonces [riu].
-I QUÈ FEIEN ALLÍ EN EL MAS, DE QUÈ TREBALLAVEN?
-Pues mira en matx..., en caballeries d'eixes, o matxos o mules conforme... llaurar i... la terra i sembrar i avant, que se fee al monte.
-TENIEN MOLTA TERRA?
-Sí que n'hi havie, però és agra..., és terra pobra, no... no és molt bona eixa terra... home, als horts, on n'hi havie una font feen un hort i n'hi havien basses pa regar, i allò ho abonaves molt del fem que fees del ganao que tenies i, pues allí se collie la verdura i pataques i tomates i tota la... però el monte de secà pos allí només el blat i avant, ara acabat noviembre o això se sembrave el blat i ara al mes d'abril i maig, si plovie, pues com ara ací, se fee la collita i, quan s'assecave allà al juny o al juliol, que estae sec se segae i au! [riu], entonces a trillà en matxos allí a una era, com un tros de plaça d'eixa plana i posaen allí estés tot el blat i au, a fer correr els matxos per allí damunt pa destrosà... moldre, después detrás els enganxaen uns trills de fusta que tenien unes pedres de pedrenyar que tallaen, i com unes serretes de ferro, una cosa ampla de fusta que li díem el trill, l'enganxaen detrás dels matxos, allí podies anar sentat o dret damunt [riu] i a fer córrer els matxos i com més corrien més se destrossae, més se molie.
-I AIXÒ ÉS EL QUE FEIA VOSTÉ? PER EXEMPLE
-Sí, uei!
-DES DE XICOTETS TREBALLAVEN JA PER AL MAS?
-Sí, uei claro, no veus que natros vam anar a escola ahí a Palanques, però n'hi havie una dona d'ahí de Castelló, i com ella sabie poc, natros vam dependre molt poca lletra. Vam anar molt a l'escola però aquella dona sabie poc tamé, i en aquells anys, després de la guerra que anàem xics i xiques tots junts, com no n'hi havie molta gent, però aquella dona sabie poc, ara deprenen molt més la gent jove d'ara, bah! entonces res, però mira... i mira, [baixa la mirada] aixina se vivie i tan pronte... i quan no guardar el bestiar i [riu]
-GUARDAR EL BESTIAR, TENIEN ANIMALS TAMBÉ...
-Sí, sí, una rebera d'ovelles...
-QUÈ FEIEN, VOSTÉ TAMBÉ LES DUIA... LES GUARDAVA?
-Sí, ui, el dia que no podie anar uno anave un atre, mira, un o atre havie d'anar. Quan érem molt menuts vam tindre pastors de fora.
-PASTORS DE FORA?
-Sí, d'Aiguaiva vam tindre un xic jove. Ne trobaen i avant..., és que entonces, si no foren els masos molta gent no haguera minjat, perquè la gent del poble que eren molta família, pues els traien de pastors pels masos i a on podien, perquè a casa casi no podien minjar perquè la casa que ere..., és que n'hi havie cases de poble que tenien molt poca..., les finques molt petites i no collien minjar pa' tots, i com diners tampoc no se'n coll(ie)... no hi havie, pos els traien de pastors o on podien, per lo menos allí minjaen [riu].
-I AL PASTOR SE LI PAGAVA ALGUNA COSA?
-Sí, li do-..., mira uno del meu temps o això que ere de Palanques se va... ací al terme de Forcall, va pujar de pastor i li donaen 500 pessetes a l'any [riu] con que mira, i minjar i avant, minjar sí, però diners, tu saps 500 pessetes a l'any? mira els diners que n'hi havien [riu]
-I LI DONAVEN EL MENJAR, PERÒ VIVIA ALLÍ EL PASTOR?
-Sí, els domenges quan d'això li donaen festa, marxae a casa a canviar-se roba o..., però sempre ahí en els amos, perquè a eixos masos vivien els amos tamé de la finca, de la rabera del bestiar i...
-I EN EL CAS DEL MAS ESTE DE SA MARE, AHÍ QUI ERA EL QUE... MANAVA EL SEU PARE?
-Ah! cl(aro)..., sí, sí, sí.
-I L'AGÜELA NO MANAVA?
-Home l'agüela ja, com ere vella ja no...
-JA NO...
-Claro, no, i ademés que, com ell va posar tot lo que li van donar allí i lo que va portar de Cuba i això ho va posar allí a la finca eixa, pues ja tenie part tamé, vull dir que ja ere més... ara que, saps lo que va passar? que ahí, es veu que ell ho va posar i com no ho va posar a cap puesto, no constae a cap puesto com que va posar allò, quan se va de..., com se fa de bona fe, ell no pensae que ma mare es moririe, pues claro, pues ara después se veu que la finca és nostra, dels meus germans i de mi... pos sí.
-I QUAN GERMANS EREN VOSTÉS?
-Natros, quatre: una germana i dos germans que tinc allà a Rubí i a Sabadell, n'hi ha dos allà i jo, i una germana que ere major, que aquella ja es va morir.
-TENIA UNA GERMANA MAJOR...
-Sí, tenie cinc anys més que jo
-I SA MARE SE VA MORIR, QUAN?
-Allà quan natros encara érem menuts.
-QUAN ENCARA EREN MENUTS?
-Sí bueno, jo tenia set o vuit anys, no me'n recordo jo, después de la guerra. No, és que ja érem quatre germans i es veu que estae pa' tindre'n un atre i es veu que es va voler fer alguna cosa que li va dir algú de fer-se'l desaparéi(xer), ja degué estar molt avançà, i se veu que se deguere prendre alguna porqueria, com que entonces estaen tan atrassats la gent, a lo millor consells que li van donar les veïnes o... se veu que allò la va matar i avant, estae pa tindre família, se veu que estae alvançà i... [es queda pensatiu]
-PER QUÈ, PER EXEMPLE, ALLÍ EN EN UN MAS, QUAN, EN EIXE MOMENT NO HAURIEN METGES NI RES, QUAN ALGÚ CAIA MALALT ALLÍ EN UN MAS, PER EXEMPLE?
-No, estae a Sorita, al mas. Algun metge n'hi havie.
-EN SORITA...
-Sí. Bueno, sí, els metges igual venien, igual, i practicants... però bueno, els adelantos que n'hi han ara no n'hi havien, entonces claro.
-I EL SEU PARE SE VA TORNAR A CASAR? O NO?
-Sí, sí.
-ES VA TORNAR A CASAR...
-Sí, per això ens vam criar en madrastra natros, ja nos ha tocat patir tamé, ja [riu], ai!
-SÍ? PER QUÈ?
-I ademés que com en la madrastra tamé va tindre dos xiques, pos en tindre família què? a vore, natros ja [riu] a les que volia ere a les filles d'ella no? [riu] als demés... ah sí.
-AIXÒ PASSAVA?
-[riu] Ah! sí, ja ho crec que passava, ai sí, jo tamé hai patit, tamé, en esta vida, sort que tinc molta salut, que sinòs [baixa la mirada] nxt! no veus que la madrasta ere..., s'havie criat per estos masos que no sabie ni de lletra ni de... bah! la gent d'entonces, no res... va entrar allí...
-I SON PARE? VULL DIR... LA VA VORE I... I SE VA CASAR AMB ELLA? AIXÍ?
-Oi mira, no lo que passe és que, claro, es va quedar de viudo de jove i natros tots érem joves i claro, pa' no casar-se tamé ere mal plan perquè claro, allí què? és que una dona en una casa fa falta, sinós... [riu] per un cap ho va fer bé de casar-se, però después vénen les desaveniències i les coses, perquè bah! al haver tanta quadrilla, pues què vols? ademés que... la que no és mare només busque pues el mal [riu] la mare tot ho apanye, però la que no és mare... i después quatre consells que arreplegae de per aquells pobles..., és que als pobles menuts la gent de fora encà fa més mal que [riu] que les enveges que n'hi ha hagut sempre i... només disfruten a lo millor de posar mal a la casa d'un atre, sí.
-I CLARO, VA TINDRE DOS FILLES M'ESTÀ DIENT?
-Sí, sí.
-I DIU QUE NO ELS TRATAVA IGUAL A VOSTÉS QUE A LES SEUES FILLES...
-Home! Bah! sí, pues això, tot passe igual, les filles sempre són filles, els que no són fills mh!
-I ENTRE VOSTÉS, VOSTÉ I ELS SEUS GERMANS I EIXES DOS XIQUETES, SE TRATAVEN COM A GERMANS?
-Síi, sí, bah!
-SE DUIEN BÉ, AHÍ NO HI HAVIA PROBLEMA...
-Noo, bah! però mira, però encà que no vullgues, has de... perquè al final sempre n'hi ha coses
-I SON PARE QUÈ FEIA?
-Pues treballar com natros i avant allí al mon(te).
-NO PERÒ ME REFERISC AMB... TOT EIXE CONFLICTE, BUENO, CONFLICTE O...
-Ai! sí, pues ell que havia de fer? ell, no veus que per tindre a n'ella contenta, moltes vegades havie de fer coses que no eren de raó [riu] i al remat una dona fa molt de mal sí, sí, perquè al remat té que passar per lo que...
-COM QUINES COSES DIU VOSTÉ QUE POT FER MOLT DE MAL?
-Pues bueno, com aixís que a lo millor voler uno més que a l'atre, o alabar a uno i a l'atre desprecia'l... La mare això no ho fa, però la que no és mare [riu].
-PERÒ EL MAS ERA DE SA MARE...
-Sí, sí. Ah! per això, per això, per això mos tenien enveja tamé, perquè com les filles d'ella no tenien part al mas, [riu] pues ella die, "mira estos tenen mas, i estes meues no" [riu]
-PERQUÈ ENCARA QUE SE CASÉS, LA DONA ESTA, ENCARA QUE SE CASÉS AMB SON PARE, D'HERÈNCIA A LES FILLES NO ELS TOCAVA EL MAS, O SÍ?
-No, no, no, del mas no tenien part perquè el mas venie de la part de ma mare.
-COM ERA DE LA PART DE LA MARE, SOLAMENT ELS TOCAVA ALS FILLS DE LA MARE...
-[assenteix amb el cap] Ssss sí.
-I AL SEU PARE LI TOCAVA ALGUNA COSA?
-A no, ell lo únic que els diners que va posar allí, quan se va casar que va posar els diners allí, si haguere fet..., si haguere fet un paper com que posave els diners allí... però és veu que no va fer res, perquè se fa de bé a bé això, i no ho pense uno en el mal, de que es moririe ma mare tan jove, pos mira, ara que és igual tots estos anys, tot lo que vam produir tots estos anys tamé va ser pa n'elles. Natros mos vam quedar la finca, però de diners pocs; els diners van ser pa n'elles, pa les germa(nes)... pa les filles d'ella i avant.
-PERQUÈ QUAN ES VA MORIR SA MARE, COM S'ARREGLA... COM S'ARREGLAREN TOTS ELS PAPERS? PERQUÈ S'AGÜELA ENCARA VIVIA?
-Sí, encà vivia...
-QUAN SE VA MORIR SA MARE S'AGÜELA ENCÀ VIVIA?
-Sí encà va viure uns anys, però aix(ò), aix(ò), aix(ò)...
-VA CONÈIXER A LA NOVA DONA, O NO?
-Sí, sí, però això ja estae arreglat de antes de quan se va casar mon pare, ja, entonces ja no... ja estae arreglat d'antes.
-QUÈ ÉS LO QUE ESTAVA ARREGLAT?
-Home que feen... que van fer la escritura, al mas eixe van fer escritura a la part com que era de la nostra mare i avant, i mon pare, i bueno... [es queda pensatiu]
-O SIGA QUAN SE CASAVEN JA DEIEN PER EIXEMPLE QUE EIXE MAS SERIA PER ALS FILLS DE LA DONA...
-Claro
-AIXINA ERA?
-Home, ere de la part de la mare, però al faltar ella, pues passae a natros, al faltar ella pues som natros, claro com venie per la part d'ella la finca.
-I HI HAGUÉ ALGUN CONSELL DE FAMÍLIA O ALGUNA COSA QUAN FALTÀ SA MARE? ELS GERMANS DE SA MARE ARREGLAREN ALGUNA COSA...
-Ui sí, diu que ahí nombraen un zudó [vol dir "tutor"?] o no sé què, un home com a que, pa apanyar coses aixina, però ere un que estae casat en una germana de ma mare, i aquell no, no..., no aclarien res, bah! com no..., ademés que estaen una mica malcontents perquè com... quan... el que es quede en la finca sempre ix més beneficiat que els atres que marxen, encà que els donon tot lo que els donon, i claro, com això ha prosperat tant, pues ara això valie molt, i lo que els van donar a ells, si els van donar eixos diners i no van comprar res ara fas compte que no tenen res. Si ells hagueren comprat una casa en aquells temps o una finca, pues ara valdrie... puge molt i val molt, però claro... van entrar de nores allà en aquella casa i hi havie terra i hi havie de tot, pos a lo millor aquells diners se'ls van posar a la cartilla, a la llibreta i què? al cap de trenta o quaranta anys aquells diners no valen pa res, com si no tinguere... i aquells encà estaen malcontents, que mos tenien una enveja perquè natros teníem la finca, i eixa finca és molt gran i tenie molt de pinar i molt de monte, lo que ara..., eixe any va haver un incendi i se va cremar tota, se va cremar tot. De terreno n'hi ha molt, lo que és tot muntanya i n'hi havie... el pinar el vol molt, els pins ixen com si el sembrares allí, hi havie una espessor... però ara se va cremar i ja no serà lo que ere, i no ho veurem mai més nosatros, pa tornar a estar com estae...
-O SIGA QUE ENTRE ELS GERMANS DE VEGADES SÍ QUE N'HI HAVIEN BARALLES, CONFLICTES PER L'HERÈNCIA, NO?
-Oh bo, ui claro tota la vida n'hi han hagut, ui, no veus que al n'hi haver tanta misèria encà més [riu] tota la vida n'hi han hagut, d'enveges i bah! la gent som [riu] som roïns [riu]
-I S'AGÜELA QUÈ DEIA D'ESTA DONA QUE ES CASÀ AMB SON PARE? PERQUÈ CLAR, DE TINDRE UNA FILLA EN CASA I ARA...
-Home pues ella què havia de fer, ella com ere vella ja, què? callar i avant, què havie de fer?
-PERÒ LI VA SEMBLAR BÉ?
-Ai! encà que no li semblara bé, què? sí, és que, claro, mon pare, lo que dic, per un cap no ho va fer mal fet, però per l'altre, claro [es tapa la cara], tots allí jóvens i una casa sense dona, què? si has d'anar buscant sempre per fora, no. Si venien..., moltes vegades venien unes ties meues, una que estae casà a Sorita i, hasta que es va casar, pues..., i un atra que estae soltera que també va estar uns anys allí en natros, que estae allí a Catalunya, però claro pa' estar sempre les de fora aixina pues... el casar-se és millor però lo mal és pa' natros, pa'ls... el mal va ser pa natros.
-I A SON PARE MAI SE LI VA OCURRIR CASAR-SE AMB EIXA GERMANA SOLTERA DE SA MARE?
-Ai! sí, però no es va voler, es veu que no es va voler casar, no sé què passae.
-NO ES VA VOLER CASAR ELLA?
-Ssss(í)
-PERÒ SÍ QUE HO VA PENSAR SON PARE...
-Ah sí, sí, però és que ella, estae sempre allà en Catalunya, allí en sinyors d'eixos rics, i estae, se va quedar soltera i va marxar cap allà, com les atres es van casar totes...
-I ELLA NO VOLIA VINDRE'S CAP AQUÍ? ESTAVA BÉ ALLÍ?
-Sss(í), va estar una temporà i... però después ja va tornar a marxar cap allà a casar-se...
-I AIXINA, AL FINAL VA DECIDIR CASAR-SE AMB UNA DE PER ACÍ...
-Sí.
-D'ON ERA?
-De Mirambell ere aquella, eixa, la madrastra, sí pues pobre, gent pobra i avant, no sabie ni de lletra ni de res, ja pots vore lo pobres que eren els pares d'ells.
-PARLARIA CASTELLÀ, NO?
-Sí, bueno però va estar molts anys ací al terme de Forcall, allí on dic que va pujar aquell xic de pastor, que ere un mas ric, pa' n'aquells temps, va estar de crià allí, allà quan la guerra, quan va passar la guerra per ací, estae allí, i ara ja se va avear a parlar com natros, ja no parlae el castellà.
-I COM LA TROBÀ SON PARE?
-Ue! bah! per un o atre, sempre hi ha un o atre que se dien les coses, no veus que [riu] entonces estae tan habitat el terreno este, en tots los masos vivien, aquells anys després de la guerra, açò estae habitat, en tots lo masos vivie gent i... perquè ui! no veus que si no fóre pels masos no haguera minjat la gent entonces, encà que no guanyaren molt, és que per ahí no n'hi havia jornal com ara indústries o, i diners tampoc, aquells temps, bah!
-SÍ HI HAVIA GENT QUE A LO MILLOR DEIA: "NO PUES ALLÍ HI HA UNA XICA QUE ANEM A VORE... "
-Ai! claro... Bah!, si en esta diu que tenie nóvios, no sé quants nóvios va tenir esta que se va casar amb mon pare. Ne tenie uno ací, ahí cap a on se va cab a la gasolinera, que hi ha un mas que li diuen la Graellera, que diu que... los..., no va festejar pocs anys en ella! no sé com no se va quedar en aquell que, aquell me paix que ere soltero, no ere viudo però segur que deguere ser pobre, o no sé, la qüestió es que se va casar amb mon pare que ere viudo [riu]... ah!... pues sí.
-I VOSTÉ SE'N RECORDA D'ESTAR ALLÍ AMB LA SEUA AGÜELA?
-Sí sí.
-I... TENIA UNA BONA RELACIÓ AMB LA SEUA AGÜELA?
-Ah! natros sí, natros sí, ah! sí mira, bah! l'agüela com ja ere vella, ja ella què? ja callae, vull dir que no es posae en res, que s'havie de posar ja...
-QUANTS ANYS TINDRIA S'AGÜELA?
-Ah! no sé, no sé, a lo millor 80 o no sé quina edat tenie quan se va morir.
-I FEA ALGO S'AGÜELA DURANT EL DIA?
-No! què havie de fer? no! entonces no podien...
-NO AJUDAVA A CUINAR O...
-No!, ademés que ja...
-CUINAVA I TOT AIXÒ QUI? SA MARE PRIMER I DESPRÉS LA DONA ESTA (QUE ES VA CASAR AMB SON PARE)?
-I les dones que van vindre de fora a ajudanos un anys, i quan va entrar ésta, pues ésta, que ésta ere jove, esta dona.
-AH ERA JOVE, SE DUIA MOLTA DIFERÈNCIA AMB EL SEU PARE?
-Ah no ho sé, ni ho sé tampoc cert, això sí que no, si devia haver diferència, sí.
-ALESHORES MORÍ EL SEU PARE PRIMER QUE ELLA? O NO?
-Sí, ara que es van portar poc, però sí, una mica antes sí, mon pare se va morir.
-SON PARE SE VA MORIR I SE VAREN QUEDAR VOSTÉS AMB ELLA EN EL MAS? O JA NO?
-Natros és que ja no estàem, ja s'havíem casat i ja no estaem allí.
-I QUI ESTAVEN ALLÍ?
-Mon pare en ella, en la madrastara eixa i avant, i la germana més... la germana més menuda de la madrastra que, la filla més menuda de la madrastra, però después se van retirar al poble i el mas ja... el treballaen un germà meu que estae allí a Palanques, va viure uns anys allí, el va treballar uns anys ell, i después ja van marxar cap allà a Catalunya i ja..., i ara allí un veí mo'l treballe i avant, un poc, però no, eixe terreno no, pa' la maquinària no se preste, és com muntanyós i estret i..., això és com antes que treballaven en mat(xos)... caballeries, en mules llaurant, dos mules junyides en un jou de fusta i un aladre i llauraem, i sembravem allí, però pa la maquinària no, es terreno que no...
-I TOT AIXÒ, EL JOU PER EIXEMPLE I L'ALADRE I TOT AIXÒ, AIXÒ D'ON HO TREIEN? HO COMPRAVEN?
-Ho feen de fusta, això és de fusta.
-PERÒ EL FEIEN VOSTÉS? EL JOU EL FEEN VOSTÉS?
-N'hi havie hòmens que ne sabien fer, n'hi havie uns hòmens que els deien aladrers que eren, treballaven la fusta aixina, això ere una cosa llarga aixina, que ja tenie una mica d'acció, havies de buscar un tronc pel monte de carrasca o això, anant pel monte te trobaes troncs que tenien una mica d'acció i el tallaes i el guardaes, i aquell jou l'esquadrejaen i li feien uns forats pa posar unes estaques pa que se'ls aguantare ací al feltre que portaven els matxos al coll.
-EL FELTRE? EL FELTRE ES DEIA?
-El feltre el posaen al coll als matxos, pa' que no els fere mal allò, de llana i... ho feen els albarders, uns albarders que feen albardons pa'ls animals pa portar càrregues i posaen llana i, unes d'això de fusta i feen un d'això que se'ls aguantare ací, com un colleró de carro però tancat per dalt i allí damunt se'ls posae el jou eixe que dic jo, i el lligaen allí pa que no se..., i después al mig pues el jou eixe posaen una cosa pa' aguantar el timó de l'aladre, perquè l'aladre tenia un timó de fusta, com açò llarg, i això anave pel mig i es veu que llaurae, anae l'aladre pel mig agarrat i fee solc a la terra, com entonces no n'hi havien tractors ni n'hi havie res encara...
-I AIXÒ HO, L'ALADRE PER EIXEMPLE SÍ QUE EL COMPRAVEN?
-Sí, sí, encà... els més antics, encà en vaig vore que eren tots de fusta, casi.
-L'ALADRE I TOT? TOT DE FUSTA?
-Ssss(sí). N'hi havien..., quan natros eren petits, la re(lla)... lo que clavae la terra ere de ferro, una cosa com la mà que li dien la rella, però lo demés tot de fusta [riu], però dispués ja n'he feen els ferrers, els feen els ferrers que n'hi havien, ne feen ja, en una..., portaen una pala i, en arribar a la punta, havies de girar la pala aquella, i girae tirae la terra cap a un costat i... a allò li dien la vertedera; l'aladre només ere com unes ulle(res)... portae la rella eixa de ferro ampla, i pels costat unes urelleres pa fer..., pa escam(par), pa escampar la terra pa fer solc, i si estae ben llaurat de la vertedera antes, això pa sembrar l'aladre anave bé, si estae la terra ben treballà, ben moguda, pues en allò pas sembrar anae bé, sí.
-I UN ALADRE A LO MILLOR DURAVA TOTA LA VIDA, NO?
-Bueno, sí,  els de ferro sí que duraen, sí, lo que més se gastae ere la rella que se clavae a la terra, però això se podie traure i la podies arreglar, la portaes al ferrer i li posae ferrro i la calentae i [riu], lo demés aguantae molt, i el timó, com ere de fusta, mira, si se'n trencave un se'n posae altre un de nou i...
-I VOSTÉ DIU QUE TENIEN MOLT DE PINAR?
-Sí, molt de terreno que ho vol això, se crie el pinar i au!
-PERQUÈ PER EIXEMPLE, EL MAS, EL TERRENY QUE TENIA, PUES A LO MILLOR PILLAVA UN TROCET AL COSTAT DEL RIU, PER EIXEMPLE, UN TROCET DE PINAR, UN TROCET DEL QUE FÓRA, I ERA DEL MAS AIXÒ?
-No, però estae tot junt, estae allí... la finca està tota junta, està tota... i tot el món està tot en un, té molt de terreno, està tot junt allò, lo que mira, a on és roïn pues pa monte i on se podia treballar, cultivar pues a llaurar-ho i a sembrar-ho, i ja està.
-I DEL MONTE QUÈ AGAFAVEN? LA FUSTA PER EXEMPLE O...?
-Sí, estos anys la vam vendre, fa uns anys encà valie la fusta, però ara ja no, valen més els jornals que... No, i que ademés com se va cremar ja no... D'ací a trenta anys encà no estarà com estae antes, li coste molt de criar-se com és, n'hi ha trocets que és més bon terreno i encà se fa pronte però als atres puestos...
-I JA QUAN SE VA MORIR PER EIXEMPLE SON PARE I LA DONA ESTA, SE VAN REPARTIR LA HERÈNCIA ENTRE TOTS ELS GERMANS, ENTRE VOSTÉ I TOTS ELS GERMANS?
-Sí.
-EL MAS, PER EIXEMPLE, QUI SE'L VA QUEDAR?
-Ahh! en cas nostre, el mas encà és, no veus que encà tenim part els quat(re)- els tres que quedem.
-HO VA DIVIDIR ENTRE TOTS ELS GERMANS? EL MAS?
-Natros, ja ere nostre, el mas antes ja ere nostre, el mas encà és nostre, dels meus germans que queden i de mi, i meu, però els diners que hi havie i això, pues això, això la més bona part va ser pa les filels de la madrastra, pa nosatros poca cosa, poca cosa mos va arribar.
-PERQUÈ SON PARE ELS PAGAVA ALGUNA COSA DE... COM DE ARRENDA(MENT)?  O SIGA VOSTÉS JA ESTAVEN CASATS I SON PARE ELS PAGAVA ALGUNA COSA D'ARRENDAMENT?
-No, no, mentre va viure ell no mos va donar res, no veus...
-NI QUAN S'ANAVEN A CASAR NI RES.
-Home entonces algo sí però poc, bah!
-QUÈ ELS DONÀ QUAN ES CASAREN?
-Ui ja no me'n recordo. En diners poca cosa, no sé si mos van donar 25 mil, 25 mil pessetes o...
-I LES XIQUES NO TENIEN DOT, PER EIXEMPLE? LA SEUA GERMANA QUE M'ESTAVA DIENT?
-Ah! sí, igual que natros, aquella igual però, és que aquella me paix que li ho va passar a l'home també, se van agermanar l'home i ella, i la part d'ella va passar pa l'home, però ara ja s'han mort els dos, se va morir ella i después el home tamé.
-QUE SE VA AGERMANAR QUÈ SIGNIFICA?
-Que, lo d'uno li ho passÉs a l'atre, si tu compres... tens un dot i t'ajuntes en un atre pues li ho passes com un que diu: "el dia que faltaré jo, serà pa tu, si jo me morgo lo primer".
-I AIXÒ HO SIGNAVEN QUAN? QUAN SE CASAVEN? FEIEN UN ATRE PAPER QUE DIA...
-Ah! això quan ho volien, ho podien fer quan vullgueren, això una comparança, és que l'home de la meua germana va estar molt mal i li van dir: "Pues fes-li..." i lo ho van passar a la meua germana perquè es pensaen que es moririra i después pues si aquell t'ho fa a tu pues lo teu es d'ell igual, ella li ho va passar tamé an ell.
-I LA SEUA GERMANA ABANS DE CASAR-SE JA HO VA FER I SE VAN AGERMANAR?
-No, això ho van fer ara tard, ara quan ell va estar molt mal que es pensaen que es moririe.
-PERQUÈ SI NO FEEN AIXÒ DE L'AGERMANAMENT...
-Ara pos, cadaú tindria la seua part, vull dir que, perquè ara al faltar ella, que ella va faltar primer, pues ell tenie part al mas eixe nostre, tenie part igual que natros, com li ho va passar la meua germana a n'ell.
-I PER QUÈ SE TENIEN TANTS FILLS, PERQUÈ VOSTÉS SÓN QUANTS? QUATRE? I DESPUÉS LES ALTRES DOS QUE VAN VINDRE DESPRÉS...
-Sí, sí.
-I TANTS FILLS PER QUÈ?
-Oi mira, i el que anae, i quan va faltar ma mare que anae pa un atre, que què te creus? entonces la gent què havien de fer? [riu] tots eren set o vuit o cinc o sis.
-I PER QUÈ TANTS XIQUETS, AVUI NO TENEN TANTS XIQUETS.
-Ui avui, bo, bo, entonces no estaven tan adelantats [riu] no gastaen cap pastilla ni preservatiu, i al criar-se als masos què havien de fer? encà que no vullgues, a pur de anys, a pur de anys.
-I LES DONES TENIEN FILLS FINS A MOLT TARD? FINS A MOLT MAJORS?
-Oh! no, això... oh! bueno algun cas tamé s'ha donat, bah! però...
-I A ON ES PARIA? ON PARIEN ELS...
-Ui a casa, no anaven a cap puesto, no. Mira eixe germà més jove que jo tinc, encà me'n recordo que natros..., antes feen un puesto que feen un forn pa' coure pedra, i feen calç pa' fer obres a les cases, pa' fer morter pa' fer obres, feen calç, coien un forn de calç, havia de ser una pedra que fore aparenta, feen com una cosa, com una olla, com esta saleta, redona, i hi havie uns homens que ho emparedaven, que ho sabien fer, ho emparedaven tot de pedra i depués ho en malea, en llenya que feen del bosc ho cremaven, ui estave vuit dies o quinze cremant, hasta que aquella pedra es convertie en calç blanca, i entonces, ja voràs, pues pa' fer eixa llenya, ne fea falta molta i n'hi havie molta gent del poble que feen eixa llenya pa' fer el forn, i encà me'n recordo quan el meu germà que té quatre anys menos que jo, encà me'n recordo com va nàixer perquè ma mare mos va dir: "Aneu a cridar a mon pare perquè me fa mal lo cap" es veu que li va moure, i la meua germana que tenie tres o quatre anys més que jo i jo vam anar allà on estave eixa gent treballant a cridar a mon pare i va ser un dia de matí cap allà les deu, pronte degué ser, i me'n recordo que quan vaig tornar a casa ja el tenia l'agüela a la falda [riu] allí vestit en bolquers, encà me'n recordo com si fóra ara, con que mira, ara que ja deguera tardar d'allí del monte no deguera vindre de seguida [riu] oi, sí.
-I ALESHORES A SA MARE LA VA AJUDAR S'AGÜELA A TINDRE-LO?
-Ah! claro, s'agüela, estae sola, no veus que entonces totes les tenien pels masos, igual que tenien, bueno n'hi havien molts que tenien molta salut, mira eixa molinera que vares parlar tu ahir, tenia les filles com avui i demà ja la veien llavant a la bassa, eixa ha tingut de salut i... eixa puf! això és més valent, eixa molinera, ja dic, tenie un fill avui i demà, i a lo millor ja llavae la roba i... [riu].
-I NO HI HAVIEN COMARES? NO N'HI HAVIA UNA DONA QUE ANARA...
-Sí, ací en els pobles n'hi havia alguna dona que la buscaen. Me'n recordo que la madrastra esta quan va tindre la més petita, va buscar una dona d'allí del poble que tenien ànimo pa' tot, se veu que no s'asustaven de res, ja estaen aveades i, buscaven una dona aixina [riu] quan havia de tindre uno família.
-AIXÒ ERA MÉS ALS POBLES? O ALS MASOS TAMBÉ?
-Bueno als pobles, mira al mas va pujar, perquè el mas nostre està prop del poble, està propet, i perquè va voler pujar i avant, li ho dien i a on volie anar pues anae, ja hi havia dones que se dedicaen, tenien ànimo pa' d'això, estaen aveaes, algunes atres a lo millor... ai la gent, la gent.
-I N'HI HAVIEN MOLTS MASOS A PALANQUES?
-N'hi havien, n'hi havien... [pensatiu] antigüamente molts, però después ja estaven tancats molts, a molts ja no vivien, lo menos... n'hi havia un puesto que li dien la Selleta, que allí n'hi havien tres o quatre cases juntes, però vivi(en)... ja no me'n recordo però ja no vivien, ja no vaig vore viure a ningú, vivien a dos o tres viviendes que estaen allí juntes, i allí antigüament feen algez també, coïen d'eixa pedra i feen algez en un roll, la voltaen per damunt i molien en un roll de pedra [riu]... no res, quantes coses han passat en la vida eh? si se puguere vore, puf! oi, oi, oi, tampoc...
-DESPUÉS VOSTÉ SE VA CASAR... EL SEU PARE VIVIA ENCARA QUAN VOSTÉ SE VA CASAR?
-Sí, sí, sí.
-I SE VA CASAR AMB QUI?
-En una dona d'ací, del terme del Forcall, d'ací.
-I COM VA SER AIXÒ? LA VA VORE I...?
-[riu]
-I SE'N VA ANAR AMB ELLA? LA VA VORE I SE VA QUEDAR ENLLUERNAT?
-[riu] això, sí això [riu], noo, bah!
-NO?
-[riu] Enlluernat... [riu] no res, natros no res, se vam criar més adormits, no veus que no estavem instruïts de res [riu] sinòs jo m'haguera pogut casar... bah!
-I A LESHORES COM ÉS QUE LA VA ELEGIR A ELLA? COM ÉS QUE VA DIR JO AMB ESTA DONA ME CASE, COM?
-Ai mira [riu]
-COM LA VA CONÈIXER?
-D'una manera o d'atra tots se coneixen.
-PERÒ VOSTÉ VIVIA EN PALANQUES, NO?
-Sí, sí
-I AQUÍ A FORCALL COM ÉS QUE LA VA CONÈIXER?
-Oi! mira ací, d'ací a ahí està prop tamé [riu]
-PERÒ SE VAN CONÈIXER ACÍ EN FORCALL O...
-Sí, sí.
-PERÒ PERQUÈ VOSTÉ BAIXÀ A ALGUNA FESTA, O... ? A ON ES CONEIXIEN? PERQUÈ SI VOSTÉ VIVIA EN UN MAS, A ON CONEIXIEN... ELS MASOVERS A ON CONEIXIEN A LES XICONES?
-Ai! sí, pues pujaem ací quan feen una festa una mica senyalada pujaem ací, ací feen una festa que li dien la Fireta, cap ara la primavera, i pujaven molts carros antiguament, d'ahí de Vinaròs i Benicarló, pujaen planters, pa plantar ací ara, com el planter de tomateres i ceba i tot això se fee per allà baix que fa més bon clima i ho pujaven a vendre ací, i la gent tots venien a comprar, ara pa plantar ací a este terreno; ara és temps de plantar ací... perquè plou tant i fa fresca, però ara s'ha de plantar ací la ceba, tomateres, totes les verdures, pa tot l'estiu, i primentons i albergínies i...
-I AHÍ SE TROBAVEN...
-Sí... no i que... mira.
-I AHÍ EN MITAT DEL BALL SE TROBAVEN...
-Sí.
-I AU? I DEIEN: "MIRA JO ME VAIG A CASAR EN TU... " O COM? "A TU T'HA TOCAT"?
-[riu]
-COM VA SER EL SEU FESTEIG? PERQUÈ NOSALTRES FESTEGEM D'UNA MANERA, PERÒ VOSTÉS FESTEJAVEN D'UNA ALTRA... COM VA SER EL SEU FESTEIG AMB LA SAEUA DONA?
-Nosatros perquè... ui! no res, no res i avant. [Se senten rialles dels dos entrevistadors i l'entrevistat]
-SE VAN TROBAR EN UNA BALL I AU. I AL DIA SEGÜENT SE VAN CASAR
-Sí
-LA SEUA DONA ERA MASOVERA?
-Sí, sí.
-D'UN MAS D'ACÍ DE FORCALL?
-Sí, sí.
-I LA SEUA DONA ERA LA PRIMERA (FILLA)? LA SEGONA? COM?
-Ella també n'eren molts germans, ne tenie un major que ella, i ja s'ha mort, fa un any o dos que se va morir, i li'n quede..., un atre que ere del meu temps, també se va morir, ara li'n queden... i una atra germana també, vaia! que vivie a Vinarós, també se va morir... d'un càncer o no sé que li va passar, ja només li'n queden un germà i una germana, li'n queden; un germà i una germana i ella queden.
-I ELLA ERA LA SEGONA?
-No era... de les majors... tenie un germà major que ella, i després ella.
-EL GERMÀ MAJOR SE VA QUEDAR AMB EL MAS...
-No, no, se va morir...
-SE VA MORIR DE JOVENET?
-No, no, el major que ella, el més gran, el més vell. És que ahí, és que les xiques també els van donar diners i esta casa..., esta casa ere de les..., de la meua dona i de les germanes que tenie, i els masos els va deixar pa'ls fills, és que tenien dos masos junts.
-DOS MASOS JUNTS? ALESHORES LA FAMÍLIA DE LA SEUA DONA ERA... BÉ? NO?
-Sí, bueno, molt de terreno tamé tenen, molt, i les finques van quedar pa'ls germans i a les xiques els van donar uns pocs (diners) i esta casa els va deixar pa' les tres xiques, pa' que no, en tot cas que no es quedaren al carrer, i ara se la vam quedar natros esta casa, ara és nostra, les vam abonar a les germanes, a les germanes d'esta, vam pagar i au!
-MOLTS MASOS TENIEN UNA CASA EN EL POBLE, NO?
-Sí, mira.
-I AIXÒ PER QUÈ? QUE QUAN TENIEN UNA MICA DE DINERETS COMPRAVEN UNA CASA?
-No veus que, un dia de festa o això que baixaven del mas, pues si tenien una casa ja se deixaen el menjar, que si havien de fer festa, dixaven lo que baixaen, sinó on s'havien de quedar, si havies d'anar per ahí a una atra casa, no venie bé això, el que podie tindre casa, no veus que venie una festa, venie... pues baixaes i minjaen ací i no anaven a molestar a ningú, fee falta una casa... Mira esta casa, el meu sogre, tamé diu que li la va comprar a un home que estae solo, com ere? que esta solo i... a lo millor la compraen en vida, a lo millor li donaven un tant, i mira el dia que se morirà la casa quedarà pa natros, feen aixina [riu]
-ÉS QUE AHIR PER EIXEMPLE EN MORELLA ME VAREN DIR QUE VA HAVER UNA ÉPOCA QUE QUAN ESTAVEN ELS MAQUIS TOTA LA GENT DELS MASOS SE'N VA ANAR ALS POBLES A VIURE, A LES CASES QUE TENIEN ALS POBLES, AIXÒ VA SER AIXINA?
-Sí, bueno, mos van fer baixar al poble, tots los masos que estaven més lluny del poble els van fer retirar al poble, perquè aixina pa que els maquis no pogueren minjar, o dona'ls minjar o lo que fore, pa que no trobaren, si natros..., ara que natros vam baixar perquè vam voler, perquè no mos van obligar perquè estàvem prop del poble.
-PERÒ QUI ELS VA FER BAIXAR?
-Pos la Guàrdia Civil i... la Guàrdia Civil, no veus que entonces manae? vull dir que..., i va haver mas que el van precintar i tot, per si entraen, pa saber si entraen de nit o no entraen.
-PERÒ CONTE'M... COM ESTAVA LA COSA? ÉS QUE NO HO ACABE JO D'ENTENDRE... A VORE, ELS MAQUIS VIVIEN, ON VIVIEN?
-Pel monte, no se va poder saber, ui ací encara hi ha coves, ahí hi ha una roca molt alta, allí davant del Forcall, ahí hi han unes coves, unes coves grans que diu que tenien... jo no en vai, natros no en van vore mai cap, mira a Palanques una nit van entrar a robar i se van endur no sé quant, unes càrregues en els matxos..., n'hi havie un que fee la matansa del gorrino, que havia matat el gorrino aquell dia, se li van emportar tot [riu] sí, tot lo que trobaven per les cases que els fee goig, ne van entrar una quadrilla, com entonces la Guàrdia Civil estae a Sorita, que a Palanques no n'hi havie, que estae a Sorita i...
-PERÒ QUÈ FEIEN, S'AMAGAVEN ALLÍ EN ELS MASOS, O ANAVEN DEMANANT MENJAR I AIXÒ?
-Oh! pels montes i avant!
-ANAVEN PEL MONTE
-O per on podien, jo no sé, no m'aclarisco, per molts puestos van trobar coves, que vivien allí, ai és que entonces, el masover que els apoiae, van haver que els van mat(ar), afusellar, els van matà, eh?
-LA GUÀRDIA CIVIL? PERQUÈ HAVIA APOIAT ALS MAQUIS I ALESHORES ELS MATAVEN.
-Sí.
-I COM SAVIA LA GUÀRDIA CIVIL QUE HAVIEN...
-Oi! ja ho esco(lumbraven), ja ho... al remat, no veus que aquella gent, per comparança, anaven a un mas i dien: "Ven-me això o ven-me allò" i li ho pagaven ben pagat, li dona(en), li pagaven més de lo que valie.
-AIXÒ ELS MAQUIS? LI HO PAGAVEN BEN PAGAT AL DEL MAS!
-Claro, i ell lo que volie era traure diners, no? i a lo millor ho fee, però al remat al darrer pos, ui van haver molts que els van matar, a València ne van pelar molts.
-O SIGA NO ÉS QUE TOTS ELS MAQUIS FURTAREN LES COSES, SINÓ QUE HI HAVIA ALGUNS QUE PAGAVEN
-Sí, sí, però és igual, encà pagan-ho, al que savien que els apoiae, que els portaen minjar o això, se... ui, mira a Palanques, quan van robar aquella, que van entrar aquella nit també, i se van endur tots aquells animals carregats de minjar i això, pues n'hi havie uno que fee l'estraperlo..., entonces feen l'estraperlo tamé, anaen a vendre blat i farina per ahí, i se feen diners aixina, hi havia un que fee l'estraperlo i es pensaen que estae contxabat en los maquis, com anava voltant per ahí i la guàrdia civil el tenie contxabat, pues el van tindre, va ser miracle que no el van matar també, no perquè només volien una firma, perquè mon pare ere alcalde entonces, i va estar a València tancat i va ser entonces ui! que si hagueren replegat una firma l'hagueren matat, i no... i al remat va eixir que estae complicat, però, és que ademés uno...
-ON VA ESTAR TANCAT?
-A València, a La Modelo de València no sé quant de temps i...
-PER QUÈ VA ESTAR TANCAT?
-Perquè es pensaen que havia apoiat, que apoiae als maquis. És que quan entraven els maquis a un poble a robar o això, pensaen, diu: "ací un o atre n'hi ha del poble que els guie o els apoie" ho agarraen aixina, i com aquell anae sempre voltant per ahí, que fee l'estraperlo, l'estraperlo ere vendre blat i farina per ahí, aixina com entonces estae escàs el que no tenie pos se fee alguna perra, i com ell fee això es veu que es pensaen que estave contxabat en los maquis eixos, i ademés un veí d'allí del poble, me pareix que el va denunciar també, no sé que se tenien algo de idea i..., la qüestió és que, encà me'n recordo que em van fe anar a mi a declarar, tenia setze o desset anys i va vindre, después que va passar això va vindre un coronel de la Guàrdia Civil i dos o tres comandants allí a Palanques i a mon pare el van esglaiar entre tots, vinga a fer-li preguntes..., ai mon pare lo que patie, die: "a vore si este estarà contxabat, este collons, encara se la carregarem tots ací" i encà, tot i això, va estar tancat a València, eh; ah, lo que dic, aquella gent només que volien, si hagueren pogut replegar una firma d'un o atre, l'hagueren matat.
-UNA FIRMA DE QUÈ?
-Com a que ere veritat que estae contxabat en eixa gent i avant.
-NECESSITAVEN UNA FIRMA D'ALGÚ DEL POBLE?
-Claro, només mon pare que ere alcalde mateix, si ell arribe a firmar com aquell que...
-QUE ELL SE FEA AMB ELS MAQUIS, HAGUEREN MATAT AL SENYOR AQUELL DE L'ESTRAPERLO?
-Sí, sí, home claro, perquè...
-AIXÒ ERA MOLT PERILLÓS NO? PERQUÈ SI HI HAVIEN ENVEGES EN EL POBLE I TOT AIXÒ, A LO MILLOR ALGÚ PODIA ACUSAR A UN ALTRE DE... NO?
-Sí, bueno... ah! van passar casos de tot. Ahí no va passar res però a molts masovers els van ui! És que la Guàrdia Civil tamé fee proves, a lo millor se vestie de paisà, la Guàrdia Civil i anaven a un mas i después tornaen i: "pos tal dia no van estar els maquis ací? com és que no mos van dir res?" Allí a Morella va passar un cas d'eixos, van anar aixina de paisà la Guàrdia Civil i aquell home del mas els va conèixer, i com els va conèixer que eren els Guàrdia Civil, pues no va anar a donar part, después van tornar i: "Vosté, com és que...? " ai! me paix que el van matar a ell, si va ser la broma... me ca(go'n), no te cregues...
-QUE LI VAN FER UNA TRAMPA?
-Això, és que com els va conèixer no va voler donar part. Els va dir: "no eren vostés els que van vindre ací vestits de paisà?" [riu]
-PERQUÈ SI ES TROBAVEN UN MAQUI QUÈ HAVIEN DE FER?
-Ah! no res, donar part, tu si vénen a minjar a ta casa después que marxen havies d'anar a la Guàrdia Civil com a que havien estat.
-I COM SE SABIA QUE EREN MAQUIS? QUE NO ERA QUALSEVOL QUE ANAVA PEL...
-Oi mira, perquè entonces estae aixina i avant, a lo millor en algun puesto algú se va aprofitar, i fent vore que ere un i no ere, però, però mira...
-I ELS MAQUIS ESTOS QUÈ ÉS LO QUE VOLIEN?
-Home, no van vindre d'allà de França? es veu que allà, als pocs anys que va passar la guerra, segur que espera(en) espera(en)... quan Franco es pensaen que canviarien el règim o jo no sé què volien aquella gent, van vindre d'allà de França i... van estar molts anys, van estar molts anys, per ací.
-ES PENSAVEN QUE PODIEN TORNAR... QUE FARIEN FORA A FRANCO?
-Això, se veu que alguna marxa d'eixa portaven i no sé quin conv(eni)..., la qüestió és que en un moment determinat se van acabar i avant, però mentrestant puf!
-I EN QUÈ TREBALLAVEN, ELS MAQUIS?
-Ui...
-SI TENIEN DINERS PA PAGAR EL MENJAR...
-Ui mira, per això els traien, d'algun puesto o atre els traien, i l'armament igual, ves a saber si el traien de fora, de França o d'algun atre puesto, igual com els terroristes d'ara, en la comparança.
-NO TREBALLAVEN?
-Ui treballar... No veus que no els podien vore? no es deixaven vore a cap puesto perquè els hagueren..., estae la Guàrdia Civil per tots los puestos, perquè entonces se va omplir, en tots los pobles n'hi havia Guàrdies Civils perquè com estaven ells per ací, d'ahí d'Andalusia tots los jóvens que d'això, pues Guàdia Civils cap ací, com n'hi havie tanta faena, que n'hi havia tant de maqui per este terreno...
-I COM DESAPAREGUEREN AL FINAL ELS MAQUIS?
-Pues no sé, quan varen terminar varen marxar cap allà, al vore que no podien ixir en la d'ells, a lo millor, no sé això com ere, un o atre els deguere apoiar o sinós...
-PERQUÈ VOSTÉ... NO SE SENTIA QUE MATAVEN ALGUN MAQUI O... ?
-Oh! pocs, no, es que..., el que passe és que no els convenie trobar-se tampoc, perquè la Guàrdia Civil si sabien que estaen ací marxaen cap allà, perquè no veus que no els convenie trobar-se? eren tots persones igual i, de concarar-se aixina la Guàrdia Civil..., alguno sí que, algun cas va passar, que van matar algun Guàrdia Civil. Allí a Morella, me paix que un comandant, i tot van matar, en una bomba, que li van tirar una bomba de mà, i allà cap allí a l'Aragó un cabo també que els van trobar allí a un mas i es veu que van escomençar a tirar, un (des) de dins i l'atre de fora i al remat el de dins com estae més alt, per un d'això [forat?] li va arreà una bala al cap al que estae parapetat a fora i..., però, claro no els convenie trobar-se perquè no, els feen vore que anaven destràs d'ells però si comprenien que estaven en un puesto marxaen [riu] la vida tots se la estimaven
-PERÒ VOSTÉ DIU QUE SÍ QUE N'HI HAVIEN MASOVERS QUE APOIAVEN ALS MAQUIS...
-Home sempre n'hi ha un o atre que cau, no veus que n'hi havie tant de masover sentonces, no veus que tots vivien al mas la gent, i el mas que tenie, li sobrae vi li sobrae minjar, pos a lo millor li'ls fee a n'ells com li'l pagaven ben pagat, lo que volie ere traure diners, tots lo que busquem són els diners, i después al final si se descubrie, pos alguns els van matar, els van afusellar.
-PERÒ NO PER LES IDEES, SINÓ PERQUÈ...
-Ah no, no claro. Home per les idees... mira ací a Ortells van matar a uno que fee d'alcalde i aquell ere molt..., és que después que va passar la guerra els que eren dels ro(jos)..., els que eren de Franco eren una cosa i els atres eren de la República... eren els rojos que dien, i aquell tio pues... i después de la guerra n'hi van haver molts que van estar a la pressó, a les presons molts anys, perquè quan la guerra se van fer coses molt injustes també perquè bua! van matar capellans i van fer tot lo que... quan va moure la República... van cremar iglésies i... i después quan va guanyar Franco pues els que eren d'aquell partit pues van estar molts a la pressó, i a molts els van pelar, ui! ne van matar molts també d'aquells que se posaen tan forts.
-EL SEU PARE ENS HA DIT QUE VA ESTAR A LA PRESSÓ ALLÍ A VALÈNCIA?
-No ere aquell que...
-AQUELL DE L'ESTRAPERLO
-Aquell del poble, quan van entrar els maquis allí.

[Segona part de l'entrevista]

-VOSTÉ DIU QUE LA GUÀRDIA CIVIL VENIA D'ANDALUSIA? VINGUEREN MOLTS D'ANDALUSIA?
-Home entraen de Guàrdia Civil de jóvens. Com n'hi havie falta, pos... no veus que entonces n'hi havie tanta misèria? i... [riu], i... pos el que tenie un jornal aixina pues mira...
-I EN QUÈ PARLAVEN, PERQUÈ VOSTÉS ACÍ PARLAVEN VALENCIÀ I EN ELLS QUÈ PARLAVEN?
-Pues el castellà i avant, andalús, el castellà, castellà, sí, ui!
-PERÒ A LO MILLOR ACÍ MOLTA GENT NO SABRIA PARLAR GAIRE EL CASTELLÀ, NO?
-Sí, sí, buah! el castellà sí que el sabien parlar, sí, més bé o més malament, però buah!
-PERQUÈ L'HAVIEN APRÉS, PER EXEMPLE VOSTÉ QUAN DIU QUE VA ANAR A ESCOLA, QUE DIU QUE VA APRENDRE POQUET, PERÒ ALLÍ APRENIA EN CATELLÀ?
-Sí, sí, en castellà, en castellà.
-TOT EN CASTELLÀ.
-Sí.
-M'ESTAVA DIENT QUE LA SEUA DONA VA HERETAR UN TROS D'ESTA CASA, I LES GERMANES ELS ALTRES TROSSOS?
-De tres... en tres trossos [riu]
-ESTE EDIFICI EL VAN PARTIR EN TRES TROSSOS.
-No, parti'l no el van partir però bueno, va quedar pa n'elles, i ara els vam abonar els diners a n'elles, i ara és nostre [riu] esta casa és molt gran però és molt antiga tamé, és de quan se va formar el poble. Estes cases, tu saps els anys que deu fer que... gran ho és perquè, no veus que antigament la gent vivie tota del camp ací? la gent ací tenien bitxos, animals pa recriar i mules pa llaurar allí al corral, que n'hi ha un corral que cabien allí dos mules, i después la brossa, el minjar que collien del monte, pos l'havien de guardar per ací a les falses i pa tot l'any... ara [senyala per amunt], n'hi havien uns troncs que estaven plens de claus clavats i ahí penjaven les pom(es), mansanes feen en fils, penjaen raïms i mansanes allí, no veus que entonces només se collie lo que se collie a casa, només se minjave lo que se collie al monte, no n'hi havie fruters pa vendre, fruta pa vendre [riu] i tots minjaen de lo que collien a la terra i avant, i pues ho guardaen ací, ho penjaen i se'ls aguantae hasta ara este temps que els aguantae molt, tot l'hivern ahí, com collien...
-I ESTA CASA VA SER COM A DOT, O PER LA LEGÍTIMA QUE LI TOCAVA A LA SEUA DONA?
-No, perquè... els meus pares la van deixar, els pares d'ella li la van deixar a ella, els la van deixar a n'ella, a les germanes, a les xiques, perquè com als xics els van deixar els masos, les finques, les finques d'ahí, com eren xics pues les dones, les xiques les van deixar la casa esta.
-PERÒ I COM... A LA SEUA DONA I A LES GERMANES ELS PAREIXIA BÉ QUE PER SER XIQUES ELS TOCARA UNA CASA A PARTIR I AL ATRES DOS PER SER XICS... ?
-Ui pos mira, a tots los puestos passae igual, tots igual no podien ser, sempre n'hi havia que n'ixie més, els hòmens sempre estaven més ben mirats [riu] no veus que... mira, la meua sogra sempre: "ui els xics, els xics," els homes sobretot, les xiques, les xiques sempre paix que no, no es guanyaen res, sempre paix que no... [riu]
-O SIGA PREFERIEN TINDRE... LA SEUA SOGRA PREFERIA ELS XICS, PREFERIEN TINDRE XICS QUE XIQUES?
-Això, home una vegà els tenie pues què? com tots, què havie de fer? però vull dir que sempre estaen més ben mirats els xics que les xiques [riu]
-I AIXÒ PER QUÈ?
-Ah! mira, perquè eren una mica tamé cabuts i gent d'antes i avant, [riu] una mica de fusta al cap que portaen [riuen] com ella tamé, ella a on se va criar també li va passar igual... [riu] ella se va criar al terme de Mirambell a un mas, en un mas tamé, i tamé es veu que eren moltes germanes i tamé pos, tamé li passae igual, o sigue que... [riu]
-I NO ELS DONAVA UNA MICA DE RÀBIA A LES SEUA DONA I A LES SEUES GERMANES? O DEIEN PUES AIXINA ÉS.
-Com ere mare, què havien de fer? tens que callar, buah! això a totes les famílies ha passat, sempre n'hi havie que eixie més beneficiat que un atre, perquè tots igual no podien ser.
-I VOSTÉS VAN FER TAMBÉ ESCRITURES D'EIXES QUE M'ESTAVA DIENT? O QUAN SE VAN CASAR VOSTÉ I LA SEUA DONA HO VAN FICAR TOT...
-No, quan vam comprar la part d'esta casa a les atres germanes sí que vam fer escritura, quan els vam abonar pa fer-se esta casa nostra tota, entonces sí que vam fer escritura pel notari...
-ENCÀ NO M'HA DIT COM LA VA CONÈIXER A LA SEUA DONA...
-[riu sorollosament] Com l'hai de conèixer? [riu]
-EN UN BALL? NO M'HO DIU...
-En un ball, en un ball... no res, que se vam casar ja vells també.
-QUINA EDAT TENIEN?
-Ui jo, tenia més de trenta anys lo menos.
-I PER QUÈ SE VA CASAR TAN TARD?
-Mira, per tindre poc coneixement [riu] que sinós natros de la manera que estàem en madrastra i això, lo que havia de ser és casar-se i marxar d'allí i què? ademés que vam treballar com aquell que diu pa les atres, después encara mal volguts i mal mirats, lo que és que... no res.
-MAL MIRATS, PER QUÈ?
-Home perquè al no ser fills pos no veus que la madrastra sempre burxe i... a deshonrar-mos a natros i a alabar les filles d'ella, i aixina passe [riu] i ademés, lo que dic, quatre consells que arreplegae de per fora, les veïnes que aquelles tamé... disfrutaven de posar el mal en casa d'un atre, que te creus que? als poblets menuts sempre ha passat això.
-PERÒ CONSELLS COM, PER EIXEMPLE, QUÈ ELS DEIA?
-Home, això a n'ella, a la madrastra, a la madrastra, a natros no mos dien res a natros, però...
-PERÒ CONSELLS COM QUÈ?
-Home, pos mira, que si un ere més espabilat, que si l'atre no sé què, que si l'atre [riu] i ella, com no ere mare, què vols? pos a posar mal als que no eren fills d'ella.
-I VOSTÉ VA ESTAR VIVINT ALLÍ EN EL MAS, AMB LA MADRASTRA I AIXÒ FINS ALS TRENTA ANYS?
-No, vaig estar a Catalunya uns anys també...
-AH! SE'N VA ANAR A CATALUNYA A TREBALLAR.
-Ssss Bah! si m'haguera pogut casar allà a Catalunya tamé, però... però no me vaig casar [riu]
-PERQUÈ NO VA VOLER? NO VA VOLER QUEDAR-SE ALLÍ?
-Sí, [riu] per això [riu].
-PER QUÈ NO ES VA CASAR ALLÍ A CATALUNYA, EH?
-[riu] [es tapa la cara amb la mà/silenci] N'hi havia una xica que tenia unes ganes de casar-se, [silenci] no m'agradae a mí... [riu]
-NO LI AGRADAVA LA XICA...
-[riu]
-PERQUÈ VOSTÉ VA FESTEJAR EN MOLTES DONES ABANS DE...
-No, moltes no, no si a Palanques tamé tenia una veïna allí que quan tenia setze o désset anys, allà quan els maquis i això, si haguera vol(gut), si haguera tingut el coneixement m'haguera pogut casar, però buh! mira, quan uno té setze o desset anys tot ho agarre com una broma i no fa cas de res, i ha anat passant i...
-I LA GENT SE CASAVA TAN MAJOR, O NO? O ACOSTUMAVEN A CASAR-SE POMPTE O...
-N'hi haviea de tot, buah!
-NO N'HI HAVIA PRESSA PA CASAR-SE?
-No, bueno, però més que ara sí, encà se fan més vells ara me paix, la gent, no?
-I LA SEUA GERMANA SE VA CASAR ABANS QUE VOSTÉ?
-Sí, sí.
-QUAN VA TORNAR DE CATALUNYA, VA TORNAR AL MAS, A VIURE?
-Sí.
-I PER QUÈ TORNÀ DE CATALUNYA?
-Mira, perquè no m'agradae la faena.
-DE QUÈ TREBALLAVA?
-En un taller de ferro, es dien forjadors a n'allò, allí portaen el ferro com el portaen de l'almasén, i allí en carrua i fuel pa calenta'l li donaen l'acció pa fer peces pa màquines de pastà, pa telers, com allí n'hi ha tanta fabricació i per Terrassa i per allí treballaem en bast només donant-li l'acció, después allò havia de donar-li als fressadors, al torn o no sé què, pa refinar-ho pa posar-ho a la màquina allò ere una faena...
-EL TREBALL EIXE COM EL TROBÀ VOSTÉ? PERQUÈ VIVINT ACÍ EN EL MAS...
-No és que estae..., és que de primer d'allí vaig anar a una fàbrica, que aquell cunyat meu treballae a la fàbrica de Sabadell, i anant allí de vespà anava a fer hores an aquell taller que el que estae allí, el que vivie "Si te vols quedar ací, queda't" me vaig quedar allí, no si la faena sí, però a mi lo que no m'agradave era l'horari que feen, perquè a les quatre i mitja del matí t'havies d'alçar pa anar a treballar i después a mita vesprada marxaes cap a casa i i t'aburries tota la vesprà allí a casa i buah! i sempre el despertador, sempre el despertador, és que a les quatre i mitja del matí són unes hores tan, jo no estic criat en això, jo si no me gito tranquil no dormiria, això és com quan hai d'anar de viatge un dia i hai de matinar ja [riu] ascomences a donar voltes i, i.
-I QUAN VA ARRIBAR ALLÍ A TERRASSA, DE VIURE EN EL MAS NO VA VEURE DIFERÈNCIA, NO LI VA SEMBLAR ALLÒ MOLT DIFERENT?
-Home, un poc, claro que és diferent, sí.
-LI VA SORPRENDRE ALGUNA COSA?
-No, no..
-QUÈ VA PENSAR QUAN VA ARRIBAR ALLÍ A TERRASSA?
-A Terrassa i a Sabadell, allí molt de ruido n'hi ha, molta gent, no? ara que això ja fa molts anys, ara encà deu d'haver el doble, no si jo..., els meus germans estan allà i tinc uns cosins tamé que tenen un restaurant allí, allí davall de Terrassa entre el Rubí i Terrassa n'hi ha un restaurant molt important que el porten uns cosins meus, ells se van criar allí a Ortells tamé i van anar allà i com allí a Ortells aquells anys la passaen poc bé perquè, después de la guerra eren quatre germans i els tios meus, i lo que collien de la terra pues ere molt poc, i aquella germana que t'he dit que estae soltera allà en aquells amos d'aquella finca que eren uns amos que tenien fàbriques a Sabadell, i els va dir:"Pues veniu ací" i van vindre en un mas a treballar la terra i això, i aquell sinyó com ere un tio listo i això va dir: "vosatros ací lo que hau de fer és dedicar-se a fer minjars" i van escomençar com estae prop de Rubí això i prop de Terrassa, pos, és que els dissabtes venien uns homes allí que tenien aficció a caçar i els dixaen el gos allí: "cuideu-me le gos tota la setmana" i a la que, els donaen poc o molt per guarda'ls el gos allí, i van escomençar a fer algun sopar i això, i después van ascomençar a fer minjars ipuf! i ara han fet millons i faena, és que està molt bé, perquè està allí a la vora de la carretera però està allí a un racó que jo me'n recordo quan jo estava que anava algun dia i allí la gent de Sabadell, les dones que tenien que crios menuts o això después que dinaen se podien assentar per allí al sol, i ere un racó de monte, de pinar i no n'hi have cap perill que tocaren als xiquillos, podien jugar per allí els xiquets que no... els agradae molt a la gent tot allò, va caure en gràcia allí, vull dir que n'han fet de diners... puf!
-PERQUÈ N'HI HAVIA MOLTA GENT QUE SE N'ANAVA D'ACÍ DEL POBLE...
-Ui! sí, sí, és que els anys aquells que vaig marxar jo, que anavem cap allí trobavem faena, igual com d'ací que de tot arreu, de murcianos i andalusos i de tot arreu d'Espanya acudia gent allí, Galícia i... entonces van haver uns anys que n'hi have molta faena a Catalunya, tots los que anaen tots treballaen, tots, tots trobaven faena...
-I ANAVEN A CATALUNYA I NO A VALÈNCIA?
-No, és que allí hi ha molta indústria, home, això de Terrassa això pareix, això té, puf! tota la indústria, fabricacions de tota classe, i allí tots cabien.
-PERQUÈ VOSTÉ ABANS D'ANARSE'N ALLÍ A TERRASSA I AIXÒ HAVIA ANAT A VALÈNCIA?
-Nooo, no jo a València no. No, jo vaig fer la mili a València però ahí no, cap ahí la gent no tirava a València, a Catalunya sí, a Catalunya, no veus que Sabadell i Terrassa eren els dos punts que més indústria n'hi havie, en aquells temps ara es veu que tampoc n'hi ha, però entonces, puf!
-I LA MILI LA VA FER ALLÍ A VALÈNCIA? ON?
-A Paterna, el campament estae a Paterna, después vam estar tres mesos a Paterna i después vam baixar allí a l'Alameda al vint de Guadalajara, que después estae allí damunt dels Víveros més amunt, estae el vint de Guadalajara i después també n'hi have un cuartel més amunt que es dia l'automobilisme entonces allí dalt de l'Alameda estae.
-QUÈ RECORDA VOSTÉ DE VALÈNCIA?
-Molt bon terreno sí que és més alegre que açò [riu] allí fa bon temps tot l'any eh? allí plantaen una fira, encà deuen anar les fires, no? a Nadal posen una fira que està allí un mes, i al mes de Juliol igual, al mes de juliol d'allí del cuartel veem els castells de foc que tiraen [riu] ai València... la mili no res la mili, i les falles, vaig vore les falles aquell any, perquè la nit de la cremà mos van deixar eixir, hasta que es van acabar de cremar [riu] entonces el que tenie diners, igual que a tots los puestos, els soldats què vols, una mica mal mirats.
-UNA MICA MAL MIRATS, PER QUÈ?
-Ah! mira, ni mal ni bé, bueno com, no veus que a eixos puestos estaen aveats que sempre n'hi havie de soldats.
-I LI DONAVEN PERMÍS PER A VINDRE ACÍ? I VENIA?
-Sí, oh, quan te'l donaen, a natros mos van donar tres mesos seguits de permís, i després ja no me paix que mon van donar d'atre, i después a l'atra quinta que va vindre destràs de natros van haver molts que només van estar dos o tres mesos d'instrucció i después ja els van enviar cap a casa, tots no però se veu que n'hi havia massa gent, o no sé perquè ho van fer.
-I FESTEJAVA EN ALGÚ? VOSTÉ QUAN ESTAVA ALLÍ EN LA MILI?
-No
-AIXINA JÓVENS PLENS DE VIDA, JO QUÈ SÉ JO PENSE SÓC JOVE...TINDRIA GANES DE... NO? O QUÈ?
-[riu i baixa el cap]
-ÉS QUE LA JOVENTUT TÉ MOLTA SANG A LES VENES, NO?
-[riu]
-AIXÒ COM HO SOLUCIONAVEN, EN AQUELLA ÉPOCA? ON ANAVEN?
-Això, això se pot aguantar [riuen]
-SEGUR? PERQUÈ ALLÍ A VALÈNCIA N'HI HAURIEN MOLTES XICONES.
-[riu] Ohhh bo! allí... [silenci] pals soldats no n'hi havien tantes, no, dels soldats no se fiaven les xiques dels soldats.
-NO, PER QUÈ?
-Home com sempre n'hi havie, sempre estae ple de soldats, dien: "estos només estan ara i quan marxaran ja..." [riu] [silenci]
-PERQUÈ LES XICONES EN AQUELLA ÉPOCA VOLIEN ALGÚ QUE FÓRA JA PA SEMPRE O QUÈ?
-Ah! no, això... n'hi havie de tot
-PERÒ SERIA MOLT DIFERENT UNA XICONA D'ACÍ DEL POBLE A UNA XICONA DE VALÈNCIA, NO?
-Ai, això, de conèixer-les, com jo no... cada terreno n'hi ha un costum de viure, i ademés que ja no se fee compte uno de quedar-se allà tampoc, quan estaes allí lo que volies és que s'acabare promte, i prompte paca casa, aquella vida no, antes d'anar pareix que tinguera ganes però una vegà vaig estar allí paix que me doane pena, no m'agradae gens [riu]
-I ERA UN CANVI GRAN? QUAN VOSTÉ SE'N ANAVA A LA MILI I QUAN TORNAVA...
-No, no veus que havíem d'anar tots a la mili?
-PERÒ EN SA CASA PER EIXEMPLE QUAN EL CONSIDERAVEN QUE JA PODIA... QUE JA ERA GRAN? QUE JA ERA UNA PERSONA MAJOR? QUAN PASSAVA DE SER UN XIQUET A UNA PERSONA GRAN?
-Home pues quan venien de la mili, la majoria, quan venien de la mili ere el temps que molts se casaen ja, perquè hasta que no vingueres de la mili què?
-NO TE CASAVES.
-Això. Degué passar algun cas, però no, vull dir que alguns també se van casar de joves també, però no, això ja perquè...
-O SIGA QUAN VENIEN DE LA MILI JA ERA CASAR-SE, LO SEGÜENT JA ERA CASAR-SE.
-Home, la més bona edat que no, antes també però eres massa joves, no i que antes de no passar algo, sempre va passar algun cas però...
-PERÒ VOSTÉ NO SE VA CASAR...
-Noo [riu] perquè estavem massa adormits [riu]
-I ELS SEUS GERMANS TAMBÉ ES CASAREN TAN TARD COM VOSTÉ?
-No, uno més prompte que jo es va casar.
-I LA SEUA BODA COM VA SER LA SEUA BODA? JA QUE NO ME CONTA EL FESTEIG, DONCS LA BODA [riuen].
-Pos ací la vam fer al Forcall la boda.
-AL FORCALL LA VAN FERLA BODA, ALLÍ A L'ESGLÈSIA?
-Home el casament sí, a la iglésia, però la boda ahí a eixa placeta que hi ha, ahí al Mesón hau estat? Hau estat al Mesón de la Vila? pues ahí davant que n'hi ha una placeta, que n'hi ha una posà gran, que n'hi ha una portalà gran, que entonces era un hostal, allí la vam fer la boda, que entonces, en algun dia era una posà, però ara ja se fa antic això, ja no, después la gent paix que encà anae, perquè allí hi ha una dona que viu allí, viuda, me paix que algú que va conèixer això, perquè allí li resulte més barat si uno vol passar ací al poble, ara a l'estiu o això resulte més barat, i alguns encà, he vist que a lo millor estan allí, però això...
-I QUÈ SE VA PREPARAR, O QUÈ SE VA FER PER A LA BODA? SE VA FER BALL?
-Sí... [riu] Una mica de ball sí [riu]
-EN UNA ACORDEÓ O QUÈ?
-No, en un tocadiscos d'eixos [riu]
-AH! EN UN TOCADISCOS? I UN MENJAR? O...
-Sí, minjar tamé, i minjar bo, o pues el costum que tenien les cocineres, entonces ja n'hi havien bones cocineres ja, què te paix que? no veus que tota la vida n'hi ha hagut gent que s'ha dedicat a guisar i a fer...
-I QUÈ MINJAEN DE NORMAL EN UNA BODA?
-Ui, ni me'n recordo jo, cadau fa d'una manera.
-QUI PAGAVA EL CONVIT?
-Pues els agüelos i avant, els nostres pares [riu].
-I EL SEU PARE SÍ VIVIA, NO? M'HA DIT. I LI VA PAREIXER BÉ QUE ES CASARA AMB LA SEUA DONA.
-Ui, què havia de dir?
-LI VA DIR: "JA TE TOCA CASAR-TE"
-Això sí, no lo que volien que es posàrem allí al mas, a treballar al mas [riu] però això no.
-NO? PERQUÈ NO VA VOLER VOSTÉ?
-No, perquè no, ademés com no ere meu solo si me poso allí?
-I LA SEUA DONA QUÈ DEIA DE POSAR-SE A VIURE EN EL MAS?
-Tampoc no volie no, perquè ella ja s'havie criat allí en el mas, vam estar a Morella una temporà, uns anys a Morella vam viure i anava al jornal allí, a eixa fàbrica de ladrillos que n'hi ha allí baixant de Morella, ara està tancà me paix però antes... va estar uns anys que tenie molta faena, va treballar molt, vaig treballar ahí uns anys allí també.
-VOSTÉ. I LA SEUA DONA TAMBÉ?
-No, ella no.
-LA SEUA DONA QUÈ FEIA?
-No res a More(lla), a casa estava i avant.
-I LA SEUA DONA NO VA VOLER ANAR A VIURE AL MAS?
-No perquè ja sabie... no veus que no podia ser posar-se allí, encà vivie la madrastra i encà que s'hagueren retirat al poble pues sempre hagueren vullgut minjar tots de lo que produïem al mas i después com no ere nostre solo, si haguere sigut meu solo però, no veus que ere dels atres germans també...
-PERQUÈ LES DONES QUAN SE CASAVEN I ANAVEN A UN MAS, EL SEU CAS NO ERA, PERÒ ANAVEN A UN MAS ON ESTAVEN ELS PARES, ELS SOGRES, COM ERA EIXA RELACIÓ? ERA FÀCIL, ERA DIFÍCIL?
-Ui, pues de tot se deguere vore, en algun dia claro que anaven tots allí, no veus que no n'hi havia un atre puesto on anar? allí la majoria renyie passae... no veus que n'hi havia tanta misèria? entonces no se divorciaen com ara la gent, no, no veus que no tenien una perra la majoria? ni saber on anar a guanyar-la, ara perquè n'hi han tants divorcios? perquè n'hi ha tanta abundancia i diuen:"si en lo que guanye jo, a mi no me fa cap falta de lo que tu tens, divorciem-nos" mira ací n'hi ha una xica mestra que es diu que es divorcià i ara s'ha juntat en un atre jove que eixe tan prompte té una com una atra, ara s'ha juntat en un atre [riu] i té una xiqueta, diu que es divorcià, pues vale este ne tenia una de Morella, i ha deixat a aquella i s'ha ajuntat en esta [riu] quan se cansà, segur que...
-AIXÒ NO PASSAVA EN AQUELLA ÉPOCA.
-Bah! què ha de passar, això si ho hagueren fet entonces tots hagueren parlat d'ells [riu] i ara no fan cas ja, vull dir que home, encà que diguen pues mira si ho volen aixina que els has de fer.
-VOSTÉ RECORDA D'ALGUN CAS QUE ES PARLARA DE ALGUN CAS, QUE ES PARLARA D'ALGUNA COSA AIXINA?
-No, bueno.
-O D'ALGUNA DONA QUE ES QUEDARA EMBARASÀ SENSE ESTAR CASÀ?
-Això, mira, eixa molinera que vau parlar vatros, tamé es va quedar antes de casar-se [riu].
-SE VA QUEDAR EMBARASADA ANTES DE CASAR-SE.
-Claro perquè, no veus que ell, me paix que ell encà ere quan anae a la guerra ere quan se va acabar la guerra, ell estae servint, no i que ella degué voler enganxar tamé [riu] per això ja [riu] encà va haver algun cas en Palanques, una que tamé ere una jove que tamé el pare d'ella va faltar quan la guerra i eren dos o tres xiquets i sa mare i aquella tamé, com el que es va casar en ella ja ere vell, tamé ja... quan va anar a la boda ja, se van casar ja portae un xic, mira ixe xic, ací viu veí d'esta casa, lo que viuen a Castelló però a l'estiu pugen ací, se va casar en una...
-I LA GENT QUÈ DEIA?
-Ui! pues parlar i avant, però què havien de dir, parlar sí que parlaen però [riu] no i encà va haver una atra que va tindre al crio antes de casar-se ahí a Palanques [riu]
-D'EIXA PARLARIEN ENCARA MÉS.
-Això, ai! què havien de fer? de parlar costae poc [riuen els tres] l'únic que es pot fer, igual que ara.
-PERÒ PER EIXEMPLE LES ATRES DONES DEL POBLE O ELS HOMES LI DIEN COSES?
-Ui, a la cara no li dirien, si acàs als familiars d'ella, als familiars.
-PER ALS FAMILIARS QUÈ PASSAVA?
-Pues un disgust, un disgust i avant, però què havien de fer? què els havien de fer?
-PERÒ JO HE SENTIT DIR QUE N'HI HAVIEN, QUE SI A LO MILLOR PASSAVA UNA COSA D'ESTES A LO MILLOR LA TIRAVEN DE CASA ELS PARES O... COM?
-No, però ací no passae això, ací no, què adelantaen de tirar-la? jo no vaig vore mai, a algun puesto jo no dic que passe, ara encà se sent dir per la tele, no? però algun cas.
-I AIXINA COM ELS HOMES A LO MILLOR EMIGRAVEN A... VOSTÉ EMIGRÀ A CATALUNYA UNS ANYS I... LES DONES SE N'ANAVEN A SERVIR A ALGUN... ?
-No.
-LES DONES NO ANAVEN A SERVIR A CASA D'AMO?
-Sí, antiguament les dones sí que anaven però anaen de solteres, de solteres la casa que eren moltes germanes com allí de Palanques i això que eren cases pobres, pues marxaen per Catalunya a servir als sinyors com estae la tia aquella meua, a les cases riques que n'hi havien per allí.
-PERÒ AIXÒ HO DECIDIEN ELLES O ERA A LO MILLOR SA MARE O SON PARE QUE ELS DEIA...
-Claro! no, i elles també.
-ELLES SÍ VOLIEN...
-Home alguna també, què te penses? perquè allí per lo menos guanyaven més, guanyaen més diners que a casa no se guanye res, no veus que entonces uno no guanyae una perra, i a moltes cases no havien vist mai ni deu mil pessetes juntes, a moltes cases d'eixes pobretes del poble i a lo millor minjar no en collien tant tampoc.
-I ELS DINERS SE'LS QUEDAVEN ELLES?
-Home quan estaen allà, claro, quan treballaven pa n'elles, home n'hi hauria de tot, però vull dir que...
-PERÒ NO ENVIAVEN DINERS A CASA? AL POBLE?
-[nega amb el cap] Ja feen prou que tenien elles i s'ho guanyaven elles, pa fe'ls donar els diners també.
-I SI ESTAVEN ALLÀ TREBALLANT TOT EL DIA I SE'N ANAVEN EN EL MOMENT DE CASAR-SE COM CONEIXIEN AL NÓVIO SI ESTAVEN TOT EL DIA TREBALLANT EN EL MAS, I VIVINT EN EL MAS, COM CONEIXIEN AL NÓVIO?
-Home els domenges anaven a fer festa, els domenges anaven al poble a fer festa [riu]
-ESCOLTE'M I ME VAN DIR AHIR EN MORELLA, QUE ALLÍ SE CELEBRAVA UN BALL DE MASOVERS I MASOVERES...
-Ball?
-BALL SE MASOVERS I MASOVERES.
-Bueno això eren bureos que dien...
-EREN QUÈ?
-Bureos, és que antes quan vivien en tots los masos, bureos de nit, quan feen una matansa que mataven un bou i gorrinos que n'hi havien masos rics, i allí pues de nit acudien tots los veïns, tota la joventut de tots los masos de per la vora anaen allí i feen ball tota la nit, feen festa allí, ball i dien bureo a això, bureos, com entonces n'hi havie tanta gent pels masos, que estaen tan habitats pues quan feen una matansa feen una festa quan mataen els bous i els tocinos i això a un mas, pues feen una festa, i minjaen tot lo dia bé com una boda i avant, i de nit feen el ball, eixe bureo que dic, buscaen música i allí ballaen i [riu]
-I ALLÍ ÉS QUAN SE CONEIXIEN...
-Claro, bueno el que s'havia de conèixer sempre se veen a un dia o atre no veus que la gent bah! s'ha de vore, sí que rai! no veus que entonces no anaven en cotxe com ara, entonces anaen a peu i tots se veen, a algun puesto o atre sempre se trobaven la gent.
-PERÒ ARA PER EIXEMPLE L'HEREU DEL MAS SE CASAVA EN QUI VOLIA? VEIA UNA XICA QUE LI AGRADAVA I SE CASAVA?
-Home no, això igual que sempre, sí, això cada u se fee lo que podie i avant, en la que trobae u i li agradae o..., igual que sempre.
-PERQUÈ AHIR O AIXÒ ME CONTAVEN QUE A LO MILLOR L'HEREU, PARLAVEN LES FAMÍLIES I L'HEREU ES CASAVA AMB UNA XICA A CANVI DE QUE LA GERMANA DE L'HEREU SE CASARA AMB EL GERMÀ D'EIXA XICA, FEIEN UNS ARREGLOS ENTRE LES FAMÍLIES, AIXÒ VOSTÉ HO HA CONEGUT O NO?
-Pocs casos, alguns ho volien fer però molts no van arribar bé, mira ací al poble va passar un cas d'eixos, perquè és que la finca eixa que hi ha ahí pujant cap a Morella ere d'un, n'hi ha un mas d'eixos que dien i ere de dos i claro pues un tenie un fill i l'atre la filla, i volien casar-los i aixina fer la finca junta, però no, no va arribar, als ser família se coneixien massa i... pal cas eren cosins, claro, eren cosins eixos.
-I NO VAN VOLER ELLS CASAR-SE?
-Ah! perquè ella, la xica no..., se va casar en un atre i avant, quan va estar a la mili aquell, va aprofitar i se va fer nóvia en un atre, que aquell no l'haguere amollà no, perquè si no fóre la mili, a lo millor..., molts casos d'eixos si no fóre per la mili no s'hagueren destorbat, perquè com ja feen compte dien bah! perque, ja voràs, eixe que s'havie de casar en ella, que ere cosí, a n'este atre, com ja va vore que algú li fee les vores i això, li va dir: "Guarda-me-la, que quan tornaré de servir..." sí que la va guardar, sí [riu] quan va tornar de servir, entonces ja s'havie fet nóvia de l'atre, i se va casar en l'atre..., sí pues al coneixer's massa la gent, pos claro...
-I QUE LES DONES NO SE PODIEN ESPERAR A QUE TORNAREN DE LA MILI O ÉS QUE LA MILI ERA MOLT LLARGA?
-No, claro que s'esperaen, però la que tenie ocasió de deixar al que tenie i casar-se en un atre, pues entonces tenie ocasió, perquè com no estae, que sinós ja fee més mal, sí a Palanques també va passar un cas d'eixos, n'hi havie uno tamé que fee molts que anave en una xica i quan va marxar a la mili pues se va, se va casar en un atre i au! [riu]
-I ELS PARES QUÈ?
-Oi! els pares ahí no pintaven res, els pares. No, lo que aquella mateix de Palanques no sé pa' què va anar tants anys, no el volie perquè ere pobre però en ell en ell, i ell ja s'ho havie cregut, i después quan va marxar a la mili, entonces, se case en un atre.
-PERÒ ANAR EN UN XIC EN EIXA ÉPOCA QUÈ ERA? ANAR A PASSEJAR? QUÈ SE FEIA?
-Ui mira, ah! pues fer vore que eren novios i avant, si anae, ballae en ella i anae a acompanyar-la, que feen vore que eren novios i avant...
-PERQUÈ EN ELS BALL SI UNA ANAVA AMB UNO, BALLAVA AMB EIXE I EN NINGÚ MÉS?
-Bueno n'hi havie de tot, però... algunes igual ballarien en uns atres però, però mira, els atres paix que ja tenien una miqueta de reparo, els sabie mal, és lo que dic jo, eixe si no haguera marxat a la mili pues pel mirament i això pues, ia ara, com tenien ocasió quan marxaen a la mili
-NO LA VOLIA PERQUÈ ERA POBRE, POBRE, QUÈ VOL DIR QUE ERA POBRE?
-Que tenie pocs interessos i avant, no veus que entonces n'hi havie molta gent que... ella ere més rica que ell, ella ere d'un mas.
-ELLA ERA D'UN MAS? I ELS DELS MASOS EREN MÉS RICS?
-N'hi havie de tot, en aquells temps sí, ara que natros també n'hi havia de més bons i de més roïns també, no ren tots rics els dels masos.
-PER EIXEMPLE, UN MAS BO QUÈ SERIA?
-Que tenia molt de terreno, i finques més bones, que la terra no és tota igual, no veus que entonces el que tenie bona terra cullie de tot, de blat i... i allò ere lo bo, les finques n'hi han que són més roïnes que atres i el que tenie un mas bo i collie de tot abundant pues ere més ric, i n'hi havie masos que eren més petits, tenien més poc terreno i més roïn i aquells pos no collien ni la mitat que l'atre.
-AIXINA SE RECONEIXIEN ELS MASOS BONS I ELS MASOS ROÏNS SE RECONEIXIEN AIXINA.
-[assenteix amb el cap]
-I SE DEIA: "EIXE MAS ÉS BO" PERQUÈ TENIA MOLT DE TERRENO, I EL TERRENO ERA MÉS BO, I LA CASA MILLOR...
-[assenteix amb el cap] I la terra, i tenie més ganao que un atre, i tenie més diners, encà que no fore molta cosa però pa entonces, pos... només...
-PEL GANAO TAMBÉ SE DEIA...
-No, perquè si tenie més ganao també feie més diners, venie la cria que fee el ganao...
-ENTONCES LA GENT DELS MASOS BONS, GRANS, ANAVA BUSCANT PA CASAR-SE EN GENT D'ATRES MASOS BONS?
-Això també se mirae algo, també.
-QUI HO MIRAVA ELS FILLS O ELS PARES?
-Tots, i els fills també, això, ui! Si, pos... sempre... i els agüelos més encara, la gent d'antes no veus que sempre, eixe si se case en eixe puesto... bah! i de tot s'ha vist a lo millor però mira.
-VOSTÉ QUÈ HA VIST O QUÈ HA SENTIT DIR DE ANTES?
-Pues d'antes [silenci curt] pues igual que ara...
-LA SEUA AGÜELA LI VA DIR ALGUNA COSA?
-No
-NO LI VA DONAR ALGUN CONSELL DE QUE SE CASARA AMB UNA XICA TAL, O AMB UNA XICA TAL...?
-Buah! això de consells de que te casares en riques tots te'n donaen [riu].
-MIRA A VORE SI TROBES UNA RICA, NO? LI DEIEN?
-[riu] Però eren riques pa entonces, pa ara no res ja, pa fa 50 o 60 anys, entonces el que tenie un mas ere ric i ara..., home sempre val però ha canviat molt ara.
-PERÒ JO NO ENTENC UNA COSA, LI ACONSELLAVEN QUE ES CASARA EN UNA RICA, QUE SERIA LA D'UN MAS GRAN, PERÒ SI EIXE MAS GRAN LI TOCAVA AL FILL MÉS GRAN O A L'HOME, AL GERMÀ, A LA SEUA DONA NO LI TOCAVA RES, NO? QUE MÉS DONAVA CASAR-SE... ?
-Ah! no, si ja se van vore casos, ja, que a lo millor entrae uno a un puesto aixina ric, i ere el criat de tot [riu] i més els homes, per un regular als homes els passae molt, que si entraen de gendres a un mas molt ric, a lo millor ere el criat de tots, tots manaen d'ell, perquè lo primer que li hagueren dit: "mira ací tu, tu què vas portar tu?" [riu]
-PERQUÈ AIXÒ ERA SI LA DONA ERA L'HEREVA?
-Si era més rica qu'ell.
-I ERA LA PRIMERA, LA QUE S'ANAVA A QUEDAR AMB EL MAS...
-Claro, i entrae uno de gendre allí, conforme va entrar mon pare allà baix al mas nostre, ja s'han vist casos d'eixos perquè entre a un puesto d'eixos tan ric i li paix que perquè entre allí uno ja... i después li toque treballar, i encara... a lo millor perquè claro, si vols dir algo encà te diran...
-I EN EIXE CAS MANAVA LA SEUA DONA? I AIXÒ ELL COM HO VEIA, AIXÒ DE QUE MANARA LA DONA QUÈ?
-Ai! mira, bueno les dones sempre han manat més que els homes [riu] a la llarga, a la llarga.
-LES DONES HAN MANAT MÉS QUE ELS HOMES?
-Ja ho crec, coste però...
-NO M'HO CREC JO AIXÒ...
-Ui no, ui no [riu]
-HAN MANAT ON? EN CASA HAN MANAT?
-Síi, sempre mane un o atre però, a la llarga, la dona... l'home a creure [riu] no? [riu]
-I AIXINA, ELS MASOVERS SE CASAVEN EN MASOVERES I LES MASOVERES EN MASOVERS?
-Sí, la majoria, bueno de tot, això...
-I N'HI HAVIEN TERRES COMUNALS? PER EIXEMPLE EN PALANQUES O FORCALL? TERRES QUE FOREN DE TOTS?
-No, de cultiu no, ara trossos de monte, sí, a lo millor, pal ganao, però allò només ere pa la terr(a)... pa l'herba del ganao, i allò ho subast(aen) a Cap d'Any ho subhastave el poble, l'ajuntament, i se donae tres o quatre-centes pessetes del tros de monte, pues aquell que tenie gano pues pagae això i la herba la portae ell tot l'any, hasta l'atre any que ho tornaven a subhastar.
-SE SUBHASTAVA? I PER A UNO? PER A QUE UNO PORTARA EL GANAO.
-Sí, i a l'atre any si uno donae més pues a lo millor li ho passaen a d'aquell, i d'això se cuidae l'ajuntament del poble i avant.
-PER EIXEMPLE LA LLENYA DEL MONTE LA PODIA ARREPLEGAR QUALSEVOL? QUI ANAVA ALLÍ ARREPLEGAVA LA LLENYA I AU?
-Home si era comú a lo millor sí, perquè ací a Forcall també n'hi han trossos d'eixos també, perquè ací al Forcall antiguament la gent treballae de l'aspardenya, cosie espardenyes i tots com no n'hi havie butano ni n'hi havier res, pues a lo millor feen un gorrino gordo o això i havien de fer foc en llenya, i allí n'hi han unes moles que... i anaven en un feix a l'esquena, al coll, n'hi havia home que portae més de cent quilos, diu que... jo en conec uno que és més vell que jo, i diu que se fee un feix gran en una corda i s'ajupie allí i si se podie alçar en el feix al coll ja el podia portar, una vegà estae l'home dret diu: "Au!" i portaen, i no veus que aprofitaen els dissabtes i els domenges, pos aixina portaen llenya pa tota la semana perquè sinós después els sabie perdre el temps de la setmana que això de cosir espardenyes és apur de moltes hores, i també no guanyaen... però mira, entonces com no n'hi havia atra cosa, i después la llenya que és, si volies coure algo havies en llenya, i después si havies de coure un pual pal gorrino, entonces als gorrinos, no n'hi havie preparat com ara, els havien de coure tot cuit de tot lo que cullien per les hortes: pataques, remolatxes... i havien de portar lla llenya al coll, i ací n'hi han unes moles que... ui! estos que tenen ara 80 anys i això pues no han baixat pocs de feixos de... després eixes moles que només treballaes... [parla en veu baixa, com per a ell] quines animalaes fee la gent.
-I SI N'HI HAVIEN PER EIXEMPLE CONFLICTES ENTRE MASOS VEÏNS? QUI, QUI HO ARREGLAVA AIXÒ? PERQUÈ SEMPRE A LO MILLOR PER CAMINS O... LA GENT DE L'HORTA QUE SI EL MEU CAMP PASSA PER ACÍ, QUE SI EL MEU CAMP PASSA PER ALLÀ...
-Ui, ui, ui, això claro que n'hi ha hagut tota la vida, i ara també n'hi ha, això el jues, el jues del poble.
-AH EL JUTGE DEL POBLE ERA EL QUE... NO N'HI HAVIA NINGUN... MASOVER AIXINA QUE FÓRA...?
-No, bueno aixís com el terme de Morella, que és el terme molt gran, ahí en cada terreno n'hi havia com un alcaldillo, formaen uno, uno, però ere igual això, se'n cuidae d'aquell tros de masos, un alcalde, un alcaldillo dien, però aixòs és perquè el terme de Morella té molts, tenien cinc-cents masos quan se treballaen tots.
-CINC-CENTS MASOS?
-Sí, i cada tros tenia un alcaldillo, formaven un home que cuidae d'aquell tros, bueno per si passae algo, o anaen a l'ajuntament de Morella pues anae ell en ves dels atres i... jo no sé com, però ací no, ací sempre ha segut ací al poble l'alcalde i... home jues a tots los pobles n'hi ha hagut tota la vida, juesos de pas d'eixos [riu].
-VOSTÉ QUAN SE VA CASAR DE QUÈ TREBALLAVA?
-Ui! pues al monte allí baix, al mas.
-AL MAS DEL SEU PARE? LLAURANT?
-Sí, i vam fer hasta llenya pa' allí baix a l'Alcora, pa eixes fàbriques d'azulejos, feem una malea en uns manollets, en unes cordetes d'espart lligaen uns manollets i después no sé com ho pagaven, poc però mira, limpiaven el terreno, ara la temporà de l'hivern que no sabies què fer i se ho emportaven a eixes fàbriques de l'Alcora i de per allí, d'ahí baix, pal forns.
-PERQUÈ VOSTÉ DIU QUE EL MAS DE SA MARE TENIA MOLT DE TERRENY DE PINAR I...?
-De monte i avant, de monte bajo d'eixe.
-I AIXÒ ERA BO? QUE UN MAS TINGUERA AIXÒ ERA BO O NO?
-Home millor que... al punt de tindre molt de tros, sempre val més tindre tros que no tindre tros, perquè si és poc bo i encà és pitjor.
-PERÒ NO ERA TERRENO QUE ELS RAMATS POGUEREN ANAR A... ?
-Ntx! [fa onomatopeia amb la boca] el ramat sí, però és agre també, no és pal ramat no és molt bo, no, perquè a l'hivern quan nevae i això si no els ajudaves al corral no, els donaes a minjar.
-PERÒ D'ALLÍ SÍ QUE PODIEN TRAURE... D'EIXE TROS DE MAS, ON N'HI HAVIA TOT EL MONT, QUÈ TREEN? TREEN LLENYA?
-Ah! sí, llenya sí, i después van vendre la fusta, que estos anys detràs se pagae, tallaen els pins però ara ja, val més els jornals és que eixa faen molts no la saben fer, ni la volen fer tampoc que és molt pesat això, antes en una destral anaven a tallar pins i después els limpiaes la crostra i les rames i después les havies de traure en un rocs(seg) en un matxo a ròsseg, allà al puesto de carregador del cotxe, però ara això ja s'ha acabat, ara va estar uns anys que sí, el que tenie molt de finca de pinar pues va fer diners, va fer diners, home pa entonces eren diners pa ara ja [silenci]
-I EIXA FUSTA ON LA VENIEN?
-Pues a les serreries la feen pa fer caixa de fruta, i totes eixes caixes, a Morella n'hi havia dos o tres de serreries que treballen cont(ino), ara ja estan tancaes totes, caba allà baix a Castelló ne baixaen moltes també.
-I SERRAVEN QUALSEVOL PI DIEN: "ALA!" O DEIXAVEN ALGUNO?
-Home, no, això anae el forestal, allí n'hi ha un guarda forestal que anae allí i marcae i havien de demanar un permís i feen pagar una mica però encara...
-I EIXE FORESTAL QUI EL NOMENAVA?
-No, no el que... són ja empleats de ICONA, són d'ICONA.
-PERÒ AIXÒ DE SEMPRE?
-Sí, sempre n'hi han hagut, ací n'hi han un que s'ha jubilat que ere, ere i és d'allà de Cuenca, se va casar en una d'ací de Forcall, que era forestal també.
-PERÒ EN AQUELLA ÈPOCA NO SERIA FORESTAL D'ICONA? EN LA ÉPOCA DE SON PARE?
-Home pues si no ere ell seria un atre, però sempre n'hi han hagut, a Sorita, a Sorita n'hi haven sempre, este estae ací perquè la dona ere d'ací, que ací no n'hi havien hagut mai.
-PERÒ SI EL MAS ERA SEU I ELS PINS EREN SEUS PER QUÈ... ?
-Però havies de demanar permís pa tallar-los, si volies tallar mil pins havies de demanar permís, i feen pagar un poc, un poquet no molta cosa però, sense demanar permís no te deixaven tallar-lo
-I LLEVAR PINS PER A PLANTAR COSES?
-No ahí no es pot plantar res, és terreno que no...
-NI VINYES PER EIXEMPLE?
-Això ja està plantat, a on havie d'estar plantat això ja estae plantat, valie algo pa poder plantar, però lo demés ja no...
-MOLT BÉ, I VOSTÉ QUANTS FILLS VA TINDRE?
-Jo? no cap ne tinc [riu]
-CAP. PERQUÈ ES VA CASAR TARD?
-[riu]
-COM SE VA CASAR TARD, JA NO VA TINDRE FILLS. I ALESHORES QUÈ? ESTA CASA? QUÈ FARAN AMB ELLA?
-[riu] Això, sí que ho ha... pa qui pararà? [riu]
-PER A QUI PARARÀ?
-Pals nebots.
-PALS NEBOTS? PERQUÈ PER EIXEMPLE SI UN MAS, O ARA VOSTÉ ESTA CASA, SI NO TENEN FILLS, SI EN UN MAS MAS NO TENIEN FILLS QUÈ PASSAVA?
-Ai! pues un o atre, la família ja passe mal de cap en això ja [riu] un o atre sempre quede, quan un se mor tots volen ser família, per si quede algo [riu sorollosament] és quan més diners té uno més ganes tenen que es moren prompte [riu].
-PERÒ LI HO PASSAVEN A QUI A UN NEBOT?
-[assenteix amb el cap mentre riu] Ui claro o al més famíliar que tenien, que què havien de fer?
-PERÒ HEM SENTIT A DIR QUE N'HI HAVIA UNA COSA QUE ES DEIA AFILLAMENTS? QUE A LO MILLOR FAMÍLIES...
-[assenteix amb el cap] Que no tenien família...
-AGARRAVEN A ALGÚ... NO?
-Sí a algú que a lo millor s'havie criat molt pobret o això, sí ací al poble n'hi ha una, que n'hi havia un mas allí, un maset d'on se va criar la meua dona que no tenien família i van agarrar una xica que paix que ere neboda, però... i ahí va aguantar, ara que... treballant, sent la filla i avant, com ara que se'n porten d'ahí fora, no n'hi ha que se'n porten d'ahí fora també? Ací al Forcall n'hi ha una que s'ha emportat dos xiquetes.
-SÍ AIXÒ MOS HA EXPLICAT CARMEN... I EN AQUELLA ÈPOCA TAMBÉ HO FEEN AIXÒ? SE TREEN... ?
-De fora no, de fora no, eren de per ací del terreno, aixina de l'estranger no, no ho he sentit mai, no veus que ni se coneixie això, bueno eren d'ací conegudes o del poble o d'algo de, de la família.
-AFILLAVEN A ALGÚ DEL POBLE SI NO TENIEN...
-Bueno, no però... és que n'hi havien també que dien que les portaen de la Casa de... que a lo millor fills que havien segut de prostitutes de per eixes capitals, una d'eixes també, me paix que varen portar també.
-DE LA CASA DE LA BENEFICIÈNCIA, POT SER?
-Dien de la Casa, de la Casa, jo no sé... degueren ser filles de... de per eixes capitals que les replegaen que a lo millor d'eixes que abandonaen o... jo no sé, alguna sí que me paix que en van portar, a Sorita em paix que n'hi havia una d'eixes, però después saps lo que passe que al darrer la majoria no ixen bé eixes coses tampoc, perquè en fer-se grans i ah! ah! alguna ix bé, però, al vore que no són pares ni són res, no i que después al fer-se grans els joves a lo millor els abandonen als vells [silenci].
-I PER EIXEMPLE ALS GERMANS DE LA SEUA DONA, ALS DOS GERMANS VARONS ELS DONAEN MAS I A LES GERMANES ELS DONAREN CASA, BUENO ESTA CASA, I QUI NO... ELS SEUS SOGRES PERQUÈ TENIEN DOS MASOS, PERÒ SI HAGUEREN TINGUT UN MAS NOMÉS LI L'HAGUEREN DONAT A UN FILL NOMÉS, A L'ATRE FILL QUE LI HAGUEREN DONAT?
-Ai! mira.
-LI BUSCAVEN OFICI EN AQUELLA ÈPOCA, LI BUSCAVEN OFICI?
-Què va! nooo
-O ELS POSAVEN A UN ATRE MAS, QUÈ HAGUERA FET EL SEU CUNYAT?
-Mira, pos a lo millor li hagueren donat més part a n'ell que a n'estes, però al mas tots no hagueren pogut estar, no [silenci] poder haguere tingut que anar a un atre puesto, o buscar-se un atre puesto.
-PERQUÈ AIXÒ QUAN PASSAVA A ON ANAVEN A PARAR? ARRENDAVEN UN ATRE MAS? O QUÈ FEIEN?
-Ai! sí, o a lo millor tamé, perquè n'hi haven molts masos que estaven, no eren amos no tots los que estaven als masos, estaen d'arrendament, ui! aquells anys después de la guerra pos tots los masos encà que foren roïns, tots tenien arrendador perquè com la gent tots vivien de la terra entonces baixaen d'ahí damunt d'Ares i Cantavella, el masovers se posaen ahí de mitgers a un mas i avant, però què vols, el amo els feie pagar a poc que li havien de donar a l'amo i poc que se collie pos misèria, però com no n'hi havie atra cosa.
-PERQUÈ NO SE PODIA CASAR, EL SEGON GERMÀ NO SE PODIA CASAR I QUEDAR-SE EN EL MAS?
-Si se quedae un, l'atre... dos no podie ser.
-DOS NO PODIA SER PER QUÈ?
-Perquè hagueren renyit, no veus que no podia ser, dos germans a una casa no, perquè hagueren parat a renyir i ademés que no donae pa dos famílies tampoc, perquè si comencen a tindre família el dos i, no veus que no done pa n'això eixos masos, una família encara però dos famílies no.
-I ELS SEUS SOGRES EN QUI ES QUEDAREN A VIURE FINS QUE VAN MORIR?
-En els germans d'esta.
-PERÒ EN ELS DOS GERMANS O EN UNO?
-En uno, en uno.
-PERÒ EN EL MAJOR?
-No en el major no, en l'atre, el major estae en un mas solo ahí, que estan els dos masos junts d'un a l'atre estan prop, però les finques estan juntes, el que es va morir vivie allí i l'atre vivie allí a l'atre costat.
-I N'HI HAVIA UN MAS QUE ERA MÉS BO QUE L'ATRE?
-Sí.
-I A QUI LI DONAREN EL MÉS BO?
-Pues a este que estae amb els agüelos, bueno...
-L'AMILLORARIEN A LO MILLOR...
-Una mica més, sí bah!
-I TENIEN... PERQUÈ MOSATROS HEM SENTIT QUE EN FORCALL N'HI HAVIEN MOLTS RETORS...
-Molts capellans? [riu] i fills d'ací del poble.
-I COM ERA AIXÒ?
-Este poble ha segut tota la vida de molt de iglésia, ara ha canviat, ara, però buah! aquells anys després de la guerra i això, i antiguament, no veus que allí n'hi havie convent i dos iglésies i...
-I A LA GENT LI AGRADAVA AIXÒ DE SER RETOR?
-Això! bueno claro és que en aquells temps segur que, hi ha molts fills, però ara ha canviat, ara...
-A VORE A VORE COM TENIEN MOLTS FILLS...
-No que molts fills d'ací del poble que eren capellans i avant, van estudiar pa capellà i eren capellans i avant lo que ara ja s'han fet vells i ara ja no en queden.
-PERÒ COM ÉS AIXÒ?
-Perquè este poble ere molt de iglésia i avant, hi ha puestos que no els agrade tant la iglesia i confesar però ací es veu que...
-PERÒ A LO MILLOR LI DEIEN ALS SEUS PARES PUES: "JO VAIG A SER CAPELLÀ" I L'ATRE: "JO VAIG A SER CAPELLÀ", O QUÈ?
-Però entonces costae molt eh?, ara es veu que no coste tant però com la gent no sabie tant i n'hi havie més misèria pos, el que podie ser capellà ja estae salvat [riu] ui! home quan jo vaig estar a Catalunya els catalans ja dien: "el que no vullgue treballar que es pose a capellà" [riu] la gent de per ahí, la gent de Catalunya [riu].
-O SIGA ERA UNA MANERA DE VIURE BÉ, EL SER CAPELLÀ?
-Això, pues això, bah!
-LA SEUA DONA TENIA ALGUN FAMILIAR CAPELLÀ?
-No, no esta... la meua dona, eixa gent no són gent de iglésia.
-EREN MÉS D'ESQUERRES ELS SOGRES?
-Sí, sí, bueno... ai! [sospira] [silenci].
-I PER EIXEMPLE ELS CAPELLANS FILLS D'ACÍ DE FORCALL EREN MASOVERS TAMBÉ, N'HI HAVIEN MASOVERS QUE SE DEDICAVEN A... O EREN MÉS D'ACÍ DEL POBLE?
-Sí, la majoria que eren capellans tots eren de cases riques, de n'aquells, de aquells temps, tot eren cases riques, els pobres no se podien posar perquè costae molt eixa carrera, jo no sé jo ho vaig sentit dir però la majoria eren tots de gent rica, tots de cases riques d'an aquells tmps perquè sempre n'hi han hagut rics i pobres a tots los puestos i ací...
-I ERA GENT RICA, I SE VEIA BÉ AIXÒ DE TINDRE UN FILL CAPELLÀ?
-Ahhh!
-O SIGA DONAVA PRESTIGI AIXINA...
-Home aquells anys después de la guerra, ara ja no, però va n'hi haver uns anys que sí que, no vull dir que el capellà tot ho apanyae, si se vea uno en un compromís, tenien molta força aquells anys després de la guerra, després de...
-TOT HO APANYAVA?
-[riu] vull dir que tenien mà, paix que tenien mà els capellans, en una època, ara ja ha canviat ara ja no, la gent ha canviat molt saben massa, saben massa la gent ja, antiguament els tenien tots dins lo puny, ui! pobrets, jo me'n recordo que quan eren petits quan venie el capellà a dir misa, a besar-li la mà els xiquets [riu]
-ARA AIXÒ JA...
-Això ara ja no... ja no existix però en algun dia sí que, ui!
-I LES CASES RIQUES QUÈ TENIEN CAPELLANS I MONGES? MONGES TAMBÉ EN TENIEN?
-També, la que es volie posar també, se veu que allí als convents quan més interessos tenien més les volien allí, una vegà entraen ahí...
-PERQUÈ ACÍ EN EL FORCALL QUINES EREN LES CASES RIQUES DEL POBLE? LA DE POLO...
-I l'estanc aquell estanc dels cobertisos d'allà abaix, aquell també.
-I TENIEN MONGES O CAPELLANS ESTOS?
-Els de l'estanc sí, me paix que un dels germans, un d'estes xiques que n'hi han ara, tios seran, que n'hi han capellans, en l'estanc aquell, este Polo no eren molt rics lo que tenien un comerç, de rics no ho eren molt i capellans me paix que no n'hi ha cap, después n'hi havia atres cases lo que jo com no m'he criat ací tampoc no, ho he sentit dir però no...
-I ESTOS DE L'ESTANC, PER QUÈ EREN TAN RICS, TENIEN VARIOS MASOS... O...?
-Uf mira, sí, que es va casar en gent rica, antes el que se casae en gent rica eren rics i avant, pa entonces perquè entonces pa mig milió que tinguera uno ja era ric [riu] fa 60 anys o 50 ui! i ara, ara no n'hi ha res d'això però algun dia.
-I ESTAVA DIENT QUE HAVIA ESTAT TREBALLANT EN EL MAS NO? QUAN SE VAREN CASAR, NO? I D'AHÍ TREIA PA MENJAR I EN ALGUNA COSA MÉS HA TREBALLAT? O FINS A QUE ES VA JUBILAR VA ESTAR TREBALLANT EN EL MAS?
-No que después vaig estar treballant... ui! si hai treballat per este poble també, en los paletes i...
-EN ELS PALETES TAMBÉ? OBRANT?
-Sí. En tots los puestos que hai pogut en este poble i después a la verema anàem a Catalunya a veremar raïms i...
-AIXÒ SE FEA? ANAVA LA GENT A VEREMAR?
-Sí, claro, la temporà que... sí [silenci]
-I CAP ALLÀ CAP A L'HORAT NO BAIXAVEN MAI? A LA RIBERA A FER L'ARRÒS...?
-No eixa faena no...
-A VEREMAR A CATALUNYA...
-Sí, però això només que era quinze dies o poc temps.
-I AIXINA, PER EIXEMPLE, VOSTÉ DIA QUE UNA XICA POBRA QUE NO TINGUERA PER A PUJAR, COM SI DIGUEREM, S'HAVIA DE CASAR EN UN MASOVER O EN ALGÚN QUE TINGUERA MÉS D'AIXÒ?
-Ui sí, cadaú fea lo que podie, lo que venie bé, això no...
-PERQUÈ NOSATROS ESTEM ALLÍ EN TORRE JULIÀN PERÒ LA, LA, LA MARE DEL SENYOR, EMÍLIA, LA SENYORA EMILÍA VOSTÉ LA CONEIX? DEL MAS DE LA MOLA?
-I viu encara la mare del xic ixe?
-SÍ.
-Pues ja deu ser vella no?
-SÍ
-Pues no la conec, la meua dona la deu conèixer però jo no.
-AH! NO LA CONEIX, ÉS QUE ELLA ERA CRIÀ I ES CASÀ EN L'AMO DEL MAS, AIXÒ... PASSAVA DE NORMAL?
-Home alguna, cas deguere passar, però pocs.
-PERQUÈ AIXÒ ERA PUJAR MOLT, NO?
-Home claro, pocs ne van passar de casos aixina.
-PERQUÈ ELS MASOS TENIEN CRIATS I CRIADES?
-Sí, claro.
-VOSTÉ TENIA CRIATS ALLÍ EN EL MAS?
-Allí no, home això els masos que eren, segons la gent que n'hi havie...
-I VIVIEN ALLÍ EN EL MAS?
-Sí.
-SÍ QUE TENIEN UN PASTOR, NO?
-Home el vam tindre però no era, no contino, va estar uns anys quan natros érem més petits però después ja [silenci]
-PUES NO SÉ SI... VOL AFEGIR ALGUNA COSA? VOSTÉ QUÈ LI SEMBLA EIXA FORMA DE DEIXAR L'HERÈNCIA A UN FILL SOLAMENT? LI SEMBLA BÉ O LI SEMBLA MILLOR AIXÒ DE REPARTIR-LO A PARTS IGUALS O?
-Home, millor serie repartir-lo a parts iguals, però és que en algun dia, és que estos masos si eren set o vuit germans i havien de fer un tros a cadaú ja no serien res ara, és que en un tros d'aquells no hagueren pogut viure, tampoc [riu] no veus que, si és un puesto molt ric, molt bo a lo millor en un tros ja viu una casa, per això no ho feen aixina perquè sinos els hagueren fet tots a trossos i com la majoria estaen carregats de família, ja no seria res ara, un tros a cadaú no hagueren pogut viure ni uns ni atres, aixina mira, uno vivie els atres s'havien d'espabilar a vore què.
-I AVUI ENCARA SE FA AIXÒ ENCARA SE DEIXA A UN FILL SOLAMENT?
-No, avui no, bueno! i avui n'hi han més diners també, no veus que entonces com no n'hi havien diners se patie més perquè claro, avui ja com n'hi han més diners pues s'ho quede uno encà que sigue pagant lo que sigue.
-TAMBÉ ÉS VERITAT QUE QUAN S'HO PARTIEN I HO DEIXAVEN A UN NOMÉS SE QUEDAVEN ALS AGÜELOS NO? ALLÍ EN CASA, VULL DIR QUE...
-Home s'havien de fer càrrec de cuidar els agüelos mentres visqueren perquè com entonces no cobraven, la vellesa, se feen càrrec dels que, perquè els agüelos no havien d'anar petint havien treballat tota la vida, quatre dies que els quedaen de viells pues, ells no havien d'anar patint per ahí.
-I AIXÒ QUE ELS HO DEIXAREN NOMÉS ALS HOMENS ELS MASOS AIXÒ COM HO VEU VOSTÉ O COM HO VEEN LA GENT D'AQUELLA ÁPOCA?
-Sí pues a tots los puestos casi passae igual, s'havien de conformar i avant, no, que els homes sempre són més, pa treballar el monte i això són més, no havien d'anar a deixar-ho a les dones, la dona sempre és més faena de la de casa, la dona treballar al monte i.
-PERÒ EN CANVI EN EL CAS DE S'AGÜELO LI HO DEIXAREN A SA MARE, QUE ERA UNA DONA
-Sí bueno.
-PER QUÈ? PERQUÈ VAN PENSAR QUE ELLA ERA...
-Això no ho sé, perquè com eren tantes un o atre s'ho havien de quedar, a més me paix que els germans van faltar, uno va faltar en la mili, jo ja no els vaig conèixer els germans d'ella.
-I JA PER A ACABAR, VOSTÉ QUINES DIFERÈNCIES VEU DE LA VIDA D'ABANS A LA VIDA D'ARA? COM HA CANVIAT LA VIDA? PA BÉ PA MAL, PA QUÈ? EN QUINES COSES?
-Pa tot, no? si quant teníem vint anys mos hagueren dit que havíem de tindre cotxe tots ni se ho haguèrem cregut, entonces en tot este poble no n'hi havia dos cotxes sinó uno, no cap; a lo millor un que treballae en transports tenie un camió tenie algun cotxet però bah! si quan natros teníem 15 o 16 anys el que estrenava una bicicleta nova ja ere una gran cosa, molts encà ni en bicicleta sabíem anar, la gent, els nostres pares ací.
-I LA RELACIÓ AMB ELS PARES I ELS FILLS I AIXÒ HA CANVIAT, VOSTÉ CREU QUE HA CANVIAT?
-Home claro que ha canviat però...
-PERQUÈ ABANS EL PARE ERA EL PARE NO?
-Home, més respecte, ara que ho fee més la misèria que n'hi havie tamé, ara com tots guanyen tant diuen bah! i saben molt, la joventut saben molt més que natros quan......
-DONCS JA HEM ACABAT, JA. MOLTES GRÀCIES.
-Jo tampoc no tenia cap faena, no...

[MUSEU DE LA PARAULA. Arxiu de la Memòria Oral Valenciana. Museu Valencià d'Etnologia. Diputació de València. MOH80-El Forcall-H32.] museudelaparaula.es