TERMENALS PORTELL-L’ANGLESOLA


 
segles segle XIV 1401-1409 1410-1434 1435-1481 1482-1500 segle XVI biblio

Termenals Portell - La Iglesuela (1407)


GRAU MONSERRAT, Manuel. “Termenals Portell-l’Anglesola”. Butlletí d’Amics de Morella i Comarca (A.M.Y.C.), any XI (1989-90), p..83; basats en un document de l’Arxiu Històric Notarial de Morella (AHNM) fet pel notari Antoni Esquerdo (1407).

 Citem literalment a Grau:

<<En 1407 fou fitat, segons mollons que allí havie d’antic, el terme de Portell en la seua delimitació amb l’Anglesola, que és el mateix que dir entre els Térmens Generals del Castell de Morella i la batllia de Cantavella; fou àrbrit l’arquebisbe de Saragossa, Garcia Fernández de Heredia. Varen seguir-se, provablement, les fites establertes en 1217* pel rei Pere II*.>>

* Aquesta data sembla equivocada perquè en 1217 el rei Pere ja era mort (hauria de ser Jaume II). El document a que es refereix sembla la carta pobla de Cantavieja, feta en 1212.

 I amb una nota al final del seu article (*), Grau afegeix una nota que diu

 {(*) ALTABA ESCORIHUELA, José. “Cantavieja y su bailía”. Madrid, 1978, p. 51; diu:”El barranco en dirección a Portell consta de unas treinta masías y el barrio de San Juan con solo tres casas abiertas actualmente; dista de 10 a 12 km del pueblo. Muy cerca de este barrio, otro llamado de La Albareda en el término de Portell, la Alcantarella que ya mencionaba Pedro II en 1212 al hablar de las confrontaciones de términos, nombre que se aplicaba a toda esta zona [si mirem el document de 1407, veurem que no és correcte, perquè l’Alcantarella no té res a veure amb l’Albareda]. Así vemos que el cronista Espés (folio 592, archivo de La Seo de Zaragoza), en 1409, de licencia del arzobispo D. Gonzalo de Funes, el Comendador (sanjuanista) de Cantavieja, edificó la ermita de San Juan Bautista en el término de dicho lugar en la partida de Las Albaredas”}

Continua Grau interpretant els citats documents:

<<1407, 14 d’abril (MORELLA). El 14 d’abril, reunit i congregat el consell de la Vila de Morella, varen nomenar procurador per la universitat a Pere de Brusca, jurat-caxoner de la vila, i li foren donats poders per a tracar sobre la qüestió del terme de Portell, de les llindes, “sorgida entre el Rei i el batlle de Cantavella”, davant el notari Antoni Cerdà. Foren testimonis: Jaume Piera, Pere Penarroja i Antoni Malgrat.>> {Arxiu Històric Notarial de Morella, AHNM, Antoni Cerdà, 1407, paper solt}

<<1407, dijous 21 d’abril (L’ANGLESOLA).  Document en castellà datat al 21 d’abril de 1407 al lloc de l’Anglesola -Esglesihuela- en el que es fa constar que “clamado concello publico por voç de Martín Quafa corredor publico del dicto lugar e aplegado en el porche debant de la esglesia etc. Miquel Duerta, justicia, pasqual Mas, jurado del dicto lugar, Anton Guitart almudaçaf” i els consellers del lloc: Silvestre Arnaç, Ferrando Mayas, Martín Sancho, Francisquo Montanyana, Domingo Salla, Pedro Tallada, Pedro Fortanet, Pedro Spada, Antón Fertunyo de Daunde, Marquo Duerta, Jayme Moferre, Domingo Fortanet, Pascual Lorenç, Matheu Sobriuero, Dominguo Ququalo, Dominico Duerta, Pascual Fababux i Domiguo Pascual Navarro, nomenaren procurador, síndic i actor a Pascual Sancho, vei del lloc, per l’afer de les llindes amb Portell. Foren testimonis: Domingo Guillem Torrens i Sancho Camariellas, veïns de Cantavella.>> (AHNM, Antoni Esquerdo, 1407)

<<1407, dijous 21 d’abril (L’ANGLESOLA). En nom de Déu i la seua divina gracia, amen. Sapìguen tots que nos, frare Gustdisalvo de Funes, Comanador de les batllies de Cantavella i Aliaga, de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem i Pascual Sanxo, vei de l’Anglesola, de la batllia de Cantavella, com a procurador i síndic del dit lloc (L’Anglesola, 21 d’abril de 1407, notari lo discret Andreu Vilaplana) d’una part, i en nom del mestre de l’Orde; i de l’altra part, Pere de Brusca, fill del difunt venerable Joan de Brusca, jurat-caxoner en l’any present de la Vila de Morella, i com a síndic i procurador de la mateixa (Morella, 14 d’abril de 1407, notari Antoni Cerdà), juntament amb Pere Arnau, jurisperit del Forcall, síndic i procurador del Forcall, Cinctorres, Vilafranca, Castellfort i Vallibona, aldees de la dita vila, procurador de les dites aldees, de la part altra, considerat que existia una questió entre el fisc del Rei d’Aragó i el procurador de l’Hospital de San Joan de Jerusalem, en la priorat de Catalunya i Castellania d’Amposta, i en el seu nom, el comanador de les batllies de Cantavella i Aliaga, sobre els límits dels térmens de la Vila de Morella i Portell amb l’Anglesola i Cantavella, “procedendum sursum” fins a la roca de la Cabriella i fins al riu de les Albaredes, segons els mollons que allí havia d’antic, de part del comanador, i per salvaguardar els que havia ficat o manat ficar el Rei en la partida de l’Alcantariella i de la Cabriella fins al riu de les Albaredes. Per evitar danys, perills i despeses sobre aquesta quiestió, rebuda una carta del Rei, del 10 d’abril de 1407, datada a València, acceptant con a arbitre al molt reverend “in xristo patrem et dominum dominum Garciam Ferrandic, de Eredia archeepiscopum Cessarauguste” [l’arquebisbe de Saragossa, Garcia Fernández de Heredia]. Prometen ambdues parts sotsmetres a la seua decissió sota la pena de 1.000 florins d’or d’Aragó, la terça part, al Rei, la terça per l’arquebisbe i la resta per la part obedient. Foren testimonis: Nicolau Bonet, llicenciat en Lleys, de Vallderoures, i Alfons de Llinyan, batxiller en decrets, canonge de Daroca; i actuaren com a notaris compromisaris: Joan de la Foç, Andreu Vilaplana i Antoni Esquerdo.>> (AHNM, Antoni Esquerdo, 1407)

 <<1407, dijous 21 d’abril (L’Anglesola). La universitat i el lloc de Portell, aldea de Morella, i l’honrat Pere Arnau, jurisperit del Forcall, en nom de la comunitat de les aldees, varen prometre acceptar l’arbritage i amollonament (una vegada homologada la sentència) de l’arquebisbe de Saragossa, nomenat pel Rei, sobre el fet de la divisió i separació dels termens posats en contenciós entre Portell i l’Anglesola, segons conste en la sentencia posada en instrument públic pel discret Joan Garcés, notari i escribà, de l’arquebisbe, aquell mateix dia, signada al lloc de l’Anglesola, i que deu entrar en vigor al dia següent. Es a dir, que aproven i ratifiquen la sentència arbitral una vegada fóra homologada. Singne els mateixos testimonis d’abans.>> (AHNM, Antoni Esquerdo, 1407)

 <<1407, divendres 22 d’abril (L’Anglesola). El divendres 22 d’abril de 1407 el molt reverent en Garcia, per la gracia de Déu arquebisbe de Saragossa, com a comissari i arbitre nomenat pel Rei, i acceptat per les dues parts, anà personalment a la partida de l’Alcantariella, presents les parts implicades, a un pujolet ora lo riu de les Truytes, sobre el camí que va de Portell a Vilafranca, en lo barranc que és sobre lo dit pujolet de l’Alcantariella, vulgarment apellat, i manà posar per limitació des térmens de Portell i l’Anglesola tot un seguit de mollons, fins a 31, que estan millor especificats en el següent document. L’arquebisbe retornà a l’Anglesola i pronuncià la sentència adient que va rebre el notari Joan de Foç.>> (AHNM, Antoni Esquerdo, 1407)

<<1407, divendres 22 d’abril (L’Anglesola). Aquell mateix dia. “presents les dites parts e expressament consentints en la partida de LA ALCANTARELLA,  la qual alcantarella és un UN PUJOLET ORA LO RIU DE LES TRUYTES sobre lo CAMÍ que va de PORTEYL a VILAFRANCHA en lo BARRANCH que és sobre lo dit PUJOLET, vulgarment appellat L’ALCANTAREYLLA, mana lo dit molt Reverent senyor per llimitació dels tèrmens de PORTIELL o de la VILA DE MORELLA o de la ESGLEJOLA esser construit UN MONT DE PEDRES E UNA CREU CAVADA EN LA DITA PENYA O ROCHA per a designar lo loch on lo mollo fahie aposar.” [MOLLÓ 1].

[MOLLÓ 2]

“E pujant lo dit BARRANCH AMUNT quasi distant un git de ballesta, en una FILA O LLASTRA DE ROQUA PLANA que plegue al dit barranch, apellat de la ALCANTARELLA en altra manera del FOÇINO, fonch feta altra CREU E MONT DE PEDRES per signar e mostrar on deu esseer construit altre molló”.

[MOLLÓ 3]

“Et d’aquí muntant AMUNT, llexada la SENDA, a MA DRETA la qual va ves LES ALBAREDES, seguint lo dit BARRANCH, quasi un git de ballesta poch més o menys fonch feta altra designació semblant ço és, CREU E PUJOLET DE PEDRES.”

[MOLLÓ 4]

“Aprés, continuant lo dit BARRANCH AMUNT foch feta altra designació de CREU e de MONT DE PEDRES, per posar dit MOLLÓ en SUMITAT D’UN CANTAL O TORM PROP LO DIT BARRANCH.”

[MOLLÓ 5]

“Seguint lo dit BARRANCH AMUNT, per altre git de ballesta fonch feta altra designació per construir altre MOLLÓ.”

[MOLLÓ 6]

Ascendent lo BARRANCH AMUNT, damunt nomenat, A MAN DRETA DE DOS CANTALS O TORMS QUE ESTAN AL MIG DEL BARRANCH fonch manada fer altra designació per lo dit senyor on fos construit altre MOLLÓ.”

[MOLLÓ 7]

“Item seguint lo dit BARRANC AMUNT, per un ENTREFORCH DE LOS DOS BARRANCHS, dels qualls lo un ço és lo de MA ESQUERRA DAVALLA DE LA COVA DE NA DURBANA e llexant lo dit barranch de ma squerra que vevalla de la dita cova, prenent lo de MAN DRETA, puje la divisió dels dits térmens, en lo qual BARRANCH DE MAN DRETA SOBRE LO DIT ENTREFORCH, UN TROÇ AMUNT fonch feta per semblant manera altra designació per construir altre MOLLÓ”.

[MOLLÓ 8]

“E amunt, pujant e SEGUINT PER LO DIT BARRANCH, SOBRE UNA ROQUETA VERS PORTELL, fonch fet altre senyal semblant, per damunt on se construís altre MOLLÓ.”

[MOLLÓ 9]

“Aprés, ASSÚS MUNTANT PER LO DIT BARRANCH fonch feta altra CREU e MUNT DE PEDRA on se construís altre MOLLÓ EN UN MORRONET DE ROQUA A MAN DRETA DEL DIT BARRANCH.”

[MOLLÓ 10]

“Més avant, anant per lo dit BARRANCH AMUNT, ix a una COVA O COVARCHO ON HA SALTADOR D’AYGUES PLUVIALS, e ANS DE DIT COVARCHO O COVA fonch feta altra designació.”

[MOLLÓ 11]

“Et PUJANT lo dit SALTADOR de les dites aigues SOBRE LA DITA ROQUA fonch feta altra CREU e MUNT DE PEDRES on fos construit altre MOLLÓ.”

[MOLLÓ 12]

“Et partint del dit SALTADOR GIRANT A MA SQUERRA LO SOLÀ AMUNT, PUJANT EN LA LOMA fonch fet altre senyal, on se construís altre MOLLÓ.”

[MOLLÓ 13]

“Item fon fet altre senyal de MOLLÓ continuant la dita LLOMA VERS LO MORRAL ANS LO PLECH AL DIT MORRAL.”

 [MOLLÓ 14]

“Et PUJANT DRET tramit al dit MORRAL SOBRE LO QUAL HA CONSTRUCCIÓ ANTIGA DE PARET A MANERA DE CORRAL e aquí fonch fet altre senyal on se construís altre MOLLÓ.”

 [MOLLÓ 15]

“Et d’aquí seguint la dita PENYA O ROCHA fon manat per lo dit senyor construir un MUNT DE PEDRES a senyal del lloch on lo dit MOLLÓ se devia posar quasi ENDRET DE UN MAS QUI ES DAVALL LA ROQUA.”

 [MOLLÓ 16]

“Et seguint la dita PENYA O ROCHA BEN AVANT fonch fet altre senyal de MOLLÓ EN LO MORRO DE LA CABRIELLA.”

 [MOLLÓ 17]

“Et continuant la dita PENYA O ROCHA CABRIELLA PER ON PASSE LO CAMÍ QUE VA DE LA ESGLESIOLA A PORTIELL ve la CALÇADA de la dita PENYA e ans un troç que no és hom a la devallada que va de la Esglesiola a Portiell fon fet un senyal de CREU e de pedres on fos posat e construit altre MOLLÓ.”

 [MOLLÓ 18]

“Et DEVALLANT DEL DIT MOLLÓ o senyal de la CALÇADA DE LA PENYA CABRIELLA, la ombria avall ves lo BOXAR, en un CANTAL fon posat altre senyal de MOLLÓ.”

 [MOLLÓ 19]

“Item en una LLOMETA dret tramit devallant fonch posat altre senyal.”

 [MOLLÓ 20]

“Et baix DAVAYLL  AQUELL, en un MORRONET fonch feta altra dessignació o senyal.”

 [MOLLÓ 21]

“Item d’aquí devallant dret DEVÉS LO BARRANCH A LA INTRADA DEL DIT BARRANCH A MA SQUERRA fonch senyalat altre MOLLÓ.”

 [MOLLÓ 22]

“Item més devallant lo dit  BARRANCH AVAYLL, en lo MIG DEL DIT BARRANCH E DEL BARRANCH QUE VE DE LA PENYA CREBRADA, en la PUNTA DEL MIG DE ABDUYS LOS BARRANCHS fon fet altre senyal de MOLLÓ.”

 [MOLLÓ 23]

“Item pujant a MA ESQUERRA, SOLANA AMUNT, en VES LA LOMA DE LA COGULADA, en la dita SOLANA fonch senyalat altre MOLLÓ.”

 [MOLLÓ 24]

“Item pujant de la DITA LOMA ALT fon senyalat altre MOLLÓ.”

 [MOLLÓ 25]

“Item pujant per la ANTIGOR fon senyalat altre MOLLÓ.”

 [MOLLÓ 26 i 27]

“Item partint de auí avant DRET A LA GOGULLADA foren senyalats DOS MOLLONS quasi per eguals distàncies EN MIG DE LA PLANIE DE LA LOMA.”

 [MOLLÓ 28]

“Item fon senyalat e designat altre MOLLÓ en la SUMMITAT DE LA COGULLADA.”

 [MOLLÓ 29]

“Item devallant de la dita altitud de la COGULLADA VERS LO RIU DE LES ALBAREDES tantost en PUNTA DE UNA ROQUA fon senyalat altre MOLLÓ.”

 [MOLLÓ 30 i 31]

“Item de aquí devallant vers lo dit RIU DE LES ALBAREDES, a la PUNTA DE UNES ANTIGORS foren senyalats DOS MOLLON, lo un en la OMBRIA dret tramit devallant, l’altre en la dita PUNTA, prop lo riu e ANTIGOR DE PARETS E BOXARS.”>> (AHNM, Antoni Esquerdo, 1407)

...continua.....

<<1407, divendres 22 d’abril (L’Anglesola). Tot seguit es fa pública la sentència i s’ordene que la fitació entre ambdós térmens sigue respetada per sempre més, i es construeixen i es respecten els mollons adients. Foren testimonis: Nicolau Bonet, llicenciat en decrets, i Alfons Linyana, canonge de Daroca, batxiller en decrets.

Al dia següent, a l’església parroquial de l’Anglesola, davant l’arquebisbe, el Comanador de Cantavella i el síndic del lloc, i Pere Brusca, síndic de Morella, aprovaren i homologaren la sentència.

El diumenge, dia 24, al lloc de VILAFRANCA, convocat el Consell pel corredor, Martí Calvo, per ordre del justicia local, per Justicia Major de Morella, Lluis de la Querola, es va aplegar, al ‘perge’ de l’esglesia, els jurats Anotni Centelles major, i Bertomeu Sala, i els components del Consell (Miquel Squerdo, Domingo Vaselga, Sanxo Sanç, Bertomeu Bonfill, Pere Tamuç ‘major’, Anotni Mir, Miquel Guerau, Andreu Gravolosa, Pascual Mateu, Antoni Cabestany, Miquel Soula, Pere Carrascull i d’altres que no esmente, encara que deixe l’espai en blanc), i varen aprovar el compromís fet pel seu procurador, Pere Arnau, i l’arquebisbe, segons testimoni del discret Pere Esquerdo i Ibanyes Lleot (sic), prevere de Vilafranca.

Al lloc de CASTELLFORT, el justicia Pere Fores i els jurats, Pere Ferrer i Domingo Ripollés ‘menor’, es reuniren el mateix dia amb el Consell (Pere Sanç ‘notari’, Antoni Pascual ‘major’, Francesc Lorenç, Domingo Vilba, Domingo Navarro, Miquel Cabanes, Domingo Benlloc, Domingo Cerdà, Pere Belloc, Antoni Fores, Jaume Cuqualo, Domingo Berenguer, Domingo Ginovés, Miquel Ferrer, Pere Beltrán, Domingo Martí ‘menor’, Pere Prunyonosa, Pascual Polop, Guillem Barreda ‘notari’, Guillem Scuder, Pere Vilba, Antoni Barreda, Miquel Vidal, Bertomeu Joan, Berenguer Giner, Domingo Prunyonosa, Antón Prunyonosa, Bernat Flaumir) a la casa pròpia del dit Consell, convocats per veu den Guillem Vello, saig i corredor, i aprovaren axi mateix el compromís signat per Pere Arnau, sindic de les aldees, i l’arquebisbe sobre la questió de “la partida e terme de la Cabrella”. Foren testimonis: Guillem Perpinyà, veí de Morella, i Miquel Salvador, de Vilafranca.

El dilluns 25 d’abril foren els de PORTELL els que signaren el compromís. Ho feren el justicia, Bernat Moliner, els jurats, Miquel Carcasses ‘ferrer’, menor de dies, i Benet Darnes, notari, així com tot lo consell (Domingo Montpaho, Ramón Caçador, Miquel Carcasses ferrer, menor, Guillem Roselló, Domingo Gil, Joan Trilla, Miquel Palomar, Antoni Martí, Pere Copons, Martí Darnes, Jaume Martorell, Joan Rossell, Guillem Fenoll, Antoni Tous i Miquel Portella), ajustat a la casa del Consell, per veu del saig, corredor públic, Joan Albalat, els quals aprovaren la sentència perquè era d’interés del lloc i del Senyor Rei; això sí, es curen en salut i diuen que “ans ho remetien al dit senyor Rey”. Foren testimonis Arnau Martell i Sanxo Dixer, de Portell, i Bernat Carcasses fill den Miquel, del mateix lloc.

Aquell mateix dilluns es reuniren per a fer l’aprovació els de CINCTORRES, en consell manat convocar per Guillem Moragues, lloctinent de l’honrat justicia Pere Guerrero i els jurats Arnau Sorolla i Alfons Ainsa, per veu del saig, Bernat Derbecha, ajustats a la casa del Consell (Antoni Sorolla, Domingo Serrano, Pere Perpinyà, Bnt. Girona, Domingo Martí, Jaume Tàrrega, Guillem Maçana, Ramon Domenec, Guillem Monçó, Antoni Amill, Pascual Bouil, Pere Guardiola, Ramón Cahedra i Jaume Maçana), essent testimonis, Pere Maçana i Domingo Castellano veïns de Cinctorres.

També aquell dilluns feren la aprovació els de VALLIBONA, convocats pel justicia Pere Querol, i assisiint-hi els jurats Nadal Casaldu i Francesc Balaguer, lloctinent den Jaume Guimera, i els consellers (Bertomeu Querol, Pere Guimerà ‘llaurador’, Guillem Locina ‘escribà’, Pere Tudela, Pere Perull, Antoni Joan, Nicholau Locina, Pere Casaldu, Bnt. Banyull, Bertomeu Pascual, Domingo Fenollosa i Arnau Querol) ajustas al perge de l’esglesia per veu del corredor públic, Francesc Çabater, essent testimonis en Guillem Sogues i Guillem Cardona, veïns del lloc.

Els darers en reunir-se foren els del FORCALL, que ho feren el dijous, dia 28 d’abril. Era justicia Pere de Campos, i jurats, Miquel Carcasses i Pascual Balaguer, els quals es reuniren amb els consellers a la casa del Consell (Ramon Banauyll, Bnt Coloma, Antoni Bues, Mateu Malgrat, Bnt. Tomàs, Ramon Gil, Domingo Albaro, Pascual Malgrat, Pere Giner, Pere Malgrat, Domingo Piulart, Domingo Mir, Joan Darnes, Pere Albaro, Tomàs Fexa, Joan Ollero, Pere Arnau ‘saui en dret’, Pere Marginet ‘notari’, Jaume Polo, Guillem Squedo, Francesc Malgrat, Pere Fullola ‘major’, Antoni Just i Miquel Fort), a veu de trompeta del saig i corregidor, Bernat Aranda, els quals lloaren “approvaren e emologaren lo dit compromis e sentencia segons serie e tener de aquella e prometeren contra no venir sots obligació dels bens de la dita universitat”. Foren testimonis: Jaume Piera, Pere Penarroja i Antoni Malgrat, del lloc.>> (AHNM, Antoni Esquerdo, 1407)

 La aprovació de la Vila fou dijous o divendres, dia 29, encara que ja ho havia fet a l’Anglesola, el seu síndic, Pere Brusca.

Hi ha un document d’aquell any 1407, que no porte data, però que no podia ser gaire posterior als fets, que és una relación de les despeses fetes en tot el procés, crec que pel síndic de Morella, Pere de Brusca (AHNM, Antoni Cerdà, 1407, paper solt)

-     Deu-me lo clavari per un viatge que fiu a MORELLA ans de festes... XII sous

-     Item per V. dies que estiguí en MORELLA quant vingué l’arquebisbe...XXX sous

-     Item per lo dissapte, digmenge, dilluns, dimarts, dimecres que estiguí quan acompanyava lo arquebisbe e anam regoneixer la qüestió de la CABRIELLA, a V. sous...XXV sous

-     Item per lo dijous e divendres que fon al ajust sobre l’acord si metrien la qüestió en poder de l’arquebisbe...XII sous.

-     Item per lo anar a PORTELL .IIII. sous per acompliment...IIII sous.

-     Item per lo dissapte, digmenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, que stiguem en la ESGLEIOLA sobre lo llevament de la qüestió...XXXV sous.

-     Item per lo dissapte següent que romanguí per continuar los actes e aní a posar los mollons a LES ALBAREDES...X sous.

-     Item per lo digmenge, dilluns, dimarts que aní a rebre les firmes de les aldees...XVIII sous.

-     Item per lo dimecres que fuy al FORCALL ab lo senyor arquebisbe...X sous.

-     Item per lo dijous e dimecres que pugi a MORELLA per rebre la firma de la vila...XII sous >>

 [Si hem sumat bé, sumava un total de............................................... CLXVIII sous]

[GRAU MONSERRAT, Manuel. “Termenals Portell - l’Anglesola”, p. 83. Butlletí d’Amics de Morella i Comarca (A.M.Y.C.), any XI, Morella, 1989-90]


 
segles segle XIV 1401-1409 1410-1434 1435-1481 1482-1500 segle XVI biblio

Termenals Portell - La Iglesuela (1407)


www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà