Cartes pobla del s. XIII (extractes 1243-1300)                                       www.portell.tk


 
  Cartes de poblament i delimitacions de territoris:  1101-1200   1201-1232   1233-1242   1243-1300

 

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no serà lo mateix que siguen “1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus Dominus”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38 anys, per tant, quan trobem una data referida a “la Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys, per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en números romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li restarem 38 i així sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o sigue, la nostra. En aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè 1277-38 = 1239)]

 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
s.XIII Aquest és el segle de la conquesta cristiana i el repartiment del territori. Ací trobareu un llistat d'algunes de les CARTES-POBLA

1243

Gener 22. En València, l'Orde de Calatrava confirma la carta pobla d'Albocàsser. Trobarem el document sencer en la web de la UJI.

<<Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 162-163

Noverint universi quod nos, frater Luppus Martinez, comendator de Alcaniç et de omnibus domibus et hereditatibus quibus ordo Calatrave viget in regno Aragonie et Valentie, et ego frater Garcias, comendator domus de Borriana, et ego frater Ferrer, prior de Bugarra, et ego frater Blascho Petriç, et ego frater Montaner, nos omnes predicti fratres ordinis de Calatrava, per nos et per totum conventum eiusdem ordinis, ad comunem utilitatem totius conventus eiusdem, intendentes et ad memoriam reducentes devotionem et benivolentiam quam vos, Johannes de Brusca et universi populatores de loco qui dicitur Albocacer, in termino de illis Covis de Avinromano, erga ordinem nostrum habetis; ideoque, cum pleno sensu et memoria, non seducti ab aliquo neque coacti, sed gratis et sponte, damus, concedimus, laudamus et confirmamus cum hoc publico instrumento perpetuo valituro, vobis dicto Johanni de Brusca, et universis populatoribus et habitatoribus, presentibus et futuris, locum illum qui dicitur Albucacer, in termino de illis Covis de Avinromano, cum montibus et silvis, et fontibus, et paschuis, et heremis et populatis, ad bonum forum et consuetudinem Cesarauguste, sicut vobis melius, plenius, datum fuit firmiter et assignatum quondam a dompno Blasco de Alagone. [...]

Quod est actum Valentie, IXº kalendas febroarii, anno Domini Mº CCº XL IIº. Sig+num fratris Luppi Martinez. Sig+num fratris Garsie, comendatoris. Sig+num fratris Ferrari, prioris. Sig+num fratris Blasco Petriç. Sig+num fratris Montaner, nos qui hec per nos et totum conventum de Calatrava laudamus, concedimus et firmamus. Actum est hoc in presentia Petri, sacerdotis ecclesie Sancti Michaelis de Valentie. Sig+num Martiniç Roi de Moya, militis. Sig+num Iohannis de Stada. Sig+num Marquesii de Plaença, testium ad hec rogatorum. Sig+num Guillermi de Jacca, publici notarii Valentie, qui mandato dictorum fratrum de Calatrava hoc scripsit.>>

[jaumeprimer.uji.es]


Gómez  ho situa dos dies més tard i diu:

<<20.- El 24 de enero de 1243, fray Llop Martínez, comendador de la Orden de Calatrava en Alcañiz, confirma la carta puebla a los vecinos de Albocàsser, que con anterioridad había otorgado don Blasco de Alagón el 25 de enero de 1239 para Juan Brusca y otros, igualmente, a fuero de Zaragoza..

(...) frater Lupus Martinez, comendador de Alcaniç et de omnibus domibus et hereditatibus quibus Ordo Calatrave viget in Regno Aragonie et Valentie, (...) per nos et per totum conventum eiusdem Ordinis (...) damus, concedimus, laudamus et confirmamus cum hoc publico instrumento perpetuo valituro, vobis dicto Iohanni de Brusca et universis populatoribus et habitatoribus (...) locum dicitur Albocacer, in termino de illis Coves de Avinromano (...) ad bonum forum et consuetudinem Cesarauguste.>> p. 399

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 398. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en http://dialnet.unirioja.es  


1243

Gener 23. Carta pobla d'Ares, atorgada per Lladró, senyor de la població. Trobarem el document sencer en la web de la UJI.

<<Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 164-165

In Christi nomine. Notum sit cunctis presentibus atque futuris, quod ego, dompnus Latrone, per me et omnes meos presentes atque futuros, et omnes alios qui post me fuerint domini de Ares, dono atque concedo villam cum suis terminis de Ares, ad populandum, ad omnem consilium presentem et ad omnes alios qui nunquam fuerint vicini de Ares, ad bonum forum de Cesaraugusta, franque, libere et quiete, et imperpetuum, cum hac presenti carta perpetuo valitura. Ita videlicet, quod ego vel meis, nec aliis qui post me fuerint domini de Ares, non faciant aliquam pectam vel forciam, nec aliquam sennoriam vel dominium, nisi ita sicut in foro Cesarauguste continetur; et ita sicuti illud forum postulat et demandat, dando decimam et primiciam. Et nos, predictus dompnus Latronus, retinemus nobis et nostris in Ares omnes furnos quos nos voluerimus construere ibi, sine aliqua missione vestra de vobis dicto concilio. Preterea, retinemus nobis et nostris omnia molendina que sunt vel fuerint infra terminum castri de Ares, cum suis aquis, et cequiis, [et capud cequiis], et cum omnibus que ad molendina pertinent vel pertinere debent. Preterea, retinemus nobis et nostris sex iovatas de terra ad ermo viste ad illa petrafita. Et dono vobis, consilio de Ares, et vestris, omnes terminos, montes, valles, ortos, ortales, vicinales, deffesas, paschuis et valles, et omnes aquas totius termini, salvis omnis tenedonibus quod vobis assignamus in isto die quomodo superius continetur, hec omnia predicta et singula habeatis et teneatis. Et etiam dono vobis ad unoquoque quinnone XX [kafficia] terre, et faciatis inde vos et vestri omnes vestras proprias voluntates post unum annum et unum diem, sicut de vestris propriis hereditatibus, franquis, liberis et quietis, sicut predicitur in foro de Cesaraugusta; salva etiam fidelitate nostra nostrorumque in omnibus. [...]

Actum est hoc Xº kalendas februarii era Mª CCª LXXXª prima. Sig+num dompnus Latrone, per me et omnes meos presentes atque futuros laudo et confirmo, testesque firmare rogo. Huius rei sunt testes qui ibi fuerunt rogati, don Johannes Perez de Albalat, sig+num. D'en Raguidiis de Calbera, sig+num. Andre de Molinus, sig+num. Vincentius d'Arnas, sig+num. Dominicus Lançola, sig+num. Martinus de Monterion, sig+num. In hec tempore regnavat dominus Jacobus in Ara[gonum] et in regni Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus Montispesolani. Et in Dertusa dominus Poncius, episcopus eadem civitatis. Sig+num Petri Emieti [sic], notarii, qui pro mandamiento dompno Latrone hanc cartam scripsit, sigilli sui munimine roboravit, die et anno qui superius nominatis.>>

[jaumeprimer.uji.es]


Una altra font:

<<19.- El 23 de enero de 1243, el caballero Ladrón de Vidaura fue quien concedió carta de repoblación al concejo y vecinos de Ares a fuero de Zaragoza, y el rey otorgó privilegios a los nuevos pobladores, con el objetivo de que no abandonasen la plaza conquistada y ocupada.

(...) In Christi nomini (...) quod ego dompnus Latrone, per me et omnes meos presentes atque// futuros et omnes alios qui post me fuerint domini de Ares, dono atque concedo villam cum suis terminis de Ares (...) ad bonum forum de Cesaraugusta.

Anteriormente, en 1237, el monarca Jaime I había donado el castillo y villa en feudo al noble En Latró -Don Ladrón de Vidaura- que era uno de los caballeros que acompañaron al rey en la conquista de territorio del Reino de Valencia.

Domnus Ladron: castrum et villam de Ares in feudum, retentis pace, guera et potestate.>> p. 399

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 398. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es  


1243

Març, 9. Azeyt Abu Zeyt, darrer governaor almohade de València i primer senyor d'Arenòs, dóna a 146 cristians la carta pobla de Villahermosa ("el que pueblen y habiten ellos y sus sucesores El Castillo, aldeas y término de Villamalefa para convertirla en Villahermosa". Trobem el document sencer en una web de Ludiente però també a la web de la UJI.

<<Arxiu del Regne de València: "Manaments i Empars, 1632, llibre 6, mà 60, ff.18r-19v.) en web citada de Ludiente.

Hoc est translatum sive exemplum, actum Ville Vormosse, die XXV februarii anno a Nativitate Domini Mº Dº LXXIXº, sumptum fideliter a publica forma cuiusdam privilegii concessi per dompnum Açeyt Aboseyt [...]:

Sit notum cunctis, quod nos dompnus Açeyt, netus de Miramomelino, volentes populare christianorum terminum castri de Villa Malefa, facere Villam Formossam, consulte et ex certa scientia, per nos et omnes nostros presentes et futuros damus, et concedimus populationem castri de Villamalefa, ad faciendum Villam Formossam et aldearum totius termini eiusdem, vobis Joanni Selpha, et n'Ofre Esperandeu, et Garcia Sanz, et Petro Ferrer, et Dominico Villarroya, et Dominico Corbarani de Celpha, et Blasco Soriano, et vestris successoribus, et vobiscum simul CXL christianibus populatoribus et successoribus eorumdem, et ad plures si convenienter ibi in dicta populatione potuerint populari.

Iamdictam populationem vobis predictis damus et concedimus, et insuper assignamus et donamus vobis per terminos, ut vadit de angustu usque ad villam de Ferrerola, et de loco isto usque ad locum qui dicitur Lucemella, et de loco isto usque ad supremum de Penna Golosam, et huic modo cerro cerro, quomodo aque vertunt usque ad portum que dicitur Chera, et huic modo sicut vadit ad castrum de Ascollean, et istud usque ad locum que dicitur castrum de Pellinos, et hinc quomodo vadit usque ad sumum de Saxas, et huic quomodo aque vertunt usque ad pratum de Equa, et huic quomodo vadit usque ad locum quod dicitur Turrecella Sieca, et huic quomodo vadit usque ad villar de Azaroylla, et huic quomodo aque vertunt pro cerro usque ad collatum de Pedrafita, et huic modo ad dictum locum angusto.

Sicut infra termini de Villamalefa et de Villaformosa includuntur per circuytum, sich sine aliquo retentu et voce mala vocique persone dicta loca per terminos, vobis damus et per populationem dictorum locorum et omnium aldearum, sive alcarearum suarum, et totius termini eiusdem, vobis predictis et vestris damus et concedimus, et numero omnium populatorum quos ibi venerint ad populandum, ad quos eis ibidem fuerint assignate hereditates per Martinum Periz et a Dominico Villarroya, quos ad dividendas inter vos et ipsosmet ibi hereditates dictorum locorum, propter quod donamus, assignamus et successoribus illorum in perpetuum, cum planis, riguis, arboribus, montibus, vallibus, terminis et plantis, pasquis, herbis, lignis, garriciis, devesiis, piscariis, aquis et aqueductibus, furnis, molendinis, introitibus, exitibus, afrontationibus, terminis et suis pertinentiis universis a celo in abiso. Sub hac forma et pro hac donatione et populatione, sitis vos et vestri homines nostri, detis de omnibus fructibus vestram hereditatum et olivarum, donetis nobis in perpetuo decimam, tam pro nobis quam pro ecclesia et non amplius. De fructibus vero aliorum arborum nihil. Et sich possitis vendere, dare, et obligare hereditates vestras ad quemcumque volueritis, sine laudimio, et de firmamento. Preterea tamen annuo nobis et nostris dare decimam corderiorum, porcellarum, vitulorum, pullinorum, asinorum, equorum, decimam gallinarum, et eorum fructuum, lanearum et casearum nihil. [...] Damus vobis et vestris et omnibus populatoribus et habitantibus dictorum locorum, foros et consuetudines Daroche, et merinum, judices et alcaldes, secundum dictum forum. Et quod habeatis semper patronum foronum Daroche, per quod patronum semper judicemini. [...]

Quod est actum in Onda, anno Domini Mº CCº XLº IIº, septimo idus martii. Huius rei testes sunt: Guillermus Roda, Gunçalbus Aceydi, Martinus Perez d'Aznaria, Garcia Periz de Ferrera, Petrus Petri alcayt d'Arenoso, Eximen Perez de Artieda. Ego Petrus Sancii, notarius domini Aceyt, qui pro mandato domini Aceyt hanc cartam scripsit et sig+num fecit.>>

[jaumeprimer.uji.es]


En la mateixa web de Ludiente trobem una traducció que troben a l'Ajuntament de Villahermosa:

<<Carta puebla de Villahermosa del Río. SIGLO XIII (Traducción al Castellano)

Sea conocido de todos que Nos, el Señor Zeyt Abuzeyt, nieto de Miramomino, queriendo poblar los términos cristianos del Castillo de Villamalefa para hacer Villahermosa, juiciosa y prudentemente, por nos y para todos los nuestros presentes y futuros, damos y concedemos a la población del Castillo de Villamalefa, con el fin de fundar Villahermosa y las Aldeas de la misma, a vosotros Juan Celcha, Tomás Esperaindeo, García Sanz, Pedro Ferrer, Domingo Villarroya, Domingo Corbarani de Celfa y Blasco Soriano, y con vosotros, a vuestros sucesores, y a ciento cuarenta cristianos con sus descendientes, y a todos los demás que quieran, si fuese conveniente y pudiesen habitar en dicha población. A vosotros, los predichos, os señalamos los límites de dicho pueblo, que serán: desde el estrecho hasta la villa de Ferrerola; desde este lugar hasta Peñagolosa, siguiendo tal como va el sendero, que está sobre la misma y las vertientes de las aguas por el fuerte que se denomina Cheda y los campamentos de Ascollán y Pelinos, hasta lo más alto de Tabas, y siguiendo las vertientes, hasta el Prado de la Yegua, y pasando por los lugares denominados Torrecilla, Villa de la Azarolla y collado de Piedrahita, de nuevo al Estrecho. En el antedicho circuito, sin restricción alguna y sin murmuración de ninguna persona, se incluyen los términos de Villahermosa.

Os damos tales lugares para la repoblación de los mismos, nombrando alcaides de las aldeas que formaréis. Queremos que a vosotros y a vuestros sucesores, y a los pobladores que vinieren a habitar dicho lugar, les sean asignadas posesiones por Martínez Pérez y Domingo Villarroya; les nombramos, a ellos y a sus sucesores, agrimensores de las posesiones y heredades de dichos lugares en todo lo que se refiere a acequias, árboles, montes, valles, términos y plantas de los parques, hierbas, leñas, peces de las aguas, conducción de las mismas, molinos, caminos, yermos, lindes, etc., pero con la condición de que, por esta donación y población, vosotros y vuestros hombres deis, a nosotros y a nuestros sucesores, así como a la iglesia, la décima parte, y no más, de los frutos de vuestras heredades. Nada queremos de las demás producciones, y así, sin ningún gravamen, podéis vender, dar, obligar a vuestras heredades a quien queráis. Tampoco os exigimos nada de lo demás que se cría bajo el cielo, como cordero, cerdo, terneras, pollinos, caballos, gallinas, leche y queso.

Apenas transcurran cinco años, nos comprometemos, nosotros y los nuestros, a dar, a vosotros y los vuestros, las primicias para los usos de vuestras iglesias, y concederos que vuestros hijos sean siempre racionales de las mismas. Queremos que, en su caso de muerte subitánea, de cualquier modo que acaeciera a cualquiera de los vuestros, no se le quite la quinta parte de sus bienes; mas si se prolongase la enfermedad en confesión y recepción del Cuerpo de Cristo, por negligencia suya, en este caso se quinte su haber. Os damos, a vosotros y a los vuestros y a todos los pobladores y habitantes de dichos lugares, los fueros y costumbres de Daroca para que juzquéis siempre con arreglo a los mismos, prometiendo no imponeros nunca otros fueros o costumbres. Los que se ha efectuado en Onda, en el Año del Señor, de mil doscientos cuarenta y dos, el día ocho de marzo, siendo testigos de este documento Guillermo de Rada, Gonzalo Aceidi, Martín Pérez Dasquia, García Périz de Ferrera, Pedro de Pedro y alcalde de Arenós, Gimén Pérez de Artienda. Yo, Pedro Sanz, notario del señor Azeyt, por mandato del señor Aceyt, esta carta escribí y firmé. Os damos, a vosotros y a los vuestros, para siempre franco, libre y sin ningún gravamen el molino que existe en la villa principal, pero con la condición de que no muelan en él más que los habitantes de la villa Mayor. Los otros molinos y todos los hornos de dicho lugar los reservamos para nosotros y los nuestros.>>

[LUDIENTE ACTIVO! Blog sobre Ludiente. 10 de junio de 2013.] rochaludiente.wordpress.com  


1243

Maig. Curiosament en la Carta de poblament que dóna el Temple a 40 pobladors de Mirambel, no apareix ni Portell ni La Albareda en els termes senyalats. Deu ser perquè és tan petita la franja en la que llindem que o no la posa o no l'hem identificat. Martínez Calvo ens la done traduïda, i trascribim un fragment:

“La Orden del Temple otorga a cuarenta pobladores de Mirambel esta carta de población, similar a la de Cantavieja, con sus términos y límites”. I continua dient: “Yo Frey R., por la gracia de Dios humilde Maestre de las casas de la Milicia en Cataluña y Aragón, con el consejo y voluntad de todo el convento de Cantavieja,[...] damos y concedemos a los cuarenta pobladores y sus descendientes de Mirambel con todos los sucesores, para que lo tengáis y poseáis libre e ingenuamente con derecho perpetuo por todos los siglos de los siglos amén; con sus ademprios, a saber: de aguas, caminos, montes, bosques, pastos, carrascales, y en general con todas las pertenencias que suelen darse en todo poblamiento. Los términos de Mirambel son éstos: del cabezo del Frayle según ataja el regacho de la Morera, cayendo al río de Cantavieja y así río abajo hasta el hondo del carrascal y sale del río y va hasta la pieza de Sancho Cañizar y de Guillén de Barberán y va por el barranco abajo a salir al río Cantavieja, y río abajo para el regacho de Castiel de Tormos y sigue la pieza de Domingo de Orios y y sube al cabezo alto sobre la pieza de Pero Ximeno y pasa sobre la pieza de Sancho de Mora y vuelve al cabezo del Frayre.”

  -AHN. Cód. 660 B, pp.21-23

  -Publ. Ledesma, M.L. “La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios” en “Aragón en la Edad Media. Enonomía y sociedad”, V, (Zaragoza, 1983), pp. 90-91, doc. 6.

[MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. Pàg. 84. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992]


Anant a una font més original, la de M. L. Ledesma, trobem la transcripció en llatí d'una copia del document:

<<A.H.N. cod. 660 B, pp. 21-23

In Dei nomine et eius gratia. Notum sit cunctis tam presentibus quam futuris, quod ego frater, R., Dei gratia humilis magister domorum milice Templi in Catalonie et in Aragone, cum consilio et voluntate omni conventi Vetule Cante, et cum consilio fratris G. d'Ager preceptor Vetulecante et fratris G. d'Esmont preceptor Villeli et fratris Folco preceptor Castellote et fratris G. Desmont Gran et fratris G. de Belpuy et fratris Rostan Auger et fratris G. Gonsa camerari eiusdem loci, damus et concedimus XL populatoribus et eorum successoribus de Mirambelli, cum omnibus succesoribus suis, libere et ingenue ad habendum et posidendum iure perpetuo per cuncta secula seculorum amen. Cum adempramentis suis videlicet aquarum, viarum, montesium, nemorum, pascuarum, carascalium et generaliter cum omnibus aliis adempramenis, sicut in aliis populacionibus fieri solet.

Termini vero Mirambel sunt isti, de Cabezo del Frayle asi cum atalla lo rigallo de la Morera et cadet in rivo Vetulacanta, et sic cum vadit lo rivo aiuso usque ad fondon del Carrascal et exit del rivo et vadit usque ad piezam Sancho Canizari et de Guillem de Barberán et vadit per lo varanco aiuso e exit ad rivum Vetulacanta et vadit per lo rivo aiuso et cadit in regallo de Castiel de Tormos et vadit a la pieza Domingo d'Orios et vadit al cabezo alto sobre la pieza de Pere Ximeno et vadit super pieza de Sancio de Mora et torna al Cabezo del Frayre[...]>>

També més endavant diu: "...omnis vicinus de Miranbel..."

[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa (1983): La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios.]  pdf en dialnet.unirioja.es


La mateixa Ledesma, la comenta:

<<Dos años después (que a La Cuba y La Iglesuela) se otorgaba carta puebla a Mirambel. La tributación que debería abonarse al Temple y el resto de las condiciones también eran similares a la que en 1225 se acordó para la villa de Cantavieja. En 1299 la población de Mirambel recibió del monarca el privilegio de celebrar un mercado semanal, prueba indiscutible del éxito de la colonización y de la actividad creciente de la villa.>>

[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa (1983): La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios.]  pdf en dialnet.unirioja.es


1243

Maig, 19. Llegim informació sobre un acord que va haver en un conflicte territorial sobre Olocau del Rei, en un llibre sobre documents procedents de la Cancilleria de Pedro III el Gran i el seu successor, Alfonso III:

<<En 1243, hospitalarios y templarios llegan a un acuerdo 'post multas contentciones', en virtud de cuyo documento quedan fijados los términos del castro de Olocau. El área de fricción sobre la que se provoca el contencioso se sitúa 'cum terminis de Cantaviella et de Castelloto et de villas suis', territorios que se corresponden con los términos municipales de Tronchón y Castellote (en la zona de Bordón, fundamentalmente). El texto describe los límites municipales que aún en la actualidad se paran a Bordón de La Todolella y Olocau del Rey, y a éste de Tronchón: desde la Cueva de Álvaro, por la Tosquilla y el río Bordón, hasta la Peña Ovejera, y de ahí al Castellar.

La partición de términos que se explicita en este documento se rige por una serie de hitos, tanto topográficos ('Pena de la Ovellera', 'Cova de la Candela'), como referidos al hábitat (antiguo, como el 'Castellare Vetus', y moderno, como Bordón), y hace mención a un único mojón, sito en La Codoñera. Es  abundante la referencia al hábitat, que se define por su variedad. 'villar' (Villar de la Malefa), 'torre' (Torre de Criaçon), 'castro' (Olocau y Tronchón), e incluso un 'Castellar Viejo', que se sitúa entre los castillos de Tronchón y Olocau (en la actualidad  se conserva el topónimo 'Castellar' en el límite entre los términos de ambos municipios).  La mayoría de estos espacios de poblamiento se encuentran dentro de los límites de la encomienda de Castellote, mientras el territorio hacia Tronchón y Olocau parece menos densamente poblado, un área dedicada a pastos para la ganadería. Y no parece necesario insistir en la trascendencia que tiene este documento para manifestar la existencia y características de estos núcleos de poblamiento del tipo de masías, en algunos casos fortificadas.

La importancia de los términos en litigio radica entonces verosímilmente, en su valor para la ganadería. Un vistazo a la cartografía actual confirma la importancia de la actividad pecuaria, si atendemos a topónimos que hacen referencia a la existencia de dehesas, por ejemplo. De hecho, incluso en la propia toponimia mayor se mantienen nombres como 'Monte del Bobalar' (en alusión al 'boalar' o espacio que se dedica al pasto de la cabaña propia, con preferencia del ganado de labor). Históricamente, la encomienda de Castellote se encuentra en un momento de expansión, tanto demográfica como económica. Expansión que queda atestiguada por el hecho de que se multiplican en el cartulario las noticias de nuevas roturaciones. La propia Santolea, que es objeto de controversia entre los de Olocau y Castellote, es un territorio situado entre el Guadalope y Dos Torres de Mercader, 'dominicatura' del Temple, que se pone en explotación en la década de 1260. [...]>> (pàg.40-41)

Ací transcribim el text (document 39):

<<1243, mayo, 19. Concordia entre Hugo de Fullaquer, Castellán de Aposta, y Raimundo de Serra, maestre del Temple, por los términos de Olocau, Cantavieja, Castellote y Tronchón. AHN, Códice 594-B, p.44, doc.35.

In Dei nomine universis Sancte Matris Ecclesie filiis in notescant quod post multas contenciones qui vertebantur inter fratrem Hugonem de Fulalquerio, Castellanum Emposte, et fratres Hospitalis potentes ex una parte, et fratrem Raymundum de Serra, Domorum Milicie Templi in Aragonia et Catalonia magistrum, et fratres domus eisdem Templi ex altera, defendentes, super terminis de Olocau, et de Cantavetula, et de Castelloto, et de Tronxon, eandem pro bono pacis compromiserunt super premisis inter fratrer Raymundum de Vetula comendatorem Emposte, et fratrem Arnaldum de Villari Acuto, comendatorem domus Ospitallis Barbastri, et fratrem Petrum Examen, comendatorem Gardenii, et fratrem Guillelmum de Monte, comendatorem Vilelli. Itaque quidquid ipsi dicerent iure laude vel consilio ab utraque parte firmum per pro aberetur adiunxerint eciam quintam personam Berengarium de Trogone, archidiaconum Benascensis, ut si in aliquo ipsi quatuor descordarent, per ipsius sentenciam separetur.

Predicti vero fratres et prenominatus archidiaconus personaliter accedentes ad locum de quo questio movebatur, vocaverunt qui erant evocandi et cum tota diligencia rei veritate quesita, terminos ipsius castri de Olocau ita, ut inferius continetur, terminaverunt et diviserunt cum terminis de Cantaviella, et de Castelloto et de villulis suis.

Protenditur igitur terminos de Olocau usque ad Castellare Vetus, quod est in sumitate inter castrum de Olocau et de Tronxon, et inde sicut aque vertuntur in Olocau per barancum usque ad mollon quod est in collato de La Codonera, et deinde vadit per viam de Morella usque ad torentem magis profundum, et inde per ipsum torretem usque ad rivum, et deinde sicut rivus currit verso Morella. Ex parte de Castellot, terminatur et protenditur usque ad villare de La Malefa et hinc ad semitam de Turre de Criaçon, et deinde per serram citra Covam de Alvaro et exit ad viam que vadit ad Tosquellam, et deinde usque ad rivum de Bordon et hinc per rivum superius usque ad Penam de la Ovellera, et deinde usque ad Covam de la Candela, et inde usque ad Castellare Vetus quod superius est positum.

Que omnia predicta et singulla (sic) predicti magistri et fratres Ospitalis et Templi pro se et successoribus et domibus suis aprobaverunt, laudaverunt et concesserunt, promitentes eam omnia in perpetuum se observaturos.

Quod est actum XIIII kalendas junii, anno Domini Mº CCº XLº tercio.

Sig(signo)num fratris Hugoni de Fulalquerio, Castellani Emposte. Sig(signo)num fratris Raymundi de Serra, Domorum Milicie Templi in Aragonia et Catalonia magistri. Sig(signo)num fratris Raymundi de Vetulla, comendatoris Emposte. Sig(signo)num fratris Arnaldi de Villari Acuto, preceptoris Barbastri. Sig(signo)num fratris Petri Examenis, comendatoriis (sic) Gardenii. Sig(signo)num fratris Guillelmi de Monte, preceptoris Villellli, quod omnes hoc laudamus, concedimus et firmamus.

Testes que firmare rogamus: Sig(signo)num dopni Garcie de ALNOR [? va ser nom de dona]. Sig(signo)num Raymundi de Calvera. Sig(signo)num Michaelis del Pescador, justice Villarislongi. Sig(signo)num Johannis del Caniçar, justicie de Tronxon.

Testium huyus rey, Petrus de Cubellis ab utraque parte rogatus et mandatus, hoc scripsit suum quod sig(signo)num aposuit.>> (pàg.122-123)

[DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009): El Cartulario de la Encomienda Templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza.] (consultat en Cantavella)


- Castellare Vetus és el Castellar que està just on acaba el parc de Manzanera, actual límit territorial amb Tronchón.

- barrancum: podria ser el Barranco de la Tejería, però només al naixement d'aquest.

- mollon quod est in collato de La Codonera: Aquest colladet està en el punt on es troben l'antiga i la nova carretera de Olocau a Tronchón. Allà està el Mas del Mojón. I no només està aquest topònim, sino que trobem també als mapes, la Pared del Mojón i la Solana del Mojón. Aquesta Codonyera, doncs, no té relació amb el poble d'aquest nom sinó amb aquest mas d'Olocau. Per cert, en un document de 1212 sobre la confirmació de la batllia de Cantavella, la cita com a "torre de Codoñera". El molló encara existeix i està pegat al mas. Es pot veure des  de la carretera.

- viam de Morella: prop d'aquell Mas del Mojón anava, segons els mapes el "Azagador de la Torrre", que va fins la Masía Torre Algares. Podria ser aquest, ja que és l'actual límit territorial.

- torentem magis profundum: sembla el Río Tormos, ja que en l'actual límit territorial, de la Masía Torre Algares, baixa directament a aquest riu.

- usque ad rivum, et deinde sicut rivus currit verso Morella: aquest ha de ser el Río Cantavieja que, efectivament, va direcció al castell de Morella (i aldees)

- villare de La Malefa: si seguim l'actual límit territorial, seria la Masía Molino Royo, lloc on s'uneixen Olocau, Mirabel i la Mata. A la versió aragonesa de la wikipedia, en 'Castiello de Villamalefa', fan venir 'malefa' de l'àrab, significant 'polita' o 'fermosa', similar a Villahermosa. També trobem una alqueria de Castelló anomenada 'Almalefa' que diuen que, sense dubte, ve de 'salina'.

- semitam de Turre de Criaçon: si seguim els límits actuals, devia de ser un mas que hi ha just a dalt de tot, el Mas Blanco.

- per serram citra Covam de Alvaro: aquesta cova està ja vora la carretera d'Olocau a Bordón. Ara li diuen "cueva del árbol". Ahí no especifica gens, ja que són uns 4 km sense saber per on va. Excepte que això de "per serram" vulga dir alguna cosa, com que va per les parts altes o que va en linea recta. ¿què volia dir exactament 'per serram'?

- Tosquellam: la Tosquilla és un barranc (i també una partida) que baixa justament de la Cueva de Alvaro. Queda ja prop del Bordón-poble.

- rivum de Bordon: el barranc anterior arriba al río Bordón. Ara el límit territorial no arriba a aquest riu sinó que va per la cresta de la serra anterior.

- usque ad Penam de la Ovellera: riu amunt està, efectivament, la Sierra de la Ovejera, que ja quedaria fora, per cert (entre Bordón i Villarluengo); però també hi ha una partida 'la Ovejera' al terme d'Olocau. No descartar-la.

- usque ad Covam de la Candela: prop d'aquesta Serra de la Ovejera, una mica desviada cap al terme de Villarluengo, hi ha una "Cueva Calandín". Està una mica més allà de la roqueta que sobresurt de vora el Mas de la Rambla (el Cerro Bureles). Investigar quina cova era. Per què 'candela'? I havia alguna "almenarella" per fer senyals? En un document de 1212 sobre la confirmació de la batllia de Cantavella, la cita també: "se dirigen a la Peña de Ovellera y a la Cueva de Candela y a la torre de Codoñera".


1244

Enero, 2. Carta-pobla de Castellote i Cuevas de Cañart (és l'any de la Era 1282 però que correspon al Any del Senyor 1244). L'Orde del Temple atorga carta de població als concells de Castellote i de les Coves, fixant els termes i establint la tributació deguda pels pobladors i la reserva i monopolis del Temple (AHN. Ordenes Militares. San Juan, Lengua de Aragón, leg. 254, nº 5. Copia en papel del año 1729, testificada por el notario Pedro José Rifatierra). Nombra per on parteix, i encara que no nombre Portell, cita altres llocs interessants de la comarca:

<<[...] los términos siguientes: a saber: el Vivallo y de el Vivallo toda la Sierra adelante a la Almanarella hasta la Cueva de Alvarc hasta Villar de los Trillos, y desde Villar de los Trillos hasta Cacarabed y desde Cacarabed hasta el río y río arriba hasta el vado de Julve y desde el vado de Julve hasta la fuente que se dice la Pinilla y desde la Pinilla hasta la leguna de Fortun Garces, dividiendo el termino las aguas batientes y desde la liguna hasta la Val de Abra (...) y desde allí hasta el lecinar y desde el lecinar hasta la caida de Fogañan y desde Fogañan hasta el collado de Vallipon y desde el collado de Vallipon hasta la azud de Camaron y desde la azud toda la sierra arriba hasta el Vivallo y la Cueva dividiendo los terminos. Todo lo que incluien, cierran y contienen las dichas confrontaciones, os lo cedo yo el sobredicho comendador de Castellote a vosotros los dichos consejo de Castellote y las Cuevas y a todos vuestros sucesores [...]>>

[I més avall afegeix algun altre topònim]

<<[...] en compensación de las decimas y primicias de Ragante (o Xaganta) [Raganta en la web] y Bordon y del Puerto de Avella que os reservasteis por deberse al Temple por pacto [...] y cedemos todos los molinos y heredades que fueron de los hijos de María Exulbe y de los molinos de la Torre de Novilla con sus heredades que fueron de Guillem Arnalt y del molino de Garcia Roiz con sus heredades y asimismo en las Cuevas del molino de don Arnaldo y del molino de Luna muger de Aznar, y del molino de Sancho de Pedro, para que sin contradicción de persona alguna, así en los términos de Castellote como en los de las Cuevas los poseáis con pleno dominio, por vos o por el gran maestre y caballeros comendadores [...] y prometemos por nosotros y nuestros sucesores, a saber es: para el consejo de Castellote desde la hoz de Nocilla hasta la hoz de San Bartolomé y para el consejo de las Cuevas desde el prado de Boneta hasta la Villa de las Cuevas, y prometemos tener los sobreditos molinos dispuestos y suficientes para moler [...] Y asimismo nosotros los sobredichos consejos por nosotros y nuestros sucessores queremos que vosotros los sobredichos comendador y caballeros y todos vuetros sucesores percibáis de los morales de Guadalof hasta aquí la mitad y de Guadalof hasta, la quinta parte de dichos trescientos sueldos [sic]. [...]"

[MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la Comarca. pp.77-78. Hechos y dichos. Zaragoza, 1992.] Hi ha una transcripció íntegra en la web: usuarios.lycos.es


1244

Març, 23. Carta dels senyors de Culla per a 60 pobladors.:

<<23.- El 23 de marzo de 1244, Guillem de Anglesola y su mujer Constanza -hija de Blasco de Alagón-, señores del castillo de Culla, conceden carta puebla a Culla para 60 pobladores, a fuero, usos y costumbres de la ciudad de Zaragoza.

(...) Sit omnibus manifestum quod nos, Guillermus de Angularia et Constancia, uxor eius, (...) damus et concedimus ac etiam in presenti tradimus vobis Simon de Culla et Guillermo Berenguer, nunch et in perpetuum, ad populandum videlicet locum nostrum de Culla, cum omnibus suis terminis (...) ad bonos foros, usus et consuetudines et privilegia civitatis Cesarauguste.

Anteriormente, el rey Pedro II el Católico de Aragón, padre de Jaime I el Conquistador, prometió en 1213 el castillo de Culla y otros territorios a Guillem Castell, Maestre de la Orden del Temple, antes de su conquista.

(...) Castrum et villam de Cullar, quam cito deus illud dederit in manibus Christianorum, cum omnibus terminis.>>

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 400. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es  


A l'Arxiu Virtual de la Universitat Jaume I trobem el text íntegre d'aquesta carta de Culla, atorgada en el mateix poble per Guillem d'Anglesola i la seua esposa Constança d'Alagó, a fur de Saragossa:

<<Arxiu Municipal de Culla. Signatura B-3. Còpia autoritzada de 1374 en pergamí
Garcia Sanz, Arcadi - Garcia Edo, Vicent. "La carta de població de Culla". Imatge de Culla. 1994, pp. 64-68

Hoc est transllatum bene et fideliter factum in locho de Cuylla, XX die mensis febroary anno a Nativitate Domini Mº CCCº LXXº quarto, sumptum a quodam instrumento publico domini Guillermi d'Angullarya et Constancia, eius uxoris, tenor cuius sequitur in hunc modum:

In Dei nomine. Sit omnibus manifestum, quod nos Guillermus de Angularia et Constancia uxor eius, ambo insimul, per nos et omnes nostros presentes atque futuros,damus et concedimus ac in presenti tradimus vobis, Simoni de Culla et Guillermo Berenguer, nunch et in perpetuum ad populandum, videlicet locum nostrum de Culla cum omnibus suis terminis, qui dividantur ad sexaginta populatores, ad decimam et primiciam tantum.

Termini vero dicti loci, sic determinatur et confrontatur: de podio de Moncatil vadit directe ad baranchum del Mançanar, et intrat ad rivum qui descendit dels Albers. Et de dicto rivo vadit et ferit in rivum Sichum. Et rivum rivum vel cursum vadit ad terminum de Alcalaten, et dividit cum termino de Vilafames. Et intrat ad ramblam de Carbonera, et dividit cum termino de la Serra. Et ramblam in sursum dividit cum termino de Ares. Et ascendit in serra de Foveis, et vadit directe a Mochellos. Et de Mochellos ascendit directe in dicto podio de Moncatil. [...]

Quod est actum in Culla, X kalendas aprilis, anno Domini millesimo CCº XXXXº IIIº. Sig+num Guillermi de Angularia. Sig+num Constancie eius uxoris, qui hec laudamus et concedimus, testesque firmare rogamus. Sig+num Simonis de Culla. Sig+num Guillermi Berenguer, populatorum predictorum. Sig+num Bernardi de Guimera, militis. Sig+num Berengarii d'Orpinell, militis. Sig+num Raymundi de Canet. Sig+num Petri Roig, testium. Sig+num Dominici Petri, abbatis de Benaçal, qui hanc cartam scribi fecit, clausit et signavit. Se+nyal de.l honrat en Guiamó Biota, justícia del loch de Culla, qui vist e regonegut l'original de la present carta, en lo present tresllat la sua acturitat e decret prestà e donà a mí, notari dejús scrit, de la mia pròpia mà scriure ffeu, en presència d'en Pasqual Simó, veý de Benaçal, e en Berthomeu Angevý, e en Domingo Miralles, fill d'en Pere, vehyns de Culla. Se+nyal de mi, en Jachme Gargil, notari públich per actoritat del senyor rey d'Aragó, e per tota la terra e senyoria sua, qui en lo present treballat per testimoni m·i scriví. Sen+yal de mi, en Jacme Ros, per aucturitat real notari públich, per tota la terra e senyoria del senyor rey, qui en lo present traslat per testimoni dejús me scriví. Se+nyal de mi, en Pere Miralles, notari públich de Culla, qui lo present tresllat per manament del desús dit honrat justícia, de la mia pròpia ma scrivý ab sobreposat en lo XXVIèn recgló, que diu "abbatis", e bé e fellment ab lo horiginal de aquell comprový e cloý en lo loch e dia e ayn en lo primer recgló contenguts.>>

[jaumeprimer.uji.es]  


1245

Setembre, 13. Joan de Brusca atorga la carta pobla de Tirig. En la web de la UJI trobareu el document sencer.

<<Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 191-192

Sit notum cunctis, quod nos, Johannes de Bruscha, et coniug mea Berengaria, uterque nostrum pro toto, per nos et per omnes nostros, cum hoc publico instrumento perpetualiter valituro, damus et stabilimus vobis, Monteserrato, et Tarascono, en An Falchs, et populatoribus quos ibi miseritis et vestris successoribus et heredibus, imperpetuum, scilicet omnem illum locum de Tirixt ab integro, cum terminis et pertinentiis suis. Damus vobis et vestris, nos et nostris, in hunc videlicet modum que prefatum locum populetis bene et legitime, nostre voluntati et vestre, ad viginti populatores ibi suficientes, salva tamen nostra quinnonia in omnibus. Prefatum locum vobis et vestris damus et stabilimus iuribus hereditatoribus, ad bonum forum et consuetudinem civitatis Cesarauguste, in quo ipsum a domino Blascho adquisivi, et fratrum de Calatrave.

Prefatus locus afrontat, de una parte, in termino de Cervaria, ad Rocham Rubeam, et vadit ferire ad serram apud Covas, et pergit serram serram aquam versantem usque in Valletorta, et vadit rivum amunte ad Castellar Gros, et ad terminum de Catino, et vadit serram serram aquam versantem apud Tiryit, et redditur usque in termino de Cervaria, ad Rocham Rubeam.

Sicut a dictis terminis prefatus locus terminatur et afrontatur, sic damus et stabilimus vobis et vestris, cum ingressibus et egressibus suis, secure et potenter, et directis et pertinentiis, et cum aquis et petris, et lignis et saxis, et erbis et fustis, et venationibus et arboribus diversum generum, et pascuis, et cum omnibus melioramentis quos ibi facere poteritis, et cum omnibus que illi loci pertinentibus pertinent et pertinere debent, aliquo modo nec aliqua ratione; in hunc videlicet modo que prefatum locum habeatis, teneatis, posideatis et expletetis. Ita tamen, que unusquisque predictorum viginti laboratorum per seipsum et sui successori, nobis et nostris successoribus censum ibi faciatis, scilicet unusquisque quinque quarterias frumenti, boni et recepturi ad mensuram Tarrachone, quem nobis et successoribus nostris in perpetuum detis annuatim in festo Sancte Marie augusti, sinne omni missione nostra, in pace et absque omni contradictu, in statuto loco et absque omni alio usatico, et servitute, et fatigua. [...]

Quod est actum idus septembris anno Domini millesimo CCº XLº quinto. Sig+num Johannis de Bruscha. Sig+num Berengarie, coniugis sue, qui hec concedimus et rogamus scribi et firmari. Sig+num Johannis. Sig+num Guillelme, filii eorum, firmancium. Sig+num Galliani. Sig+num Guillermi Guitardi. Sig+num Petri Gaucii, testium. Raymundus de Pegueroles, notarius publicus, hec scripsi et hoc sig+num fecit, die et anno prenotatis, cum litteris supprapositis in IIIIª linea.>>

[jaumeprimer.uji.es]


Gómez ho avança un any i diu que va ser el 13 de Setembre però del 1944. A no ser que siga un altre document. Gómez diu que és la segona carta pobla a Tírig, aquesta per a 20 pobladors. El 15 d'agost de 1238 ja se n'havia fet una.

<<26.- La localidad de Tirig fue conquistada en el reinado de Jaime I y fue señorío de Blasco de Alagón, quien otorgó el 15 de agosto de 1238, en Morella, la primera carta puebla al lugar de Tírig a nombre de Juan Brusca, su mujer Berenguera, y los suyos.

(...) Sit notus cunctis quod nos, Blaschus Alagonis, per nos et omnes successores nostros, (...) propter multa grata et servitia quod tu, Iohannes de Brusca, vassallus noster, nobis fecisti, damus tibi et uxore tue, Berengarie, et vestris, imperpetuum, quandam videlicet hereditatem nostram que est in termino de las Covas, que hereditas vocatur Terich.

El 13 de septiembre de 1245, Juan Brusca y su mujer doña Berenguera, ya señores de Tirig, concedieron una segunda carta puebla al lugar para 20 pobladores, a fuero de Zaragoza.

(...) Sit notum cunctis quod nos, Iohannes de Bruscha, (sic) et coniug mea, Berengaria (...) damus et stabilimus vobis, Monteserrato, et Tarascono, et Anfalchs, et populatoribus quos ibi miseritis et vestris successoribus et heredibus imperpetuum, scilibet omnem illum locum de Tirixt (...) ad bonum forum et consuetudinem civitatis Cesarauguste.>> p. 402

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 402. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es  


1246

<<Maig, 6. El lloctinent de l'infant Pere de Portugal atorga la carta pobla del Forcall.

Arxiu del Regne de València. Batllia, lletra E, expedient 111, f. 30v. Còpia de 1755
E. Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament valencianes medievals. València 1991, pp. 192-194. Transcripció efectuada el 23-IV-2008 a partir del manuscrit de referència, mantenint com a data la que figura al document, tot i que no sembla normal la manera de realitzar-la. Ara bé, cas que la paraula "mensis" en realitat fóra qualsevol de les tres opcions possibles, és a dir, "kalendas", "nonas" o "idus", el document com a molt oscil·laria entre el 26 d'abril i el 10 de maig

In Dei nomine. Notum sit cunctis, quod nos, Petrus Nuñez, alcayde Morelle, tenens locum domini infantis Petri Potugalii, filli quondam nobilis regis Portugali, a mandato domini regis Aragonum, per nos et omnes successores nostros dono et concedo vobis, Raymundo de Aquiloni et Domi[ni]co Sanxo del Quanizar, et Joanni Campana, et Guillermo Serra, et Arnaldo Martin, et Arnaldo de Barbera, et Berengario de Aquiloni, et Balagario de Mores, et Nasio, et Pascasio Sancti Petri, et Vitali, et Raymundo Exervit, et omnibus universis populatoribus, ad forum et consuetudinem Morelle, illam terram et illum locum quem magis volueritis et meliorem cognoveritis, ad faciendam et ad constituendam aldeam sive alchaream, infra istas afrontationes, scilicet del maso Vincentii de la Roureda usque inferius, et de manso Ferrari de Brusca inferius, et sic vadit aqua de barrancho de fratre Eximeni [Freiximeno], et vadit ferire ad hereditatem Bernardi de Calvera, et sic dividit hereditates Bernardi de Calvera, et sic dividunt hereditates de la Todolella, et sic termini Morelle dividunt cum Villoris, et sic dividit Ortells, et de hereditate Petri Serre ad inferius.

Hanch autem donationis et concetionem facio vobis hominibus supradictis, et universis populatoribus, sicut superius dictum est, et vestris, cum terris, aparamentis, cum hermis et lauratis, cum lignis, aquis, herbis, fontibus, cum rupibus et nemoribus, cum viis, introitibus et exitibus, et melioramentis, et cum omnibus suis pertinentiis, generaliter et especialiter, et cum omnibus aliis quo ad ussum hominum pertinentibus, sicud melius et utilius inteligi potest, ad bonum vestrum vestrorumque intelectum, nec excogitari. Et retineo nobis tantum in dominatione furnos et molendina facta et facienda, et justicias, justitiarum, et omnes jurisdictiones sive dominationes, ad bonum forum consuetudinem Morelle. Quod est actum VIº mensis madii [sic] anno Verbi Incarnati millesimo ducentesimo quadragesimo sexto. Sig+num Petri Nuñez, alcayde Morelle, qui hec laudo et concedo, et testes firmare rogo. Sig+num Martini Juliani. Sig+num Petri Sanctii de Montalvan. Sig+num Dominici de Beltal. Sig+num Portespana, testium. Raymundus Vitalis, capelanus de Linola, qui hec scripsit iussi Domini[ci] de Remolins, nottarii Morelle, et hoc sig+num fecit.>>

[jaumeprimer.uji.es]


Gómez, més pendent de quin tipus de furs es fa cadascuna de les cartes pobla, diu:

<<27.- La localidad de Forcall fue conquistada por las huestes dirigidas por Gil de Azagra y Benito de Torres, oficiales del caballero Blasco de Alagón, en el año 1232. Su carta puebla es de 6 de mayo de 1246 y en ella se recoge que Pedro Núñez, alcalde de Morella y lugarteniente de Pedro de Portugal, señor del lugar, concede una parte del término a varios pobladores para fundar la población de Forcall. La carta puebla recoge que se repuebla bajo la siguiente jurisdicción.

(...) et iusticias iusticiarum et omnes iurisdictiones sive dominatione ad bonum forum consuetudinem Morelle

Entendemos que en 1246 Morella se regía por el fuero de Zaragoza.>>

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 402. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es


1250

Febrer,16. El rei Jaume I ratifica el terme general de Morella, així com els establiments fets per Blasco d’Alagó, i també apareix L’Albareda:

<<Nos, Iacobus, dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus Montispesulani; recognoscentes esse ad utilitatem nostram et habitatorum castri et ville adque aldearum Morelle, cum presenti carta perpetuo valitura, donamus, concedimus et laudamus [...] Sic incipies in prima parte in valle de los Pardos, et per vallem vallem vadit ad illam costam que dicitur Andador, et ibi dividit terminum cum Monte Rubeo [...] et dividit terminum cum Hares [Ares], et includit intus Canalielas, et dividit terminum cum Cuilyar [Culla] per Coladiello Pinoso, per orielam de Campielo Sico, et vadit ferir ad Alcantariela. Et redit super Alcantariela per baranchum sursum, et vadit ferire ad penna de la Calzada de la Cabriella. Et per penam penam vadit ferir ad penam de la Cabriela. Et per illam calzadam descendit, et vadit ferir ad rivum de las Albaredas. Et per rivum rivum vadit ferir ad Matam de Enego Sanz, dicta Mata intus stando. Et traversat rivum qui venit de Cantavelya, et vadit ferir ad vilar de la Maleha. Et transversat serram, et per illam viam vadit ferir ad Turrim de la Criazo, et dividit terminum cum Holocau. Et per baranchum baranchum, vadit ferire ad serram de la Chova de Albaro, et per serram serram, sicut aque vertuntur, vadit ferire ad Admanarellam...>> (còpia D,  segle XIII)

  [A]. Pergamí original no conegut.

B.  Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Pergamins. Carpeta 421, nº 17P. Còpia simple coetània.

C. En la mateixa carpeta que el B, nº 18P. Trasllat de 9 de febrer de 1295, fet a partir del document original.

D. En la mateixa carpeta, nº 19P. Trasllat del segle XIII.

E.  En la mateixa carpeta, nº 20P. Trasllat còpia de l’anterior.

F.  En el mateix arxiu i entre els documents del Benifassà. Còdex 1126B, ff. 54v/56r. Còpia del segle XVI.

G. Arxiu Eclesiàstic de Morella. Còpia simple del segle XVII.

  (GARCIA SANZ, Arcadi i GARCIA EDO, Vicent. La Carta Pobla de Morella. Pàg. 57. Universitat Jaume I. Castelló, 1994)

  També publicada en:

  (GUINOT RODRÍGUEZ, Enric. Cartes de poblament medievals valencianes. Pàg.215. Generalitat Valenciana. Servei de Publicacions de la Presidència. Direcció General de Relacions Institucionals i Informatives. València, 1991)


Versió que trobem a la web de la Universitat Jaume I:

<<1250, febrer 16. Morella. Jaume I ratifica els límits del territori del terme general del castell de Morella, axí com els establiments fets per Blasco d'Alagó.

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Pergamins. Carpeta 421, nº 17P. Còpia simple coetània
Transcrit el 25 d'abril de 2007 a partir del manuscrit de referència


Manifestum sit omnibus presentibus atque futuris, quod nos, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; recognoscentes esse ad utilitatem nostram et habitatorum castri et ville adque aldearum Morelle, cum presenti carta pepetuo valitura donamus, concedimus et laudamus, atque in perpetuum confirmamus vobis, omnibus et singulis habitatoribus ville et aldearum Morelle, presentibus et futuris, omnes terminos, hereditates, possessiones, vobis assignatas per Blaschonem de Alagone, condam defunctum, sicuti illos vobis in tempore populacionis divisit et assignavit, et sicut eas et eos nunc habetis et possidetis.

Sic incipiens in prima parte in valle de los Pardos, et per vallem vallem vadit ad illam costam que dicitur Andador, et ibi dividit terminum cum Monte Rubeo. Et transit per illas picoças et descendit per illos cerros. Et transit per congustum illarum penarum de Herbers Inferiori, eodem Herbers intus stando. Et transit per illas penas, et vadit ferir ad fundonem de l'Escalerola, dicta Scalerola intus stando. Et transit omnes valles, et vadit ferir ad molinarem. Et deinde vadit ferir ad Pennam Flor, et reddit per serram sursum, et vadit ferir ad illas Talayas de Maria. Et transit per illam serram de los Comos, et includit intus Frideis, et vadit ferir ad Milgraneram. Et vadit ferir deinde ad illos angustos de Benifaza, et includit intus Benifazan. Et reddit per serram de Benifaza, et transversat omnes valles et includit intus Bel, et vadit ferir ad castellum de Cervol. Et transversat per fundum de Vallibona, et exit ad Serram. Et transversat omnes valles et dividit terminum cum Xert. Et descendit per illas lomas, et transversat vallem qui venit de Valivana, et dividit terminum cum Cervera. Et ascendit per illam serram, et dividit terminum cum Chatin. Et vadit ferir ad Vallem Tortam, Cathí intus stando. Et transversat Vallem Tortam, et ascendit per serram, et dividit terminum cum Albocazar, sicut aque vertuntur, et per serram serram vadir ferir ad illam ramblam que descendit de la Salzadela, et per baranchum baranchum includit intus illum planum del Cirer, et per barranchum barranchum redit ad Portum de Prunilles, ad viam que vadit apud Valenciam. Et descendit per barranchum Rubrosum, et vadit per cerram in antea, per fundum de Canalielas. Et dividit terminum cum Hares, et includit intus Canalielas. Et dividit terminum cum Cuilyar, per Coladiello Pinoso, per orielam del Campielo Sico, et vadit ferir ad Alcantariela. Et redit super Alcantariela per baranchum sursum, et vadit ferire ad penna de la Calzada de la Cabriella. Et per penam penam vadit ferir ad penam de la Cabriela. Et per illam calzadam descendit, et vadit ferir ad rivum de las Albaredas. Et per rivum rivum vadit ferir ad Matam de Enego Sanz, dicta Mata intus stando. Et transversat rivum qui venit de Cantavelya, et vadit ferir ad vilar de la Maleha. Et transversat serram, et per illam viam vadit ferir ad Turrim de la Criazo, et dividit terminum cum Holocau. Et per baranchum baranchum vadit ferire ad serram de la Chova de Albaro, et per serram serram, sicut aque vertuntur, vadit ferire ad Almenarellam. Et de Almenarella vadit ferire ad penam del Carro, et per cerrum cerrum dividit terminum cum Castelot, et vadit ferire ad illam carascham del Bivallo. Et transversat illas valles, et transversat rivum de Vergantes* per fundonem del Vilar de Nicholao, et ascendit ad serram de Monte Nigrillo, et descendit per barranchos de Mont Nigrillo. Et reddit ad vallem de los Pardos.

Et sicut supradicte affrontaciones ambiunt per circuitum undique, et ut in cartis Blaschoni de Alagone vobis facte continetur, ita semper vos et successores vestri habeatis, teneatis, possideatis et expletetis viriliter et potenter, sine aliquo impedimento alicuius viventis persone. Et si aliquis forte contravenire, ut superius dicitur voluerit, nos vos dictos terminos iuvabimus deffendere et emparare, tanquam nostra propria, sine aliqua diminutione. Item, concedimus vobis omnibus et singulis, presentibus et futuris, quod quilibet vestrum possit facere vetatum sive clapers cirogrillorum in sua hereditate, libere, et bovalarium competentem ad opus sui bestiarii de arada. Item, concedimus, laudamus, atque in perpetuum confirmamus vobis, omnibus et singulis, omnes hereditates sive possessiones que condam fuerunt illorum hominum qui fuerunt contra nos in guerra cum Blaschone de Alagone, quos nos eiecimus de Morella. Ita quod eas habeatis, teneatis, possideatis et expletetis vos, et quos volueritis inperpetuum, ad dandum, vendendum, et modo quolibet alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates perpetuo faciendas, exceptis militibus et sanctis, super illos silentium imponentes. Dantes vobis plenum posse, quod si aliquis in aliquo loco terminorum tangeret vel contraveniret, aut impediret, aut in aliquo loco supradictorum, nobiscum et sine nobis omnino deffendatis, non expectata persona nostra vel mandato, imo quicquid inde feceritis super deffensione terminorum, ratum et firmum habebimus semper, tanquam a nobis factum. Preterea, promittimus vobis, fidelibus nostris habitatoribus ville Morelle et aldearum eiusdem, presentibus et futuris, per nos et omnes nostros successores, quod castrum sive villam de Morella, neque aldeas vel aliquam aldeam eiusdem non vendimus, comutabimus, neque dabimus alicui viventi persone, ecclesiastice vel seculari, set castrum et villam et aldeas penes nos semper retinebimus, et dominio nostro regio vos nunquam eiciemus aliqua ratione vel causa. Imo ipsum castrum militi vel homini nostre creatione et damus vel vobis si magis volueritis, ad custodiendum tradimus, et non alicui alteri viventi persone. Salva semper fidelitate nostra in omnibus et per omnia. Et ut hec omnia prescripta simul et singula a nobis vobis conventa, sanius et firmius semper observentur, in Deum tactis corporaliter sacrosanctis quatuor Evangeliis iuramus. Data Morelle XIIIIº kalendas marcii anno Domini Mº CCº XLº IXº. Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli, domini Montispesullani. Testes huius rei sunt: Petrus, archiepiscopus tarraconensis; frater Andreas, episcopus Valentie. Guillermus de Entença, Petrus Cornelii, maiordomus Aragonum, Raymundus de Liçana. Eximinus de Urrea, Guillermus de Angularia, Eximi[n]us Petrus, repositarius. Berengarius de Tamarito, Petrus Martini de Luna, Petrus Sesse. Sig+num Arnaldi de Ulmo, qui mandato domini regis pro Gonçalvo Petri, eius notario, hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.>>

[jaumeprimer.uji.es]

*Rivum de Vergantes. Vicenç Rosselló en un llibre de toponímia, geografia i cartografia diu: <<El riu Bergantes ve del Coll de Morella i passa pel Forcall, com anota Madoz (1845) i abans Cabanilles (1795). No cal cercar-li arrels castellanes perquè és documentat de ben enrere: "Rivum de Vergantes" (1250; BSCCC, XV: 116 ap. Coromines, 1966). També se'n diu "riu Petit", oposat al gran, que seria el Guadalop. S'etimologia preromana, a través del llatí, la suggereix P.A. Beuter: "lo riu de Brigantium que huis diu de Bergantes: que és lo riu del Forcall: y allí se ajusta ab ell lo riu de Calders... (1538, f. XV V)". Coromines, però, el fa venir de "Brigantas", poble cèltic que els romans reduirien "Ad Brigantes". Un afluent de l'anterior és el riu de les Truites, fronterer amb Aragó, que compareix a la crònica de Jaume I i als "Furs" quan parlen dels límits fundacionals: "riu de les Truytes, que és prop la Glesiola". No en són lluny, al text, "lo riu Danventosa" (d'Albentosa o d'en Ventosa?) i la "Canà o Canada d'Ares". Encara que Coromines faça coincidir 'canada' i 'canyada' amb 'canya', no veig que no ho puguem fer [també] amb 'cano' i 'canal'. El riu de la Sénia és el de la frontera amb el Principat: "lo riu en sus, e passa per la Cénia" (Furs de Jaume I), però la crònica del mateix rei l'anomena "lo riu d'Ulldecona". [...]>>

[ROSSELLÓ I VERGER, Vicenç M. Toponímia, geografia i cartografia. p. 45. Universitat de València. València. 2004. books.google.es]


Oliet ho interpreta així:

<<In prima parte in Valle de los Pardos, et por vallem vadit ad illam costam que dicitur Andador, et ibi dividit terminos cum Monte Rubeo [Montroig?], [...] et transversat per forcallum de Canada de Ares, et vadit per ............. [COMPLETAR]>>

[OLIET PALOS, Francisco. Historia de la muy noble, fiel, fuerte y prudente villa de Morella (1861). p. 144. Edició facsímil de Josep Alanyà i Roig. Ajuntament de Morella i Fundació Sexennis de Morella. l'Hospitalet de Llobregat. 2006.]


1250

Agost, 31. L'abat del monestir de Escarpe atorga la carta pobla de l'Aranyonal i Les Cingles, en terme de Benifassà. Es pot consultar el document sencer a la web de la UJI.

<<Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes pobles medievals valencianes. València 1991, pp. 227-228

Sit notum cunctis hominibus, presentibus atque futuris, quod nos, frater Berengarius, Dei gratia abbas monasterii Scarpii, cum consilio et voluntate totius conventus eiusdem monasterii, per nos et omnes nostros et etiam per omnes successores nostros, cum presenti hoc publico instrumento damus, tradimus atque imperpetuum concedimus vobis, Dominico de Montereali et Berengario de Valle Viridi, et Arnaldo de Collo, et vestris successoribus, terminum del Aranyonal, sicut dividitur cum termino de Pena Rubea, et cum termino del Boxar, et cum termino de Coratxano usque en les Talayes de Maria; et omnia que habemus et habere debemus en Les Cingles.

Quem dictum terminum damus, tradimus et concedimus vobis, dictis adquisitoribus et vestris, et hoc quod scriptum est, sub tamen tali conditione et pacto, quod de omnibus igitur fructibus, scilicet panis, vini, ceterorumque fructuum quos Dominus dederit in toto predicto termino, fideliter et integre quartam partem nobis et successoribus nostris persolvatis, decimam et primiciam sine omni missione nostra et expensa, non solum de fructibus terre decimam et primitiam exsolvatis, set verum etiam de omnibus nutrimentis, tam de animalibus minutis quam de ovibus. [...]

Quod est actum pridie kalendas septembris, anno Domini Mº CCº Lº. Sig+num fratris Berengarii, abbatis. Sig+num fratris Egidii, prioris. Sig+num fratris Bernardi de Ferrarii, subprioris. Sig+num fratris Guillermi, cellerarii maioris. Sig+num fratris Dominici, cellerarii medii. Sig+num fratris Michaelis, sacriste. Sig+num fratris Isarnii, precentoris. Sig+num fratris Jacobi, operarii. Sig+num fratris Poncii, portarii. Sig+num fratris Johannis de Taurinano; monachorum Scarpii, qui hoc laudamus, firmamus et concedimus per nos et per totum conventum nostrum, presentem atque futurum, testes firmarique rogamus. Sig+num Petrus de Pallas. Sig+num Arnaldi de Turrefreyta, junioris; testium. Sig+num Bernardi de Trenga, notari publici Scarpii, qui hoc scripsit cum dampnato in sexta linea.>>

[jaumeprimer.uji.es]


Una altra versió de com aquests monjos de l'Escape, que havien rebut terres a la tinença, donen carta de població per als llocs d'Aranyonal i les Cingles.

<<28.- El 31 de agosto de 1250, fray Berenguer, abad del Monasterio del Escarpe, dona carta puebla a los lugares de Arañonal y Les Cingles, en el término de Benifassà, para Domingo de Monreal, Berenguer de Valle Viridi y otros, a fuero de Corachar. La localidad de Corachar fue repoblada en 1237 a fuero de Zaragoza. Suponemos que en 1250 seguía vigente dicho fuero.

"Berengarius, Dei gratia abbas monasterii Scarpii (...) damus, tradimus atque imperpetuum concedimus vobis, Dominico de Montereali et Berengario de Valle Viridi, et Arnaldo de Collo et vestris successoribus, terminum del Aranyonal (...) et omnia que habemus et habere debemus en les Cingles (...) Vos dicti populatores et successores vestris manentes in dicto termino, tenentes domos populatas, concedimus ius et forum de Coratxa in iudiciis terminandis.">>

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 403. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es


1251

Abril, 3. Guillem d'Anglesola i la seua dona Constança, senyors de la Tinença de Culla, donen el lloc de Vistabella (o Pulcravista) a vàries famílies per al seu repoblament, a ús del fur de Saragossa.

<<In Dei nomine. Notum sit cunctis hominibus presentibus et futuris, quod nos, Guillermus de Angularia, et dompna Gonstança, eius uxor, uterque nostrum insolidum, per nos et per omnes successores nostros, cum hoc publico instrumento perpetuo valituro, damus et concedimus et in presenti tradimus vobis, Berengario de Calaterra, et Dominico Sancti Guillermi, et Guillermo Colom, et Bernardo de Quadres, illum locum nostrum qui vocabatur [en passat?] Vistabella, cum suis terminis, in qua loco populetis ducentos populatoribus, et dividatis bene et fideliter dictum locum cum dicto termino ad predictos ducentos populatoribus.

Et afrontat predicta villa cum suis terminis, ex una parte in capud Penam Golosa, et de caput Penna Golosa vadit a Marinet, et de Marineto vadit serra serra, et vadit usque in via que transit a Chodos, et de via vadit serra serra usque ad collum altum de capud de Foya d'Ories, et de capud de Foyes d'Ories vadit serra sicut aquas vertuntur versus Foyes d'Ories, et vadit ad Pennam Rubeam, qua penna est in fundo de Foyes d'Ories, et de Penna Rubea ascendit usque ad talayam altam que est inter illum locum qui vocatur Arçedol et castro de Boyo, et de talaia alta vadit serra serra, vadit ad Montemleoni, et de Monteleoni vadit ad Arçedolum, et de Arzedolo vadit carraria carraria usque in fundo de illo loco qui vocabatur [en passat?] Mosquerola, sicut aquas vertuntur versus dictum terminum de Vistabella, et de fundo de Mosquerolle vadit serra serra usque in via que vocabatur [en passat?] de Aledo, et de via de Aledo ascendit serram serram usque ad talayolam iuxta vilarium Farcoso, et de talayola descendit in barranco et ascendit per cenderolo Brucariorum, et ascendit usque in vistam de campo qui dicitur de Arzedolo, et in capud serre, et vadit serra serra sicut aquas vertuntur versus dictum terminum de Pulcravista, usque ad sumum de barancho Valldeblasco, et de sumo vallis de Blasco vadit ad sumum de illo loco qui vocabatur Caro, et de sumo de Caro transit in serra Pennegolosa, et serra serra ascendit in summo Pennegolose.

Quidquic sub dictis afrontationibus concluduntur et terminatur, cum introitibus et exitibus, et melioramentis cunctisque suis pertinentiis, a celo usque in abisum, per omnia loca, sic damus et concedimus vobis acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus predicta villa de Pulcravista, cum suis terminis, francham, liberam et quietam, salvo tamen furnos et molendinos, et molendinarios, que ibi sunt in predicta villa et in predicto termino, quas nos retinemus ad opus nostrum et nostrorum. Et donetis bene et fideliter decima et primici secundum forum et consuetudinem Cesarauguste, quam decimam donetis nobis et nostris, et primicia habeatis vobis acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus de predicta villa et de termino, sicut mos est Cesarauguste. [...]

Quod est actum IIIº nonas aprilis, anno Domini Incarnatione Mº CCº Lº primo.  Sig+num domini Guillermi de Angularia. Sig+num domine Constance, uxoris eius, nos quia omnia predicta et singula laudamus et confirmamus et firmamus, concedimus. Huius rei sunt testes Dalmacius Sero, miles; Raymundus de Biunium, miles; Raymundus de Vergós, Bernardus de Guimerano, Bernardus Suserium, Petrus Galceran, Raymundus de Sa Corbella et Raymundus de Copons. Sig+num Arnaldi Pelegrini, notarii de Pulcravista, qui hoc scribsit.>> (Carta pobla 93, pàg. 239)

Més d'un segle després, vist el poc èxit d'aquesta carta pobla, se'n fa una altra on els topònims són els mateixos. Això sí, amb alguns canvien lleugerament, cosa que ens podria posar-los en context.

[GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (1991): Cartes de poblament medievals valencianes. Generalitat Valenciana. Servei de publicacións de la Presidència. Direcció General de Relacions Institucionals i Informatives. València.] Hi ha una transcripció en:
jaumeprimer.uji.es

Caro: En la carta pobla de Villahermosa (1243) apareix com "portum que dicitur Chera", i en la traducció de l'Ajuntament, "el fuerte que se denomina Cheda". rochaludiente.wordpress.com


Versió de Gómez:

<<29.- Conquistada Vistabella en el reinado de Jaime I, desde 1235 fue señorío del noble aragonés Blasco de Alagón, pasando posteriormente a la familia de los Anglesola, siendo Guillem de Anglesola y su mujer Constanza, señores de la Tinença de Culla, quienes el 3 de abril de 1251 otorgan carta de repoblación al lugar de Vistabella para Berenguer de Calaterra y otros, a fuero de Zaragoza.

"In Dei nomine. Notum sit cunctis hominibus presentibus et futuris quod nos, Guillermus de Angularia, et dompna Constança, eius uxor, uterque nostrum insolidum per nos et per omnes successores nostros (...) damus et concedimus (...) ad bonum forum et consuetudinem Cesarauguste.">>

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 403. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es


Seria molt interessant revisar a fons la tesi doctoral sobre la Toponimia de Vistabella del Maestrat de Jesús Bernat, ja que recull un munt de topònims històrics.

<<...>>

[BERNAT AGUT, Jesús (2015): Toponimia de Vistabella del Maestrat. Tesis doctoral dirigida per Emili Casanova Herrero. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València. València.] roderic.uv.es


1253

Març, 18. L'abat del monestir de Rueda atorga la carta pobla del lloc d'Alforre, en terme de Morella. En abril de 1233, Blasco d'Alagon els el va donar al frares de Rueda. Es vol identificar aquest lloc amb el Mas de Fra Eiximeno.

<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins. Carpeta 422, nº 13. Còpia autoritzada de 1280
Edició de Vicent Domènec. "El Mas de Fra Eximeno". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 1983, pp. 120-122

In Dei nomine. Manifestum sit cunctis presentibus atque futuris quod nos, Sancius, Dei gratia abbas monasterii de Roda, cum consilio et voluntate totius conventus eiusdem monasterium de Roda, cum presenti instrumento perpetuo valituro donamus et in perpetuum concedimus, ad bene laborandum, vobis, Just de Verge et Maria Domingo, uxor quondam Bartholomeo de Belsa, et Paschasius Garcia, et Dominicus de Montalbà, et Joahnni d'Anyó, et Berengaria de Mompaó, et Dominicus Pérez, et Paschasius de Valentin et vestris, in perpetuum, totam illam hereditatem nostram quam nos habemus et habere debemus in termino de Morella, in loco quod dicitur Alforre, et terras, vineas, ortos et ortallos, heremum et populatum, cultum et incultum, cum nemoribus, montibus et vallibus, et aquis, pascuis et pratis, et cum omnibus eidem hereditati pertinentibus quoquomodo, exceptis illis tribus domibus que ibi modo sunt coopertis, quas nos retinemus ad opus monasterii supradicti. [...]

Quod est actum XVº kalendas aprilis, anno ab Incarnatione Domini millessimo CCº Lº tertio. Ego frater Sancius, dictus abbas predicti monasterii subscribo et hoc signum appono +. Ego frater Sancius, prior, subscribo et signum meum + appono. Ego frater Sancius, subprior, subscribo et signum meum + appono. Ego, frater Raimundus, infirmarius Rote, subscribo et signum + appono. Ego, frater Guillermus de Monte Alteto, sacrista Rote, subscribo et signum meum + appono. Sig+num Petri de Sancto Melione, notari publici Morelle, qui hec scripsit in defectum Petro de Sancto Melione, patris mei, cuiusdam defuncti, et cum literis supraponitis in XIª linea, ubi dicitur "nobis".>>

[jaumeprimer.uji.es]


1253

Sobre Sorita, en internet trobem algunes dades importants:

<<Segons Escolano, Balasc d'Alagon va donar-la a poblar el 1.233 a Andreu de Peralta, i segons altres fonts fou Jaume I qui va fer-ho el 31 de març del 1.253. En el segle XIV fou senyoriu de la família Fernández d'Heredia, i el 20 de desembre de 1.367 fou venuda pel seu senyor, Joan Fernàndez, als Jurats de Morella per 14.511 sous, i des d'aleshores es manté com senyoriu d'aquesta vila.>>

[uv.es]


1254

Juny, 17. Carta de població de Xodos.

<<30.- En el reinado de Jaime I, Ximén de Urrea, señor de Alcalatén, otorgó el 17 de junio de 1254 carta puebla al lugar de Chodos, encargando a don Martín Talajero y a don Valero su repoblación a fueros y costumbres de Zaragoza..

"(...) In Dei nomine et eius gratia. Pateat cunctis como yo, don Ximén d'Urrea estando, en mi seso et en mi plena memoria do a poblar Chodos a don Martín Talajero, a don Valero, a los fueros e a las costumbres de Çaragoça."

La donación se efectuó con entradas y salidas, hierbas, prados, montes y aguas. Lo único que retiene para sí Ximén de Urrea fueron los derechos de hueste, cabalgada, horno y molino, según se expresa en la carta puebla. "(...) retengo para mi host e cavalgada, e forno e molino".>>

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 403. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es


1258

Juliol, 24. En la Punta de la Mata. Eixarch Frasno, en el seu llibre de La Mata, quan parle de la família Dalp i el Molí de la Punta, ens dona una dada del segle XIII que tracta sobre la disputa entre els termes de Cantavella i Morella. La transcriu en el Document II de l'Apèndix documental:

ASDM. A. 1258. Es copia sacada en 27 de agosto de 1601, por Hierónimo Sanchiz, notario

Hoc est translatum bene et fideliter factum Morelle die vigesimo septimo mensis augusti, anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo primo, sumptum a quadam sentencia lata per Eximinum Petrum de Casp, arbitrum inter partes Comendatoris de Cantavella et sindici ville de Morella, lecta et publicata per Dominicum de Remolins, notarium publicum ville Morelle, nono kalendas augusti anno incarnationis Domini milessino ducentesimo quinquagesimo octavo, in pergamenea forma scripta et per dictum Dominicum de Remolins, notarium, subsignata, non viciata nec cancellata nec in aliqua ipsius parte suspecta, sed auctoritate et decreto Joannis Baptiste Bargalló, Justice maioris dicte ville Morelle, aldearum et terminorum generalium eiusdem, per me Hyeronimum Sanchiz, notarium infrascriptum, cuius quidem sententie thenor sequitur sub his verbis:

<<Olim inter comendatorem de Cantavella, ex una parte, et Adam Danyó et Petrum de Monçón, vicinos de Morella, ex altera, suborta est super terminis de Morella et de Cantaviella, scilicet super illam Punctam de La Mata de Enecho Sancii, que est inter rivum de las Alboredas et rivum de Cantaviella, quam Punctam seu terminum predicti vicini de Morella dicebant ab se pertinere ex donatione domini Regis eis facta pro termino de Morella; predicto comendatore, scilicet fratre Guillermo de Ager, in contrarium asserente et dicente quod locus ille de termino de Cantaviella erat et non de termino de Morella. Tandem dominus Rex pro se et predictis vicinis de Morella et frater Guillermus de Montanyana, magister milicie Templi pro se et comendatore de Cantaviella compromisserunt in me, Eximinum Petrum de Casp, sicut continetur in quodam instrumento publico per manum Guillermi de Jacca, publici notarii de Valencia confecto sub hac forma:

Noverint universi quod cum contentio esset Illustrem Dominum Jacobum, regem Aragonum, ex una parte, et fratrem Guillermum de Montagnana, magistrum militie Templi, ex altera, super terminis de Morella et de Cantaviella, quos alter alteri petebat, tandem, pro bono pacis et concordie, utraque pars compromisserunt... Eximenum Petrum de Casp tanquam in artibrum ac amicabilem compositorem promittentes per solempnem stipulationem idem dominus Rex et magister predictus, de asensu et voluntate fratris Guillermi de Ager, comendatoris de Cantaviella et fratris Guillermi de Montgrin, comendatoris de Ambel* et fratris Berengarii de Vilafranca, comendatoris domus Valencie, quod quidquid ipse Eximinus Petrus de Casp, arbiter a partibus electus dicet inter partes jure...

[...]

et viso loco predicto et peritorum habito consilio pro bono pacis et concordie quia dubium erat utrum predictus locus esset de termino de Morella vel de Cantaviella. Ita amicabiliter de consensu partium sub pena predicta sententiam do, pronuntio quod Puncta seu locus predictus sit de termino de Morella et pertineat de cetero vicinis predictis, sicut incipit in illum rivum qui dicitur de Albaredas et ascendit usque in illam carrascam rotundam super  planetum et deinde vadit per illam lindem incultam... [sic] usque ad illum cirritum tormagosum et per illum cirrituam insursum usque ad illam carrascam altam de la linde grossa, sicut aque vertuntur ab utraque parte, et deinde vadit usque ad illas cinglas de las pennas et per illas pennas vadit usque ad illum frontanem? [sic] de dictis pennis super spinum? [sic] et vadit ad illam carrasquiellam ubi est mullon positus et in illa carrasquiella volvit et descendit per illum cerrum in juso sicut aque vertuntur ab utraque parte usque ad rivum qui dicitur de Cantaviella. Et transversat dictum rivum in directo de illo barranquiello sicco qui est de alia parte de predicto rivo [creua el riu?]. Ita tamen quod predicti vicini vel alii quicumque excoluerint terram illam positam intra confines predictos versus Punctam solvant integre et fideliter medietatem decime et primitie de omnibus fructibus provenientibus ex dicta terra in perpetuum comendatori de Cantaviella et successoribus suis

[...]

Item statuo et mando quod vicini predicti de Morella possint recipere aquam et facere açut ad opus predictorum molendinorum in dicto rivo de Cantaviella et etiam ultra confines predictas, ubicumque eis magis utile et lapides ad utilitatem eorum et hec mando in perpetuum observari sub pena predicta expressa. [...]>> 

Document original d’aquesta data feta pel notari Hierónimo Sanchiz en l’any 1601, procedent de l’Arxiu dels Jurats de Morella, desaparegut en la seva totalitat.

 [EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). Aportación gráfico-documental a su historia. Pàg.239 i 330. 1987]


*Ambel: Ambel és un poble del Campo de Borja, Zaragoza. Per un moment pensàvem que es referia a "Mirambel"!


1259

Setembre, 19. Villarroya. [Es el dia 19 i no 18 com posa Eixarch, ja que aquell dia està en Fortanete].

Confirmació de Jaume I a la Mata d'una carta pobla feta per Blasco de Alagon sobre un lloc anomenat la Torre de la Çoma, que Eixarch imagina pel camí real de la Mata a Portell: <<Coma o Comes, lo tenemos registrado en Toponimia en los años 1420, 1578, 1611, 1693, 1758 y 1956. Parece situada dicha partida en el "Camí real a Portell". COMA: Palabra común en toponimia para designar una depresión sin desniveles muy pronunciados. COMA, según DCVB, significa: "depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya". Si se lee SOMA, significa: "punto más alto".>>

<<Villarroya. Jaume I confirma a Monzón, hijo de Bernardo, la Torre de la Çoma de La Mata de Enego Sanz con su heredad y todos los molinos y el horno de dicha aldea, en el término de Morella.

ACA. Barcelona. Cancilleria. Reg. 11, f.150v y 151.

Quod nos Jacobus etc. Viso instrumento quod Blaschus de Alagone quondam fecit Bernardo de Monsone, patri quondam tui Monsoni, in quo instrumento continebatur quod dictus Blaschus de Alagone dabat predicto Bernardo de Monsone, quondam patri tuo, et suis imperpetuum quandam Turrem cum sua hereditate et cum omnibus terminis et pertinenciis suis et cum molendinis et molinaribus et cum furnis et aliis ad ipsam Turrem pertinentibus in termino de Morella que dicitur Turris de la Çoma de la Mata Ennecii Sancii. Et viso similiter instrumento concessionis et restitucionis quam tibi Monsono, filio quondam dicti Bernardi de Monsone, et tuis imperpetuum feceramus de tota illa hereditate ab integro quam dictus Blaschus de Alagone assignaverat patri tuo in termino de Morella sicut etiam dictus pater tuus et tu similiter tenebatis et possidebatis tempore quo exiuistis de Morella pro mandato et fide nostra quando guerra incepit esse inter nos et dictum Blascum. Intellecta etiam causa que erat super facto dicte Turris et dictarum hereditatum suarum inter te ex una parte et populatores ac homines dicti loci ex alia, habita super hoc deliberacione et prudentum consilio, damus, concedimus et confirmamus per nos et nostros tibi dicto Monsono, filio quondam predicti Bernardi de Monsone et tuis imperpetuum Turrem predictam et totam [quam nunc] ibi tenes et possides ut dictam Turrem, cum ipsa hereditate habeatis tu et tui imperpetuum per hereditatem propriam, francham et liberam et serviatis inde nobis et nostris quando alii homines et populadores dicte aldee de La Mata nobis servient racione possessionum et hereditatum suarum; et damus similiter ac stabilimus tibi et tui imperpetuum omnia molendina omnium terminorum predicte Turris et de La mata et furnum qui est in aldea predicta. Ita quod pro predictis omnibus molendinis detis tu et tui nobis et nostris imperpetuum duodecim cafficia tritici annuatim censualia in festo sancti Michaelis septembris et pro dicto furno detis tu et tui nobis et nostris perpetuo viginti solidos Regalium Valencie annuatim censuales in dicto festo. [...]>>

[EIXARCH FRASNO, José (1988): La Mata (Els Ports de Morella). pp.53 i 329. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor.]


Una altra versió es pot consultar en l'Arxiu Virtual de la Universitat Jaume I.

[jaumeprimer.uji.es]


En internet trobem una altra transcripció de Robert Ignatius Burns, que diu això:

<<Villarroya, 19 September 1259
Reg.II, fols.150v-151. MF:243

In view of the charter of Blasc d'Alagó [Blasco de Alagón], giving to the deceased Bernat de Mon(t)só [Bernardo de Monzon] and his heirs the tower in the Morella district called La Torre de la Soma de la Mata, of Enyego (Ennec) Sanç [Iñigo Sánchez], with its lands, ovens, and mills; and in view of the king's own confirmation of all Bernat had received from Blasc 'at the time you left Morella in obedient loyalty [to the king] when war began between Us and the said Blasc'; and aware of the suit by the settlers against this tenure: the king awards to Bernat's son Montsó the tower and holding, including all mills (at a fee of twelve cafiscs of wheat yearly) and the town's monopolistic oven (at twenty Valencian sous yearly). The crown recovers both charters, in place of this one.

Quod nos Iacobus etc. viso instrumento quod Blascus de Alagone quondam fecit Bernardo Monsone, patri quondam tui Monsoni, in quo instrumento [...] et cum molendis et molinaribus, et cum furnis et aliis ad ipsam turrem pertinentibus in termino de Morella, que deicitur turris de la Çoma de la Mata Enneci Sancii; et viso similiter instrumento concessionis et institucionis [...]>>

[BURNS, Robert Ignatius (2007): Diplomatarium of the Crusader Kingdom of Valencia: Documents 1-500: Foundations of crusader Valencia, revolt and recovery, 1257-1263. Pàg.212] books.google.es (només es poden consultar petits fragments)


1260

Document sobre Cuevas de Cañart. Ho trobem llegint sobre un conflicte territorial sobre Oloca del Rei, en un llibre sobre documents procedents de la Cancilleria de Pedro III el Gran i el seu successor, Alfonso III:

<<[...] (parlant de Santolea; veure en 1261) todo lo cual es significativo de una persistencia de espacios destinados fundamentalmente a pastos y lentamente roturados, cuya puesta en cultivo se está fomentando desde arriba. Ejemplo de ello es también el control de los 'escalios', que queda en manos del comendador en virtud de una serie de acuerdos con los concejos de Castellote y Las Cuevas de Cañarte en 1260; que no obstante, se reservan el derecho de participación. Los jurados de las villas establecen la condición de que los freires no exijan a cambio de estas 'heredades ("scilicet, scalios aut solares domorum") un censo anual y que se entreguen exclusivamente a vecinos de Castellote y Las Cuevas, "set non extraneis". Por lo tanto, queda en evidencia que existe una necesidad de tierras, que además los vecinos no quieren repartir con nuevos pobladores venidos de fuera. De hecho, los concejos llegaron hasta el punto de comprar el derecho a los templarios de establecer las zonas de roturación (al que renuncian en este momento) y lo hicieron efectivo mediante ventas y donaciones a sus vecinos. [...]>> (pàg.42)

[DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009): El Cartulario de la Encomienda Templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza.] (consultat en Cantavella)


1261

En un llibre sobre legislació de 1862 de Marichalar i Manrique, ens parla d'una carta pobla a Puertomingalbo:

<<1261. Ordenanzas municipales á Huesca. Carta de población á Puerto-Mingalbo.>>

[MARICHALAR, Amalio. (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, por los abogados Amalio Marichalar Marqués de Montesa y Cayetano Manrique. Tomo V. Pàg.374. Madrid. Imprenta Nacional, 1862.] books.google.es


En una altra versió del llibre diu:

<<El obispo y cabildo de Zaragoza otorgaron en 1261, carta de población á Puerto Mingalbo, dando á sus pobladores los fueros de Teruel, y otorgándoles varias exenciones>>

[MARICHALAR, Amalio. (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España. Pàg.537. T4 - Parte 2. Madrid: Imprenta Nacional. 1861-1872. Tomo cuarto, parte segunda.] es.scribd.com


1261

Document sobre Santolea. Ho trobem llegint sobre un conflicte territorial sobre Oloca del Rei, en un llibre sobre documents procedents de la Cancilleria de Pedro III el Gran i el seu successor, Alfonso III:

<<Históricamente, la encomienda de Castellote se encuentra en un momento de expansión, tanto demográfica como económica. Expansión que queda atestiguada por el hecho de que se multiplican en el cartulario las noticias de nuevas roturaciones. La propia Santolea, que es objeto de controversia entre los de Olocau y Castellote, es un territorio situado entre el Guadalope y Dos Torres de Mercader, 'dominicatura' del Temple, que se pone en explotación en la década de 1260. Se entrega a censo en 1261 a 'cinco vecinos heremam et populatam, cum aquis et arboribus et cum herbis', y en 1269, una tierra inculta en el soto de Santolea, todo lo cual es significativo de una persistencia de espacios destinados fundamentalmente a pastos y lentamente roturados, cuya puesta en cultivo se está fomentando desde arriba. [...]>> (pàg.40-41)

[DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009): El Cartulario de la Encomienda Templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza.] (consultat en Cantavella)


1262

Gener, 11. L'abat del monestir de Benifassà atorga la carta pobla de Bell·lloc (Pulcro Loco) i Albar, poblacions de la vall del monestir, actual Pobla de Benifassà. Si voleu vore el document sencer, està en la web de la UJI.

<<Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 291-295

In Christi nomine. Noverint universi, tam presentes quam futuri presentem paginam inspecturi, quod nos, frater Berengarius, Dei gratia abbas monasterii de Benifaça, cum consilio et voluntate fratris Petri, prioris, et fratris Bernardi, cellerarii maioris, et totius capituli, per nos et successores nostros, damus et concedimus et in perpetuum collocamus vobis, Petro Estoca, et Petro Ortolà, et Bartholomeo Blanco, et Michaeli Barceló, et Johanni Tarragó, et Jacobo de Péres, et Guillermo de Muntornés, et Petro Morell, et Matheu de Paner, et R. Talquer, et R. Estrany, et Bernardo de Paner, et Salvatori Rubey, et Petro d'Isona, et Berengueri Giner, et Bernardi Giner, et Petro Oden, et Petro de Podio, et Johanni de Fluvià, et Petro Magistro, et Berengario Tarragó, et Poncio de Castro Asinorum, et R. Garcia, et Johanni de Berguedà, et G. Molés, et Na Poca, et G. de Ollis, et Vitali de Prades, et P. de Tatger, et Ferrario de Querol, et heredibus et successoribus vestris, loca illa scilicet de Pulcro Loco* et de Albario, que sita sunt in valle de Benifacà, cum terminis suis. Exceptata illa solana que posita est in loco nominato vallis de la Salzadella, sicuti per nos iam est fitata et determinata; et exceptato campo illo del Cabanil, qui vertit aquas in valle de Benifaçà predicta. Et exceptato quodam orto posito iuxta vallen de la Salzadella, sicut per nos est fitatum, determinatum, ad duas fanequadas.

Tali videlicet modo damus vobis et vestris predicta loca, ut in loco per nos assignato et determinato, villam que nominetur Pulcher Locus construatis et domos ibidem hedifficetis, et in villa predicta staticam in propriis personis semper faciatis, et hereditates vestras pro posse vestro colatis. Et etiam pro termino ville construende predicte et hedifficande, damus vobis et vestris successoribus predicta loca de Pulchro Loco et de Albario, cum terminis eorumdem, a colle Crucis scilicet usque ad montes coram Bellestar, sicuti montes disparguntur et disgregantur de serra ad serram, et aque predictorum montium discurrent versus villam predictam in valle de la Salzadella, et sicuti serre et montes ab utraque parte valle, prout aquas versantes in villa predicta de Benifacà includunt et determinant. [...]

Damus inquam et remittimus vobis et successoribus vestris fabricam et fabricas ville predicte in hunc videlicet modum, quod faber vel fabri per vos positi, teneantur loceare ligones et vomeres grangie nostre de Bellestar. [...] Nec etiam panem vestrum alibi, quam in furno vel in furnis nostris decoquere presumatis, sic tamen predictum panem decoquetis ad consuetudinem ville sive castri de Morella.[...]

Actum est hoc IIIº idus ianuarii, anno Domini Mº CCº LXº Iº. Sig+num fratris Berengarii, dicti abbatis Benifazani. Sig+num fratris Petri, prioris. Sig+num fratris G., precentoris. Sig+num fratris I., portarii. Sig+num fratris R, subprioris. Sig+num fratris B., cellerarii minoris. Sig+num fratris Berengarii de Zatrila. Sig+num fratris G., vestiarii. Sig+num fratris P. Oden. Sig+num fratris B., cellerarii maioris. Testes sunt, P. Sancius de Monte Albano, Bernardus de Vinatea, Guillermus de Aytona, Guillermus de Spigol, Berengarius de Cabanes, Raimundus de Linya, Adam d'Anyon, Dominicus de Castro. Sig+num Salvatoris Rubei, notarii publici, qui hoc scripsit die et anno prefixis.>>

*En la versió francesa de la Viquipèdia trobem l'explicació del canvi de nom: "Le toponyme Bellocq apparaît sous les formes Pulcher Locus (1286, registres de Bordeaux)"

[jaumeprimer.uji.es]


1262

En una tesi doctoral sobre la Toponimia de Vistabella del Maestrat trobem diverses mencions del topònim "Penyagolosa" en cartes pobla. Una d'aquestes és la de Penyacalva:

<<7.- Pena Golosa (1262) - límit de Penyacalva.>>

Caldrà consultar el llibre de cartes pobla aragoneses de LEDESMA. Però segons Guinot ("Els límits del regne") aquesta estaria relacionada amb Nogueruelas.

[BERNAT AGUT, Jesús (2015): Toponimia de Vistabella del Maestrat. Tesis doctoral dirigida per Emili Casanova Herrero. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València. València.] roderic.uv.es


1262

Cercant per internet informació sobre el topònim "Atorella", tant perquè surt en la carta-pobla de Villarluengo (veure en 1194) que arribava fins ací, com perquè quan Jaume I anava a la conquesta de Peníscola, des de Terol, passa per un lloc que s'anomena així (veure en 1232), trobem en la Biquipedia aragonesa aquest document:

<<Atorella ye citata en mayo de 1262 chunto con atros lugars que lo concello de Teruel heba de repoblar. D'esta traza os teruelans nombroron mayordombres en un texto en lo que salen unas aldeyas de la zona en litichio con lo reino de Valencia:

qui dividant et donent ad populandum quibuscumque personis voluerint...loca illa sunt in terminis turoliii, qui nominantur Musquerola, Val de Linares, Pana Calva, Atorela, Salmança, Turriles, Camarela et omnia loca que in termino Turolii sunt ad populandum

Sindembargo la repoblación d'Atorella estió un fracaso.>>

[an.wikipedia.org]


1264

Olocau torna a mans del rei. La fitxa de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, diu:

<<El castillo de Olocau es citado ya en el siglo X, relacionado con los enfrentamientos entre los descendientes de Al-Muctádir de Zaragoza, ocurridos alrededor de la fecha de 1084, reyes moros de Zaragoza y Tortosa; el Cid lo ocupó, reconstruyéndolo en tales circunstancias y según palabras de Menéndez Pidal "lo labró de nuevo y lo abasteció de hombres, de armas y de provisiones".

Debió pasar a manos cristianas en el año 1180, fecha en que fue concedido por el rey Alfonso II de Aragón a Fray Armengol D'Aspa, maestre de la Orden del Hospital. Debió ser conquistado de forma definitiva a la vez que Morella y también por las huestes de Blasco de Alagón. Éste recompensó a los caballeros que le ayudaron en la conquista asentándolos en los lugares que después serían las aldeas y lugares de señorío del castillo de Morella.

El castillo de Olocau volvería al señorío real hacia 1264, al recibir los hospitalarios el castillo de Villafamés y la alquería de Vall d'Alba a cambio de Olocau que habían recibido por donación real en 1180.

Olocau recibió carta de población dada por el infante Don Pedro el 22 de abril de 1271 dada a Doménec de Seta, Benet de Seta, Arnau de Çauit, Pere d'Al, Guillem de Arrufat, Pere Gayllart, Guillem Ripollés, Ramón Ferrer, García de Satil, Bernat Batle, de Montroig, Arnau del Cax y Guillem Verdú, con la autorización de llevar cien pobladores más y darles casas y tierras, según el fuero de Valencia.

El rey Alfonso III agregaba, el 13 de mayo de 1287, a Morella, el castillo y población de Olocau, con obligación, por parte de Morella de rehacer el castillo que se encontraba medio arruinado y abandonado, y nombrar alcaide que fuera ciudadano de Morella u Olocau. La población quedaba con el derecho adquirido de nombrar justicia propio y jurados. El arzobispo de Zaragoza retenía sus derechos sobre la iglesia de Olocau, quedando en su arzobispado donde permaneció hasta la última redistribución de diócesis españolas en que pasó a la diócesis de Tortosa. [...]>>

cult.gva.es (pdf)


Llegim en un llibre sobre documents procedents de la Cancilleria de Pedro III el Gran i el seu successor, Alfonso III:

<<Se refieren a una serie de litigios entre las encomiendas templarias de Cantavieja y Castellote por un lado, y la localidad de Olocau del Rey (provincia de Castellón), por el otro. Para comprender el alcance de estos pleitos, hay que señalar que esta localidad valenciana comparte límites con los concejos templarios de Bordón, Tronchón, La Cuba y Mirambel. Propiedad de la Orden de San Juan de Jerusalén desde 1180 por donación de Alfonso II; en 1264, Olocau vuelve a incorporarse al patrimonio real a cambio de Villafamés. De este modo, recibe carta de población del infante Pedro, en nombre de Jaime I, en 1271. Se repite dos meses más tarde, para ampliarse a dos nuevos pobladores. Quince años después, en 1286, Alfonso III entrega el dominio a su secretario, Ramón Escorna, y solo un año más tarde [1287], recibe una carta de población por la que pasa a formar parte del término de Morella, aunque manteniendo algunas particularidades, como la elección de justicia de manera independiente. Así pues, durante las décadas de 1270 y 1280, los pobladores de Olocau estaban apropiándose de su término municipal y en condiciones de comenzar a disputar el de poblaciones vecinas.

Los hechos a los que nos referimos son anteriores a esta nueva condición de Olocau. Se trata de documentación generada a raíz de una serie de conflictos territoriales, de los cuales no queda testimonio registrado en el cartulario, a pesar de que la documentación de la cancillería regia se inicia en 1278, cuando el documento copiado en Castellote de cronología más avanzada es posterior (1283). Sí incluye, no obstante, nuestro cartulario, una concordia del año 1243 entre Hugo de Fullalquer, castellán de Amposta, y Raimundo de Serra, maestre del Temple, acerca de los términos de Olocau, en lo tocante a los municipios de Cantavieja, Castellote y Tronchón. Nos interesa insistir en el hecho de que el cartulario de Castellote se compila en el momento en que hay unos derechos discutidos, con lo que éste se perfila como arma defensiva para los comendadores; así que estas disputas con Olocau ponen de manifiesto la que es, a nuestro parecer, la primera motivación para su redacción.>> (pàg.37)

[DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009): El Cartulario de la Encomienda Templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza.] (consultat en Cantavella)


1266

Desembre, 27. En el mateix Benifassà, l'abat del monestir de Benifassà atorga la carta pobla del lloc de Fredes, situat a la vall del monestir. Si voleu vore el document sencer, està en la web de la UJI.

<<Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 307-309

In Christi nomine. Noverint universi quod nos, frater Berengarius Didacus, abbas monasterii de Benifaçano, scienter et consulte, cum consilio et voluntate totius conventus, per nos et successores nostros damus, concedimus atque imperpetuum constituimus vobis, Raymundo Aguilera, et Bernardo Aguilera, et Perpinyà Aguilera, et Guillermo Tolta, et Arnaldo Pome, et Arsendi Laure, et vestris successoribus, ad populandum, illum locum qui nuncupatur Fredes, cum omnibus terminis suis.

Et affrontat de prima parte in termino de Raphalgarino, et de secunda parte in termino de Boxar, et de tertia parte in hereditate Petri de Secanello, et de IIII vero parte in cingulo saxorum vallis de la Tenalla, quod vadit ferire al saltum Frigidum.

Sicut affrontatur et determinatur locus predictus, cum omnibus suis terminis, sic eum vobis et vestris damus atque in perpetuum constituimus, cum introitibus et exitibus ac melioramentis, a celo usque in abisum, per omnia loca, et cum terris cultis et incultis, et cum fontibus et aquis et aquarum ductibus, et cum pratis et pascuis, et lignis, et generaliter cum omnibus aliis pertinentiis suis, ut melius dici vel intelligi potest, ad omnes vestras vestrorumque voluntates in perpetuum faciendas. [...] Retinemus tamen in predicto loco Frigidum quamdam domum in qua est granerium fundatum, et aliam que est in area, et etiam officium tabellionatus, foro vel consuetudine Valentie non obstante. [...] Et retinemus etiam quod panem vestrum alibi quod in furno vel in furnis nostris decoquere presumatis, sic tamen predictum panem ibi decoquatis ad consuetudinem ville seu castri Morelle. [...]

Quod est actum in monasterio de Benifaçano, VI kalendas ianuarii, anno Incarnationis Domini Mº CCº LXº sexto. Sig+num fratris Berengarii Didaci, abbatis, qui predicta omnia laudo et firmo. Sig+num fratris G., prioris. Sig+num fratris G., operarii. Sig+num fratris A. d'Oden. Sig+num fratris G. de Artesa. Sig+num fratris G. de Segur, cellerarius minor. Sig+num fratris Bernardi Stephani. Sig+num fratris Bernardi de Sancto Sebastiano. Sig+num fratris Hugeti de Marsano. Sig+num fratris Jacobi, cantoris. Testes sunt A. de Solsona, Piquer, P. d'Egual, Simonet Rogerius. Sig+num Salvatoris Rubei, notarii publici Morelle, qui hoc scripsit.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1269

Gener, 11. En Castelló de la Plana, Guillem d'Anglesola II dóna a Guillem de Besora la Torre de Vinrubí [Torre de Vinrabí segons Guinot] (actual Torre d'En Besora) per a que la repoble. Això explica el perquè del nom. El document sencer es pot consultar a la web de la Universitat Jaume I de Castelló.

<<Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 316-317

Sit omnibus notum, quod nos, dompnus Guillermus de Angularia, per nos et omnes successores nostros, presentes et futuros, cum hoc publico instrumento perpetuo valituro, propter multa grata et servitia idonea que vos, Guillermus de Besora, militi, nobis fecistis et adhuc facere non cessatis, damus, tradimus, et concedimus in perpetuum vobis Guillermo de Besora, et vestris, quandam turrem que vocabatur Turris de Vinrrabino, et totum ius et dominium quod nos habemus et habere debemus in dicta turre, pro alodio franchum vestrum liberum et quietum, cum omnibus suis pertinentiis et confrontationibus, et proprietatibus et integritatibus, et cum omnibus iuribus, vocibus, actionibus, et rationibus, realibus et personalibus, justiciis civilibus et criminalibus et personalibus nobis et nostris in dicta turre, et pro ipsa competentibus et competit[ur]is quoquomodo, cum banis et caloniis, cum pascuis, herbis, lignis, montibus, venationibus, rivis, aquis, decimis, primitiis, et cum omnibus suis melioramentis factis et faciendis.
Cedentes hinc a vobis, ex causa huius donationis, omnia loca nostra, iura, voces, et actiones reales et personales, civiles et criminales, nobis et nostris in predictis omnibus et singulis, vel ocasione ipsarum competentes et competit[ur]is; vos inde ex dicta causa donationis dominum et potentem constitutus ut in terram vestram propriam.
[...]

Quod est actum in Castilioni campi Burriane, tertio idus ianuarii anno Domini millessimo ducentesimo sexagesimo octavo. Sig+num Guillermi de Angularia predicti, qui hunch laudamus, concedimus et firmamus. Testes huius rei sunt Arnaldus de Soler, et Bernardus de Thous, milites, et Pontius de Bruscha, vicinus Castilionis.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1269

Maig, 4. L'abat del monestir de Benifassà atorga la carta pobla del lloc de Malgraner, situat a la vall del monestir. El document sencer es pot consultar a la web de la Universitat Jaume I de Castelló.

<<Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 317-319

Noverint universi, quod nos, frater Berengarius de Conquavella, abbas de Benifaça, cum consilio et voluntate totius conventus dicti monasterii, damus et concedimus atque deliberamus inperpetuum vobis, Johanni Vitali, et Johanni Franco, et Petro Francho, et Berengario Tatger, et vestris successoribus, cui vos volueritis, quondam locum nostrum qui vocatur Malgraner.

Et affrontat de prima parte ad covam Fumatam, et deinde revertitur per ipsam serram que ibi incipit, sicut aque vertuntur versus vallem Malgranerii, usque ad aquam que descendit per rivum de Benifaçano, et ascendit per primam serram que ibi incipit similiter, sicut aque vertuntur in predicto valle, et revertitur per ipsam serram usque ad podium dicti Castellar, ita revertitur ad predictam covam Fumatam.

Sicut hec predicte affrontationes concludunt et determinant, cum introitibus et exitibus, et melioramentis cunctis suis pertinentiis, a celo usque in abissum, per omnia loca, sic damus vobis et vestris, tali videlicet modo, ad bene laborandum et colendum, quod vos et vestris successores teneamini dare nobis et nostris successoribus inperpetuum novenam partem, et decimam et primiciam capellano vestro, panis, vini, olei et omnibus fructuum sive seminum terre, bene et fideliter, sine aliqua fraude et dolo et sine omni nostra nostrorumque missione. [...] Item, dabitis nobis nostris decimam, et primiciam vestro capellano, de agnis et edulis, et porcellis, et pullis et de omnibus aliis rebus sicut in aliis aldeis Morelle est vel fuerit consuetum. [...]

Quod est actum IIIIº nonas madii, anno Domini Mº CCº LXVIIIIº. Sig+num Johanni Vitali. Sig+num Johanni Francho. Sig+num Petri Francho. Sig+num Bernardi Tatger, nos, qui hoc firmamus et concedimus, laudamus. Testes sunt huius rei Guillermus d'Alçamora, et Petrus d'Oden, et Petrus Talere. Sig+num fratris Berengarii, dicti abbatis. Sig+num fratris Guillermi, prioris. Sig+num fratris B., subprioris. Sig+num fratris Guillermi, operarii. Sig+num fratris Arnaldi Peregrini. Sig+num Guillermi de Securo, notarii publici Morelle, qui hoc scripsit.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1271

Abril, 22. Sobre Olocau del Rei, navegant per internet trobem algunes dades a tenir en compte:

<<En l'agost del 1.180 Alfons II concedeix el castell a l'orde de Sant Joan, defensat a partir d'aquests moments des de poblacions baix-aragoneses, doncs encara tardaria en passar Morella a mans cristianes uns cinquanta-un anys. Cap el 1.264 passaria a ser pertinença reial, per canvi a l'orde de Sant Joan amb Vilafamés. L'infant Pere, donà a poblar Olocau el 22 d'abril del 1.271 a Domènec de Seta, Arnau Çavit i altres més; població confirmada en posteriors ocasions. En maig del 1.287, Alfons III afegeix Olocau al castell de Morella, mantenint determinats privilegis, com el de poder triar justícia. A partir d'aquest moment i fins el 1.691, en què es va independitzar, formà part com un poblet més de l'alfoç morellà. >>

[uv.es]  


La fitxa de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, ens completa la informació:

<<El castillo de Olocau es citado ya en el siglo X, relacionado con los enfrentamientos entre los descendientes de Al-Muctádir de Zaragoza, ocurridos alrededor de la fecha de 1084, reyes moros de Zaragoza y Tortosa; el Cid lo ocupó, reconstruyéndolo en tales circunstancias y según palabras de Menéndez Pidal "lo labró de nuevo y lo abasteció de hombres, de armas y de provisiones".

Debió pasar a manos cristianas en el año 1180, fecha en que fue concedido por el rey Alfonso II de Aragón a Fray Armengol D'Aspa, maestre de la Orden del Hospital. Debió ser conquistado de forma definitiva a la vez que Morella y también por las huestes de Blasco de Alagón. Éste recompensó a los caballeros que le ayudaron en la conquista asentándolos en los lugares que después serían las aldeas y lugares de señorío del castillo de Morella.

El castillo de Olocau volvería al señorío real hacia 1264, al recibir los hospitalarios el castillo de Villafamés y la alquería de Vall d'Alba a cambio de Olocau que habían recibido por donación real en 1180.

Olocau recibió carta de población dada por el infante Don Pedro el 22 de abril de 1271 dada a Doménec de Seta, Benet de Seta, Arnau de Çauit, Pere d'Al, Guillem de Arrufat, Pere Gayllart, Guillem Ripollés, Ramón Ferrer, García de Satil, Bernat Batle, de Montroig, Arnau del Cax y Guillem Verdú, con la autorización de llevar cien pobladores más y darles casas y tierras, según el fuero de Valencia.

El rey Alfonso III agregaba, el 13 de mayo de 1287, a Morella, el castillo y población de Olocau, con obligación, por parte de Morella de rehacer el castillo que se encontraba medio arruinado y abandonado, y nombrar alcaide que fuera ciudadano de Morella u Olocau. La población quedaba con el derecho adquirido de nombrar justicia propio y jurados. El arzobispo de Zaragoza retenía sus derechos sobre la iglesia de Olocau, quedando en su arzobispado donde permaneció hasta la última redistribución de diócesis españolas en que pasó a la diócesis de Tortosa. [...]>>

cult.gva.es (pdf)


Llegim en un llibre sobre documents procedents de la Cancilleria de Pedro III el Gran i el seu successor, Alfonso III:

<<Se refieren a una serie de litigios entre las encomiendas templarias de Cantavieja y Castellote por un lado, y la localidad de Olocau del Rey (provincia de Castellón), por el otro. Para comprender el alcance de estos pleitos, hay que señalar que esta localidad valenciana comparte límites con los concejos templarios de Bordón, Tronchón, La Cuba y Mirambel. Propiedad de la Orden de San Juan de Jerusalén desde 1180 por donación de Alfonso II; en 1264, Olocau vuelve a incorporarse al patrimonio real a cambio de Villafamés. De este modo, recibe carta de población del infante Pedro, en nombre de Jaime I, en 1271. Se repite dos meses más tarde, para ampliarse a dos nuevos pobladores. Quince años después, en 1286, Alfonso III entrega el dominio a su secretario, Ramón Escorna, y solo un año más tarde [1287], recibe una carta de población por la que pasa a formar parte del término de Morella, aunque manteniendo algunas particularidades, como la elección de justicia de manera independiente. Así pues, durante las décadas de 1270 y 1280, los pobladores de Olocau estaban apropiándose de su término municipal y en condiciones de comenzar a disputar el de poblaciones vecinas.

Los hechos a los que nos referimos son anteriores a esta nueva condición de Olocau. Se trata de documentación generada a raíz de una serie de conflictos territoriales, de los cuales no queda testimonio registrado en el cartulario, a pesar de que la documentación de la cancillería regia se inicia en 1278, cuando el documento copiado en Castellote de cronología más avanzada es posterior (1283). Sí incluye, no obstante, nuestro cartulario, una concordia del año 1243 entre Hugo de Fullalquer, castellán de Amposta, y Raimundo de Serra, maestre del Temple, acerca de los términos de Olocau, en lo tocante a los municipios de Cantavieja, Castellote y Tronchón. Nos interesa insistir en el hecho de que el cartulario de Castellote se compila en el momento en que hay unos derechos discutidos, con lo que éste se perfila como arma defensiva para los comendadores; así que estas disputas con Olocau ponen de manifiesto la que es, a nuestro parecer, la primera motivación para su redacción.>> (pàg.37)

[DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009): El Cartulario de la Encomienda Templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza.] (consultat en Cantavella)


1272

Gener, 8. Carta de població d'Adzaneta.

<<33.- La historia de Adzaneta en los siglos bajo-medievales está ligada a la Encomienda de Culla, villa a la que pertenecía. A la muerte de Blasco de Alagón, su hija Constanza, casada con Guillermo de Anglesola, heredó el señorío de Culla. Será Guillermo de Anglesola, señor del castillo de Culla, quien el 8 de enero de 1272 otorgue la carta de repoblación al lugar de Adzaneta del Maestrazgo a Guillem Colom, Ramón Canet y a ochenta pobladores más, a fuero y costumbre de Zaragoza.

"(...) Illum locum nostrum qui vocatur Adzaneta cum suis terminis (...) secundum forum et consuetudinem Cesarauguste.">>

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 404. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es


També la trobem al BSCC:

<<Carta-puebla de Adzaneta otorgada por Guillermo de Angularia en 8 de Enero de 1272. Año 1271 (1272 de la Natividad)-VI de los Idus de Enero (8 de Enero). Guillermo de Angularia a Guillermo Coloma (Columba) y Ramón de Canet para poblar Adzaneta a fuero de Zaragoza. (Colección Meliá.- Copia autógrafa de D. Manuel Ferranis.)

Noverint universi quod nos Guillermus de Angularia per nos et omnes nostros presentes et futuros, cum hoc publico instrumento perpetuo valituro, damus et concedimus et in presenti tradimus vobis Guillermo Columba et Raymundo de Canet illum locum populetis octoginta populatoribus [...]

et affrontat predicta villa cum suis terminis de prima parte in termino de Exemen Durrea, de secunda in termino de Vistabella, de tertia in termino de Benafigos, de quarta cum rivo Sicco, de quinta in termino de Villafamez. Et propter graciam populatorum damus vobis populatoribus de termino de Cullar sicilicet de rivo Sicco usque ad collum de Spareguera qui dividitur cum termino mansi den Besora qui venit serra serra et revertitur ad predictum rivum Siccum. [...]

[FERRANDIS, Manuel (1920): Carta-puebla de Adzaneta otorgada por Guillermo de Angularia en 8 de Enero de 1272. pp.122-124. Colección Melià. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número IV. Agosto de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


1272

Junio. El Temple concedeix carta de població a Tronxó (Tronchón). Aquesta carta pobla es troba en un pdf de Ledesma que hem trobat a internet:

<<Hoc est traslatum bene et fideliter factum, XIIII kalendas octobres, era Mª CCCª XLII, sumptum a quodam instrumento per alfabeto diviso, cuius tenore talis est: Noverint universi quod nos frater A. de Castronovo, domorum milicie Templi in Aragone et in Catalonia magister humilis, cum consilio, asensu et voluntate fratris P. de Tous comendatoris Cantavetulle, fratris Guillermi de Montgrivo comendatoris Novellarum, fratris gallardi de Josa comendatoris Tortose, fratris Catorbella sociis nostri, fratris A. Doden, fratris P. de Manresa, vicarii Mirabeti, fratris Franticii camerarii Cantavetulle et aliorumque plurium fratrum nostrorum ibidem presencium, per nos et succesores nostros damus, concedimus et laudamus vobis Juanyes Dominici Texedor justice de Tronchón, Johanni Rubei, Dominici Marques, juratis eiusdem loci, Petro Yuanis, Dominico Ballestarios, Ferrando de Veria, Sancio de Dominico Lupi, Eximeno de Dominico Lupi, hominibus nostris de Tronchon, aliis quod hominibus nostris eiusdem loci presentibus et futuris et succesoribus vestris, predictum locum de Tronchon, scilicet de illa fosa de Cornellone et Baranco Fondo aiuso et cadit in rivum de la Vinolo, et sicut aqua decurrit in viam que vadit de Castel loco ad Vetulam Cantam et de dicta via ad sursum vadit ad podium Dominici Furtunii et vadit ad turrem de la Codonera et ad barrancum de la Candela et ad pennam Dovellera et el cerro asuso vadit ad cruzem ubi interfecerunt abeben (sic), et de illa sierra ad sursum regreditur ad predictam fosam de Cornellone. Quantum predicte afrontaciones includunt et dividunt per circuitum, damus et laudamus vobis hominibus nostris de Tronchon et vestris succesoribus. [...]

Actum est hoc Xº kalendas julii, anno Domini Mª CCº LXXº secundo ,presentibus et testibus ad hoc specialiter convocatis C. de Turri canonico Ilerde, Pascasio Quartero, Jacobo Vareya, juratis Cantavetulle, et ego Guillermus de Cereto, publicus autoritate regis notarius, hiis omnibus interfui et hoc scripsi de ipsius domini magistri et aliorum predictorum mandato et hoc sig (signo) num feci. Sig (signo) num mei G. Faber notarii publici Villarlongui qui me pro teste subscribo. Sig- (signo) num Petri Barau notarii publici Cantavetulle testis.>>

[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa. La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios.]  pdf en dialnet.unirioja.es


La mateixa Ledesma, la comenta:

<<El fuero y costumbres de Villarluengo se hizo extensivo en el año 1272 a la localidad de Tronchón, situada hacia el este, en el límite de la actual provincia de Castellón. Aunque por la fecha pueda parecer una colonización tardía [la de la Cuba, la Iglesuela i la de Mirambel van ser entre 1241 i 1243], habida cuenta que el documento se dirige al justicia y jurados del lugar indica se trataba de la fijación por escrito de unas normas vigentes en una comunidad ya constituida; en ocasiones eran las propias autoridades concejiles las que solicitaban la copia escrita de la carta para estar al abrigo de las posibles indebidas reclamaciones por parte de los monjes.

En las cláusulas de la carta puebla de Tronchón, algo menos concisas que las de Villarluengo, resalta uno de los privilegios típicos de frontera: en caso de que alguno de los vecinos muriera a manos de los sarracenos, el Temple no podría exigir el quinto de sus bienes, tributo habitual que recaía sobre los haberes de aquéllos que morían sin testar*. Perfilado ya el concepto de privilegios que comportaba la vecindad, los Templarios recordaban las obligaciones de los vecinos de acudir a la llamada del comendador a prestar los servicios debidos de hueste y cabalgada. No falta en este documento la consabida fórmula del derecho de retracto de la Orden en caso de que algún vecino quisiera vender a propiedad, pero además se explicitaba que ésta sólo podría alienarse a favor de otros vasallos del Temple vecinos de la "bailía de Cantavieja". Esta medida puede parecer muy restrictiva, si bien hay que tener en cuenta que en casi todos los contratos de las Órdenes Militares con los particulares se limitaba todavía más la posibilidad de venta de las heredades, ya que sólo podría realizarse a favor de vasallos de la Orden vecinos de la misma localidad. En el caso del Maestrazgo se ampliaba a la bailía la movilidad de sus gentes, tratando así de asegurar la repoblación de la zona.>>

*Nota 38: "En La Iglesuela los bienes del vecino que muriera sin testar no pagarían quinto, salvo los de aquéllos que fueran muertos por su culpa o excomulgados; lo mismo en Mirambel y en Cantavieja."

[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa. La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios. pdf en dialnet.unirioja.es]


1274

Abril, 5. [5 d'abril de 1275 segons Guinot] Guillem de Besora i la seua dona, Ròmia, atorquen la carta pobla de  la Torre de Vinrobí, actual Torre d'En Besora.

<<Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 346-348

Notum sit cunctis, quod ego, Guillermus de Besora, et uxor nostra Romia, per nos et omnes successores nostros, cum hoc presenti scripture in perpetuum valituro, damus ad populandum totum terminum de Turre de Vinrabí, ad omnes populatores et habitatores qui in illi sint vel deinde erunt. Et sic damus totum terminum integro, itaquod vos universi populatores et habitadores et successores vestros qui ibi fuerint aliquo tempore, habeatis dictum terminum cum introitibus et exitibus, et cum omnibus pertinentiis suis, cum aquis, rivis et erbis, pasturis, venationibus et lignis, et silvis et montibus et montaneis, planis et ripis et iurgis, cum omnibus iuribus et pertinentiis aliis modo pertinere debentibus. [...]

Sig+num G. de Besora. Sig+num Romia, uxor eius, nos que hoc laudamus et confirmamus, testesque firmare rogamus. Testes huius rei sunt, G. Vives, et A. Seran, et Joan Segura, et P. de la Peladela. Sig+num G. de Çaera, notari publici de Benaçal, qui hoc scripsi.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1276-91

Llegim en un llibre sobre documents procedents de la Cancilleria de Pedro III el Gran i el seu successor, Alfonso III:

<<Se refieren a una serie de litigios entre las encomiendas templarias de Cantavieja y Castellote por un lado, y la localidad de Olocau del Rey (provincia de Castellón), por el otro. [...] El conflicto se extiende a lo largo de los reinados de Pedro III (1276-1285) y Alfonso III (1285-1291). Durante algo más de diez años, la Cancillería regia expide una serie de documentos de diversa naturaleza dirigidos, tanto a oficiales, locales (justicias, jurados) y reales (sobrejuntero, Justicia), como a sujetos privados (comendadores). Desde 1278 a 1289, los monarcas aragoneses envían órdenes, comisiones, otorgan poderes a ambas partes y a otros personajes que ejercen de intermediarios, como el obispo de Tortosa.>> (pàg.37-38)

[DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009): El Cartulario de la Encomienda Templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza.] (consultat en Cantavella)


1277 i 1278

Redacció d'un "nova partició de termes de Morella". Buscar info! Ho llegim en un llibre sobre documents procedents de la Cancilleria de Pedro III el Gran i el seu successor, Alfonso III, en relació amb els conflictes per Olocau:

<<La primera referencia al conflicto se sitúa en septiembre de 1278, pero nos parece conveniente retroceder hasta el año anterior [1277], momento en el que se redacta una nueva partición de términos de Morella. Este hecho es el detonante o la evidencia de la situación de pugna por la acaparación de territorios. Aunque el problema no es nuevo, puesto que ya hemos señalado la existencia de un acuerdo más de tres décadas antes entre templarios y hospitalarios acerca de los términos de Olocau que parten los territorios de las encomiendas de Castellote y Cantavieja. Precisamente, los templarios de Castellote hacen un traslado de este documento en 1278, que inmediatamente se copia en el cartulario. Pero en esta coyuntura, el desarrollo agrario impone la necesidad de explorar al máximo todos los recursos de las zonas cultivables, a lo que debemos añadir la exigencia de obtener los pastos para la creciente cabaña ganadera, que se ve favorecida por la expansión de los mercados urbanos para la lana del Maestrazgo, en Valencia especialmente. Se trata de un conflicto por áreas limítrofes que antes no se reivindicaban.

El contencioso se extenderá durante dos años (al menos hasta el mes de julio de 1280), en los que el rey intenta llegar a una solución interna entre las dos partes. Sin embargo, la situación va en progresivo empeoramiento y se inicia un proceso ante el Justicia de Aragón en 1284, hasta tal punto que la nueva dimensión que adquiere el conflicto lleva a la definitiva restitución de los términos de Olocau en 1289.>> (pàg.38-79)

[DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009): El Cartulario de la Encomienda Templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza.] (consultat en Cantavella)


1279

Març, 9. L'abat del monestir de Benifassà atorga la carta pobla del lloc de Bellestar. En aquesta cara pobla destaquen les mencions a l'aprofitament de la fusta.

<<Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 380-383

In Christi nomine. Noverint universi, quod nos, frater Berengarius, Dei gratia abbas Benifaçani, cum consilio et assensu totius conventus eiusdem monasterii, propicientes utilitatem ipsius monasterii, bonis animis et spontaneis voluntatibus, cum hoc publico instrumento perpetuo valituro, damus et concedimus ac corporaliter tradimus vobis, Petro d'Oden, et Bernardo Riera, et Petro Riera, et Bernardo de Linyà, et Petro Morell, et Bernardo Magister, et Johanni Tarragó, ad populandum, illam grangiam quam dictum monasterium habet in valle de Benifaçà, que dicitur Bellestar, cum omnibus terminis et pertinentiis, et affrontationius suis, sicut inferius continetur.

Videlicet, sicut affrontat de prima parte in termino ville de Bell·lloch, et de secunda parte in serra del Boxar, et per ipsam serram sicut aque vertuntur in dictam vallem, et descendit per illum torrentem quod aqua discurrit usque ad fontem qui est iuxta quandam quercum grossam, et per ipsum torrentem sicut aqua discurrit, usque ad covam de Na Fustera, et de ipsam covam de Na Fustera vadit ferire ad illum maiorem rupem que est ultra fossa de Na Dolça, et ipsi fosse proximiorem sicut aque redeunt versum dictam fossam et torrentem, et de predicta rupe descendit in torrentem, et de ipso torrente ascendit per ipsum serradallum usque ad locum qui dicitur Prat Alberch, et ad serram que dicitur de Les Ferreres, et de ipso loco qui dicitur de Les Ferreres revertitur per serram serram contigue termino de Bel, usque in termino dicte ville de Bell·lloch.

Quicquid autem supradictis affrontationibus continetur, concluditur, terminatur, cum herbis, paschuis, lapidibus et arboribus, montibus et planis, venationibus et terris cultis et heremis, et cum domibus et cassalibus, et cum vineis plantatis et plantandis, et cum ortis et ortalibus, et cum ingressibus et egressibus, et aliis universis et singulis ad dictum locum pertinentibus et pertinere debentibus, a celo usque in abissum, per omnia loca. [...]

Concedimus vobis et vestris tamen quod a presenti die ultra, possitis accipere et scindere ligna de nemoribus locorum predictorum, ad opus et usum vestrorum domorum, et ad opus etiam vasorum vinariorum, et ad quecumque alium usum vobis et domibus vestris necessarium fuerit. Et etiam qualibet septimana, semel tamen facere unam somadam de teda vel de cabironis rotundis, et extrahere et ducere quodcumque volueritis, ad vendendum, et facere omnias vestras voluntates. Concedimus etiam vobis et vestris integre fabrica in loco predicto construenda. [...]

Quod est actum VIIº idus marcii anno Domini Mº CCº LXXº VIIIº. Testes sunt huius rei, Berengarius de Quadres, officialis domini archiepiscopi tarraconensis, et Poncius de Pannes, et Raymundus Garcia. Sig+num Guillermo de Securo, notarii publici Morelle, qui hoc scripsit die et anno prefixis.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1286

Llegim en un llibre sobre documents procedents de la Cancilleria de Pedro III el Gran i el seu successor, Alfonso III:

<<Se refieren a una serie de litigios entre las encomiendas templarias de Cantavieja y Castellote por un lado, y la localidad de Olocau del Rey (provincia de Castellón), por el otro. Para comprender el alcance de estos pleitos, hay que señalar que esta localidad valenciana comparte límites con los concejos templarios de Bordón, Tronchón, La Cuba y Mirambel. Propiedad de la Orden de San Juan de Jerusalén desde 1180 por donación de Alfonso II; en 1264, Olocau vuelve a incorporarse al patrimonio real a cambio de Villafamés. De este modo, recibe carta de población del infante Pedro, en nombre de Jaime I, en 1271. Se repite dos meses más tarde, para ampliarse a dos nuevos pobladores. Quince años después, en 1286, Alfonso III entrega el dominio a su secretario, Ramón Escorna, y solo un año más tarde [1287], recibe una carta de población por la que pasa a formar parte del término de Morella, aunque manteniendo algunas particularidades, como la elección de justicia de manera independiente. Así pues, durante las décadas de 1270 y 1280, los pobladores de Olocau estaban apropiándose de su término municipal y en condiciones de comenzar a disputar el de poblaciones vecinas.>> (pàg.37-38)

[DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009): El Cartulario de la Encomienda Templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza.] (consultat en Cantavella)


 

1287

Maig, 13. Alfons III agrega Olocau del Rei al castell de Morella:

<<En l'agost del 1.180 Alfons II concedeix el castell a l'orde de Sant Joan, defensat a partir d'aquests moments des de poblacions baix-aragoneses, doncs encara tardaria en passar Morella a mans cristianes uns cinquanta-un anys. Cap el 1.264 passaria a ser pertinença reial, per canvi a l'orde de Sant Joan amb Vilafamés. L'infant Pere, donà a poblar Olocau el 22 d'abril del 1.271 a Domènec de Seta, Arnau Çavit i altres més; població confirmada en posteriors ocasions. En maig del 1.287, Alfons III afegeix Olocau al castell de Morella, mantenint determinats privilegis, com el de poder triar justícia. A partir d'aquest moment i fins el 1.691, en què es va independitzar, formà part com un poblet més de l'alfoç morellà. >>

[uv.es]  


La fitxa de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, ens completa la informació:

<<El castillo de Olocau es citado ya en el siglo X, relacionado con los enfrentamientos entre los descendientes de Al-Muctádir de Zaragoza, ocurridos alrededor de la fecha de 1084, reyes moros de Zaragoza y Tortosa; el Cid lo ocupó, reconstruyéndolo en tales circunstancias y según palabras de Menéndez Pidal "lo labró de nuevo y lo abasteció de hombres, de armas y de provisiones".

Debió pasar a manos cristianas en el año 1180, fecha en que fue concedido por el rey Alfonso II de Aragón a Fray Armengol D'Aspa, maestre de la Orden del Hospital. Debió ser conquistado de forma definitiva a la vez que Morella y también por las huestes de Blasco de Alagón. Éste recompensó a los caballeros que le ayudaron en la conquista asentándolos en los lugares que después serían las aldeas y lugares de señorío del castillo de Morella.

El castillo de Olocau volvería al señorío real hacia 1264, al recibir los hospitalarios el castillo de Villafamés y la alquería de Vall d'Alba a cambio de Olocau que habían recibido por donación real en 1180.

Olocau recibió carta de población dada por el infante Don Pedro el 22 de abril de 1271 dada a Doménec de Seta, Benet de Seta, Arnau de Çauit, Pere d'Al, Guillem de Arrufat, Pere Gayllart, Guillem Ripollés, Ramón Ferrer, García de Satil, Bernat Batle, de Montroig, Arnau del Cax y Guillem Verdú, con la autorización de llevar cien pobladores más y darles casas y tierras, según el fuero de Valencia.

El rey Alfonso III agregaba, el 13 de mayo de 1287, a Morella, el castillo y población de Olocau, con obligación, por parte de Morella de rehacer el castillo que se encontraba medio arruinado y abandonado, y nombrar alcaide que fuera ciudadano de Morella u Olocau. La población quedaba con el derecho adquirido de nombrar justicia propio y jurados. El arzobispo de Zaragoza retenía sus derechos sobre la iglesia de Olocau, quedando en su arzobispado donde permaneció hasta la última redistribución de diócesis españolas en que pasó a la diócesis de Tortosa. [...]>>

cult.gva.es (pdf)


Llegim en un llibre sobre documents procedents de la Cancilleria de Pedro III el Gran i el seu successor, Alfonso III:

<<Se refieren a una serie de litigios entre las encomiendas templarias de Cantavieja y Castellote por un lado, y la localidad de Olocau del Rey (provincia de Castellón), por el otro. Para comprender el alcance de estos pleitos, hay que señalar que esta localidad valenciana comparte límites con los concejos templarios de Bordón, Tronchón, La Cuba y Mirambel. Propiedad de la Orden de San Juan de Jerusalén desde 1180 por donación de Alfonso II; en 1264, Olocau vuelve a incorporarse al patrimonio real a cambio de Villafamés. De este modo, recibe carta de población del infante Pedro, en nombre de Jaime I, en 1271. Se repite dos meses más tarde, para ampliarse a dos nuevos pobladores. Quince años después, en 1286, Alfonso III entrega el dominio a su secretario, Ramón Escorna, y solo un año más tarde [1287], recibe una carta de población por la que pasa a formar parte del término de Morella, aunque manteniendo algunas particularidades, como la elección de justicia de manera independiente. Así pues, durante las décadas de 1270 y 1280, los pobladores de Olocau estaban apropiándose de su término municipal y en condiciones de comenzar a disputar el de poblaciones vecinas.

Los hechos a los que nos referimos son anteriores a esta nueva condición de Olocau. Se trata de documentación generada a raíz de una serie de conflictos territoriales, de los cuales no queda testimonio registrado en el cartulario, a pesar de que la documentación de la cancillería regia se inicia en 1278, cuando el documento copiado en Castellote de cronología más avanzada es posterior (1283). Sí incluye, no obstante, nuestro cartulario, una concordia del año 1243 entre Hugo de Fullalquer, castellán de Amposta, y Raimundo de Serra, maestre del Temple, acerca de los términos de Olocau, en lo tocante a los municipios de Cantavieja, Castellote y Tronchón. Nos interesa insistir en el hecho de que el cartulario de Castellote se compila en el momento en que hay unos derechos discutidos, con lo que éste se perfila como arma defensiva para los comendadores; así que estas disputas con Olocau ponen de manifiesto la que es, a nuestro parecer, la primera motivación para su redacción.>> (pàg.37-38)

[DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009): El Cartulario de la Encomienda Templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza.] (consultat en Cantavella)


1289

Restitució dels termes d'Olocau, en ple conflicte territorial. Ho llegim en un llibre sobre documents procedents de la Cancilleria de Pedro III el Gran i el seu successor, Alfonso III, en relació amb els conflictes per Olocau:

<<La primera referencia al conflicto se sitúa en septiembre de 1278, pero nos parece conveniente retroceder hasta el año anterior [1277], momento en el que se redacta una nueva partición de términos de Morella. Este hecho es el detonante o la evidencia de la situación de pugna por la acaparación de territorios. Aunque el problema no es nuevo, puesto que ya hemos señalado la existencia de un acuerdo más de tres décadas antes entre templarios y hospitalarios acerca de los términos de Olocau que parten los territorios de las encomiendas de Castellote y Cantavieja. Precisamente, los templarios de Castellote hacen un traslado de este documento en 1278, que inmediatamente se copia en el cartulario. Pero en esta coyuntura, el desarrollo agrario impone la necesidad de explorar al máximo todos los recursos de las zonas cultivables, a lo que debemos añadir la exigencia de obtener los pastos para la creciente cabaña ganadera, que se ve favorecida por la expansión de los mercados urbanos para la lana del Maestrazgo, en Valencia especialmente. Se trata de un conflicto por áreas limítrofes que antes no se reivindicaban.

El contencioso se extenderá durante dos años (al menos hasta el mes de julio de 1280), en los que el rey intenta llegar a una solución interna entre las dos partes. Sin embargo, la situación va en progresivo empeoramiento y se inicia un proceso ante el Justicia de Aragón en 1284, hasta tal punto que la nueva dimensión que adquiere el conflicto lleva a la definitiva restitución de los términos de Olocau en 1289. [...]

No obstante, conservamos testimonio de que ambas partes llegaron a una concordia en julio de 1287, de cuyo documento se guarda copia en un traslado de 1447 en el Archivo Municipal de Tronchón.>> (pàg.38-39)

[DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009): El Cartulario de la Encomienda Templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza.] (consultat en Cantavella)


1291

Març, 4. Morella. L'infant Pere dóna a poblar el lloc de l'Andador (la Pobla d'Alcolea o la Pobleta). Caldria poder consultar-lo, i també el treball de Rabassa, al Butlletí BSCC!!

<<La carta puebla de la Pobleta es, de acuerdo con los datos que se tienen hasta la fecha, la de un lugar llamado también en la Edad Media 'Andador', dada en Morella a 4 de marzo de 1291 (Rabassa i Vaquer 1991a). Este autor ofrece pruebas contundentes que no hacen sino ratificar la identificación entre Andador y la Pobleta, como sucede al advertir que, todavía en el momento de redactar su artículo, el topónimo 'El Andadós' se mantenía en la zona aragonesa fronteriza con la Pobleta, en el término de Torre de Arcas. Barceló (1983: 242) afirma que 'Andador' proviene del árabe andalusí 'annazúr', que significa "el lloc de guaita". [...]>> (pàg.43)

<<RABASSA I VAQUER, Carles A.: "Colección de Cartas Pueblas CXVIII: L'infant Pere, germà i lloctinent del rei Alfons el Liberal, dóna a poblar el lloc de l'Andador, en terme de Morella". BSCC, vol.LXVII: núms.3-4 (julio-diciembre 1991), pp.403-404 [=1991a]>> (pàg.335)

[MONTANER FRUTOS, Alberto; BOIX JOVANÍ, Alfonso (2006): Guerra en Sarq Al'andalus: las batallas cidianas en Morella (1084) y Cuarte (1094). Ed. Inst. de Estudios Islámicos. Zaragoza.] books.google.es


1415

Juny, 20. Document Benedicto XIII sobre Jorcas i Fortenete. L'hem inclòs per la toponímia tan abundant que hi ha.

<<Se conserva un documento fechado el 20 de junio de 1415, en Valencia; conservado en el Registro Aviñonés 347, folios 562r-568, en el cual Benedicto XIII confirma la 'Concordia alcanzada entre los lugares de Jorcas y Fortanet', ambos en la diócesis de Zaragoza, sobre el pleito que mantenían acerca de ciertos derechos o costumbres en los términos de ambos lugares. La Sede Apostólica era la suprema autoridad.

[...] En la forma siguient son limitados y designados los boalages y defensas del término del lugar de Ffortaner: Primerament todo Çotiquos y Penya Cerradiella como es de las penyas adentro. Item, el Boalage de la Vegua (vega) como es el enebro gordo y va por la vertient de la Solana entro a la primera riscla mayor con fondo de tierra y toda vegada la riscla adelant entro a las calçadas fondoneras de Penya Cerrada y de allí adelant por la riscla que va entro al camino de Allepuz y por aquella riscla matexa entro al Barranquo Donya Ynes por somo de las Clochuelas entro a la ........ [sic] de la Solaniella entro el Camino de Villaroya y siguiendo el camino de Villaroya entro al río y el río asuso entro al enebro gordo salvo la Defesa que tienen para las bestias entre el río y el Camino de Mosqueruela y de Cantaviella asta el boalage de la Val de las Defesas segunt que de present desuso es limitado el qual tienen para sus ganados. El qual Boalage de las Defesas comiença al Mas de la Confradría y de allí recude la Foya Fferrando y de allí a la riscla somera de la Rocha de las Defesas por somo de las Malladiellas de allí a la Penya del Bermero y de allí recude a las Calçadas del Collado de la Mora et de allí recude las Saleguiellas y torna por la Rocha por la cabeçada de la riscla somera y, recude el Vallexo asuso entro el Mas de Johan Yaguo et de allí al dito Mas de la Confradría. Item, el Boalage de las ombrías de Martín de Miedes, comiença al Mas de la Confradría que era de Don Martín Alcanyiz y va la riscla asuso entro el Camino de Villaroya. Et depués puya camino asuso que va a la Lastra el Rayo y puya entro a soma la Ombría de dito Martín de Miedes. Et depués va por la vertient adelant de traviesso y faze al Barranquo el Rayo alto a la penya y va la penya asuso entro al fondo del strecho del dito Barranquo el Rayo. Et del fondo del dito barranquo puya la penya asuso entro el Camino de Villaroya a las Vueltas Somsas (¿modorras?). Et torna de allí adelant de traviesso por la Ombría de las Longaderas por la vertient y fieze a la penya del Barranquo el Losar de parte ombría y torna por la penya asuso a somo de la Cerrada de Johan Martín. Et de allí adelant torna por somo de la Ombría de la penya de Martín el Puerto. Et depués va penya asuso entreo las penyas del Barranquo de Martín Puerto. Et depues pasa a la Solana y va entro a soma la penya de la Solana Roia. Et depues va por la vertient y fieze al Pozuelo de media la ombría et depués por medio la ombría adelant fieze al Colladiello de la ombría de somo de la Ffuent el Taxuelo. Et segunt está moxonado todo lo desús nombrado fieze y faze cabo al moxon del Camino de Miravet. Et de allí torna el camino desuso y parte del camino y puya al Cabeçuelo Blanquo. Et depués fieze por la vertient asuso devant del Mas de Johan de Muedro y plegua por la vertient entro a vista del Camino de Aliagua. Et depués torna por la riscla asuso al Casal de Martín Ivanyes. Et de allí fieze al río de Ffortaner que va a Pitarch. Et de allí torna río o rambla asuso entro Ffortaner y faze cabo a la Peniella o Vallexo de la Ffuent de Borraz y aquí fenexe el Boalage de Mercadales.

[...] Estas son las confrontaciones de los boalages del términ de Exorquas: Primerament el Boalage de la Vegua comienza por el Rallo y va las Penyas Ruvias adelant y plegua a la Ffuent del Villar y va al barranquo asuso enixo puedese amprar el augua del dito barranquo que va entro al río y de allí va el río asuso y salle al Tormagal de Valero Martín y de allí la vertient asuso y salle al Cabeço Ruvio y parte de allí y va el Vallexo el Junquar asuso y plegua al río y parte el río asuso y del río salle al Barranquo Salvador y de allí parte y traviessa el Camino de Gúdar y salle al Vallexo de Donya Asensia asuso entro al frontón de la Penya Rruvia y torna por la Penya Fondonera fastal (hasta el) Morrón de la Ffuent de las Palomas y viene la penya adelant y plegua a la Ffuent del Lugar y aquí fenexe este boalage. Item, el otro boalage de la Foya Redonda comiença en el frontón de la Cerradiella y baxa el camino de la Yedra y de aquí recto por do el Pozuelo y salle a la Penya de la Canarilla y sigue la Penya adelant al Prado del Augarhat [recuerda al Aragüet de la Iglesuela] y va carrera y de aquí sale a la Penya Alta y va las vertientes asuso entre el término de Exorquas y de Miravet y salle al Cabeço de Yuanys Sancho y de aquí va la vertient asuso y salle al Cabeço de Pasqual Mancho y de allí va  a la senda asuso y traviessa la Pedriza de la Foya Redonda y va la senda asuso y torna al frontón de la Cerradiella y aquí fenexe este boalage. Item, el otro Boalage de las Canyadas comiença en la Ffuent de la Penyiella y de allí va al Cabeço del Bispe la vertient adelant entro al Bustal Redondo y de allí va por las vertientes entre el término de Miravet y de Exorquas y torna el cerro asuso de las Pinigorriellas y torna a la Ffuent de la Penyiella y aquí fenexe este boalage. [...]

 [...] testimonios fueron de aquesto Johan Camariellas y Domingo Mofort, vezinos de Cantaviella, y Johan de Galve, notario vezino del lugar de Exorquas, clamados y roguados.>>

[VILLARROYA ZAERA, Jesús J. (2016): Mojonación y limitación de los boalajes y dehesas en los términos de Fortanete y Jorcas (Fortanete... 1414). Revista Ontejas, número 28 (2016). Ontejas, Asociación Cultural de Fortanete, Teruel.] ontejas.org


  Cartes de poblament i delimitacions de territoris:  1101-1200   1201-1232   1233-1242   1243-1300
 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà