PORTELL s. XIII (1234-1241)                                                                                www.portell.tk


 
  Cartes de poblament i delimitacions de territoris:  1201-1232   1233-1242   1243-1300

 

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no serà lo mateix que siguen “1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus Dominus”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38 anys, per tant, quan trobem una data referida a “la Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys, per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en números romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li restarem 38 i així sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o sigue, la nostra. En aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè 1277-38 = 1239)]

 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 

1234

Març, 2. En Tortosa, el bisbe Ponç i el capítol catedralici de Tortosa cedeixen a Blasco de Alagón, a perpetuïtat, la meitat dels delmes i primícies dels castells de Morella [amb Portell inclós, segurament] i Culla:

<<Arxiu de la Catedral de Tortosa. Pergamí original
Barreda Edo, Pere: "Balasc d'Alagó conquistador de Culla (1231-1234)". Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, Octubre-desembre 1988.

Quoniam cautum habetur in canonibus, quod ecclesiasticis utilitatibus desudantes digna gaudeant ecclesiastica remuneracione, idcirco nos, Poncius, Dei gracia Dertusensis episcopus, et universum capitulum ecclesie nostre; considerantes maximas utilitates que nostre ecclesie, Deo adjutorio, pervenerunt ob laborem et sollicitudinem et diligenciam nobilis viri dompni Blaschi de Alagone in partibus Morelle et Cuylle, suis, prout possimus, necessitatibus duximus providendum:

In Christi igitur nomine. Notum sit universis, quod nos Poncius, Dei gratia dertusensis episcopus, et totum capitulum nostrum, benigno animo et spontanea voluntate, per nos et per omnes successores nostros, damus in feudum vobis, dilecto filio nostro Blascho de Alagone, et omnibus successoribus vestris in perpetuum, medietatem omnium decimarum quas habemus et habere debemus in castro de Morella et suis terminis, et in castro de Cuylla et suis terminis, ita scilicet quod hanc medietatem predictarum decimarum habeatis per nos et per ecclesiam nostram, et per successores nostros et vestri successores in perpetuum, et sitis inde vos et vestri fideles vassalli episcopi et successores eius imperpetuum, et boni adjutores et fideles defenssores, tam episcopo quam ecclesie, in omnibus ad episcopum et Ecclesie pertinentibus. Set super predictis decimis volumus et statuimus, quod baiulus noster congreget fideliter et colligat omnes decimas in horreis nostris, tam de laboracionibus hominis utriusque castri et eorum terminorum, quam de omnibus aliis rebus que decimare debent, et eciam de possessionibus et dominicaturis, et de aliis terris et laborationibus vestris, et de omnibus aliis rebus que decimari debent. Et iste baiulus iuret nobis et vobis fidelitatem super his omnibus supradictis, que ad eius officium pertinebunt, hic omnia collecta cum ventum fuerit ad divisionem dividantur per medium, et habeatis vos inde medietatem fideliter integre, et nos aliam medietatem deducto retrodecimo ipsius baiuli. Nos igitur, Blaschus de Alagone, reddens gratias omnipotenti Deo et eius genitrici gloriose Virgini Marie, et vobis domino Poncio, dertusensi episcopo et capitulo vestro, de vestra benigna remuneratione quam nobis facitis in predictis decimis et aliis beneficiis vestro, promittimus per nos et per omnes successores nostros, quod vobis et ecclesie vestre, nos et successores nostri simus in omnibus fideles vassalli et seduli adjutores vobis et ecclesie vestre, in omnibus ad vos et ad eam pertinentibus. Quod est actum, sexto nonas marcii anno Domini Mº. CCº. XXX. tercio. Ego Poncius, dertusensis episcopus, subscribo. + Sig+num Bernardi prioris. Ego Dominicus, prior claustralis, subscribo +. Sig+num Arnaldi, dertusensis sacriste. Ego Raimundus, dertusensis archidiachonum. Ego Laurencio, canonicus, subscribo. Sig+num Poncii precentoris. Sig+num Geraldi de Sancto Laurencio, hospitalarii. Sig+num Geraldi, canonici Dertuse. Sig+num Benedicti de Feniculario. Sig+num Raymundi, Dertuse camerarii. Sig+num Bernardi de Olivella, canonici Dertuse. Sig+num domini Blaschi de Alagone. Sig+num Artal, filii eius; nos qui hec laudamus, approbamus, concedimus et firmamus. Sig+num mei Petri de Valimanya. Sig+num Sancii de Vall. Sig+num Michelis de Sancto Felice. Sig+num Petri de Orta. Sig+num Berengario de Castelleto. Sig+num Bernardi Regis, testium. Guillermus Vitalis, notarius publicus dertusensis, qui hoc scripsit, et hoc sig+num fecit, die et anno prenotatis, cum litteris rasis in sexta linea, inter edito "boni adjutores".>>

[jaumeprimer.uji.es]


1234 Si fem cas a Sarthou Carreres, aquest és l'any de la reconquesta de Portell:

"DATOS HISTÓRICOS.- También es de origen árabe esta población. Los moros la fortificaron cercándola con fuertes muros abiertos á cuatro vientos por cuatro portales, y en la parte alta construyeron un castillo para dominar y defender los alrededores. Conquistada la población por Jaime I en 1234, diola a los Templarios, y extinguidos éstos, pasó a la jurisdicción de Morella, de la cual fue aldea hasta que Carlos II la segregó y elevó a categoría de villa."

 [SARTHOU CARRERES, Carlos. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón.  Pàg.702. Publicaciones del seminario de estudios económicos y sociales de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Editorial Confederación Española de Cajas de Ahorro. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989. (primera edició en1913)]


1235

Abril, 20. L'orde de l'Hospital i Blasco de Alagón ordenen i aproven la delimitació dels termes municipals de Cervera i Morella, de llur respectiva jurisdicció:

<<Arxiu Municipal de Sant Mateu. Llibre de Privilegis, f. 160r/v. Còpia simple del segle XV, feta a partir d'una còpia de 1299

Universa negocia mea data litteris ac voce testium ab utraque traunt inmobile firmamentum. Pateat universis tam presentibus quam futuris, quod nos frater Hugo de Fulalquerio, Dei gracia magister sancte domus Hospitalis in regno Aragone et Cathalonie, et humilis castellanus Emposte, et frater R. de Zanella, comendator Aliague, et frater Bernardus de Valfort, comendator Borriane, consilio et voluntate aliorum fratrum nostrorum ex una parte, et nos Blascus de Alagone ex altera, nos omnes insimul, bono animo et spontanea voluntate, per nos et per omnes nostros successores, cum hoc presenti instrumento perpetuo valituro, venimus ad perfectam composicionem super fixuras quas ponimus inter terminum castri de Morella et castri de Cervera.

Affrontat autem terminum de Cervera in serra maiori qua est super loco de Xert, sicut aque discurrunt versus Cervariam tempore pluviarum, de alia parte autem in serra maiori super Barcella, sicut aque discurrunt tempore pluviarum versus Canet, de alia autem parte in serra maiori super pena dicta Bel, sicut aque discurrunt et recurrunt versus Cervariam tempore pluviarum.

Nos, Blaschus de Alagone, per nos et per omnes successores nostros, cum hoc presenti instrumento perpetuo valituro, damus, concedimus et aprobamus vobis, predicto fratri Hugoni de Fulalquerio, magistro domus Hospitalis et castellano Emposte et successoribus vestris, et omnibus fratribus et hominibus Hospitalis, presentibus et futuris, quod predictum terminum de Cervaria, sicut superius assignatus, divisus et fixuratus est, de cetero habeatis, teneatis, possideatis et expletetis secure, potenter, integre, sicut vestrum proprium alodium liberum, sine omni nostro nostrorumque retentu, inibi nobis infra predictas fixuras retinentes, imo dictum terminum habeatis, teneatis, possideatis, sicut melius, plenius, dici, scribi, intelligi aut excogitari potest, ad nostrum salvamentum et proprium intellectum. Quod est actum XII kalendas madii, anno Domini M. CC. XXX. Vº. Sig+num fratris Hugonis de Fulalquerii, magistri domus et humilis castellani Emposte. Sig+num fratris Guillermi Hugonis, comendatoris Emposte. Sig+num fratris R. de Zanella, comendatoris Aliague. Sig+num Bernardi de Vallforti, comendatoris Burriana. Sig+num Blascho de Alagone. Sig+num Artalli de Alagone, filii eius. Nos qui hoc laudamus, concedimus et firmamus, et testis firmare rogamus. Sig+num, Fortunii Garzes. Sig+num Lop Examenis de Castellot. Sig+num Guillermi de Tastiera. Sig+num Guillermi de Pax. Nos huius rei testis sumus. Sig+num Ferrari de Rupe Forti, qui hoc scripsit die et anno quo supra.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1235

Maig, 11. En Montalbán, Jaume I i Blasco de Alagón pacten les condicions amb què el segon administrarà el castell de Morella durant la seua vida. Ens afecta perquè Portell segurament en formava part:

<<Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Pergamins de Jaume I, nº 643. Original
Huici-Cabanes, I, pp. 363-364, doc. 219. Revisada la transcripció a partir del manuscrit de referència

Manifestum sit omnibus, quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; attendentes et considerantes multa et gratia servicia que nos fideles noster Blaschus de Alagone nobis fecistis et facietis, venimus vobiscum ad bonam pacem et concordiam et amicabilem composicionem, super contecionem quod erat inter et nos et vos, super castrum et villam de Morella.

Igitur, cum hac presenti carta, damus et concedimus vobis, dompno Blascho de alagone, villam de Morella cum omnibus terminis et pertinenciis et exitibus et redditibus suis, et cum hominibus et feminis ibi habitantibus qui nunc sunt vel in antea fuerint habitatores, et cum omnibus melioramentis que ibi facietis et facere poteritis, et cum omnibus iuribus et pleno dominio quod nos ibi habemus vel habere debemus ullo modo, sub tali condicione quod dictam villam cum omnibus supradictis habeatis, teneatis, possideatis et expletetis, sine retentu nostro aliquo, omnibus diebus vite vestre. Retinendo nobis capud castri de Morella, quod vocatur Çeloquia. Quam Çeloquiam teneat per nos et per vos in fidelitate dompnum Ferrandum Diaç, et si forte dictum F. Diaç contingeret mori, vel vellet illam dimitere, teneat dictam Çeloquiam Ximinus Petri de Tirasona, et si forte de ipso evenerit vel nollet illam tenere, teneat illam ille miles quem nos et vos eligemus, ad voluntatem utriusque sub eadem fidelitate. Et nos Jacobus, rex Aragonum, promittimus et convenimus vobis B. de Alagone, in fide et legalitate nostra, per nos et omnes successores nostros, quod in dicta villa de Morella nec in suis terminis, nec in hominibus nec in exitibus vel redditibus, non tangamus nec capiamus vel forciemus ullo modo omnibus diebus vite vestre, nec aliquis pro nobis, immo faciemus eam vobis tenere et possidere et habere et explectare in omni vita vestra. Et erimus vobis adjutores et valitores contra omnes homines, solvendo nobis quod post dies vestros revertatur ad nos vel ad successores nostros villa et castrum de Morella, cum omnibus supradictis et melioramentis que ibi feceritis. Excepta hereditate vestra, scilicet VII jovatas terre in illo loco ubi vos illas ad opus vestri retinuistis, et exceptis hereditatibus vestrorum militum et vestrorum hominum de creacione vestra, sicut illas eis assignastis et dedistis, et similiter de ordinibus quos hereditastis pro nobis. Et ad majorem vestram securitatem, nos Jacobus, rex Aragonum, juramus super librum et crucem Domini, tactis sacrosanctis Evangeliis, hec omnia supradicta attendere et complere fideliter bona fide, et recepimus vos B. de Alagone in Dei fide et legalitate nostra. [...]

Et insuper, nos B. de Alagone, et Artaldus filius noster, recipimus dictum Ferrandum Diaç, fidelem nostrum, et omnes fideles qui post ipsum venient et omnes homines qui pro eris stabunt in Çeloquia de Morella, in Dei fide et nostra legalitate. Datum apud Montem Albanum, Vº ydus madii in Era Mª. CCª. LXXª. tercia. [...] Sig+num Marquesiii, scriptoris, qui mandato domini Regis et dompni Blasqui de Alagone hanc cartam scripsi et per alphabetum divisi, loco, die et Era prefixis.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1237

Agost. Es dóna carta-pobla a Castellfort. Però per desgràcia, no ens aporta informació de per on lindava amb Portell:

<<Arxiu Municipal de Castellfort. Còpia simple en paper del segle XVIII
Segura Barreda, José. Morella y sus aldeas, 1868, II, pp. 468-469. Revisada la transcripció a partir del manuscrit de referència

Notum sit omnibus, quod ego, Blaschius de Alagone, per me et omnes successores meos, cum hac presenti scriptura perpetuo valitura, dono vobis Ferrer Segarra, ad populandum, quodam locum in termino de Morella qui dicitur Galintort, tali modo quod habeatis ibi justiciatum, furnum et molendinum, vos et omnes successores vestros. Ita quod, dando nobis annuatim ad festum Sancte Marie mediantis augusti et nostris successoribus, tria chafitia tritici pro tributu sive censu, et vos dando istud tributum nos et successores nostri, non auferamus vobis et vestris successoribus dictum justiciatum, furnum et molendinum. Imo, faciamus vobis et vestri habere, tenere et possidere totum hoc in pace et sine contrario aliquo, et quod nos et nostri non permitamus vobis et vestris inde fortiare aut aliquid tangere aliqua ratione. Et vos, quod custodiatis bene et fideliter omnes res nostras, et vos et vestri omnia fideliter custodiando et complendo, habeatis dictum justiciatum, furnum et molendinum, pro hereditate, ad dandum, vendendum, impignorandum, commutandum, alienandum, et quoquomodo alio vestras proprias voluntates faciendum, vos et filii et filie vestre, et omnis generatio et posteritas vestra. Salvo tamen tributo nostro sive censu, et nostra nostrorumque fidelitate. Et pro majore securitate vestra et quod istud a nobis et nostris non possit revocari, vobis inde facimus chartam istam sigilli nostri munimine confirmatam.

Testes huius rei et scientes et audientes, Michael Luizon, alcaidus de Morella, et Alegre, justicia, Johannes de Rama*, quinonarius. Facta charta in mense augusti, Era M. CC. LXXV. Bartolomeus, scriptor dompni Blaschi de Alagone, mandato ipsius hanc chartam scripsit et sigillum apposuit et hoc sig+num fecit. >>

* Curiosament, en 1397, en el llistat del cobrament del Morabatí a Portell, apareix un veí com "hereu dena Rama". Veure llistat

[jaumeprimer.uji.es]


1238

Novembre, 22. Fent una recerca pel Sistema de Información del Patrimonio cultural Aragonés (SIPCA) sobre Morella, trobem que hi ha un document al Archivo Histórico Provincial de Huesca > Archivos privados > Archivos religiosos > Monasterios > Monasterio de Sigena > Pergaminos:

<<Código de referencia: ES/AHPHU - S/000008/000003.

Título: Testamento de Pedro de Vallimaña y su mujer Jordana, otorgado con ocasión de marchar aquél a la campaña de Valencia, por el que dejan a su hijo mayor Pedro la villa y castillo de Vallimaña y sus posesiones en Escatrón, a su hijo menor Pedro López las heredades de Presiñena [en Sena, Huesca] y Morella, y a su hija María Pérez las heredades de Novales [Huesca] y Esquedas [Huesca]. Deja al Temple su caballo y armas, varias mandas en dinero a distintas personas; dispone que se digan misas y que se dé comida y vestido a su madre doña Teresa. El testamento lo ha de guardar don Bernardo de Alagón.

Fecha: 1238 06

Nivel: Documento.

Volumen y soporte de la unidad de descripción: 261 x 196 mm.

Notas: "Facta carta in mense junii Era MªCCªLXXªVIª". Pergamino. Carta partida por ABC.>>

 

Nota 1: Segurament s'està referint a alguna possessió de Villores que era des de 1233 va ser del Monestir de monges de Sigena. Al mateix arxiu trobem un altre document també de Villores (diu Villares) sobre la donació d'un mas (diu manso). Es pot consultar en aquesta secció del web, dins l'any 1262.

 

Nota 2: Es curiós com es diuen tots en aquesta família: el pare Pedro de Vallimaña, pel lloc on viu; el fill major, Pedro (de Vallimaña, suposem), el fill segon, en canvi, Pedro López, i la filla, en comptes de López, agafa el nom de son pare i es diu María Pérez (que vindria a dir "hija de Pedro"). Llàstima que no trobem el nom de l'àvia, Teresa...

[Sistema de Información del Patrimonio Cultural Aragonés (SIPCA), sipca.es]


1239

Febrer,7.  Guinot, quan parla de la carta pobla de Vilafranca, diu textualment: “Blasc d’Alagó, senyor de Morella, Culla i Les Coves, dóna el lloc nomenat ‘Riu de les Truites’ (ara Vilafranca del Maestrat), a Marc de Villarluengo i Garcia Navarro, per a que el poblen”

  [A] Pergamí original perdut.

B. Trasllat de l’anterior, amb data 10 de juny del 1360, fet per Domingo de Laguerola, notari de Morella, i ratificat pel Justícia de Vilafranca, Domingo Tallada. Pergamí de la col·lecció privada d’en Casimir Melià, de Castelló.

  I transcriu dita carta, de la qual seleccionem el següent: “nos, Blascus de Alagon [...] damus vobis Marcho de Villarlongo et vobis Garcia Navarro, ad populandum, quandam hereditatem nostram que est in termino de Cuellar [Culla], quas hereditas dicitur Rivus de las Truytas.Cui hereditati vel populationi hoc terminos et affrontationes imperpetuum asignamus, de illo cabeço de Venahebu sicut vadit ferire ad viam de illo campiello Sicco, et vadit ad passum del Alcantariela, sicut aque vertunt versus rivum de las Truytas, et per illum rivum vadit ferire ad fontem de las Truytas, linquit illum rivum et accipit per illum cerum altum a dextro, et sicut aque vertunt vadit ferire ad collatum de Fonte de Petro Exemenez, et via vadit ferire ad fontem de Peniella de la Mosquerola, et via via transversat per fundum de Mosquerola, et vadit ferire ad calçada de las Fossas, et vadit ferire ad Aledo et per rivum Siccum vadit ferire ad calçadam del Cireso, et exit ad somos altos, et per illos somos altos in antea vadit ferire ad colayum de Ayvol, et transversat illum vallem et vadit ferire ad Corbon, et per illum cabeço de Petro Darocha transversat illum baranchum malum et vadit ferie ad calçadam de Meder*, et redit per serram serram et transversat ilam cannatam de Aras per illam Petram fitam et illam lomam vadit ferire ad cabeço de Venahebu*, cotum Venahebu intus stando [...] Datis apud Morellam, VII dies introitu febroarii, per manum Bartolomei, scriptoris dompni Blasii de Alagone, qui mandato ipsius sub Era Mª. CCª. LXXª VIIª [Cal tenir en compte que s’ha de convertir la data per convertirla al calendari actual restant-li 38 anys, per tant, 1277 de la Era Hispànica - 38 = 1239 de l’Era Cristiana]...”

  Com hem vist, no apareix el nom de Portell, però sí una partida del seu terme, el barranc de l’Alcantarella. [Pel document que tenim dels “termenals Portell - L’Anglesola, de 1407, quan se van posar les fites segons els mollons que ja hi havien d’antic” (veure en 1407), sabem que la partida Alcantarella estava davall del Mas de la Pallaresa, i que tenia a veure amb el barranc que ara es diu del Peral o del Mas de las Peñas (abans Barranc de la Alcantarella)]

*En la Biquipedia aragonesa, quan parla de Mosqueruela diu: "De fuents historicas se conoix lo trazato d'un vial, dito calçada de Meder, que mugaba lo termin en l'aria noreste." [an.wikipedia.org]; en quant al Venahebu, cal dir que en Vilafranca encara hi ha una partida anomenada Benasebus, si fem cas al que diu Monfort Tena en el seu llibre Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid, p. 112.

[GUINOT RODRÍGUEZ, Enric. Cartes de poblament medievals valencianes. Pàg.140. Generalitat Valenciana. Servei de Publicacions de la Presidència. Direcció General de Relacions Institucionals i Informatives. València, 1991]


La trobem també en la web de la Universitat Jaume I de Castelló: "1239, febrer 7. Morella. Blasco de Alagón dóna a Marc de Villarluengo i a Garcia Navarro el lloc de Vilafranca (Riu de les Truites) per a que el repoblen":

<<Col·lecció Melià. Castelló. Còpia en pergamí de 10 de juny de 1360
Ferrandis Irles, Manuel: "Carta puebla de Villafranca del Cid, dada por Blasco de Alagón en Morella a 7 de febrero de 1239". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1932, pp. 190-192

Notum sit cunctis, quod nos Blascus de Alagon, per nos et omnes successores nostros, cum hac presenti scriptura imperpetuum valitura, damus vobis Marcho de Villarlongo et vobis Garcia Navarro, ad populandum, quandam hereditatem nostram que est in termino de Cuellar, qua hereditas dicitur Rivus de las Truytas.

Cui hereditati vel populationi hoc terminos et affrontationes imperpetuum asignamus, de illo cabeço de Venahebu, sicut vadit ferire ad viam de illo campiello Sicco, et vadit ad passum de l'Alcantariella, sicut aque vertunt versus rivum de las Truytas, et per illum rivum vadit ferire ad fontem de las Truytas, linquit illum rivum et accipit per illum cerum altum a dextro, et sicut aque vertunt vadit ferire ad collatum de Fonte de Petro Exemenez, et via vadit ferire ad fontem de Peniella de la Mosquerola, et via via transversat per fundum de Mosquerola, et vadit ferire ad calçada de las Fossas, et vadit ferire ad aledo, et per rivum Siccum vadit ferire ad calçadam del Cireso, et exit ad somos altos, et per illos somos altos in antea vadit ferire ad collatum de Ayvol, et transversat illum vallem et vadit ferire ad Corbon, et per illum cabeço de Petro Darocha, transversat illum barranchum malum, et vadit ferire ad calçadam de Meder, et redit per serram serram et transversat illam cannatam de Aras per illam petram fitam, et illam lomam vadit ferire ad cabeço de Venahebu, totum Venahebu intus stando.

Sicut dicte affrontationes includunt et dividunt dictam hereditatem et populationem per circuitum, sicut damus vobis totum ab integro de celo usque ad terram, cum introytibus et exitibus, et cum predictis terminis et pertinentiis suis, cum aquis et rivis, et herbis et pasquis, venationibus, piscationibus, lignis et arboribus, silvis, montibus et montannis, et planis, et riguis et sicanis, cum omnibus iuribus dicte hereditati et populationi pertinentibus; ita, quod vos, dicti Marchi de Villarlongo et Garcia Navarro, et universis populatores, habitatores et successores vestri, habeatis, teneatis, possideatis, predictam hereditatem et populationem cum omnibus supradictis omni tempore, franche, libere et quiete, et sitis ibi populati ad bonos foros et usus et consuetudines Cesarauguste; ita, quod dando fideliter Domino Deo et Sancte Ecclesie decimam et primiciam vestro consilio, sitis franchi, liberi et immunes ab omni pravo, usu, et foro et consuetudine, et ad omni indebito servitio penitus alieni. Preterea, damus et concedimus per nos et successores nostros vobis, predictis Marcho de Villarlongo et Garcia Navarro, et universis populatoribus et habitatoribus et vestris successoribus, omnes molendinos et molinares, et omnia loca apta ad molendinos faciendum, ubicumque sint, et illa poteritis in predicta hereditate invenire, sicut predictas affrontationes includunt sicut superius continetur. Ita, tamen, quod nostram cibariam ibi molatis et nostrorum successorum, sine aliqua molendura, et vos teneamini unquam nobis et nostris successoribus dare tributum vel censum, vel medietatem vel quartum vel aliquid rationem census. Imo, volumus et concedimus et constituimus quod dictos molendinos et molinares, et loca apta ad molendinos faciendum, vos et successores vestri cum omnibus supradictis vicinaliter habeatis, sicut superius dictum est. Retinemus tamen ad opus nostri et nostrorum successorum, illum furnum vel fornos qui fuerint in predicta populatione. [...]

Datum apud Morellam, VII dies introitu febroarii, per manum Bartholomei, scriptoris dompni Blasii de Alagone, qui mandato ipsius sub Era Mª. CCª. LXXª. VIIª., hanc cartam scripsit, et sigillum apossuit, et hoc sig+num fecit, loco, era, tempore prenotatis. Testes sunt huius rei, hoc videntes et audientes, Miquael de Lison, alcaydus de Morella, Garcia Perez de Castiel, Alegre, justicia de Morella, Johannes de dompna Rama*, Garcia Blasco.>>

* Curiosament, en 1397, en el llistat del cobrament del morabatí a Portell, apareix un veí com "hereu dena Rama". Veure llistat

[jaumeprimer.uji.es]


I encara una altra transcripció, aquesta vegada al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura:

<<[...] Riu de las Truytas que don Blasco de Alagón dió a poblar estando en Morella, el 7 de febrero de 1239 a marco de Villarluengo y García Navarro, asignándoles término limitado por el cabezo de Vinahebu hasta el camino de Campillo seco y, luego el río de las Truchas hasta llegar a la fuente del mismo nombre, deja el río y siguiendo en cerro alto se dirige a la fuente de Pedro Exemeno y de allí a la fuente de la Penella de Mosqueruela, atraviesa las hondonadas de Mosqueruela y va a la calzada de las Posas, de allí al lugar de Aledo y por el río seco se dirige a la calzada del Cerezo, y sube a sus cumbres y siguendo la cima va al collado de Ayvol, atraviesa el valle y se dirige a Corbó, y por el cabezo de Pedro Daroca atraviesa el barranco malo y va a la calzada de Meder, atraviesa la cañada de Ares por Piedrafita y por la loma vuelve al cabezo de Venahebu.>>

En el mateix Butlletí fa un estudi dels topònims que caldrà consultar.

[BOLETÍN DE LA SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CULTURA. Vol. 25-26. Pàg. 321. 1949.] Es pot consultar parcialment en books.google.es


En 1832, un capellà que escriu un llibre sobre Vilafranca, parla sobre aquesta carta pobla, si bé s'equivoca amb la data per no tenir en compte que està en la Era Hispànica i no en la Era Cristiana. Com hem dit més amunt, se li ha de restar 38 anys.

<<D. Blasco de Alagón, en Morella, a 7 de Febrero de 1277, concedió Carta de población para fundar este Lugar en una heredad que estaba en la partida de las Truchas, término de Culla, a Marcos de Villarlongo, a Gracián Navarro y a otros que vivían en las masías de esta partida. Según esta Carta de población, estaba dentro de Villafranca la partida del 'Majo' y el lugar donde se apareció y se venera 'Ntra. Sra. de la Estrella'; y lo confirma la concesión que el dicho D. Blasco hizo a martín Donato, de tres cahices anuales de centeno durante su vida, obligando al Alcalde y Baile de Villafranca les pagasen del Diezmo del 'Majo', y si éste no fuere bastante del Diezmo de Villafranca, según consta por escritura que autorizó Pedro Moreijl en II de Setiembre de 1295. Este lugar de Villafranca se agregó a la jurisdicción de Morella en el año 1303, como consta por Cédula real que dio el rey D. Jaime en Valencia, y después se separó de esta jurisdicción. [...] Consta de real Cédula dada en Madrid a 9 de Febrero de 1691. No sabemos cuando se dejó esta Población en la partida de las Truchas, ni si de ésta se trasladó a la de la 'Villa vieja' que está más arriba de la presente, a la otra parte del valle, subiendo al Balage por el azagador del Pozo porquero, y después de la Villa vieja a la nueva que está fabricada en un cerro de peña viva.>>

[MATEU, Jaime. Breve historia de la villa de Villafranca del Cid en el reino de Valencia, y del hallazgo prodigioso de N. Señora del Losar. Pàg. 2. Imprenta de la viuda de Muñoz. Plaza de S. Agustín. Valencia. 1832]. books.google.es


1239

Abril. Blasco de Alagón dóna a Arnau Ferrer un molí en Morella. Com que Portell se suposa que formava part del castell de Morella, citem el document per si ens tocara de prop. A més a més, com que a Portell també teníem molins (molí d'Arnes, molí Piquer, el Molinet..), resulta interessant com es redactaven aquestes donacions:

<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins. Carpeta 420, nº 7. Original
Garcia Edo, Vicent: "Nuevas aportaciones documentales sobre D. Blasco de Alagón". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1989, pp. 297-298

Notum sit cunctis, quod ego Blaschus de Alagone, per me et omnes successores meos, cum hac presenti scriptura imperpetuum valitura, dono vobis Arnalt Ferrer, quoddam molinare in termino de Morella, in loco qui dicitur Bilbulas, et est in quodam campo vestro, ut ibi molendinum faciatis, tamen tali modo quod de illo die in antea quo dictus molendinus factus fuerit et incipiet molere, usque ad unum annum completum, detis mihi B. de Alagone vel successoribus meis, quinque kaficia tritici pro censu sive tributo, et hoc completo quod detis et persolvatis annuatim vos et successores vestri, nobis et nostris successoribus, dictum censum sive tributum ad duos terminos scilicet, duo caficia et duas arrovas tritici usque ad Carniprivium Quadragesime, et alia duo caficia et duas arrovas tritici, usque ad festum sancti Michaelis. Et vos Arnaldus Ferrer et successores vestri, persolvendo dictum censum ad annum completum, et deinde in antea ad terminos constitutos sicut scriptum est, nobis et nostris successoribus, volo et concedo, et cum presenti scripto confirmo, quod vos et successores vestri habeatis, teneatis, et possideatis illum potenter, cum introitibus et exitibus, et cequiis, et aquis, et pertinenciis dicto molendino pertinentibus iure hereditario, ad dandum, vendendum, impignorandum, comutandum, alienandum, et quoquo modo alio vestras proprias voluntates faciendum, vos et filii et filie vestre, et omnis generatio et posteritaris vestra, et quoscumque volueritis per secula cuncta, sicut melius et sanus et utilius posset dici et intelligi, ad omnem vestrum vestrorumque profectum et salvamentum, salvo tamen in omnibus iure nostro atque censu. Et ego Arnalt de Ferrer, per me et omnes successores meos, concedo, promitto et convenio persolvere dicta quinque caficia tritici, de illo die quo dictus molendinus incipiet molere usque ad unum annum completum, et deinde in antea, ad terminos superius constitutus sicut dictum est, vobis domino B. de Alagone et vestris successoribus omni tempore. Testes sunt huius rei, hoc videntes et audientes, Michael de Lison, alchaidus de Morella, et Guillermus de Asin, et Johannes de dompna Rama, quinnonarius, et Alelgre, justicia in Morella. Facta carta in mense aprilis, Era Mª. CCª. LXXª. VIIª. Bartholomeus scripsit hanc carta, mandato dompni B. de Alagone, et hoc sig+num fecit. ABC.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1239

Maig. Blasco de Alagón estableix a cens dos molins en Morella, en favor de Bernat Candela i la seua esposa Boneta. Com que Portell se suposa que formava part del castell de Morella, citem el document per si de cas. També ens dóna dos noms de riu molt interessants:

<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins. Carpeta 420, nº 8. Original
Garcia Edo, Vicent: "Nuevas aportaciones documentales sobre D. Blasco de Alagón". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1989, pp. 298-299

Notum sit cunctis, quod nos Blaschus de Alagone, peer me et nostros successores, cum hac presenti scriptura imperpetuum valitura, damus vobis Bernardo Candela et uxori vestre Boneta, duos molinares in termino de Morella, in loco qui dicitur ad planum de los Alchalas. Qui molinares sunt in campo de Johanne Ortí et de Lop de Ferrera, ut ibi molendinos faciatis, tamen tali modo quod isti molendini sint facti et parati ad molendum, de isto festo sancti Johannis Babtiste primo venienti, usque ad unum annum completum. Et dicti molinares habent affrontaciones, primum scilicet quod est superius, sicut dictus campus includit illum undique per circuitum. Et aliud molinare, quod est inferius, habet affrontaciones, de prima parte rivum de Chen, de secuna parte rivum de los Alchalas. Sicut dicte affrontationes includunt et dividunt dictos molinares per circuitum, sic damus vobis illos, ut ibi molendinos faciatis, et cum facti fuerint et incipient molere, de inde in antea detis nobis et nostris successoribus, vos et successoribus vestri, omni tempore, annuatim, quatuor caficia tritici et quatuor caficia ordei pro censu sive tributo, ad duos terminos constitutos, scilicet duo caficia tritici et duo caficia ordei de supradictis, octo caficiis in festo sancti Michaelis et alia duo caficia tritici et duo ordei in Carniprivis Quadragesime, omni tempore annuatim.
[...]

Testes sunt huius rei, hoc videntes et audientes, Michael de Lison, alchaydus de Morella, et Johannes de dompna Rama, et Romeus, capellanus de Morella. Facta carta in mense madii Era Mª. CCª. LXXª. VIIª. Bartholomeus scripsit hanc cartam, et hoc sig+num fecit. ABC.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1239

Juny, 10. Saragossa. L'infant Ferràn, per manament del seu nebot, el rei Jaume I, ratifica les paus i treues establertes a les Corts Generals d'Aragó. Aquest document és important perquè ens demostra que Morella i les seues aldees, en aquell moment, i segurament des de la carta pobla d'Alcanyís, en 1157, formava part d'Aragó i no de València: "La vigència del fur de Saragossa, no solament a Morella, sinó també a diverses contrades de la Terra Baixa de Terol i de la Catalunya sud-occidental, sembla que deriva de la carta-pobla d'Alcanyís, atorgada pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV l'any 1157, la qual delimità un ampli territori, presidit pel castell d'aquesta vila, on el comte hi concedí el fur de Saragossa. Dintre d'aquest ampli territori presidit pel castell d'Alcanyís, s'hi comprenia Morella, tal com ho mostrà amb bones raons Josep Segura i Barreda. La influència que exercí a Morella durant el segle XIII l'estatut jurídic d'Alcanyís, sembla mostrar-la el fet que la vila i les aldees de Morella formaven part de la Junta d'Alcanyís fins al privilegi de 5 de Maig de 1273, el qual les autoritzà per a passar-se a la de Terol. En realitat, drurant aquell primer mig segle de domini cristià, Morella formava part d'Aragó, tal com es dedueix del document que acabem de citar, i tal com ho diu molt clarament l'estatut de pau i treua, promulgat per l'infant Ferran, el 10 de juny de 1239, que publiquem aquí..."; i després continua: "Fins a l'any 1261, era clar que ni Benifassà ni Morella no formaven part del regne de València. De fet, el castell de Benifassà, que en els temps forals formava part del terme general de Morella, el 22 de novembre de 1208, havia estat fonat pel rei Pere al Catòlic al cavaller Guillem de Cervera, com part integrant del terme de Tortosa. I Morella hem vist abans que en 1239 formava part d'Aragó."

<<[A] Pergamí original no conegut.
B. Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins del monestir de Benifassà. Carpeta 426, nº 8. Còpia de 1247.

[...] Ad hultimum, ad hec omnia viriliter tenenda et observanda, ponimus totum regnum Aragone in iuncta: videlicet una de rivo Yberi usque in Cinga, et de Cinga usque in Almarelles, et usque in Fraga in sursum usque in Henosa, et usque in Bielsa, usque in Camp Franc et usque in Saragossa; et alteram iunctam de Cesaraugusta et de Tirasona, et Darocha, et de Calataiubo, et de Turolio, et omnibus villis et castris que sunt intra dictas villas usque in Faricham et usque in Alkanicius et Morellam, et tantum quantum regni Aragone se extendit. [...] >>

[GARCIA SANZ, Arcadi i GARCIA EDO, Vicent (1994): La Carta Pobla de Morella. Universitat Jaume I. Castelló.]


1239

Testament o carta de "destinamiento" de Blasco de Alagón. El deixem íntegre per la gran importància del pesonatge.

<<Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Comtat de Sàstago. Pergamí nº 1. Còpia autoritzada del segle XIII. Tot i que el document no està datat, la frenètica activitat repobladora de Blasco de Alagón a la primera meitat de 1239 i la inexistència de documents d'ell a partir d'aquesta data, fa pensar que la seua mort va ocòrrer a la segona meitat de 1239 i que aquest testament seria la darrera manifestació documental del personatge
Garcia Edo, Vicent: "Blasco de Alagón". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1986, pp. 418-419. Revisada la transcripció el 5-V-2008 a partir d'una còpia digitalitzada del manuscrit de referència

Hoc est translatum bene et fideliter ab originali instrumento de verbo ad verbum extractum, cuius series talis est:
In Dei nomine. Aquesta es carta de destinamiento que fago yo, do Blasco d'Alagón, en la villa de Maria, en mia enfermedat, maguer sediendo en mia sana memoria, temiendo las penas del Infierno, e copdiciando los goyos de Paradiso. Por aquesto quiero emendar los tuertos que tiengo ad aquellos qui me.n prestaron lur aver, con cartas e sienes cartas, sobre la mia fed; e quiero e mando que se emiende de lo mío.
Et por aquesto complir e emendar, lexo en poder e en mano de don Pedro Sessé, mi cunnado, todo quanto yo e en el mundo movient e sedient: villas e castiellos e heredades planas:
Primerament, el castiello e la villa de Maria, con todas las rendidas e las exidas que pertenexen e pertenexer deven al avandito castiello e a la villa.
E lexo en poder e en mano de don Pedro Sessé, el castiello e la villa d'Arcayne, con todas las armas e con todas las ropas e los ostiles que yo a Sanio de Fuentes y comendé, e todas las exidas d'Arcayne con la heredat del castiello.
E lexo en poder e en mano de don Pedro Sessé, la Torre de Galindo e Mora la Viella, e la heredat de Pina, con todas las exidas e las rendidas que ad aquestos sobreditos logares e heredades pertenexen e pertenexer deven.
E lexo en poder e en mano de don Pedro Sessé, el castiello e la villa de Sástago, con la heredat de Cinquolivas, con cativos e ropas e ostilles, assí como yo lo comendé a Guillem Bonet.
E lexo en poder e en mano de don Pedro Sessé, el castiello e la villa de Favara, assí como yo la compré, con todas las exidas que yo i devo aver.
E lexo en poder e en mano de don Pedro Sessé, la heredat d'Alcaniz, con el molino.
E lexo en poder e en mano de don Pedro Sessé, la villa e el castiello de Calanda, con todas las exidas e las rendidas que y pertenexen e pertenexer i deven.
E lexo en poder e en mano de don Pedro Sessé, Castiel de Cabras e El Buxar e Corachan, assí como yo las poblé en mi término, con la mitat de las décimas de las ecclesias, e con todas las exidas d'aquellos logares.
E lexo en poder e en mano de don Pedro Sessé, la heredat mía de Morella, con bueyes e con vacas, con ropas e con ostilles, e con cativos, e con quantas cosas yo comendé a Domingo Ferrando, e con las medietat de la décima de la ecclesia de Morella e de las aldeas.
E lexo en poder e en mano de don Pedro Sessé, el castiello d'Alocau, con los términos que pertenexen al castiello, con la medietat de las décimas.
E lexo en poder e en mano de don Pedro Sessé, el castiello e la villa de Cuella, con todas suas aldeas qui son en so término, pobladas e por poblar, con todos aquellos dereytos que yo i devo aver, e con la mitat de las décimas de las ecclesias.
E lexo en poder e en mano de don Pedro Sessé, el castiello de Talas e el castillo d'Almagixar, con todas las alcareyas que pertienen ad aquestos castiellos e pertenexer deven, con todas las dereyturas que a mí deven fer.
E lexo en poder de don Pedro Sessé, l'alcareya que es clamada Exaut, con todas las dreyturas que [a mi deven] fer.
[E lexo en] poder [de don] Pedro Sessé, Espier[re] [con las exidas e con] las dreyturas que [yo i devo aver con tal part].
Todos estos avant castiellos e villas e heredades, con todo el moble mío que es en estos logares, quiero e mando a los alcaydes e a los bayles qui por mí los tienen, que los riendan a don Pedro Sessé entegramientre, et sienes escusa ninguna.
Et ellos esto faziendo, yo me clamo por lur pagado de los castiellos e de las tenencias que por mí tienen.
Et en tal convinencia mando render estos castiellos et estas heredades a don Pedro Sessé, que tantos tiempos e tantos annos los tienga et end prenda e reciba las rendidas, tro que las debitas mías e de don Artal, mi fillo, end sian pagadas e quitias.
E fillo nin filla, nin nieto mio, no ayan poder de partir en estas ditas heredades, nin tollerlas de poder nin de mano de don Pedro Sessé, nin de sua tenencia, tro que entregramientre sian pagadas las debitas mías e de don Artal, mi fillo, como dito es desuso.
E quando las debitas fueren quitias, mando e priego a don Pedro Sessé, como buen cunado e leal amigo, que rienda los castiellos e las heredades avantditas a dona Constança, mia filia, e a Blasco, mío nieto, entegramientre e quitia si amos fueren bivos, e que ayan poder desaquí adenant, de partir a bien vista de lurs parientes.
E qualque moriese antes que las debitas fuessen quitias, mando que si dona Constança fuesse muerta, que finque todo a Blasco mi nieto; e si Blasco fuesse muerto, que finque todo a dona Constança, mia filia.
E si poraventura, lo que no sía, que amos fuessen muertos, mando que don Pedro Sessé que rienda estos castiellos e las heredades todas, a los más proximanos parientes míos, e que las partan las heredades.
E mando e quiero que don Pedro Sessé sía credudo de las presas e de las pagas que.l fará en llas deptas sobreditas, por sua simple palaura, e sienes ningún sagrament.
Testimonias son d'aquesto dona Margelina, don Ladron, don Lop Exemeniz de Castellot, don Guillen d'Asen.
Jurdán, escrivano, qui por mandamiento de don Blasco escrivió el destin.
Sig+num Johannis Petri de Vicient, publici notarii Cesarauguste, qui hoc translatum ab originali extraxit.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1241

Gener, 10. Barcelona. Segura Barreda, en el segle XIX, ens parla de Vallivana i la Salvassòria:

<<En efecto, en la expedición que Ludovico Pío hizo a España en 809, después de pasado el Ebro una parte de su ejército, y despojando a los moros de Villa-Rubia, avisados los de Tortosa, salieron de la plaza con ánimo de sorprender al ejército francés en la entrada del Valle de Ibana, y aunque algunos autores buscan su correspondencia en otras partes, no puede dudarse, que este valle era nuestro barranco de Vallivana, como lo probaremos en nuestra sección histórica. El nombre, pues, de este valle data, al menos, de los tiempos de los Godos.

Conquistada Morella, al ceder D. Jaime I el Señorío a D. Blasco de Alagón, se reservó la dehesa de Vallivana, que dio a su esposa Dª. Violante, pero como a los ocho años que el de Alagón había concedido su carta puebla a los morellanos, habíase aumentado admirablemente el vecindario, la reina quiso manifestar el aprecio que les tenía, renunciando en su favor la grande dehesa de Vallivana y Salvasoria, para que sirviese de baldío para los de Morella y aldeas de su jurisdicción. Como este documento no es de mucha extensión y está expuesto a perderse, nos parece copiarlo íntegro en su mismo idioma. Dice así:

<<Manifestum sit omnibus, quod Ioles, Regina Aragonum, Majoricarum et Valentiae, Cometisa Barchinonoe et Urgeli, et Domina Montispesulani. Damus concedimus et laudamus vobis populatoribus de Morella et de termino ipsius, presentibus et futuris, pro vedato seu dehesa totum illum montem, qui vocatur Vallivana et Salvasoria, situm afrontatum, ex prima parte cum término de Catin, et ex secunda cum término de Aras, et ex tertia parte cum serra de Ballibona, et ex cuarta parte sicut aquae labuntur circa dictum términum. Predictum utrumque montem, cum suis introitibus et egresibus et regresibus, agucis, paseis, vanationibus et pertinentibus universis, damus et concedimus vobis, dictis populatoribus, liberum et franchum ad vestras vestrorumque propias voluntates. Mandamus igitur firmiter et stricte, quod nullus homo praeter vos dictos populatores, audeat vel presumat incidere ligna, cremare, venare vel pascere in dicta dehesa vel termino ejus, sicut in praedictis afrontiationibus continetur. Dat. Barchinon. IV Idus Januarii anno Dmni. MCCXLI. Hujus rei testes sunt Dm. Arnaldus Corella, Dom. Joanes Pet. de Tarracona, Dom. Fortunjus Goya, Dom. Santius de Fraga; et eto Mag. Guido, qui mandato Dmae Reginae hoc scribi feci, loco, die et ano prefixo.>>

Desde entonces, la dehesa de Vallivana y Salvasoria fue común, no sólo para los vecinos de Morella, sí que también para las demás aldeas. Señalado después un terreno particular a cada una en 1340, si dentro de sus límites se reservaron dehesas para pasto del ganado mayor, "bobalares", las de Vallivana, Salvasoria, Val de Ballibona y Na Monreala quedaron comunes a todas. [...] Una de ellas (disposiciones), en 1440, fue que los cerdos engordados en el bosque común no podían extraerse de los términos generales sin haber estado antes veinte y cuatro horas en el mercado de Morella. Cuando en 1691 se separaron las aldeas haciéndose villas independientes, los Jurados de Morella prohibieron el entrar ganado de las villas separadas; pero reclamaron éstas su derecho antiguo y después de un largo y costoso pleito, pudieron entrar de nuevo en el goce de apacentarlos. Hasta hoy el bosque de Vallivana sigue común, pero el de Salvasoria se le ha disputado. >>

[SEGURA BARREDA, José. Morella y sus aldeas. Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc. de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas. Tomo I. pp. 418-421. Morella. Imp. de F. Javier Soto, Editor, Año 1868.] En format pdf en repositori.uji.es


Una altra versió, de Tuixans, segurament treta del llibre de Segura Barreda. L'article de Tuixans tracta del Tribunal del Lligallo de Morella [consultar any 1270]

<<El Tribunal del lligalló prengué molt increment y forta organisació del segle XIII al XIV. Quan la conquesta de Morella, al cedir lo Rey Jaume el senyoriu a don Blasch d'Alagó's reservà la devesa de Vallibana [Vallivana], que la donà a Violant, muller caríssima del Conqueridor; però com qu'als vuyt anys d'haver donat la carta de població als morellans el d'Alagó havia fet tanta crescuda'l vehinat, lloch y masades, y pres tant d'increment el lligalló, la Regina Violant vulgué manifestar l'apreci que'ls tenia, renunciant en son favor la gran devesa de Vallibana y Salvasoria per a que se destinessin de 'baldío' (terrenys no llaurats ni adevesats) al lligalló, qual donació diu:

"Manifestum sit omnibus, quod Joles, Regina Aragonum, Majoricarum et Valentiae, Cometisa Barchinonae, et Urgeli, et Domina Montispesulani. Damus concedimus et laudamus vobis populatoribus de Morella et determino ipsius, presentibus et futuris pro vedato seu dehesa totum illum montem, qui vocatur Vallivana et Salvasoria, sicut afrontatur, ex prima parte cum termino de Catiu [Catí] et execunda cum termino de Aras et ex tertia partis cum serra de Ballibona [Vallibona], et ex quarta parts sicut aquae labuntur circa dictum terminum. Predictum utrumque montem, cum suis introitibus et egrezibus et regresibus, aqueis, pascis, venationibus et pertinentibus uniuersis, damus et concedimus vobis, dictis populatoribus, liberum et franchum ad vestras vestrorum que propias voluntatis. Mandamus igitur firmiter, et stricte, quod nullos homo preter vos dictos populatores audeat vel presumat incidere ligna, cremare, venare, vel pascere in dicta dehesa vel termino ejus sicut in proedictis affrontationibus continuntur. Dat. Barchinon, iv. Idus Jannuarii anno Domini m.ccxli [10 de gener de 1241]. Hujus rei testes sunt Dm. Arnaldus Corella. Dm. Joannes Pet de Tarracona. Dm. Fortunyius Goya. Dom. Santius de Fraga et Ego Mag. Guido qui mandato Domnae Reginae hoc scribi, feci loco die et anno prefixo."

La devesa de Vallirana [Vallivana] y de Salvasoria fou aprofitada desde aquell moment pel lligalló, no sols pels vehins de Morella, sinó també de les aldees qu'entraven en la concordia. Després fou senyalat un terreny particular a cada hu en l'any 1340; y acordaren reservarse per al bestiar major els 'bobalars' o 'bohalars' a Vallibana, Salvasoria, Vall de Vallibana y Monreal, obligantse a pagar del fons comú que'n guardava l'Universitat totes les despeses que s'esdevingueren en l'arranjament de les sendes, abeuradors, basses, podes y neteges d'arbres, y fins els altres que s'ocasionaven per l'extinció de l'oruga y reparació de les vedalles, llochs ahont se recullia la llana procedent de les esquilades fetes en les diverses aldees de la concordia. També gaudia Morella d'un privilegi donat en 1440, el qual disposa que'l bestiar y porchs engrexats en el bosch comunal no podien trèures del terme general sense haver estat abans vintiquatre hores en el mercat de Morella. Axò'ns demostra que'l lligalló tenia cura de fomentar molt bé'ls seus interessos.>>

[TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] raco.cat


1241

Gener. Martínez Calvo ens dona també una traducció de la carta-pobla de La Cuba. Diu el següent:“La Orden del Temple otorga carta de población a treinta pobladores de La Cuba, fijándose los términos de la localidad”. [curiosament li donen el nom de Valle de Desledón] Diu:

<<Yo Frey G(uillén) de Ager, por manddato del preceptor de Cantavieja Frey R(aimundo) de Serra, humilde Maestre de las casas de la Milicia del Templo en Cataluña y en Aragón, y con el asenso y voluntad de Fr. Rigaldo, Fr. P. de Ager, Fr. Bertrán de Bompar, Fr. Juan, camarero de Cantavieja y con la voluntad de todos los demás del convento, damos, concedemos y firmamos a los treinta pobladores y sus descendientes sobre el poblamiento (del terreno) que está en el término de Cantavieja y se llama el valle de Desledón* para todos los sucesores, con sus ademprios, a saber: de aguas, caminos, montes, bosques, pastos, carrascales, y en general todas las pertenencias que suelen darse en otros actos de poblar. Los términos del valle de Desledón para poblar son: según va el barranco hondo [el de Portell o un altre?] y sale al collado de Mirambel y va a la Peña Dreta de la torre de Guerín y sale al horcajo de la Cogullada [arribave a La Albareda o ere una altra Cogullada?], y según va la sierra de Mirambel [ere l’actual Mirambell o simplement un altre lloc amb una “bona vista”?] y sale al cabezo del Aljub y sigue la sierra hasta el río de Las Albaredas y avanza hasta el río de Cantavieja y por el mismo río arriba hasta el barranco hondo...” I també diu altres coses curioses, com “Retenemos sin embargo de esta donación las iglesias, con todos sus derechos a saber: diezmos y primicias y todas otras cosas de derecho que sabemos pertenecen a las iglesias. Me reservo también el horno y los molins, los impuestos de toda mercancía,los juicios y las caloñas, el botín del enemigo y cabalgada, bajo este pacto de que vosotros desde esta próxima fiesta de San Juan Bautista hasta dos años no hagáis el servivio de hueste ni cabalgada, y a partir de entonces hagáis como hicieron los hombres de Cantavieja y en general cualquier otra donación.>>

 -AHN. Cód. 660 B, pp.95-96. (este trasunto se hace con fidelidad el 30 de Juniol de 1304)

-Publ. Ledesma, M.L. “La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios” en “Aragón en la Edad Media. Enonomía y sociedad”, V, (Zaragoza, 1983), pp. 86-87.

[MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. Pàg. 82. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992]  

*Però què vol dir Desledon? a)“deslinde”, o sigue, frontera entre Cantavella i Morella?; b) o vol dir que aquests 30 pobladors eren de Ledó (en l’actualitat, Lledó), que és un poble del Matarranya, a la frontera entre Aragó i Tarragona, c) o el motiu és per la presència de lledoners en aquesta vall?

Com que a més de Vall de Desledón també s'ha trobat escrita com Valldesledón i Valledesledón la meua aposta personal és que ve de la paraula "lledó", que vindria a voler dir que el lloc era una vall amb on hi havia molts lledoners (o un de molt gran, qui sap?). Sabem que en aquella època Jaume I  va fer servir la paraula "ledó" per a referir-se, no al fruit del lledoner sinó a l'arbre. En la seva Crònica va dir, per exemple, quan anava a assatjar Borriana: <<...dats-me fusta, que molta n'à aquí, de ledó, e d'uns arbres e d'altres, e fer-vos-he jo un castell de fust...>>, i és que aquesta sembla que era una fusta molt apreciada, gràcies a la seua flexibilitat, per a la ràpida construcció de màquines d'assalt. De tot això ens fa moltes reflexions Coromines, tant en el seu Onomasticon com en el Diccionari Etimològic.

NOTA: el portellà Joan Planas Masse, en els seus estudis sobre les bailies de Cantavella i Morella, defenia la tesi de que aquesta carta-pobla anomenada Valldesledón, Valledesledón, Vall de Desledón, etc. se correspondria a la carta-pobla de Portell; i que quan parla de La Torre de La Cuba, com en la carta pobla de Villarluengo en 1194, s’estaria referint a la torre de Portell, que des de fa anys fa funció de campanar. Per desgràcia, la seva mort l’any 2002 li va impedir demostrar aquesta tesi.

Queda obert el dubte. I és que és sospitós que quasi tots els pobles de Castelló tinguen carta-pobla i Portell no, tot i que devia ser un poble de certa importància estratègica, com ens ho demostra la magnífica torre defensiva que encara tenim i el seu emmurallat, gran part del qual encara es conserva.

Sarthou Carreres, en canvi, no dubta en dir-nos que sí teníem carta pobla. Concretament, ell diu que Portell va estar donat per Jaume I als Templers, en 1234. Això ho va publicar allà per l'any 1910 i és l'últim que sabem sobre la carta pobla. Segurament, en aquell moment encara devia trobar algun document a l'Ajuntament on quedava documentat perquè ho diu sense cap vacilació. Després, com tots sabem, durant la maleïda Guerra Civil van cremar tot el que quedava, segurament amb la carta-pobla inclosa. O, segurament, s'ho va copiar dels diccionaris geogràfics del segle XIX, on també es parla d'aquesta carta-pobla, tal i com hem sabut més tard.

Recents excavacions en la casa abadia han fet pensar que aquesta torre i el seu entorn defensiu, no va estar construir aprofitant un poblat anterior, sino que seria de nova construcció. Això implicaria que Portell seria de nova creació. I si això fos cert i el nom del poble va lligat amb la torre (qui sap si per voler dir que era una porta en una frontera islàmica), el nom que tindria el seu terme en aquell temps, no el sabem.


Fray Juan Molés, un frare mercedari de La Cuba escriu un llibret de 103 fulls, una mica caòtic, on parla del seu poble. Entre altres coses, ens parla de l'origen del nom del poble, que segons la tradició, diu que ve de Valle del Oro. Curiosament, a la carta pobla tampoc posa La Cuba sino Valldesledon. De com va passar d'un nom a l'altre, no ens queda clar, però potser té certa verosimilitud perquè tot dos noms comencen per "Valle de".

<<La Cuba también fue llamada Valle del Oro, según cuentan los ancianos haber oído decirlo de jóvenes a otros ancianos, tomó el nombre de La Cuba del modo siguiente: estando en guerra y habiendo enviado a llamar gentes del Valle del Oro, algunos pocos no obedecieron y temerosos a la tropa se fueron y desaparecioeron del pueblo, sólo se quedaron unos pocos escondidos dentro de dos cubas. Las cubas se encontraban en la cilla de la diezma, habiendo registrado el pueblo fueron a ver las cubas y los hallaron y se los llevaron presos, y después los llamaron "los de la cuba", desde entonces quedó el nombre del "pueblo de la cuba" y finalmente La Cuba. Ahora solo ha quedado el nombre antiguo de Oro en un monte denominado Tozal del Oro.>>

A la web de La Cuba hi trobem les pàgines escanejades però no amb prou qualitat com per poder-les llegir. Així i tot, veiem com escriu Portell:

<<El Termino de [este?] pueblo es una hora de largo, y media hora de ancho. El Pueblo está colocado en medio de la longitud y a un lado de latitud junto al río que divide el reyno de Aragón y el de Valencia. Confronta por el río con los términos de La Mata y de Portel por oriente y mediodía; y sede término de Mirambel por parte del medio día y poniente y septentrión y por este último con pequeña parte del de Olocao.>>

[MOLÉS, Juan (1810): Quaderno del Inventario de Fr. Juan Moles Religº. Mercedario: desde el año 1810 y de varias anotaciones y curiosidades. Manuscrit.] lacuba.es


Anant a una font més original, la de Ledesma, trobem la transcripció en llatí d'una copia del document:

<<A.H.N. Cod. 660 B, pág. 95-96.>>

Hoc est traslatum bene et fideliter factum, pridie kalendas iulii, era M.ª CCCª XLIIIª, sumptus a quodam instrumentum cuius tenor talis est. In Dei nomine, notum sit cuntis tam presentibus quam futuris quod ego frater G(uillem) d'Ager preceptorii Vetulacanta per preceptum domini fratris R(aymundi) de Serra, humilis magister domorum militie Templi in Catalonie et in Aragone, et cum asensu et voluntate fratris Rigaldi et frater P. d'Ager et frater B(ertrani) de Bompar et frater Iohani camerarii Vetulacanta et cum voluntati omnium aliorum conventui, damus, concedimus et firmamus XXX populatoribus et eorum successoribus de populatione qui est in termino Vetulacanta et est vocata Valle Desledon (o Deslendo), cum omnibus succesoribus cum adempramentis suis, videlicet aquarum, viarum, montium, nemorum, pascuarum, carascalium et generaliter cum omnibus suis adempramentis sicut in aliis populacionibus fieri solet.

Termini vero de Valle Desledon de iam dicta populacione sunt sicut vadit lo barranco fondo et exit ad collado de Miranbell et vadit a la Penna dreta de la Turre del Gerin et exit al forcallo de la Cogullada [Ledesma diu que és la nostra però ho és realment?] et sicut vadit a la sierra de Miranbell et exit al cabezo del Aljub et vadit la sierra usque al rivo de las Albaredas et vadit usque ad illo rivo de Vetulacanta [riu Cantavella] et pro ipso rivo en suso et tornat ad ipso barranco fondo*. Totam iam dictam populatione de Valle Desledon, sicut includunt terminis et affrontatonibus suis, per nostros successoribus donamus, concedimus, laudamus, predictis populatoribus et eorum successoribus, libere et ingenue nunch et semper sicut superius dictum est, et etiam mellis si dici potest ad opus illorum et nostri. [...]

Factum est hoc cum asensu et voluntate et consilio Bergardus scolarii et P. Vitalis et P. Juarez et G. Narbones et F. Flovian et B. de Puigbriaut. Et ego frater Guillem Dager preceptorii Vetulacanta hanc cartam firmo et hoc sig (signo) num facio. Sig num fratis Rigaldo, Sig num fratris P. d'Ager. Sig num fratris B(ertran) de Bonpar. Sig num fratris Iohannis camerarii. Regnante rex Jacobus in Aragone. Actum est hoc in mense ianuarii, anno Domini (ab incarnatione) Mº CCº XLº primo. Bonetus diaconus scripsit et hoc signum facio. Sig num Miguel mercator notaribus publici Cantavetulle testis. Sig num Bartolomei Peregrini notari publici Cantavetulle qui ut testis se rescripsit. Sig num G. Faber notari publici Villarlongi, qui hoc translatum translavit.>>

* No cal fiar-se del topònim "barranc fondo" perquè sembla ser més descriptiu que topònim pròpiament dit; si consultem altres cartes-pobla el trobarem diverses vegades, com p.e. en la de Tronchón, de 1272


La mateixa Ledesma, la comenta:

<<La carta de La Cuba, concedida a 30 pobladores, alude a la población que está en término de Cantavieja, señalándose entre sus límites el "forcallo de la Cugullada" (actual Cogullada entre Cantavieja y La Iglesuela), la Sierra de Mirambel, el río de las Albaredas (actual La Cuba [¿¿per què la Cuba i no l'Albareda??]) y el río de Cantavieja. Las condiciones de la donación, muy breves (a saber los derechos de los monjes sobre hornos, molinos, lezdas, caloñas, hueste y cabalgata), incluyen como caso especial la exención a los pobladores de hueste y cabalgada en los dos años siguientes a la concesión, pasados los cuales se ajustarían a lo que regía respecto a este tipo de servicios en Cantavieja. Tal privilegio puede interpretarse como una fórmula para arraigar a una población relativamente reciente que necesitaba poner en cultivo las heredades recibidas y organizar su vida en la localidad.>>

[LEDESMA RUBIO, M.ª Luisa. La Colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios. Inclós en el llibre Aragón en la edad media: Estudios de economía y sociedad (siglos XII al XV). Pàg. 69-93. Universidad de Zaragoza, Facultad de Filosofía y Letras, Departamento de Historia Medieval. 1983.]  pdf en dialnet.unirioja.es


  Cartes de poblament i delimitacions de territoris:  1201-1232   1233-1242   1243-1300
 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà