PORTELL s. XII (1194-1200)                                                                                 www.portell.tk


ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
 

 

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no serà lo mateix que siguen “1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus Dominus”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38 anys, per tant, quan trobem una data referida a “la Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys, per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en números romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li restarem 38 i així sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o sigue, la nostra. En aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè 1277-38 = 1239)]

 
1194

M. L. Ledesma, coneixedora de la història en aquell període, ens dóna una excel·lent visió del moment:

<<En la zona sudoriental de Aragón la orografía del Sistema Ibérico confiere a la comarca del Maestrazgo, enmarcada por los altos valles del Mijares y del Guadalope, el carácter de frontera natural, merced a la serie de altiplanicies y lomeras con alturas superiores a los 1.000 metros y cortadas por profundos barrancos. Entre el caserío del agreste paisaje emergen las ruinas de los castillos y recintos amurallados de los Templarios, artífices en buena parte de la colonización de estas tierras desde fines del siglo XII y el transcurso de la siguiente centuria.

Alfonso II de Aragón, siguiendo la tónica emprendida por su padre Ramón Berenguer IV, en sus campañas al sur del Ebro utilizó a las milicias concejiles como agentes de la reconquista y defensa del territorio, otorgándoles privilegios que configuraron la peculiar constitución de villas y Comunidades de aldeas. Pero este monarca como sus inmediatos sucesores contaron además con el decisivo concurso de las Órdenes Militares, instaladas en una serie de fortalezas de la "extremadura aragonesa" a manera de baluarte defensivo del reino. En un principio Alfonso II había puesto sus miras en una milicia religiosa hispana, la de Montegaudio, denominada también del Santo Redentor, confiándole entre otros lugares fronterizos la villa de Alfambra, a la que el conde Rodrigo de Sarriá dio carta de población y fueros con acusada similitud a los de Teruel y Daroca. En el año 1194, la Orden recibía de nuevo un importante donativo más al sur, que incluía tierras prácticamente deshabitadas, en cuyo documento se mencionan algunos lugares identificados como Villarluengo, Olocau, La Cuba, Cogullada (entre Cantavieja y La Iglesuela), La Cañada de Benatanduz, Pitarque y Ejulve, y otros de no tan fácil localización, tal sucede con "Abella" y "Noxet" (nota 1: [...] Abella, nombre que se repite en el documento como punto de partida de la descripción del término donado por el monarca y que puede ser el mismo que Apelia (o Apella) citado en el Cartulario de Aliaga [...]. En cuanto a Noxet se trata de Nocito, en la ribera del Guadalope entre Montoro y Aliaga, según aparece en un documento del año 1176 del Cartulario pequeño de La Seo, fol. 93 [...])

Pero la operatividad de esta milicia se vio pronto interrumpida. Habiendo surgido disensiones entre sus miembros, en 1196 algunos de ellos regresaron a León y Castilla, su tierra de origen, tras lo cual fueron asignados sus bienes y fortalezas en Aragón a la Orden del Temple. En el documento de cesión se anotaron entre otros lugares los castillos y villas de Alfambra, Villel, Libros, La Peña, la fortaleza de Castellote, las casas del Santo Redentor de Teruel, Orrios, Fuentes, Camañas y Villarluengo, territorios y bienes cuya posesión confirmó a los Templarios el papa Celestino III (nota 2: Vid. sobre el tema GAZULLA, F.: La Orden del Santo Redentor, en "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura" [...] y FOREY, A.J.: The Order of Montjoy, en Speculum. [...]) [...]

Entre la serie de cartas pueblas aragonesas que se conservan, el más alto porcentaje corresponde a las otorgadas por el Temple y el Hospital, hecho que no debemos atribuir solamente a su preocupación archivística; no olvidemos que el engranaje de la organización comendataria obedecía a su obligada contribución pecuniaria a Tierra Santa y los monjes utilizaron toda clase de resortes para incrementar sus dominios y rentas.

Aunque la comarca del Maestrazgo aragonés aparece poblada desde antiguo, a mediados del siglo XII acusaba una escasez de efectivos humanos, vacío que arrastraba probablemente de tiempo atrás, agravado ahora por el repliegue de los musulmanes hacia Levante. Sin lugar a duda la reactivación del sector tuvo lugar a partir del establecimiento de los Templarios. La frontera fue durante algún tiempo una línea basculante y los monarcas otorgaban a los monjes soldados donaciones previas de un lugar con el fin de incitarles a la reconquista del mismo, pero ante todo tratando de fijar una población con capacidad defensiva. Castellote, Villel, Cantavieja, encomiendas del Temple, junto con la encomienda sanjuanista de Aliaga, se pretendía fueran las bases de las operaciones de estas dos Órdenes Militares para sus incursiones al reino moro de Valencia; si en un principio se limitaron a efectuar lucrativas razias, posteriormente, una vez consolidadas las posiciones cristianas en el Maestrazgo, saldrían de allí levas de tropas solicitadas por los monarcas, que encomendaban su reclutamiento y dirección a los comendadores de la zona. [...]

La orografía de estas escarpadas sierras con abundancia de pastos y de masas forestales propiciaba el desarrollo de la ganadería y de la caza, frente a una precaria agricultura condicionada al reducido espesor del suelo cultivable y a las duras condiciones climatológicas; por consiguiente, ganado, caza y botín constituirían parte esencial del 'modus vivendi' de los serranos.

Han llegado hasta nosotros las cartas pueblas concedidas por los Templarios a Villarluengo [1197, a 20 pobladores], La Cañada de Benatanduz [finales del s.XII*], La Iglesuela del Cid [1241, a 60 pobladores], La Cuba [1241, a 30 pobladores], Mirambel [1243], Tronchón [1272] y Cantavieja [1225]. [...] Cada una de las mencionadas localidades fueron regidas a lo largo del siglo XIII, y hasta el año 1308, fecha de la extinción de la Orden, por sus respectivos comendadores (o preceptores), aunque centralizada  su administración por el convento de Cantavieja que aparece con este carácter ya bien entrado el siglo XIII. [...]

La fijación de términos de las localidades del Maestrazgo de Teruel, y en particular las de la zona oriental limítrofes con la actual provincia de Castellón, fue decisiva para los posteriores ajustes de circunscripciones administrativas y de fronteras históricas. Por otra parte, confería a cada villa de la bailía personalidad y prestación del debido homenaje a un mismo poder señorial, en este caso la Orden del Temple. [...]>>

*Una clàusula curiosa que trobem a la carta pobla de La Cañada és la següent: "En cuanto a la penalización para aquéllos que no acudieran al 'apellido' consistía en 5 sueldos en caso de los caballeros y en 2 y medio para el peón, destinados al juez, alcaldes y a los 'apellideros'."

[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa (1983): La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios.] pdf en dialnet.unirioja.es


1194

Febrer. Zaragoza. Alfons II d’Aragó dona a l’Orde de l’ Hospital del Sant Redemptor carta-pobla per poblar un lloc desert anomentat Villarluengo, i en aquest apareixen referències a la Cogullada que sembla que havia de ser una mena de lloc habitat. A primera vista fa pensar que hauria de ser la muntanya tan peculiar al peu de la qual està el barri portellà de les Albaredes i també las Casas de San Juan, de Cantavella (popularment conegut com el Barranco), però si analitzem la carta pobla que es fa uns anys més tard, en 1241, de La Cuba (Valle Desledon), la "Cogullada" que apareix en ella no acaba de casar amb la "nostra", perquè no la cita immediatament junt al riu de les Albaredes i situa entre mig "la sierra de Mirambel" i "el cabezo del Aljub" (el cerro de la Escorihuela, on està la Torre Julve?). Això sí, en 1407, la nostra Cogullada sí que està ben documentada en la partició de Portell i La Iglesuela. De tota manera, si finalment, aquesta Cogullada fóra la de les Albaredes, ja tindríem aquest "lloc" del que parla Ledesma.

En quant a la torre de a Cuba, hi ha molts historiadors que no tenen clar que siga La Cuba actual però, vista la seua carta pobla, el seu terme pareix que era més gran del que actual és i, per tant, aquesta torre caldria buscar-la més allà, segurament en terme de Mirambel. Per la data del document i tenint en compte que diu que era una zona poc poblada, tant aquesta torre de la Cuba com el castell del Cid, imaginem que degueren ser protagonistes de les batalles del segle anterior.

Diu Ledesma, basant-se en una publicació de GAZULLA, F: La Orden del Santo Redentor, inclosa en el BSCC, T.IX (1928):

<<En el año 1194 la Orden (de Montegaudio, denominada también del Santo Redentor) recibía de nuevo un importante donativo más al sur, que incluía tierras prácticamente deshabitadas, en cuyo documento se mencionan algunos lugares identificados como Villarluengo, Olocau, La Cuba, Cogullada (entre Cantavieja y La Iglesuela), La Cañada de Benatanduz, Pitarque y Ejulve, y otros de no tan fácil localización, tal sucede con "Abella" y "Noxet". Pero la operatividad de esta milicia se vio pronto interrupida. Habiendo surgido disensiones entre sus miembros, en 1196 algunos de ellos regresaron a León y Castilla, su tierra de origen, tras lo cual fueron asignados sus bienes y fortalezas en Aragón a la Orden del Temple. En el documento de cesión se anotaron entre otros lugares los castillos y villas del Santo Redentor de Teruel, Orrios, Fuentes, Camañas y Villarluengo, territorios y bienes cuyas posesión confirmó a los Templarios el papa Celestino III.>>

Vist el domument de Ledesma, reemplaço el text que Martínez Calvo, que es basa en ella:

<<A.H.N. Cod. 1032, pp. 79-80.

Sie coneguda cosa a tots, com io en Anffons, per gracia de Deu, rey d’Aragó,  comte de Barcelona e marches de Provença, vuyl e man e do e atorch per amor de Deu e per la mia anima e dels predecessors meus, un loch desert nomenat Vilar Lonch a honor de Deu e de Sent Redemptor a tu frare Gasco. E do termens a Vilarlonch per poblar Abela de Olocau sus la torre de la Cuba, la Cugulata, los pinos de Atorela* [el Rallo o Tarayuela?] axi com aquella serra Tayllada [los Cuchillos o Cuarto Pelado?] e ix a aquel Castel de Cit [Masía Castell?], la Canada de Benadanduz dins stant ab sos termens e de Pitarp ença, e Noxet [Nocito, entre Montoro y Aliaga, la Masía Noched? veure doc. any 1176] dins estan e hix a Font de Penela del bado de Axulp e hix a Turruella e al tornar entro que torna a Abella.

Vuyll e man que tots los pobladors que volran poblar a Vilar Lonch sient poblats a delme e a primia e sien salvs e segurs e ema proteccio e emon segur giatge ab totes lurs coses mobles e no mobles e ab tots los termens seus damunt sobredit E sobraço atorch e lou qualque cosa frare Gasco de Sent Redemptor en aquels pobladors e en aquela vila fara e ordenara en tots temps sia ferm. E sobraço vuyll e man que qualque qual venra aqui poblar no sia tengut pagar deute a alcun creedor seu per tot lo primer an que aqui venra. Empero qui sobraço e sobre altres custumes no fara axi com lo davant dit frare Gasco ordenara e mandara, M. solidos a nos pagara, do en sobraço licencia a tu frare Gasco de Sent Redemptor de fer e d'ordenar furs quals veras esser convinent en la dita poblacio a nostra feeltat aço que aqui ordenaras tot o atorgam estar ferm en per tots temps.

Feyta esta carta a Saragoça el mes de febrer era M.CC.XXXII. Signum (signo) del rey d'Aragó, comte de Barcelona e marches de Provença. Testimonis en Sanç d'Orta maiordom e en Per Sesse justicia e en Bs. de Parets qui per manament del senyor rey aquesta carta escrivi. Signum den P(ere) rey d'Aragó, comte de Barcelona qui aço damunt dit lou e conferm.>>

*Jaume I, quan va anar a la conquesta de Peníscola, des de Terol, després de passar per Villarroya, va passar també per un lloc que diu que estava poblat, anomenat 'Atorella'; després va creuar pel riu de les Truites i per la canada d'Ares. (veure en 1232)

[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa (1983): La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios.] pdf en dialnet.unirioja.es

 


 

Martínez Calvo ens dona un altra versió (pàg. 71) :

<<...a tu frare Gascho

e do termens a uilar lonch per poblar

ab el de olocao sul la torre

della cuba la cugulata axi com

aquella serra taylada e ix a quel

castel de cit la canada de benatangur

din-stant ab sos termens

e de picarp enza en noxet...”>>


Fidel Puig, en el seu llibre de la Iglesuela comenta sobre això, referint-se al "Cid":

<<En el año 1195 [i no el 1194; podria ser una que fóra un document diferent] el rey don Alfonso de Aragón hizo donación a Gastón, maestre de la religión de Sant Redemptor, de un lugar, que era Cantavieja, y seis más, que eran la Iglesuela, Villarluengo, La Cañada, Tronchón, Mirambel y La Cuba, para que formase una bailía dependiente del convento establecido en Teruel, a fin de que  con ellas pudiese contener a los moros fronterizos. En la limitación y confrontación de esta bailía, dice el auto de donación: "Eclesia del Cid et Covis del Cid intus (estando)". Y pasando adelante y nombrando otras designaciones, dice: "et exiit ad illd Castello del Cid". Hay que fijar la consideració nen que dice: Iglesuela del Cid, Cuevas del Cid, y de éstas hay una en la Peña del Cid a la vista de la ermita (Cueva de la Virgen), otra en la fuente de la casa, otra la llamada de los Moros y otra del Turcacho, con lo que está marcado el orden de donación. Alude al castillo del Cid, que sin duda sería el de la Torre de los Nublos.>>

[PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos. pàg. 49. Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991]


1194 En la versió aragonesa de la wikipèdia, on tantes coses trobem sobre toponímia medieval, ens transcriu aquesta pobla que dóna el rei Alfons II Alcalá als frares de l'orde de la Selva Major. En 1188 ja n'hi havia una però sense delimitar.

<<Que in nostris geruntur temporibus ne aliqua possint attemptari calumnia eternari precepimus memoria litterarum et sigillo et sigillo nostro munimine roborari. Scianti itaque pesentes et posteri quod ego Ildefonsus Dei gratia rex Aragonum comes Barchinone atque marchus Provincie ob remdium anime mee et parentum meorum et ut pax semper esset inter fratres de Alcala et homines de Terol, dedi terminos ad predictos fratres de Alcala scilicet mihi fuit simile et divisi eos hoc modo: a Fonte Vallis Spine usque ad Alcala et de vilario Guillelmi Porterii usque ad Alcala et de rivo de Prato rotundo qui venit de Motorrita* usque ad Alcala et de Linars usque ad Alcala, sicut barranchus fundior dividit et de palomario qui est iuxta castellum de Camps usque ad Alcala mesquita intus stante et de Campet seco o de Mora sursum usque ad Alcala, Aumedela intus stante. Intra hos terminos, nemo audeat eis aliquam contrarietatem facere vel iniuriam. Quod si quis hoc stabilimentum violaverit, Mille solidos predictis fratribus dabit et corpus suum ad faciendam meam propriam voluntatem. Insuper dono eis et concedo ut faciant molendina in mea sequia de Terol a meis molendinis usque asut sine contrarietate et iniuria quam nullus eis inferat. Quod si fecerit suparadictam penam se noverit incurrisse. Ut autem hoc donum ratum habeatur et firmiter teneatur, mando et rogo omnibus qui post me venturi sunt ut pro Dei amore et meo et salute anime mee et suarum, hoc donum et omnia a nobis sive a predecessoribus nostris eis concessa illibata custodiant et custodiri faciant.>>

*Comparant cartes pobla veiem que la Motorrita de la carta pobla d'Alcalà de la Selva (1194) no és la mateixa citada a la carta pobla de Teruel (1177), i cap de les dues es correspon a l'actual Botorrita, que està vora Saragossa, lluny de tots dos territoris. La de la carta d'Alcalà estaria prop del poble, segurament al nord, en plena Sierra de Gúdar. La de la carta de Teruel, quedava al nord de la ciutat, entre Singra i Visiedo.

[an.wikipedia.org]


1194

L'agustí Manuel Risco, en la "España Sagrada" (llibre 42), ens dóna un document la donació d'uns molins al bisbat de Tortosa (pàg.316):

<<VI. Ildephonsus Rex Aragonum Ecclesiae Dertusi, ejusque Episcopo plura dona offert. Anno 1194:

"Cum inter caetera charitatis opera, eleemosinarum exhibitio semper habeatur praestantior, sacra referente scriptura, eleemosinam funditus peccata extinguere. Hoc ductus intuitu ego Ildefonsus Dei gratia Rex Aragonum, Comes Barcinonae, et Marchio Provinciae infernorum loca horribilia nimium expavescens, caelestique Regni claritatis gloria frui desiderans, dono, laudo, atque concedo in remisionem peccatorum meorum, atque parentum meorum, Deo et Ecclesiae S. Mariae Sedis Dertusae, et vobis, Gombalde praedictae Sedis electe et Pontio Priori, et universo conventui ejusdem loci, omnibusque vestris successoribus in perpetuum illam meam medietatem molendinorum, quae vobiscum habeo per medium ultra flumen Iberi in Palomera, quae dicitur molendina Comitis, excepto tamen molendino uno, quod est vestrum quintum, et dono adhuc vobis ipsam cequiam molendinorum, et omnes aquas ad molendina illa confluentes ab ipsis suis originalibus, sicut descendunt sursum de montaneis, quae dicuntur Tres Heres usque ad flumen Iberi; et dono adhuc vobis illos decem morabitinos censuales, [...]">>

[FLÓREZ, Henrique i RISCO, Manuel -et al- (1801): España Sagrada. Tomo XLII. Contiene las antiguedades civiles y eclesiásticas de las ciudades de Dertosa, Egara y Emporias con los documentos concernientes á los asuntos que se tratan. Madrid MDCCCI. En la impresta de la viuda de D. Joaquin Ibarra.] books.google.es

flumen Iberi: riu Ebre.

Palomera: ? (Roquetes?)

molendina Comitis: Molins del Compte, al barri de Jesús, de Tortosa.

cequiam molendinoru: séquia que abasteix els molins.

montaneis quae dicuntur Tres Heres: En la carta pobla d'Alcañiz de 1157 apareix com "Traseras" entre el Benifassà i el naixement del riu Algars (el Port). Si creuem la informació dels dos documents, sembra que està parlant de la Serra del Caro.

 


1194

Octubre. Ontiñena. Carta pobla d'un lloc anomenat Camaron. Ho llegim en Bofarull i també en Ledesma, que sembla que es basa en el primer.

<<Alfonso II de Aragón otorga carta de población a Camarón y fija sus términos. El monarca retiene algunas heredades y derechos señoriales.

ACA, Canc. reg.2, fol.99.

In Dei nomine et ejus divina gratia. Notum sit cunctis presentibus atque futuris quod ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonis comes Barchinone et marchio Provincie, facio hanc cartam populationis et fueri et doni. Placuit michi, bono animo et spontanea voluntate, quod dono atque concedo ad honorem Dei et populi christiani vobis omnibus populatoribus qui modo estis in Camarone et qui in antea ibi venieritis populare podium quod dicitur Camaron, cum omnibus terminis heremis et populatis, cum aquis et silvis et pascuis et herbis et garricis, planis et montibus, nemoribus et venacionibus et cum omnibus que ad usum hominis pertinent et pertinere debent et sicut omnia includuntur infra istos terminos subscriptos scilicet de illa serra de Fos Calanda de Pitarra et vadit ad vallem de Nuçe et sicut via de Alcorisa exit ad Seno et venit per illam serram de Seno et exit supra Benfigum et inclaudit Valipon et sicut vadit ad connam de Xixileu et exit ad Carrum et Almanarellam et inclaudit Giagantam et sicut talat et includit Petrafita et Quinqueturres et sicut vertunt aque de Monte Lobor versus Quinqueturres et de illis molis Dares et de Asclum intus et de la Lachava et de Balmana et de Balinou et de Bel et de Arber intus et sicut claudit Morellum, cum suis terminis quam vobis dono et concedo quando Deus dederit illam in manum christianorum et sicut de illis Germanellis et de Azenerola intus cum illa canata de Berix et de Lena de Calanda preter castrum de Bonjol versus Camaronem. Hec omnia ut dicta sunt et inclusa, sicut melius dici et nominari possunt ad vestram utilitatem dono et concedo vobis et vestris imperpetuum libere et sine omni impedimento et sine omni contrarietate mei et meorum succesorum, salvo meo meorumque  successorum dominio et potestate et fidelitate in omnibus castris et locis que infra dicta loca sunt et erunt Deo auxiliante. Retineo autem michi et meis ad opus castri de Camaron duas milicias de terra in regativo et unum casale molendinorum et unum furnum ubi melius michi placuerit et bajulum meum sive justiciam. Preterea dono et concedo vobis et vestris in perpetuum illos bonos fueros Cesarauguste ut vos et omnis vestra generatio et posteritas populetis et sitis ibi ad illos fueros liberi et franchi sine omni mala voce et sine omni corrupcione, sicut melius dici et intelligi potest ad vestram utilitatem et vestrorum successorum et sicut melius in carta Cesarauguste continetur. Concedo similiter vobis et vestris quod non donetis lezdam neque pedaticum de ulla vestra mercatura per totum regnum Aragonis usque Cervariam neque ullam consuetudinem quam ullus mercator debeat dare. Similiter concedo vobis imperpetuum mercatum in die sabbati ita ut quicumque ibi veniat sit salvus et securus cum omnibus suis rebus in eundo et redeundo et quod non sit pignoratus neque gravatus per totam viam per ullam querimoniam quam de illo habeat ullus homo. Similiter concedo ut quicumque vos vel ad vestram populacionem venientes gravaverit vel pignoraverit vel malum fecerit injuste pectet michi D solidos et clamanti alios D solidos. Similiter si aliquis habuerit querimoniam de vobis vel de vestris veniant accipere directum inde in Kamarone ante meam justiciam. Similiter volo quod quicumque inter vos tenuerit per annum et diem sine mala voce domos vel alios honores habeat de cetero illos in perpetuum sine omni contradiccione nisi tenuerit ea in comanda vel in pignore.

Signum+Ildefonsi regis Aragonis comitis Barchinone et marchionis Provincie. Facta carta in Ontiniana, mense octobris, sub era Mª CCª XXXIIª, regnante me rege in Aragone, in Barchinone et in Provincia, stante episcopo Gombaldo in Ilerda episcopo Richardo in Oscha, episcopo Raimundo de Castroazol in Cesaraugusta, episcopo Johanne Frontini in Tirasona, stante seniore Ferrando Roderici in Turolio et in Darocha et in Calataiub et in Belxit, Tarino in Tirassona, Michaele de Sancta Cruce in Epila, Petro Cornelli in Oscha, Gillelmo de Castro Aszol in Aviszaula [Abizanda] et in Ripacurtia [Ribagorza], Petro Cesse stante majoridomo regis. Sig+num Berengarii de Parietibus notarii domini regis qui hanc cartam ejus mandato scripsit cum litteris suprapositis in linea octava.>> (Pàg.160)

[LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es

[BOFARULL Y MASCARÓ, Próspero (1850): Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, custodiados en el Archivo General de la Corona de Aragón. Tomo VI. pp. 89-92. Establecimiento litográfico y tipográfico de D. José Eugenio Monfort. Barcelona.] books.google.es


Octubre. Ontiñena. Un cas curiós de Carta de població és la d’un lloc anomenat Camarón (ja nombrat més amunt), feta per Alfons II en octubre de 1194, i que no nombra a Portell però sí una possible partida del terme, com és el Montllober. Podem llegir el següent:

<<In Dei nomine...ego Ildefonsus Dei gratia rex Aragonis, comes Barchinone et marchio Provincie...>>

Com que Martínez Calvo inclou també la traducció, obviem la transcripció llatina i anem directes a la traducció. Diu, entre altres coses:

<<...doy y concedo para honor de Dios y del pueblo cristiano a todos vosotros pobladores, que ahora estáis en Camarón y a los que antes habéis venido a poblar la zona llamada Camarón, con todos sus términos, sus yermos y poblados, con aguas, selvas, pastos, hierbas, llanuras y montes, caza y todo lo que pertenece y debe pertenecer al uso del hombre, y todo lo que encierra dentro de estos términos, a saber: de la sierra de Foz Calanda, de Pitarra, y va hacia la Val de Nuez, y por camino de Alcorisa llega hasta Seno y transcurre por esa sierra de Seno y llega hasta Abenfigo, y encierra Vallipón, y va hasta la colina de Xixileu y sale hasta el Carro y Almenariella, y encierra a Jaganta, y lo mismo corta y encierra a Piedrahita y Cinctorres, y como caen las aguas del Monte Lobor sobre Cinctorres y de las muelas de Ares, y dentro Asclum y de Lachava y de Balmana y de Balinou y de Bel y de Erbés, y también abarca Morella con sus términos, que a vosotros os doy y concedo, cuando Dios la entregue a mano de los cristianos, como también aquellas Germanellís y Azarollera, junto con la Cañada de Verich, de Lena de Calanda, junto al castillo de Boiol hasta Camarón.>>

[MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. Pàg. 117. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992]

Nota: El document original, cita l’autor, es troba en una col·lecció de Docs. Inèdits del ACA, Reg. nº 2, fo. 99). El trobem en internet i, encara que fem un petit extracte ací baix, el transcribim íntegrament en un full a part: carta pobla de Camaron.


Trobem el text en llatí en l'Arxiu Virtual de la Universitat Jaume I:

<<1194, octubre. Ontiñena. Alfonso II atorga la carta de poblament del lloc de Camarón (Mas de las Matas), a fur de Zaragoza i amb concessió de mercat setmanal.

Arxiu de la Corona de Aragó. Cancellaria. Registre 2. Liber Testamentorum, f.99. Còpia del segle XIV

Transcripció amb variants formals efectuada a partir de l'edició de Ana Isabel Sánchez Casabón. Alfonso II rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza. Documentos (1162-1196). Institución Fernando el Católico. Zaragoza 1995, document 617.

In Dei nomine et eius divina gratia. Notum sit cunctis, presentibus atque futuris, quod ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonis, comes Barchinone et marchio Provincie, facio hanc cartam populationis et fueri et doni. Placuit michi bono animo et spontanea voluntate, quod dono atque concedo, ad honorem Dei et populi christiani, vobis omnibus populatoribus qui modo estis in Camarone et qui in antea ibi veneritis populare, podium quod dicitur Camaron, cum omnibus terminis, heremis et populatis, cum aquis, et silvis, et pascuis, et herbis, et garricis, planis et montibus, nemoribus et venacionibus, et cum omnibus que ad usum hominis pertinent et pertinere debent, et sicut omnia includuntur infra istos terminos subscriptos, scilicet, de illa serra de Fos Calanda de Pitarra et vadit ad vallem de Nuce, et sicut via de Alcorise exit ad Seno, et venit per illam serram de Seno et exit supra Benfigum, et includit Valipon, et sicut vadit ad connam de Xixileu et exit ad Carrum et Almanarellam, et includit Giagantam, et sicut talat et includit Petrafita et Quinque Turres, et sicut vertunt aque de Monte Labor versus Quinque Turres, et de illis molis d'Ares et de Asclum intus, et de La Lachava et de Balmana, et de Balinou et de Bel, et de Arber intus, et sicut claudit Morellum cum suis terminis, quam vobis dono et concedo quando Deus dederit illam in manum christianorum, et sicut de illis Germanellis et de Azenerola intus, cum illa canata de Berix et de Lena de Calanda, preter castrum de Boniol versus Camaronem. [...]>>

[jaumeprimer.uji.es]


Una altra versió, quasi calcada:

<< [...] podium quod dicitur Camaron cum omnibus terminis heremis et populatis cum aquis et silvis et pascuis et herbis et garricis planis et montibus nemoribus et venacionibus et cum omnibus que ad usum hominis pertinent et pertinere debent et sicut omnia includuntur infra istos terminos subscriptos scilicet de illa serra de Fos Calanda de Pitarra et vadit ad vallem de Nuçe et sicut via de Alcorisa exit ad Seno et venit per illam serram de Seno et exit supra Benfigum et inclaudit Valipon et sicut vadit ad connam de Xixileu et exit ad Carrum et Almanarellam et inclaudit Giagantam et sicut talat et includit Petrafita et Quinqueturres et sicut vertunt aque de Monte Lobor versus Quinqueturres et de illis molis Dares et de Asclum intus et de la Lachava et de Balmana et de Balinou et de Bel et de Arber intus et sicut claudit Morellum cum suis terminis quam vobis dono et concedo quando Deus dederit illam in manum christianorum et sicut de illis Germanellis et de Azenerola intus cum illa canata de Berix et de Lena de Calanda preter castrum de Bonjol versus Camaronem. [...]>>

[BOFARULL Y MASCARÓ, Próspero (1850): Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, custodiados en el Archivo General de la Corona de Aragón. Tomo VI. pp. 89-92. Establecimiento litográfico y tipográfico de D. José Eugenio Monfort. Barcelona.] books.google.es


Finalment, la aportació de Pere-Enric Barreda, que ens aclareix la part que toca a Ares (document 4 del llibre):

<<1194, octubre - Ontinyena

Alfons I, rei de l'Aragó i comte de Barcelona dóna a poblar Camaron (el Mas de las Matas i la Ginebrosa), els límits del qual inclouen la pràctica totalitat del terme de Morella i part del de Ares, seguint l'aiguavessant del Bergantes.

ARB, Cancelleria, reg.2, f.99; reg.287, f.170-170v (ed. CODOIN, 1861, 89-92)

Delimitació temporal de Camaron amb Ares - amb un text en gran part corrupte, dita delimitació arriba a Cinctorres (barranc de Montllober), la mola d'Ares i la Llècua i Vallivana

(et sicut vertunt aquae de Montelobor versus Quinqueturres, et de illis molis d.Ares et de Azelum/Asclum intus, et de la Lachava et de Vallivana).

No ha estat encara explicat filològicament de manera satisfactòria el topònim Azelum/Asclum, que cal identificar amb el tossal de la Marina, de 1.232 metres. Val a dir que aquestes propietats llavors passaven d'unes mans a altres sense parar, així l'octubre de 1185, a Saragossa, dit rei havia atorgat Camaron junt a Montroig al bisbe de Tarragona, amb els seus termes i béns, i després ho confirmaria a Girona el febrer de 1196. Tanmateix, el 3 d'abril de 1204 donava Montroig a l'orde de Calatrava, que dos dies després en prenia possessió, i després, el 3 de març de 1206, després de moltes disputes amb Arnau Palatsí, li cedia la meitat del terme de Camaron, que ja no arribava a Morella.

AHN, OOMM, Carp.434, perg.262-R (cf. Uhagon 1899, 43) per al document de 1185; Ortega 1761, 40-41 per al de 1204; i per al de 1206 ARB, Cancelleria, Pere I, perg.224; reg.287, f.109-110v.>>

[BARREDA, Pere-Enric (2006): Crònica documentada d'Ares. I - Fonts escrites (1157-1550). pp.32-33. Dos volums. Edita: Ajuntament d'Ares (Castelló).]


Camaron: a la Ginebrosa està el Mas de Camaron. I uns metres més al sud, ja al terme del Mas de les Mates,  l'ermita de Santa Flora. Martínez Calvo recull que podria ser el lloc. I també diu que abans també es va dir Florencia.

serra de Fos Calanda: On ara va la frontera de Foz-Calanda i Calanda està la Sierra de Peñas Blancas. Foz-Calanda queda al sud i Calanda al nord.

Pitarra: vora Foz-Calanda; en 1202 es dóna carta de població a "Foz Calanda y Pitarra" (A.C.A. Reg. 287, folio 115) elmasino.com. I Entre Foz-Calanda i Alcorisa. Sembla que és un topònim repetit als dos termes. A la part d'Alcorisa està el Mas de Venta Pitarra.

vallem de Nuçe: serà el Nocito o Noched  que surt tan en els documents del segle XII. Consultar. També trobem que al terme de Las Planas, al nord del E. de Santolea, hi ha un mas que es diu Mas de Nocilla/Nacilla, al peu de la Umbria de Nacilla. idearagon.es En la Ginebrosa estan Los Corrales de Nuez, que potser quadraria més.

via de Alcorisa: camí que va a Alcorisa

serram de Seno: no diu Seno sino la serra, i si va  morir a Vallipón, que està al nord d'Abenfigo, igual ni Seno ni Abenfigo estaven inclosos.

Benfigum: Abenfigo, pedania de Castellote.

Valipon: S'ha volgut relacionar amb Vallibona però no té cap lògica. En canvi, hi ha una partida anomenada Vallipón al terme d'Abenfigo. S'han trobat jaciments de necròpolis àrabs.

connam de Xixileu: A las Parras de Castellote està la partida Chichilén i Los Chichilenes, vora el Mas de Conesa. Tot al sudoest del poble, llindant amb el terme de Castellote. En el Onomasticon de Coromines, en l'entrada CONA trobem que diu: "De l'àrab /qunna/ que apareix en RMa, p.273, amb el significat de 'cacumen', cim d'una muntanya; i 'Conena' ve del seu diminutiu àr. /qunäina/.

Carrum: la roca tallada? (entre Luco i Palanques)

Almanarellam: la Menadella? (entre Luco i Forcall); és interessant vore com al nord de Catí hi ha un altre topònim que podria venir de 'almenarella': el Mas de n'Adella. Era l'equivalent, al sud del castell de Morella?

Giagantam: Sembla que siga Jaganta però, en aquest cas, semblaria més lògic que l'hagués citada abans del Carrum i l'Almenarella...

Petrafita: podria ser qualsevol lloc fronterer; hi ha un Mas de Pedrafita entre Vilafranca i Ares, també hi ha una partida amb aquest nom en Catí... Però si ha d'estar en algun punt entre Terol i Castelló, un dels llocs importants és el Vivallo, entre Sorita i Las Parras de Castellote, i allà hi ha una "Serra de los Mojones".

Quinqueturres: Cinctorres o cinc torres àrabs pel Bergantes?

Monte Lobor: el Montllober? al terme de Portell hi ha una partida que es diu Mollover. Sembla que estaria entre Portell, Cinctorres i Saranyana.

molis Dares: moles d'Ares. Pere-Enric Barreda, en el seu llibre d'Ares, quan parla de la carta pobla d'Alcanyís, de 1157, ens aclareix que "amb aquesta denominació (Mola d'Ares) als segles XII i XIII es designa tant la Mola del Vilar com la d'Ares, separades pel coll, tal com veem a la carta de població de Camaron de 1194 o la de Benassal de 1239. El topònim específic de Mola del Vilar és posterior i no es documenta fins a 1360. Un accident geogràfic com la Mola, junt al tossal de la Marina, serà punt de referència per a diverses delimitacions d'aquella separació d'aiguavessants."

Asclum: Barreda el situa a l'actual tossal de la Marina, al terme d'Ares, que és on naixeria el barranc de la Belluga. No ens aporta res sobre l'arrel. L'arrel etimològica podria ser la mateixa que la d'Ascoli (Italia) "Ascoli Piceno (Asculum o Asclum)", que bé podria ser 'Aesculus', un tipus d'arbre que citen clàssics romans com Varrone, Columnella, Plinio o Silio Italico, del tipus carrasca o roure (de fet, Plinio cita fins a 7 sp. amb glans: "Glandem, queae proprie intellegitur, ferunt robur, quercus, aesculus, cerrus, ilex, suber"). Aquesta arrel també donaria nom a llocs famosos com El Escorial. Podria venir d'aquesta arrel també el Mas de Torre Escuela? Com a curiositat, dir que a Alcalà de Xivert hi ha un Mas d'Ascla, però això ja vindrà del verb 'asclar'. I, a Vallibona, el Alto de la Escala, que no tindrà res a vore però mai se sap. No sempre l'etimologia dels topònims són el que semblen a primera vista.

la Lachava: en 1209 es dóna carta de població a "La Chava" (A.C.A. Reg. 287-116) elmasino.com ¿¿té a vore amb el Mas de les Mates?? Segons Arasa, seria la Llàcova, del terme de Morella onomastica.cat. Entre la Sorollera i Mont-roig hi ha una partida que es diu La Caba. (v.sigpac)

Balmana: Segons Arasa, seria Vallivana, del terme de Morella onomastica.cat. Però trobem també la partida Valimaña, puente de Valimaña, granja de Valimaña, río Valimaña i embalse de Valimaña (Valimania en documents medievals) una mica al sud d'Escatrón. [pdf i pdf]

Balinou:com hem vist més amunt, Valipon no sembla que puga ser Vallibona. En canvi, aquest Balinou hauria d'estar entre Vallivana i Bel. Era Vallibona? En 1206, en una altra carta pobla, també de Camaron, apareix un lloc anomenat "Valle Bovera (quod est versus Morellam)".

Bel: Bel?

Arber: Herbers? o Herbeset?

Morellum: Morella

Germanellis: els Germanells? en terme de Mont-roig, a l'eixida del poble direcció Morella; hi ha jaciment arqueològic

Azenerola: la Sorollera o La Cerollera?

canata de Beri: la Canyada de Beric o La Cañada de Verich?

Lena de Calanda: Calanda? no quadraria; "lena" sembla que és una paraula preroma
na i vol dir "pedra" (consultar LLENA en l'Onomasticon de Coromines)

castrum de Bonjol: Mas de Bunyol en Val-de-roures? Bunyol: sol trobar-se informació relacionada amb Camarón i La Ginebrosa www.elmasino.com. Mirant per damunt altres documents que tenim més amunt, Bognolo estaria en un dels límits de Fontespala. Tocant al poble de la Ginebrosa, per la cara sud, està la partida Mas de Vinyols.

 


Sánchez Adell, en la introducció d'un llibre sobre Morella i les aldees al segle XIV, parla dels inicis:

Las aldeas que componían la comunidad eran las siguientes: Çorita, Palanques, Ortells, Villores, Forcall, Todolella, Olocau, La Mata, Cinctorres, Castellfort, Vilafranca, Catí, Vallibona, Herbés Jussans, Herbés Sussans y Xiva de Morella, más los lugares que constituían la Tinença de Benifaçà: Fredes, Coratxar, Boixar, Castell de Cabres, Ballestar, Bel y Pobla de Benifaçà. En total, incluidos los de la propia Morella, los términos generales de la comunidad venían a sumar una superficie muy próxima a los 1.100 km2. [S'oblida de Portell!]

Gran parte del territorio del castillo de Morella era considerada a mediados del siglo XII como perteneciente a la comunidad de Alcañiz. En 1157 otorga Ramón Berenguer IV la carta-puebla de esta ciudad, y al señalar los límites de sus tierras por parte sur los fija en la misma línea (salvo la no inclusión de Catí) que constituirá la frontera entre Morella y Cervera en todos los señalamientos conocidos. [...]

Estos mismos límites meridionales se repiten en la carta-puebla de Camarón (lugar desaparecido y posiblemente situado entre Mas de las Matas, Ayguaviva y Ginebrosa), otorgada en octubre de 1194. Camarón fue uno de los primeros lugares segregados de la gran comunidad de Alcañiz. Los límites que se dan, según Betí, de quien están tomadas estas noticias, son: "Almenarella (hospedería en una cumbre al oeste de Forcall), Cinctorres, hacia Monte Lobor (Mon-llober, sierra al oeste de este pueblo, que citada así hallamos en los actos del siglo XV), Muela de Ares, incluyendo Asclum (que si no es Gibalcolla no atinamos su correspondencia actual), La Lachava (La Llacova), Balmana (Vallivana), Vallibona, Bel, Herbés, Morella".

Otra vez se repiten los mismos límites ent la carta-puebla de Monroyo, dada en 3 de abril de 1209, aunque la descripción procede a la inversa que en las dos anteriores: Benifassà, Bel, Vallibona, Almenarella. (p.85-86)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)


1195

Conquesta de Castell de Cabres. Aquest poblet tan menut va tenir diverses cartes de poblament.

<<15.- El lugar de Castell de Cabres fue conquistado en 1195 por Alfonso II de Aragón, cediéndolo al obispado de Tortosa. Posteriormente perteneció al rey Pedro II, Guillem de Cervera y Monasterio de Poblet. En la carta puebla de 6 de mayo de 1233, Blasco de Alagón, señor de Morella, concede a poblar el lugar de Castell de Cabres a Artal de Ribes y se incorpora esta posesión al señorío del Monasterio de Benifassà, en cuya "tinença" se mantendrá durante años. De nuevo, el 25 de enero de 1239, Blasco de Alagón otorga a Berenguer de Çagranadiela y Berenguer Borraç la heredad de Castell de Cabres para que se repueble, a fuero de Zaragoza.>> p. 399

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 398. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es  


Però no només Castell de Cabres, sinó tot el Benifassà, segons llegim en la introducció en un llibre sobre el monestir:

<<Pel que fa als inicis, sabem que el territori del castell musulmà de Benifassà va ser atorgat per Alfons el Cast al capítol de la seu de Tortosa l'any 1195, en ple procés de conquesta per part dels critians. L'objectiu era la consolidació de dita seu mitjançant el poblament del territori. Les dificultats, però, van anar retardant la seua materialització. Per això, Pere el Catòlic va repetir la donació el 1208, en aquest cas al noble Guillem de Cervera. Ell va ser qui va cedir la possessió al monestir cistercense de Santa Maria de Poblet el 1229, poc abans de morir. Un cop confirmada aquesta per Jaume I, Poblet i la catedral de Tortosa van arribar a un acord positiu per a les dues parts. El primer mantenia la possessió del castell i el seu territori mentre que la segona adquiria un ample ventall de drets i la propietat de les esglésies. Aquest acord va ser signat el 1232 i, el 1236, el va confirmar el papa Gregori IX. Entre aquestes dues dates, el rei Jaume I havia disposat un segon document de donació a Benifassà, datat el 22 de novembre de 1233, en el qual quedava clar que Poblet s'havia d'encarregar de fer construir un monestir del Cister dedicat a Santa Maria. El procés va ser ràpid i, el primer de desembre del mateix any, la primera comunitat s'establí a l'edifici del castell andalusí. Eren onze monjos i l'abat Joan de Cortit.>>

[GISBERT, Miquel Joan. Els annals del monestir i convent de Benifassà. pp. 22-23. Onada Edicions. Benicarló. 2010. (Edició d'un manuscrit de 1596)] 


1195 Abril. Tortosa. Carta pobla del castell de Benifassà:

<<Alfonso el Trovador, rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza, dona el castillo de Benifassà y sus términos a Ponç, prior de Tortosa, para repoblarlo, incluyendo en sus afrontaciones los lugares de Fredes y Bel, todo ello a condición de que los pobladores le satisfagan la mitad de los frutos cosechables, salvo los diezmos y primicias pertenecientes a la Iglesia de Tortosa.

B. ACTO, caj. Benifazá, nº.7.

d. Ed. SÁNCHEZ CASABÓN, Alfonso II, nº.638, pp.832-834.

e. Ed. A. VIRGILI I COLET, Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Episcopat de Gombau de Santa Oliva, "Diplomataris", nº.25, Barcelona, Fundació Noguera, 2001, nº.525, pp.136-137.

Signum infantis Petri, Dei gratia filii eius.>>

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo I. p.189 (nº.32). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-I


1196

S'inicia el regnat de Pere el Catòlic, fill d'Alfons el Cast:

<<Pere el Catòlic, II d'Aragó i I de Barcelona (Montblanc, 1177 o Osca, 1178 - Muret, 1213), fou Rei d'Aragó, Comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya, Pallars Jussà i Ribagorça (1196-1213), i senyor de Montpeller (1204-1213). En aragonès: Pero / Pietro; en occità: Pèire; en llatí: Petrus / Petri. Començà a regnar a l'edat de 19/18 anys, regnà 17 anys i morí a l'edat de 36/35 anys. És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena. Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la Corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196. Pel testament d'Alfons II el Cast, Pere heretava Barcelona, així com els comtats que en depenien, i Aragó, mentre el seu germà Alfons II la Provença. El 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel. [...]

Amb el Regne de Castella les relacions foren molt bones, no en va era nét d'Alfons VII de Castella. Signà un tracta que preveia la frontera Agreda-Tarazona entre aquest reialme i Aragó i ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella contra els reis de Lleó i de Navarra. [...] El 1201 va fundar l'orde militar dels Cavallers de Sant Jordi d'Alfama, a la qual donà terres prop de Tortosa, per a tenir un cos de cavallers que lluitessin contra els musulmans i l'ajudessin en noves conquestes. La costa barcelonina fou objecte d'una terrible incursió de l'estol almohade i com a venjança el rei organitzà la conquesta del Racó d'Ademús el 1210, amb una forta participació catalana, prenent els castells d'Al-Dāmūs i Castellfabib, que ràpidament foren reconquerits pels andalusins. Participà, molt eficaçment, amb els reis ibèrics en la batalla de Las Navas de Tolosa, victòria dels cristians sobre els almohades que va permetre la ràpida conquesta de l'Andalusia occidental.[...] La mort del rei a la batalla de Muret (1213) aturà l'aventura occitana dels catalans, que hagueren de conèixer les guerres civils de la minoritat d'edat del príncep Jaume i pagar tots els deutes provocats per la política expansionista de Pere I, que havia hipotecat Roerga i Gavaldà a Ramon VI de Tolosa, cobrat el bovatge de 1205 i exigit impostos als ordes religiosos. Al llarg del seu regnat les angoixes financeres el portaren a l'emissió de diners de baixa llei que assolien aviat baixes cotitzacions.>>

[ca.wikipedia.org]


1196 - 1213 Trobem la transcripció d'un document curiòs:

<<Señoríos considerados feudos del rey en tiempos de Pedro el Católico.

B. ACA, Cancillería, Reg. nº.287, fol.103r.

a. Trad. SINUÉS Y UBIETO, El Patrimonio Real en Aragón, nº.0709, pp.128-129.

 

Cit.: LALIENA, "La formación de las estructuras señoriales en Aragón", p.574, n.64.

(a) Lugares obligados en feudo al rey:

La mitad del castillo de Camarón.

El castillo de Ballobar.

El castillo de Estada, con servicio de un caballo armado.

El castillo de Gargallo.

Foz Calanda y Pitarra.

El castillo de Yochana.

Cocorocho, junto a Bolea.

El castillo de Segur y Secastilla.

El castillo de Ricla.

El castillo de Xavierre.

El castillo de Ciurana.

Para los lugares de Azcorit y de Azlor, debe hacerse fidelidad.

Por la honor de Raro, Fanaro (Fabana*), Sotero y Panzano   * Nota: Fabara

El castillo de Gavarda.

La villa de Alcubierre.

Por el castillo de Camarona (o Camarena), debe hacerse el convenio en ciertas condiciones.

El catillo de Lombierres.

Por la torre llamada Citavel, en Ejea de los Caballeros, debe hacerse en convenio de que no resulta de allí daño alguno al rey.

El lugar de Santa María de Jaz.

Por la casa de Boeta debe hacerse el convenio de que no resulte de allí daño.

Por el castillo de Certera debe hacerse el convenio [desaparecida la escritura]

Para la torre de [...]

Los castillos de Senters (*Sentís) y de Bellfost (*Bellfort].

Por el lugar de Escorón debe hacerse el homenaje de fidelitat.

El castillo de Pet.

Por el castillo de Bos, de otro llamado Valle de Orsera, debe hacerse el convenio.

El castillo de Zachariel.

El castillo de Montoro.

El catillo de Pomería. Ya hizo el homenaje.

El castillo de Litago.

El castillo de Purujosa.

El castillo de Grisén debe hacerse el convenio de que no resulte daño.

El castillo de Gotor.

El castillo de Bielsa.

El castillo de Tubo.

El castillo de Calmesela debe hacerse el convenio de que no resulte daño.

El castillo de Maçalcoregio.

Por el castillo de Pozant, si es que está construido, debe hacerse el convenio.

El castillo de Asso.

El castillo de Morés.>>

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo IV. p.1621 (nº.1659). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-IV


1196

En un llibret publicat en 2012 per Pere Enric Barreda, llegim que hi ha publicacions amb algunes errades importants.

<<Tras la toma de Alcañiz por el conde Ramón Berenguer, la conquista avanza poco a poco hacia el sur. Aunque algunas publicaciones, siguiendo a Zurita (lib.2, cap.30), datan el año1169 la toma de Mirambel y Cantavieja por el rey Alfonso, con la ayuda de las órdenes del Hospital y de Calatrava, en verdad las ocuparon los Templarios (y el año 1196, pues Zurita, o mejor, su impresor, invirtió las dos últimas cifras).>>

[BARREDA, Pere-Enric. El nacimiento de nuestros pueblos: las Cartas de Población de la Bailía de Cantavieja. Pàg. 5. Edita: Centro de estudios de La Iglesuela del Cid (CEIG). La Iglesuela del Cid (Teruel). 2012.]


1196

En un llibre publicat en 2012 per Pere Enric Barreda, ens parla de Camarón. Repetim el que hem escrit una mica més amunt (carta pobla de l'any 1194):

<<Val a dir que aquestes propietats llavors passaven d'unes mans a altres sense parar, així l'octubre de 1185, a Saragossa, dit rei havia atorgat Camaron junt a Montroig al bisbe de Tarragona, amb els seus termes i béns, i després ho confirmaria a Girona el febrer de 1196. Tanmateix, el 3 d'abril de 1204 donava Montroig a l'orde de Calatrava, que dos dies després en prenia possessió, i després, el 3 de març de 1206, després de moltes disputes amb Arnau Palatsí, li cedia la meitat del terme de Camaron, que ja no arribava a Morella.

AHN, OOMM, Carp.434, perg.262-R (cf. Uhagon 1899, 43) per al document de 1185; Ortega 1761, 40-41 per al de 1204; i per al de 1206 ARB, Cancelleria, Pere I, perg.224; reg.287, f.109-110v.>>

[BARREDA, Pere-Enric (2006): Crònica documentada d'Ares. I - Fonts escrites (1157-1550). pp.32-33. Dos volums. Edita: Ajuntament d'Ares (Castelló).]


1196

Agafem al vol un fragment que podria ser la confirmació (o no), de la que ens parla Barreda, sobre la carta pobla de Camaron. En altres fonts, la trobem datada en 1197 (veure també aquesta data, una mica més avall):

<<[147] Traslado de la donación del castillo de Monrolyo [sic, per Monroyo] con sus yglesias al obispo de Tarragona, lo que dio al Rey don Pedro de Aragon. Año 1196. Sacado 1291.

[148] [Al margen: Molinos, Monroyo, Exulve] Donación del Rey don Pedro de Aragon del lugar y castillo de Monroyo y de Molinos y Exulve con sus términos y derechos temporales y eclesiásticos. Año 1209. Tiene sello de cera en pendientes de seda amarilla. Son los dichos vezinos de Monroyo y de Exulve y de Molinos exentos de pechos por privilegios del Rey don Jayme de Aragon que estan en el caxon 26, nº 8, 9.>>

[Cuadernos de Aragón (1990) - Volumen 21] books.google.es


1196 Abril. Lleida. El rei afavoreix als Templers:

<<Alfonso el Trovador, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a la Orden del Temple los bienes que tenía la Orden del Santo Redentor en todo el reino de Aragón, pasando así a fundirse con ésta.

B. ACA, Cancillería, Pergs. Alfonso I, carp.56, nº.726.

c. Ed. SÁNCHEZ CASABÓN, Alfonso II, nº.658, pp.856-859.

Signum [signo] infantis Petri, filii Ildefonsi regis Aragonum, comitis Barchinone. / Seynal del inffan en P[ere] fyll de N'alffos, rey d'Arago, comte de Barcelona.>>

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo I. pp.190-191 (nº.38). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-I


Martínez Calvo ens fa arribar el document en llatí. Posem un extracte amb les equivalències dels llocs que ell mateix suggereix:

<<In nomine domini. Manifestetur cunctis. Quod ego Ildefonsus dei gratia Rex Aragonum, Comes Barchinone et Marchio Provintie, ob remedium et salutem anime mee et parentum meorum per me et omnes succesores meos libenti animo et spontanea voluntate, laudo concedo, dono et cum hac presenti trado scriptura deo et domui militie templi et fratri Gilberto heral magistro in ultramarinis partibus et Poncio de rigaldo in partibus Gallie et fratri Arnaldo de claramonte magistro in partibus provintie et quibusdam hispanie et Petro de colonge Comendatori Dertuse et Bernardo de Seron Comendatori in Gardeno et Rajmundo de gurb et fratri Poncio Menescalch comendatore in monzione et Raimundo ferrafiella Comendatore en Corbins et fratri falcho Comendatori in azcone et ceteris fratibus presentibus atque futuris in ipsa domo constitutis, Castrum et villam de Alfambra cum ingresibus et egresibus suis, cum aquis pascuis cum omnibus terminis et pertinentiis suis heremis et populatis et ceteris ad illum castrum et villam conspectantibus et castrum de orreis (Orrios) et villam cum suis terminis et cum omnibus directis et pertinentiis suis heremis et populatis, et castrum de vilello (Villel) cum omnibus terminis et cum omnibus directis et pertinentiis suis hermis et populatis et pinam Roderici diaz (Peña de Rodrigo Díaz) cum omnibus terminis et pertinentiis suis heremis et populatis et castrum de livres (Libros) cum omnibus terminis et pertinentiis suis heremis et populatis, et hospitalem de mjans (Mianes) cum omnibus terminis et pertinentiis suis heremis et populatis, et Castrum de Castelloto (Castellote) et villam cum omnibus terminis et pertinentiis suis heremis et populatis et omnes terras et honores et possessiones quas fratres sancti redemptoris habent modo et tenent ubique in tota terra mea et omnes homines quos dedimus et concessimus fratribus sancti Redemptoris in terris meis prout habetur et continentur in carta et instrumento facto inter me et ipsos fratres sacti Redemptoris.

[MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. Pàg.74-75. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992]

Sobre la Peña de Rodrigo Díaz, també coneguda com Peña del Cid (ara al terme de Libros, a la Comunidad de Teruel), Ramón Menéndez Pidal, en el seu llibre "La España del Cid" (1969) diu:

<<En el año 1196 el señor de Alfambra hace la entrega de estos castillos por la voluntad del rey: "castrum de Alfambra et castrum de Villél et castrum de Libros et Pennam que est inter Villél et Libros juxta fluvium de Guadalaviár et oppidum de Castellot", etc. (Colección diplomática de la sagrada, hospitalaria y militar Orden de San Juan de Jerusalén, Zaragoza, s. a.). La llamada hoy Peña del Cid está efectivamente, como dicen estos documentos del siglo XII, entre Villel (cuatro kilómetros) y Libros (dos kilómetros), a 22 kilómetros y medio al sur de Teruel, por la carretera. Pero es una peña infortificable; no sólo se sube a ella con enorme dificultad (oí asombrarse a las gentes del país de que un ladrón hubiese podido esconder allí dos carneros robados), sino que no hay sobre ella sitio para una fortaleza...>>


1196 Abril. Carta pobla de Cantavella. Portell suposem que esatava inclós perquè trobem una transcripció de la seua confirmació de novembre de l'any 1212 on sí que està:

<<Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma la concesión de la villa y las tierras de Cantavieja a la Orden del Temple hecha anteriormente por su padre, el rey Alfonso el Trovador, a la Orden del Santo Redentor (abril 1196), enfranqueciendo a sus pobladores y fijando sus términos.>>

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo III. pp.1444-1445 (nº.1412). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-III


1197 Febrer. Girona. El rei Pere dóna carta pobla de Mont-roig a l'església de Tarragona. Uns anys més tard (v.1209), en un document quasi idèntic, canvia la donació al maestre d'Alcanyís. Convé comparar les dos cartes perquè d'una a l'altra hi ha petites correccions.

<<Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a los canónigos de la iglesia de Tarragona el castillo de Monroyo con sus términos y pertenencias.

B. Traslado autorizado por Jaime de Perero, notario de Alcañiz, de 1291, AHN, OOMM, Calatrava, carp. 434, nº.263.

Reg.: MARTÍN COSTEA, A. y SERRANO FERRER, A., Índice documental y bibliográfico para un archivo histórico de la fiel villa de Mas de las Matas (Teruel), GEMA, Zaragoza, 1982, doc.16 (data 1196). AHN, OOMM, Inventarios antiguos, Calatrava, Índice nº.47: Índice antiguo del Sacro Convento de Calatrava de Alcdañiz, ed. E. SERRANO MARTÍN y E. SANZ BAS, "La documentación de las encomiendas aragonesas de la Orden de Calatrava en el Sacro Convento", Cuadernos de Aragón, 21 (1990), pp.179-210, nº.147. [...]

In Christi nomine. Sit notum cunctis quod ego Petrus, Dei gratia rex Aragonum, / comes Barchinone, pro salute et remedio anime mee et parentum meorum, dono domino Deo et canonice Terrachonensis ecclesie castrum Montis Rubei cum homnibus terminis et affrontationibus / suis. Termini autem castri Montis Rubei incipiunt ab oriente a portum de Mezchin et transeunt per Furnos et per Moreram et colingunt adque yncludunt Tur[r]em Ferri et vadunt per / medium rivum de Tastavins, qui decurrit inter terminos Montis Rubei et terminos Fontis [S]patule usque ad locum ubi convinunt in unum aque Montis Rubei et Pinne Rubei, / Pine Flovis (Nota 157: Floris) et ascendunt per sumitatem Serre Fontis Spatule et yncludentes Prata de Avinadaça, vadunt per rivum de Pinna et directe perveniunt ad portum / Marie; a meridie incipiunt terminis, a portu Marie, in exeunt ad capud de Benifaçam et vadunt per sumitatem Serre [de Bel et] exeunt ad caput Valissbone et açedentes per se / rram de Benavit exeunt ad Almenarelam; ab occidente incipiunt termini ab Almeralela et descendunt per viam castri et exeunt ad Nugerolam in transeuntes et per Canpel de / Avinçidel et per Salcarm, et recoligentes at [que] includentes Cannatam de Berix, vadunt ad portum de Meschin; a circio vadunt terminis per alta cacumina portum de Meschin / et [reventun]tur, ad Furnos predictos. Dono [eiusdem] canonice ipsius ecclesie, Pinaris de Thevara usque ad porto de Thevaro, et dono preterea eidem unum molinarum ad faci/enda molendina in illo loco ubi rivus qui dicitur Testavins commiscetur cum aqua Montis Rubei. Hec omnia dono et trado canonice Tarrachonum ecclesie cum pratis et pascuis, / cum terris et aquis et nemoribus, cum montanis et planis, cum cultis et heremis, cum homnibus apendicis et pertinenciis et cum homnibus utenssilibus suis, cum homnibus municionibus et ffortecis que ibi / sunt alicui vel erunt in futuro cum toto dominio et senioratico, cum molendinis et funris et mercatis et leudis adque peaticis, cum sucuribus et feres terris, cum venationibus et trobis ad / ultimum et cum homnibus regalibus et cum homnibus que ad potestatem terre expectant et pertinent [...]>>

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo I. pp.222-223 (nº.81). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-I - www.jaumeprimer.uji.es

castrum Montis Rubei: Mont-roig

portum Mezquin: si està entre La Cañada de Verich i Fòrnols, caldria buscar per alguna possible via romana (portum fa pensar en un pas) prop de Belmonte.

Furnos: Fòrnols?

Moreram: Hi ha un lloc que es diu Moreras, vora la carretera, en terme de Ràfels però prop de la cruilla de termes que el divideix amb Fòrnols, Belmonte, la Sorollera i Mont-roig sitar.aragon.es

Turrem Ferri:

rivum de Tastavins:

inter terminos Monte Rubei et terminos Fonti Spatule:

locum ubi convinunt in unum aque Montis Rubei et Pinne Rubei:

Pine Flovis (Pine Floris):

Serre Fontis Spatule:

Prata de Avinadaça:

rivum de Pinna:

portum Marie:

caput Valissbone:

serram de Benavit:

Almenarelam / Almelralela:

viam castri: Nuguerolam: Canpel de Avinídel: Salcarm: Cannatam de Berix portum de Meschin

 


1197-1388

En el Archivo Histórico Nacional hi ha un cartulari que conté un llibre de 140 pàgines [285 x 222 mm], encuadernat en pergamí, que conté informació molt imporant de la Bailia de Cantavella. Portell, que sembla que va pertànyer als tempers durant uns anys, no pareix estar enclós. El codi de referència és "ES.28079.AHN/3.4.97.1//CODICES,L.661". Ho trobem per internet al Portal de Archivos Españoles i també, un resum molt encertat de J. Palomo, en la web museovirtualmaestrazgo:

<<Cartulario de la Bailía de Cantavieja.

s.XII -- 1197-1388

Categoría: DOCUMENTACIÓN ARCHIVÍSTICA

SubCategoría: IGLESIA

SubSubCategoría: Órdenes Militares

 

Archivo Histórico Nacional. Signatura: CODICES, L.660

 

Cartulario que contiene diferentes cartas de poblaciones y fueros de lugares pertenecientes antiguamente a la Milicia del Temple, y ahora a la religión de San Juan de Jerusalén, hoy de Malta. Poblaciones incluidas pertenecientes a la Bailía de Cantavieja: Cantaviella (sic), Mirambel, Tronchón, Villarluengo, La Cañada de Benatanduz, Esglesihuella (sic) y La Cuba (sic).>>

 

[museovirtualmaestrazgo.com]

[PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES, http://pares.mcu.es/]


1197

Agost. Carta de població concedida per l'Orde del Temple a alguns veïns del lloc de Villarluengo, per a poblar "a fuero de Zaragoza". Llàstima que no ens descriu aquest territori. En canvi, ens dona tots els noms dels pobladors. M.ª Luisa Ledesma l'inclou en un parell de publicacions (número 139 de la col·lecció de cartes pobla):

<<La Orden del Temple concede a varios vecinos el lugar de Villarluengo, para poblar a fuero de Zaragoza.

AHN. Cod.660 B, pp.47-48.

In Dei nomine. Ad cunctorum noticiam perveniat quod nos frater Poncius Marescalis, Dei gratia milicie Templi in partibus Provincie et in quibusdam Ispanie humilis minister, et frater Bernardus de Clareto comendator frontaire Alfambre, frater Raimundus de Turrerubea et frater martinus de Seguenza et frater Bernengarius de Canglisola et frater Petrus de Deo et frater Petrus de Oscha capellanus, nos pariter consilio et voluntate aliorum fratrum nostrorum, bono animo et spontanea voluntate, damus et concedimus vobis Petro de la Turre et Micaelli Suriano et Dominico Nigro et Garzie Camarielles et Gilio et Petro Eximeniz et Arnaldo Gasch et Johanni Pedriz et Galindo de Xulve ac Petro Arnaldo et Guillermo Maner et Pedro Fortunio et Vitali et Dominico Borga et Arnaldo de Podio Viride et Garzie Pescador et Garcie de la Canada et Calveto de Pitarch et Gillermo Adallid et Johanni Ballistario omnibusque aliis vicinis et populatoribus, qui sunt vel venerint consistere et permanere vobiscum Villarlongum, cum omnibus suis terminis hermis et populatis, ad populandum ad forum Cesarauguste. Et ad dezimam et primiciam pleniter et fideliter.

Retinemus autem nos ibi ad opus nostrorum et nostri in perpetuum omne dominium per omnia loca. Et omnes furnos et molinos et alias nostras docminicaturas. Promittimus enim vobis prescriptis populatoribus et vestris quod preparemus ecclesiam sive ecclesias de Villarlongo et eiusdem terminis de libris et de aliis hornamentis. [...]

Quod est actum in mense augustii in Villarlongo, sub anno Domini millesimo CXCVIIº. Sig(signo)num fratris Poncii Merescalchii militie Templi magistri. Sig(signo)num fratris Bernardi de Clareto comendatoris. Sig(signo)num fratris Raimundi de Turrerubea. Sig(signo)num fratris Raimundi de Seguenza. Sg(signo)num fratris Petri de Osca capellani. Sig(signo)num fratris Micael de Luna comendatoris de Castellote. Sig(signo)num fratris Martini de Gallur comendatoris de Villarlongo. Nos qui hoc laudamus et firmamus, Guillermus Levita iusu domini magistri scripsit et sig(signo)num hoc prefixit.>> (Pàg.164)

[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa (1983): La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios.] pdf en dialnet.unirioja.es

[LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es


1197

Martínez Calvo inclou unes interessants fotocòpies d'una transcripció antiga sobre la "Encomienda de Castellot" i les seues pertenències. Cal suposar que estan interpretades a la manera de parlar del moment de fer dita transcripció. Portell queda fora però aquest document és de gran ajuda per a poder entendre algun dels topònims d'altres cartes pobla.

<<Dentro de los términos de Castellot, había diferentes Poblaciones, Granjas y territorios que pertenecían à la  jurisdicción, como se conoce de las demarcaciones que se refieren en algunas Escrituras. Por ellas consta que esta villa se mudò ò trasladò à otro sitio, quedando reducido el primitivo à campo que cultivaron sus pobladores, al qual llaman los documentos Castellot el viejo. La nueva población fuè muy considerable, porque à más de tener un famoso Castillo, estaba cercada también de muros y tan bien fortificada que los últimos Caballeros Templarios al tiempo de la extinción de esta milicia se hicieron fuertes en él como refiere Zurita al año 1308 en el libro V de los Anales cap. 73 [...]

Algunos de los términos y miembros de esta Encomienda se mencionan en la siguiente escritura de concierto entre la Milicia del Temple y de los vecinos de Castellot á luego que se le donaron este y los demás pueblos de la Orden de Montegaudio:

In Dei nomine et ejus gratia: Hec est Carta, et memoria de Convinencia quam facimus totos ipsos homines de Castellot cum nostros Senores de la Cabaleria el Comanador de Alfambra et de Villel et de Castellot, Bernard de Zeguñols, et istius Convinencias fecit per mandament del Convent, et del Mestre En Ponz Menescal. Et fuerunt factas istas convinencias in manu de G. de Badels qui erat Comendador de Castellot et Michael de Luna in Cantaviella et en Cannada de Venatanduz. Et damus TERMINOS à Castelot el Vivallo; et del Vivallo qu[o]modo vadit la serra usque al'Almanarella et usque à la Cova d'Albaro, et usque al Vilar de los Trilos, et usque à Cazarabet, et rivo à suso usque al vado de Exulbe; et del vado de Exulbe quomodo vadit la carrera à la Font de la Peñela, et quomodo vadit la serra à la Laguna de Fortun Garzez quomodo las aquas verten, et usque à la val de Aznar, et usque à la Lezina, et usque al Poyo de Focanan, et usque al collado de Vallipon, et usque al Azut de Camaròn, et quomodo vadit la serra usque al Vivallo è las Covas i estando è los de Jaganta, è de Bordon, è de Abella, que respondan de Decimas, e de Primicias à los Senores, è de vecindad à los de Castellot. Et facimus stablimeineto ipsos homines de Castellot cum nostros Senores de la Cavaleria establidamente per nos, et ipsos qui venerint post nos, et dando CCC soldos cada anno à la Sant Martin di enant que no nos den ren: è los senores retenenue los Fornos, è las Justicias que sian al Fuero de Saragoza. E de los Morales de Guadalof en acà que haien los Sennores la medietate; è de Guadalof enant la quinta. Et se istan Conveniencias et de isto Establimento fuerunt inde pagados los sennores, et ipsos homines de Castellot. Era M.CC.XXX.V. (Año 1197) = Leonart veripsit, et hoc sig+num fecit = Abc.partida" = Esta escritura se halla en la pag. 11. num. 6. de un Cartulario de vitela en quarto que contiene varias escrituras pertenecientes à la Encomienda de Castellot.>>

[MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. pp.433-435. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992]


1198 Confirmació de la carta pobla d'Alcañiz:

<<Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma a los habitantes de Alcañiz la misma carta de población de Zaragoza que les otorgó su abuelo el conde Ramón Berenguer IV (enero 1157).

Trasunto ante la Corte del Justicia de Aragón en 1548, AHPZ (Real Acuerdo, Alcañiz, 1784).

 

[...]

Petri regis Aragonum et comitis Barchinone, qui supra dicta laudo et salva mea memorumque fidelitate tempore omni sub hera M.ª.CCXXXVI.>>

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo I. p.251-252 (nº.110). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-I


1198 Hi ha un document molt interessant de 1198 sobre el terme de Castellote, on parla de topònims importants d'aquella época:

<<TÉRMINOS DE CASTELLOTE (1198). El año 1198 se produjo un convenio entre los hombres de Castellote y el comendador del Temple, estableciendo que irían hasta el Vivallo (hoy existe la Masada del Vivallo en el término de Parras de Castellote), de allí según iba la sierra, luego hasta "Almanarella" y hasta la "Cova d'Alvaro" (hoy existe el barranco de la Cueva de Alvaro, término de Bordón), de allí al "Villar de los Trillos", de allí hasta "Cazaravet", por el río arriba hasta el vado de Ejulve, y siguen otros lugares de difícil identificación. (Nota 60: Publica Adolfo BONILLA SAN MARTÍN, El derecho aragonés en el siglo XII, p.276, nº.42.)>>

[UBIETO ARTETA, Antonio (1981): Historia de Aragón. Formación Territorial. p.271. Anubar Ediciones. Zaragoza, 1981.] Ubieto,1981


1198

Desembre. Carta de població i furs concedits pel Temple a La Cañada de Benatanduz*, "de acuerdo con el fuero de Daroca".Llàstima que no ens descriu aquest territori. Això sí, si accediu al document sencer, trobareu molta informació sobre les condicions de dit poblament, amb les penes a pagar en cas en cada cas. Ho trobem en un pdf de M.ª Luisa Ledesma.

<<A.H.N. Cod. 660 B, pp. 65-68.

Quod a prudentibus viris agitur ideo in scriptis redigitur nec post temporis curiculum amordenorum memoria dilabatur et ut ad noticiam perveniat futurorum. Igitur in Dei nomine nos frater Poncius Merescaley, Dei gratia milice Templi in partibus Provincie et in quibusdam Yspanie humilis minister, et frater Bernardus de Cegunol comendador Alfambre, et frater Michael de Luna comendador de Villalongo et Cannada, et frater G. de Badels comendador de Castellot, et frater G. de Albesa capellanus, et frater Michel de Agebut, et frater B. de Claret. Nos pariter, consilio et voluntate aliorum fratrum nostrorum tam presentium quam futurorum, damus adque concedimus, cum presenti instrumento in perpetuum valituro, vobis Petro Vincencii et Sancio de Madalena et Eneco Modaira et Dominico Luppo et Aznarol omnibusques aliis qui vobiscum fuerint in Canada de Venatanduz, per populares ad decimam et primiciam pleniter cum omnibus terminis sibi conspectantibus heremis et populatis et cum exiis et regresiis suis adque afrontationibus suis, ad forum de Darocha. [...]

Actum est hoc in mense decembris, era M.ª (sic). Guillermus levita, iussu domini magistri et fratrum scripsit et sig (signo) num hoc prefixit.>>

*Cal no confondre aquest Benatanduz amb Benitandús, una caseria del municipi de l'Alcúdia de Veo (Plana Baixa), situada al N de l'Alcúdia, a les proximitats de l'embassament de Benitandús, al qual li dóna nom.

[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa (1983): La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios.] pdf en dialnet.unirioja.es


1200 Març, 29. Ejea de los Caballeros. Carta pobla d'Alcalà de la Selva, de la veïna comarca Gúdar-Javalambre:

<<Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a Guillem (de Laubesc), prior de Ejea, a los monjes de Silva Major y a los freires de Alcalá (de la Selva) la exención de lezda y pedagio en toda la tierra del rey, confirma los privilegios concedidos por sus antecesores y fija los lindes entre Alcalá y Teruel.

A. AIET, Archivo Municipal de Alcalá de la Selva, nº.2, Rollo 149, Fot.170-174.

B. Copia s.XIII, BM Bordeaux, ms.769, Grand Cartulaire de La Sauve Majeure, p.399.

C. Copia s.XIII, BM Bordeaux, ms.770, Grand Cartulaire de La Sauve Majeure, p.177.

D. Copia s.XIV, AD Gironde, H 7, Cartulaire de La Sauve pour ses possessions d'Espagne, fol.12v.

 

[...]

(A) Sit notum cunctis quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, ob remedium anime mee et omnium parentum meorum, dono et concedo vobis Guillelmo / priori Exeye et monaschis Silve Maioris, et fratribus de Alcala quod homines vestri qui in Alcala habitaverint non donent in aliquo loco terre mee de rebus propiis eorum lezdam / seu pedaticum. Insuper etiam confirmo et autorizo vobis et succesoribus vestris omnes donationes que facte sunt vobis a patre meo vel a predecessoribus meis quocumque et / qualescumque et ubicumque fuerint, et omnes terminos quos pater meus divisit inter terminos de Alcala et de Turiol sicut continetur in privilegiis vobis a patre meo exinde / afctis. [...]>>

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo I. p.364 (nº.234). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-I


 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà