|
|
Cartes pobla del s. XIII (extractes 1233-1242) |
|
Cartes de poblament i delimitacions de territoris:
1101-1200 1201-1232 1233-1242 1243-1300 |
|
|
|
[NOTA IMPORTANT:
Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no serà
lo mateix que siguen “1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus
Dominus”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el
segon a l’Era Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38
anys, per tant, quan trobem una data referida a “la
Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys,
per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en números
romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li restarem 38 i així
sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o sigue, la nostra. En
aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè 1277-38 =
1239)] |
|
|
|
|
ANY |
REFERÈNCIA
BIBLIOGRÀFICA |
|
|
|
| s.XIII |
Aquest és el segle de la conquesta cristiana i el
repartiment del territori. Ací trobareu un llistat d'algunes de
les
CARTES-POBLA |
|
12 |
Abril. Blasco de Alagón dóna al monestir de Rueda el lloc anomenat Alforre, del terme de Morella i unes cases a aquesta vila. Vint anys més tard, el 18 de març de 1253, el monestir de Rueda el dóna a poblar (veure més endavant).
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins del
Monestir de Rueda. Carpeta 3753, nº 8. Original Notum sit cunctis omnibus hominibus tam presentibus quam futuris, quod nos dompnus Blascus de Alagone bono corde, et obtima voluntate placuit nobis, et damus pro anima patris nostri et matris, et per anima nostra, et pro animabus omnium filiorum nostrorum, et filiarum nostrarum, unam nostram hereditatem quam habemus in termino de Morrella, que dicitur Alhorre, Deo et beate Marie, et vobis dompno Ruberto abbati de Roda, omnique conventui de monasterio Rote, ut habeatis et possideatis eam plene et integre, sicut melius dici vel intelligi potest, ad profectum predicti monasterii, hunc et in perpetuum. Et adhuc similiter, damus Deo et beate Marie, et vobis dompno Roberto abbati omnique convento de Rota, unas nostras casas, quas habemus in villa que dicitur Morrella, ut habeatis et possideatis eas plene et integre, sicut melius dici vel intelligi potest hunc et imperpetuum. Et predictas casas habent affrontaciones de una parte, casas de Johan Franco de Castelot, et de aliis duabus partibus vias publicas. Et predictam hereditatem de Alhorre, habet affrontationes, de una parte illa turrem de Jucef de Colera, quam dividit terminum cum predicto Alhorre, et de secunda parte habet affrontationem, de illo termino adjusum de illa turre de predicto Jucef de Colera*, quomodo dicunt illos mollones, et quomodo decurrunt aque versus ad illum podium de predicto Alhorre, et de tercia parte habet affrontacionem, sicuti currit illum regallum quem vadit sub podium, et cadit intus in illo rivo de Calderas, et de quarta parte habet affrontationem sicuti includit illum rivum de Calderas usque ad illum congustum de predicto rivo, et sicuti illas aquas vertunt, et includunt predictum terminum de predicto Alhorre.
Sicut iste predicte affrontationes includunt et dividunt per
circuitum predictas casas de Morrella, et predictam hereditatem de
Alhorre, sic nos predictus Blascus de Alagone damus Deo et beate Marie,
et vobis dompno Roberto abbati, omnique conventui Rote, predictas casas
de Morrella, et predictam hereditatem de Alhorre, cum omnibus
introitibus et exitibus suis, et cum omnibus pertinenciis suis, heremis
et populatis, et cum omnibus directis suis, scilicet cum aquis, et
lignis, et herbis, et cum omnibus bonis que ad predictam hereditatem
pertinent et pertinere debent, ut habeatis et possideatis eam plene et
integre, vos et omnes successores vestri, sicut melius dici vel
intelligi potest nunc et in perpetuum. Huius rey testes sunt, dompnus
Petrus de Ballimanna, et dompnus Fortunius Garçez de Moros, et frater
Eximinus de Rota. Facta carta in mense aprilis in Era Mª CCª LXXª Iª.
Sig+num Guillermi de Fontibus, notarii, qui pro mandato dompni Blaschi
de Alagone hanc cartam scripsit.>> *Si Alhorre és el Mas de Fra Eiximeno, la torre de Jucef Colera podria ser la Torreta dels Moros (Cinctorres) segons trobem en la web següent: naturayeducacion.com/castillos Per confirmar que l'antic Alhorre és l'actual Fraximeno, citem un fragment d'un manuscrit escrit en 1596: <<Aprés en l'any següent de 1307, lo dit senyor don frare Ramon Company, tenint ull en ampliar i augmentar lo monestir, comprà lo lloc o masada de Fraximeno, en lo terme particular de la vila de Morella situada, les hores dita lo mas d'Alhorre, de l'abat i convernt del monestir de Rueda, de la mateixa orde i congregació nostra en preu de XIII mília i cinc-cents sous, com consta ab lo acte de dita venda [...]>>
[GISBERT, Miquel Joan.
Els annals del monestir i convent de Benifassà.
pàg. 67. Onada Edicions. Benicarló. 2010. (Edició d'un manuscrit de
1596)] |
|
12 |
Maig, 6. Blasco de Alagón dóna els llocs de Castell de Cabres i Herbès Jussà [de baix] a Artal de Ribes, per a que els repoble. Encara que queda una mica apartat de Portell, ens sembla interessant mantenir la cronologia de les cartes-pobla i els noms que apareixen:
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Còdex 1126B,
f. 90v. Còpia del segle XVI
[jaumeprimer.uji.es] El mateix any, 1233, Herbers té una altra carta pobla: <<Balasc d'Alagó, senyor de Morella, concedeix a Joan Garcés el lloc d'Herbés per a que el poble. L'existencia d'aquesta carta de poblament d'Herbés té varies referències documentals. La primera i més fiable donada la seua antiguitat, és la menció expressa que es fa a una concòrdia que tingué lloc el 29 d'abril del 1325, al mateix lloc d'Herbés Jussans, entre el seu senyor en eixe moment, en Ramon de Centelles, i els Jurats de la població, Ramon Pons i Monserrat Camarasa, en raó d'un fort conflicte entre senyor i veïns sobre el cobrament dels drets senyorials i els abusos que hi feia el primer contra tothom. [...]>> [sacariesherbers.wordpress.com] |
|
12 |
Juliol. En Borriana, Blasco de Alagón dóna a Bernat de Calvera la torre de Saranyana i els llocs d'Alabor i Perarola, en terme de Morella, per a que els repoble:
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 1126B. Còpia simple de la
segona meitat del segle XVI
Facta carta in obsidione de
Burriana, in mense julii, sub era millessima ducentessima septuagessima
prima. Bartholomeus, scriptor domini Blasii de Alagone, mandato ipsius
hanc cartam scripsit et sigillum apposuit et hoc sig+num fecit. Testes
sunt, huius rei, Michael de Lison, Guillelmus de Asio, majordomus domini
Blasii de Alagone.>> |
|
123 |
Agost, 17. En Lleida, Jaume I dóna al monestir de Poblet el castell i vila de Benifassà, amb els llocs considerats del seu terme que eren els de Malgraner, Fredes, Rossell, Boixar, Castell de Cabres i Bel.
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins. Carpeta 418,
nº 13. Còpia autoritzada de 1247
Datum Ylerde XVI kalendas
septembris anno Domini millesimo CC. XXX. tercio. Signum + Jacobi, Dei
gratia regis Aragone et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli
et dominis Montispesulani. Huius rei testes sunt: Petrus Cornelii,
Garcia de Orta, Bernardus Guillermi, Çuer Melendeç, Ferrandus Deyç
maiordomus curie, Berengarius de Angularia, R. Berengarii de Ager,
Guillermus de Angularia. Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini
regis pro Guillermo de Sala, notario suo, hanc cartam scripsit loco die
et anno prefixis. Sig+num Gonçalbi, notarii publici Ylerdensis. Sig+num
Poncii de Claris Vallibus, publici notarii Ylerdensis. Testium huius
translati. Sig+num Arnaldi Garssie, notarii publici Ilerdensis. >> |
|
12 |
Novembre. Blasco de Alagón atorga la carta pobla de Vallibona en favor de Vidal de Sogues i altres pobladors:
<<Còpia manuscrita del segle XX, que fou propietat de Mn. Melcior
Boix, actualment en parador desconegut
Sicut dicte afrontationes includunt et dividunt dictam Vallibonam,
sic dono vobis ad populandum, cum aquis et rivis, et pasturis, venatibus,
lignis et montibus, et cum omnibus melioramentis que ibi nos et
successores nostri facere potuerint. Ita, quod populetis ibi ad bonos
usos et costumos de Cesarauguste, sicut populatores de Morella sunt
populati, et non teneamini vos et successores vestri, nobis et nostris
successoribus alia servitia debita facere, unquam nisi eo modo quo
homines de Morella faciunt senyori, salvis directis nostris et
fidelitate nostra et nostrorum successorum. Et ut hec omnia firmiter
permaneant et non possint in posterum revocari, facimus vobis cartam
istam, sigilli nostri munimine firmatam. Facta charta in mense novembris,
sub era millessima ducentessima septuagessima prima.>> |
|
123 |
Novembre, 22. En Tortosa, Jaume I dóna a Vidal, abat, i a fra Guillem de Cervera, del monestir de Poblet, el castell i vila de Benifassà, amb els llocs de Malgraner, Fredes, Boixar, Rossell, Castell de Cabres i Bel, per tal que funden un nou monestir del Císter subordinat a Poblet.
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Pergamins.
Carpeta 418, nº 15. Original
Data apud Dertusam X kalendas decembris anno Domini M. CC. XXX
tercio. Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragone et regni Maioricarum,
comitis Barchinone et domini Montispesulani. Huius rei testes sunt:
Poncius episcopus dertusensis, Petrus Cornelii, Artallus de Alagone,
Ferrandus Dieç maiordomus curie, P. Petri justicia Aragonum, Guillelmus
de Montecatano, Raimundus de Sancto Minato, Guillelmus de Aquilone. Sig+num
Guillelmi Scribe, qui mandato domini regis pro Guillemo Rabacie notario
suo hanc cartam scripsit, loco die et anno prefixis. Signum + Guillelmi,
domini regis scribe et notarii, qui mandato ipsius hanc cartam bullavit
bulla plumbea, apud Valenciam IIII nonas madii anno M. CC. XL. septimo.>> |
|
123 |
Sobre Sorita, en internet trobem algunes dades importants:
<<Segons Escolano, Balasc d'Alagon va donar-la a poblar el
1.233 a Andreu de Peralta, i segons altres fonts fou Jaume I qui va
fer-ho el 31 de març del 1.253. En el segle XIV fou senyoriu de la
família Fernández d'Heredia, i el 20 de desembre de 1.367 fou venuda pel
seu senyor, Joan Fernàndez, als Jurats de Morella per 14.511 sous, i des
d'aleshores es manté com senyoriu d'aquesta vila.>>
[uv.es] |
|
123 |
Sobre Villores, en internet trobem algunes dades importants:
<<Històricament formà part del terme general de Morella, tot i
que mai fou una de les nomenades aldees de Morella per ser senyoriu laic.
Segons Viciana, Balasc d'Alagon va donar el lloc en abril del 1.233
al monestir de monges de Sigena*. En el segle XVI era senyor,
juntament amb Todolella, Francesc Joan Ciurana, i la jurisdicció
criminal era la de la vila de Morella. El 1.806 tenia el senyoriu
Francesc Vidal i Roca, senyor també de la Todolella.>> * En un altre document, un llibre de Vicent Baydal, trobem que hi havia un conflicte entre els homes de l'estament reial i el monestir aragonès de Sijena pel 'cabeçatge' de Villores. Pàg. 6.[scribd.com] |
|
123 |
Abril, 9. En Alcañiz, Blasco de Alagón dóna el lloc de Coratxà al monestir aragonés d’Escarpe.
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Pergamins.
Carpeta 419, nº 4. Original
Quem villarem dono et concedo vobis ac vestris successoribus, et
predictas sex juvatas terre, cum omnibus melioramentis qui ibi feceritis,
et cum paschariis vestris omnibus bestiariis vel ganatis comuniter et
vicinaliter, sicuti et vicini de Maurella [Morella]. Quod
predicta ut superius dictum est habeatis et possideatis vos vel
successores vestri quiete ac benigne, sine aliqua diminucione vel
contrarietate in perpetuum. Huius donacionis sunt testes: dompnus Petrus
de Lienda, et dompnus Bartholomeus de Alcoleya. Facta carta in Alkaniz,
Vº idus aprilis, sub Era Mª. CCª. LXXª. IIª. Egidius mandato dompni
Belaschi hoc scripsit et hoc signum + aposuit. >> |
|
1234 |
Maig, 4. En Morella, Blasco de Alagón dóna a n'Elió el lloc de Bel, prop de Castell de Cabres i dins del terme general de Morella, per a que el repoble:
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 1126B, f. 110r/v. Còpia de
la segona meitat del segle XVI
Quam hereditatem dono vobis cum introitibus et exitibus, et cum
omnibus pertinenciis dicte hereditati pertinentibus, cum aquis et herbis,
et pascuis, et lignis, et montibus, et montaneis et planis, riguis et
siccanis. Ita, quod predictam hereditatem habeatis, teneatis et
possideatis potenter iure hereditario, cum omnibus supradictis, ad
dandum, vendendum, impignorandum, commutandum, alienandum, et quoquo
modo alia, vestras proprias voluntates faciendum, vos et filii et filie
vestre, et omnis generatio et posteritas vestra et quoscumque volueritis
per secula cuncta, sicut melius et sanius et utilius potest dici et
intelligi, ad omne vestrum profectum et salvamentum, salva tamen in
omnibus nostra nostrorumque successorum fidelitate. Et ut presens
donacio firmior habeatur, et a nobis et nostris non possit in posterum
revocari, vobis inde cartam istam facimus, sigilli nostri dependentis
munimine confirmante. Datum apud Morellam, quarta die in introitibus
mensis madii, per manum Bartholomei scriptoris dompni B. de Alagone, qui
mandato ipsius, sub Era Mª. CCª. LXXª. IIª., hanc cartam scripsit et
sigillum apposuit et hoc sig+num fecit. Testes sunt huius rei hoc
videntes et audientes, Fortunius Garcez de Moros, et Martinus Perez de
Oteyça.>> |
|
1235 |
Maig, 5. En Alcora, Toda Pérez d'Urrea i el seu fill Juan Eximénez d'Urrea atorguen la carta pobla de Llucena. El document sencer es pot consultar a la web de la UJI.
<<Edició D'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament
medievals valencianes. València 1991, pp. 513-515 Et affrontan los ditos términos con término de Chodos, e con término de Villamalepha, et con término de Ludient, et de Argelita, e con término de Artana, et con término de Alcalatén, et con término de las Useyas, et con término del Castellar. [...]
Esto fue feyto en la villa de la Alcora, pridie nonas madii anno
Domini millesimo trecentessimo tricessimo quinto. Sig+no de nos, donya
Toda Pérez d'Urreya. Sig+no de Johan Eximénez d'Urreya. Sig+no de nos,
donya Teresa d'Entienza, sobreditos, qui ésto laudamos, atorgamos y
firmamos. Presentes testimonios fueron a ésto Martín Garcés de Jansuas,
alcalde de Íjar, y don García Martínez de Calp, e don Bernat Estarás,
caballeros, e don Sancho Eximénez de Villa Alba, scudero, e don Ramón
Aguilón, rector de la ecclesia de Lucena, e don Beltrán d'Albinyana, de
Almazora. Sig+num Jacobi Tirasone, notarii publici Alcore, cum
suprascripto in decima nona linea, ubi legitur "et usanzas", hoc scribi
fecit et clausit loco die et anno prefixis.>> |
|
1235 |
Maig, 11. En Montalbán, Jaume I dóna a Blasco de Alagón els castells i viles de Culla i Coves de Vinromà:
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta
481, nº 47R. Original
Et sic damus vobis B. de Alagone et vestris dicta castra et villas
cum omnibus supradictis, quod nos vel nostri successores non revocemus
hanc donationem, nec contra veniamus, ymo vos et vestri habeatis et
teneatis et possideatis dicta castra et villas omni tempore sine aliquo
interdicto et mala voce, iure hereditario, ad faciendum inde vestras
proprias voluntates, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum,
vel quoquo modo alio faciendum vos et omnes generacio et posteritas
vestra, sicut melius et integrius dici vel intelligi potest, ad omnem
vestrum vestrorumque profectum et salvamentum. Salva tamen in omnibus
nostra fidelitate et nostre posteritatis. Datum apud Montem Albanum, Vº
ydus madii, in Era Mª. CCª. LXXª. tercia. Sig+num Jacobi, Dei gratia
regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et
domini Montispesulani. [1ª. col.] Testes huius rey sunt: Trencavelis
vicecomes Bederrensis, R. Boso comendator Montis Albani. [2ª. col.]
Rodericus Ximini de Lusia, F. Petri de Pina, Bernardus de Centellis.
[3ª. col.] P. Petri justicia Aragonum, P. Arçes de Roda, Sancius de
Antillon. Sig+num Marquesii, scriptoris, qui mandato domini regis hanc
cartam scribi fecit, loco, die, Era prefixis.>> |
|
1236 |
Març, 15. En Morella, Blasco de Alagón dóna a Domènec Belenguer els llocs del Boixar i Fredes, per tal que els repoble. És interessant pels topònims que cita:
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Pergamins.
Carpeta 420, nº 3 Et dicta loca, scilicet Fridas et el Boxar, habent affrontationes sicut atalla el collado de Rahal de Avingarin, de elia parte sicut vadit serra ad illos Comos, sicut aque vertuntur versus Fridas et el Boxar, et deinde de illa Pinna del Araynonal en suso, de alia parte illa serra de Benifazan, sicut aque vertunt versus Fridas et el Boxar, de alia parte sicut vadit serra de Benifazan, et exit ad Cabezo de las Rasas, et vadit ferire in la Serra de la Cova del Albarda.
Sicut dicte affrontationes includunt et dividunt per circuitum Fridas
et el Boxar, sic dono vobis Dominico Berenguer et universis
populatoribus, dicta loca cum omnibus supradictis, ad populandum ad
bonos foros et usus et consuetudines Cesarauguste, sicut populatores de
Morella sunt populati. Ita, quod vos et successores vestri, nunquam
teneamini nobis et nostris successoribus, facere aliquid aliud debitum,
servitium, nisi eodem modo quo populatores de Morella faciant seniori.
Salvis tamen directis nostris in omnibus, et fidelitate nostra et
nostrorum successorum. Insuper ego, Blaschus de Alagone, per me et
successores meos, promito et convenio bona fide vobis, Dominico
Belenguer et universis populatoribus et vestris successoribus, quod ego
attendam et compleam, et faciam atendere et complere omnia supradicta,
et quod semper vos in istis foris et usibus et consuetudinibus
manuteneam fideliter et legaliter sicut scriptum est. Et ut hoc firmius
habeatis, facio vobis inde cartam istam, sigilli nostrii dependentis
munimine confirmatam. Datum apud Morellam, ydus marcii, per manum
Bartholomei, scriptoris dompni Blaschi de Alagone, qui mandato ipsius,
sub era Mª. CCª. LXXª. IIIIª, hanc cartam scripsit, et sigillum apposuit
et hoc sig+num fecit. Testes sunt huius rey, Michael de Lison, alchaydus
de Morella, Bernardus Rey, Sancius de Val, Johannes de domna Rama,
Alegre.>> Fuente similar en el BSCC: [FERRANDIS, Manuel (1920): Carta-puebla de Bojar y Fredes otorgada por D. Blasco de Alagón en Morella a 15 de Marzo de 1236. pp.58-59. Colección Melià. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Tomo Segundo. Junio de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com |
|
1237 |
Febrer. Possiblement el mateix dia que dóna carta-pobla a la Mola Escabossa, Blasco de Alagón en dóna també una a un lloc anomenat Vilanova, també prop de Castell de Cabres, terme general de Morella, per tal que el repoble. Es citen alguns topònims interessants. Tampoc sembla haver prosperat:
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 1126B, ff. 91r/v. Còpia de
la segona meitat del segle XVI Et habet affrontationes, de prima parte sicut dividit terminum cum Herbes mediano et ferit in illa Mola Escaboça, et reddit per cantum de illa Mola Escaboça et vadit ferire ad illa cinglas de illas pinnas que dividunt terminum cum Castell de Crabras. Et volvit per istas pinnas et vadit ferire ad illum cabeço quod est super Vilanova, sicut omnes aque vertunt undique versus Villam Novam.
Sicut dicte affrontationes includunt et dividunt dictam hereditatem
per circuitum, sic dono vobis illam ad populandum, cum aquis et
aqueductibus, et herbis et pascuis, et lignis et venationibus, cum
introitibus et exitibus et pertinenciis suis, et cum omnibus
melioramentis que ibi facietis et facere poteritis aliquo modo vel
ratione, ita integre sicut melius potest fieri, ad utilitatem et vestri
et vestrorumque salvamentum. Et quod populetis ibi ad bonos usus et
foros et consuetudines Cesarauguste, et quod vos et filii et filie, et
omnis generatio et posteritas vestra et quoscumque volueritis, habeatis
dictum locum iure hereditario, ad dandum, vendendum, impignorandum,
commutandum, alienandum quoquo modo alio faciendum. Et quod vos et
succesores vestri, non teneamini nobis et nostris successoribus facere
aliud debitum, servitium dando fideliter Deo et Sancte Ecclesie dedimas,
et vos ad opus vestri primicias retineatis. Salva tamen in omnibus
nostri nostrorumque fidelitate. Et ut hoc omnia firmiora permaneant, et
a nobiset nostris non possit in posterum revocari, facimus inde vobis
cartam istam, sigilli nostri munimine confirmatam. Facta carta in mense
februarii Era Mª. CCª. LXXª. Vª. |
|
1237 |
Febrer, 3. En Morella, Blasco de Alagón dóna a Mateu de Paners el lloc de la Mola Escabossa, prop de Castell de Cabres, terme general de Morella, per tal que el repoble. Segons sembla, va ser un fracàs:
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 1126B, ff. 90v-91r. Còpia de
la segona meitat del segle XVI |
|
1237 |
Febrer, 7. En Morella, Blasco de Alagón dóna a Salvador els llocs de Coratxà i Penya Aranyonal, en el terme general de Morella, per a que els repoble. Cita alguns topònims interessants:
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 1126B. ff. 113v-114r. Còpia
de la segona meitat del segle XVI Cui hereditati has affrontaciones et terminos imperpetuum assignamus, scilicet de prima parte sicut aque vertunt de illo collado de Fonte de Albarda versus Ortiello, et dividit ibi cum termino del Boxar a la Cova del Ortiello, et de illa Cova vadit serra serra sicut Pinne et umbrie de los Comos vertunt aquas versus Corachyan, et deinde in antea vadit ferire ad illas talayas de Maria, et de illas talayas de Maria per cerrum cerrum vadit ferire ad congustum de Arannonal, sicut aque vertunt versus Arannonal, et ibi dividit terminum cum Pinna Roya, et de congusto insursum, per cerrum cerrum vadit ferire ad summum de Molinar, et de summo de Molinari vadit ferire ad Pinnam del Grau, in antea vadit ferire ad congustum de illa Scalerola, et dividit terminum cum Pinna Roya, et cum illa Mola Scobosa, et de illa Mola Scobosa cerrum cerrum vadit ferire ad illas cabezades de Scalona, sicut aque vertunt, et exit ad collatum de Fonte de Albarda. Sicut iste affrontationes includunt et dividunt dictam hereditatem nostram de Caraychan et de Pinna de Arannonal, sic dono vobis dompno Salvatori illam ad populandum, cum omnis supradictis terminis dicte hereditati et populationi pertinentibus et pertinere debentibus aliqua ratione, cum aquis et rivis, et herbis et pascuis et venationibus, et lignis et montibus et montanis, et cum aqueductibus, cum introitibus et exitibus, et cum omnibus pertinentiis suis, et cum omnibus illis que dicte hereditati et populatione pertinent et pertinere debent, aliquo modo vel aliqua ratione, et cum omnibus melioramentis que inde feceritis et facere poteritis vos et successores vestri ullo modo. Et sitis inde populati ad bonos foros et usus et consuetudines Cesarauguste. Ita quod, dando fideliter decima Deo et sancte matri Ecclesie, et primicias vestro consilio, sitis franchi et liberi ad omni pravo, usu, et foro et consuetudine, et ab omni indebito servitio penitus alieni. [...]
Factum fuit hoc, VII diem in introitu februarii, Era Mª. CCª. LXXª.
Vª. Bartholomeus, scriptor domini Blaschi de Alagon, de mandato ipsius
hanc cartam scripsit, et sigillum apposuit et hoc signum fecit. Testes
sunt huius rei, Michael de Lison, alcayde de Morella, et Guillermus de
Asin, et Joannes de dompna Rama, quinnonarius.>> |
|
1237 |
Abril, 17. En La Jana, Hugo de Malquerer dona Carta Pobla a un lloc anomenat Carrascal, que sembla que és un barri de la Jana. <<Notum sit cunctis quod nos frater Hugo de Fullalquer Dei gracia castellanus Emposte humilis, consilio et voluntate fratum nostrorum scilicet fratis Raymundi de Ciri preceptoris Cervarie et fratris Guigno et fratris Martini Eneguiz damus et concedimus vobis Petro de Cappellano et Bernardo Guasch et Balanguerie de Abella et Arnaldo de Castrobono et vestris omnes pariter totam illam hereditatem cum heremis et populatis quam preceptoris Cervarie in loco nominato Carrascalium sicut dividi ab oriente in alia populacione dictum Carracascalium, ab occidente in termino de Chert, a meridie in rivo Sicco et in hereditates sarracenorum, a cierzo in termino de Caneto et de Jana. [...]
[F]actum est hoc XVº kalendas Madii anno Domini
millesimo ducentesimo tricesimo et nono. Sig+num fratris Hugonis de
Fullalquer Dei gracia castellanus Emposti. Sig+num fratris Raymundi de
teris preceptoris Cervarie. Sig+num fratris Guigno. Sig+num fratris
Martini Eneguiz. Sig+num Ruffa. Sig+num Bernardi de Orta. Teste huius
rei (éste en blanco). Petrus Subdelis qui hoc scripsit mandato fratris
Arnaldi prioris Cervarie die et anno quo supra." (La Jana de J.
Gargallo. Pág.53)>>
[VERGE MORERA,
Maria Estela (2012): Carta puebla Carrascal.[mayores.uji.es] |
|
12 |
Juny, 17. L'Orde de l'Hospital atorga la carta pobla de Rossell. En la web de la UJI trobareu el text complert. <<Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 123-125 In Christi nomine. Sit notum cunctis quod nos, frater Hugo de Fullalquerio, Dei gratia magister sancte domus Hospitalis in regno Aragonum et Catalonie, et castellanus Emposte, assensu et voluntate fratris Arnaldi de Espalargues, militis, et [fratris] Bernardi de Valle Forti, comendatoris de Burriana, et fratri Martini Sanxiz, comendatoris de Maioricha, et fratris Bernardi Salanova, comendatoris Vallismollis, et fratris Arnaldi de Bellovicino, comendatoris de Cervera, et fratris Mathei, capellani nostri, per nos et [omnes] successores nostros, cum hoc publico instrumento perpetuo valituro, damus imperpetuum vobis, Guillermo de Pellaga, et Petro Solerio, et Guillermo Gras, et vestris et omnibus aliis populatoribus quos ibi miseritis ad populandum, totum illum locum qui nuncupatur Rossellus, qui est in termino de Cervaria, sicut affrontat de via qua movet de Caneto et pergit ad vilarem d'en Amigueto, et pergit per rivum de Ulldecona usque ad terminum de Benifaça, et cum Pena de Bel, et in rivo de Vallebona, et pergit per rivum de Cervol usque ad caminum de Caneto. Sicut affrontat et terminatur, sic damus vobis et vestris cum omnibus planis, montaneis, pascuis, lignis, erbis, nemoribus, garrigiis et aquis, ad omnes vestros usus, tam domos et fortitudinem quam alia, sicut vobis videbitur expedire ibi faciendum. [...]
Actum est hoc XVº kalendas iulii anno Domini millesimo CCº XXXº VIIº.
Sig+num mei fratris Hugonis de Fulalquerio, Dei gratia magistri domus
Hospitalis in regno Aragonum et Cathalonie, et castellani Emposte. Sig+num
Arnaldi de Spalargues, militis. Sig+num Bernardi de Valleforti,
comendatoris de Borriana. Sig+num fratris Martini Sanxiz, comendatoris
de Maiorica. Sig+num fratris Bernardi de Salanova, comendatoris
Vallemolle. Sig+num fratris Arnaldi de Bellovicino, comendatoris de
Cervera. Sig+num fratris Mathei, capellani nostri, qui hoc firmamus et
laudamus, et firmare a testibus rogamus. Sig+num Petri de Bordello. Sig+num
Bernardi de Grinio. Sig+num Raymundi Dauder; testium. Raymundus de
Pegarolis, qui hoc scripsit et prenotavit, ut superius notatur.>> |
|
1 |
Juliol, 27. Jaume I dóna al noble aragonés don Ladrón el castell d'Ares en concepte de feu.
<<Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre
6, f. 27v. Original. És la nota escrita al Llibre del Repartiment del
Regne de València, on tan sols figura la breu regesta feta pels notaris
reials. No es coneix ni l'original ni cap còpia del document complet:
Ací tenim una altra versió: <<Anteriormente, en 1237, el monarca Jaime I había donado el castillo y villa en feudo al noble En Latró -Don Ladrón de Vidaura- que era uno de los caballeros que acompañaron al rey en la conquista de territorio del Reino de Valencia.
[GÓMEZ BAYARRI, José
Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses.
p. 398. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en
dialnet.unirioja.es
|
|
1237 |
Agost. Es dóna carta-pobla a Castellfort. Però per desgràcia, no ens aporta informació de per on lindava amb Portell:
<<Arxiu Municipal de Castellfort. Còpia simple en paper del segle
XVIII
Testes huius rei et scientes et audientes, Michael Luizon, alcaidus
de Morella, et Alegre, justicia, Johannes de Rama*, quinonarius. Facta
charta in mense augusti, Era M. CC. LXXV. Bartolomeus, scriptor dompni
Blaschi de Alagone, mandato ipsius hanc chartam scripsit et sigillum
apposuit et hoc sig+num fecit. >> * Curiosament, en 1397, en el llistat del cobrament del Morabatí a Portell, apareix un veí com "hereu dena Rama". Veure llistat |
|
123 |
Juliol. Blasco de Alagón dóna el lloc de Bel, situat en terme de Morella, a Garcia Comenge i a la seua esposa Estefania:
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins. Carpeta 420,
nº 5. Original Et dicta pinna de Biel habet affrontaciones, de prima parte serra que dicitur de Benifazan, de secunda parte sicut cludent en la sierra de Totis Vallibus, et exit al villar de Rosel, et de tercia et quarta parte termino de Ballibona, pena pena sicut torna a Benifazan.
Sicut iste predicte affrontaciones includunt et dividunt dictam
pinnam per circuitum, sic dono vobis illam cum introitibus et exitibus
et pertinenciis suis, francam, liberam et quitiam, sine interdicto et
contrario aliquo, et mala voce viventis persone. Ita quod habeatis et
possideatis et teneatis et expletetis dictum locum, omni tempore iure
hereditario, ad dandum, vendendum, impignorandum, comutandum, alienandum,
et quoquo modo alio vestras proprias voluntates faciendum, et que nobis
vel nostris non teneamini aliquod debitum servicium inde facere, set
illam pinnam habeatis ita integre, cum omnibus supradictis superius
continetur. Salva tamen in omnibus nostri nostrorumque fidelitate. Et ut
presens donacio firmior et stabilior habeatur, et ne a nobis vel nostris
possit cassari et in posterum revocari, vobis inde cartam istam facimus,
sigilli nostri dependentis munimine roboratam. Actum est hoc in mense
julii Era Mª. CCª. LXXª. VIª. Johannes Regis scriptor et sunt testes
huius donationis, domini B. dopno de Alagone, scripsit et mandato eius
sigillum apposuit et hoc sig+num fecit. [1ª. col.] Michaelis de Lison,
alcayde de Moriella, et dopno Alegre, justicia de Moriella. [2ª. col.]
Johannes dona Rama, et Petrus Gasco.>> |
|
123 |
Agost, 15. En Morella, Blasco de Alagón dóna a Joan de Brusca el lloc de Tírig per a que el repoble. Encara que ens quede fora de la comarca, cita alguns topònims que sí ho són. El 13 de setembre de 1245 se'n fa una segona.
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Carpeta 512, nº
11P. Còpia autoritzada de 1324 Que afrontatur et terminatur, ex una parte sicut dividit terminum cum pratis de Sancto Matheo et cum fratribus Hospitali, et dividit terminum cum Salçediella, et venit per sumum de soma villas serra serra, sicut aque vertantur versus Terich, et venit ferire usque ad Vallem Tortam, et redit per illam vallem sursum, sicut dividit terminum cum Bochacer, et redit sursum ad illam serram, et dividit terminum cum Chatin, sicut aque vertunt, et vadit serra et ad terminum de Cervaria, sicut aque vertunt usque Terich. Sicut dicte afrontationes affrontantur et terminantur, sic predictam hereditatem de Terich per circuitum vobis et vestris, et omni vestre progenieri totum ab integro, de celo usque in abissum, sine interdicto et contrario aliquo et mala voce totius viventis persone damus, cum ingressibus et egressibus suis, pertinentiis atque melioramentis, cum toltis, forciis et ademprivis, et firmamentis et stacamentis, cum planis et montaneis, cum silvis et garricis, cum lignis viridis et siccis, cum arboribus cuiuscumque generis sint, cum pratis et pascuis, cum aquis et pasturis et venationibus cuiuscumque generis sint, et cum inventionibus, lapidibus et hedificiis ex abisso usque in celum, et etiam cum furnis, fabricis et molendinis, et cum omnibus suis melioramentis et proventibus, et cum omnibus que ad dictam hereditatem pertinent vel pertinere debent, sicut terminatur et assignatur, et etiam cum omnibus que ad usum hominis pertinent vel pertinere debent, et specialiter cum omnibus iuribus quod ego habeo vel ibi habere debeo aliqua ratione. [...]
Datum apud Morellam, XVIIIº kalendas septembris, per manum
Bartholomei, scriptoris domini B. de Alagone, qui mandato ipsius, sub
era Mª. CCª. LXXª. VIª., hanc cartam scripsit et sigillum apposuit, et
hoc sig+num fecit, loco, die, era tempore prenotatis. Testes sunt huius
rey hoc videntes et audientes, Michael de Lison, alchaydus de Morella,
et Johannes de dompna Rama, quinnonarius, et Alegre, justiciam de
Morella.>> |
|
123 |
Desembre. En Morella, Blasco de Alagón dóna el lloc de la Salzadella a Pere Ausina i Miquel d'Ascó, per a que el repoblen. Encara que ens quede fora de la comarca, cita alguns topònims que sí ho són:
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Llibres, nº 542C,
f. 22r/v. Còpia simple de 1416 Et habet affrontaciones predictum terminum qui dicitur Salzadella, de prima parte sicut aque vertuntur de la Sierra de Tirig contra Salzadella, et de secunda parte sicut vadit illo rivo de Alfacala e la sierra de Exivert, et de tertia parte, sicut vadit al barrancho de Alfacala a la sierra de Benifadriell, et de Benifadriell, axí com va a la sierra de Vinabutos, et de quarta parte de la cabeça de la Pena Roya, asi como vadit por pleno, sicut aque vertuntur contra Las Cuevas, et exit a la sierra de Cervera.
Sicut iste predicte affrontationes includunt et dividunt illam
undique per circuitum, sic dono vobis predictum terminum ad populandum
et omnes homines qui ibi venient ad populare, quod populent ad bonum
forum Cesarauguste, tamen salva in omnibus nostra et nostrorum
fidelitate. Et ad huc damus vobis, quod faciatis et habeatis ibi furnos.
|
|
1239 |
Gener, 3. Encara que no ens afecta directamente, afegim un fragment de la carta-pobla de Benassal perquè ens ajudarà a identificar altres topònims interessants:
<<Arxiu Municipal de Benassal. Pergamí original Et cui hereditati has affrontationes et terminos imperpetuum damus et assignamus, scilicet sicut illum cabeço de Moncatil includit intus versus Venaçal; deinde in antea vadit ferire per illam serram en juso, et dividit terminum cum Molinello, sicut aque vertunt versus vallem Carboneram, et redit per illos somos carrascosos en iuso usque ad Villar de los Angostos, quod debet intrare in valle Carbonera, et redit per illam lomam sursum, et dividit terminum cum illa mola de Aras, et sicut aque vertunt versus Venaçal, redit ad collatum de illa fonte de la Calçada de Meder, et transversat illum barranchum fundum et vadit ferire ad Cabeço de Petro Darocha, et vadit ferire ad Corbon, et transversat illum torrentem quod venit de Valcorba et vadit ferire ad collatum de Ayvol, sicut aque vertunt versus Venaçal, et vadit ferire per somos altos sicut aque vertunt et ferit ad barranchum de Montleon, et per illum barranchum vadit ferire usque ad Forcallo, et redit per barranchum sursum, et venit per barranchum de las Maçaneras et vadir ferire ad illum domenge dompni Blaschi de Alagone, et intra domenge dompni Blaschi de Alagone per serram sursum, vadit ferire al illum cabeço de Moncatil. [...] Adhuc retinemus ad opus nostri et nostrorum successorum, illum molendinum de Montleon et omnes furnos qui fuerint aliquo tempore in dicta populatione de Venaçal. [...]
Testes sunt huius rei hoc videntes et audientes, Michael de Lison,
alchaydus de Morella, et Garcia Perez de Castiel, Romeus, capellanus de
Morella, Alegre, justicia de Morella, et Johannes de dompna Rama*,
quinnonarius de Morella. Facta carta tertio die in introitu mensis
januarii, Era Mª. CCª. LXXª. VIIª. Bartholomeus, scriptor dompni Blaschi
de Alagone, mandato ipsius hanc cartam scripsit et hoc sigillum apposuit
et hoc sig+num fecit.">> * Curiosament, en 1397, en el llistat del cobrament del Morabatí a Portell, apareix un veí com "hereu dena Rama". Veure llistat |
|
123 |
Gener, 25. En Morella, Blasco de Alagón dóna el lloc de Catí, del terme general de Morella, a Ramon de Bocona, per a que el repoble:
<<Arxiu de la Diputació de Castelló. Secció Catí. Pergamí original Et dicta hereditas habet affrontationes, de prima parte sicut dividit terminum cum chert, et traviessa illum barrancho et vadit ferire ad illam serram que dividit terminum cum Teri, sicut aque vertunt versus Catim, et serra serra transversat Vallem Tortam et vadit ferire ad serram que dividet terminum inter Abocacer et planum de Cireso, sicut aque vertunt et serra serra vadit ferire ad Rivum Siccum et per rivuum rivum vadit ferire ad viam que descendit de La Cova de Prunellas, sicut aque vertunt, et via via ascendit per illam La Covam et per illam serram vadit ferire ad Gibalcolla, sicut aque vertunt, et serra serra transversat Salvasoria et vadit ferire per fundum de Vallibana et per serram serram dividit terminum cum Chert, sicut aque vertunt versus Catim. Sicut dicte affrontationes includunt et dividunt dictam hereditatem de Catim per circuitum sic damus vobis, Raymundo de Bochona et universis populatoribus et habitatoribus ibi habitantibus et aliquo tempore habitaturis, totum ab integro de celo usque ad terram, cum introitibus et exitibus, cum montibus, planis et montanis, lignis et arboribus, et herbis, et pascuis, et venationibus, et adinventionibus, et cum aquis et aqueductis, et lapidibus, et cum omnibus melioramentis que ibi et facere poteritis aliquo modo et aliqua ratione, et cum omnibus illis que dicte hereditati pertinent et pertinere debent sicut unquam melius e plenius et utilius potest dici et intelligi et cogitari ad salvamentum et utilitatem vestri et vestrorum successorum. [...]
Data apud Morellam, VIII kalendas febroarii, per manum Bartholomei,
scriptoris dompni Blascho de Alagone, qui mandato ipsius, sub Era Mª.
CCª. LXXª. VIIª. hanc cartam scripsit, et sigillum apposuit, et hoc
sig+num fecit loco die, era, tempore prenotatis. Testes sunt huius rei
hoc videntes et audientes, Michael de Lison, alcaydus de Morella, et
Johannes de dompna Rama, quinonarius, et Alegre, justicia de Morella.>> A una web de Catí trobem informació de primera mà sobre aquesta carta pobla. Transcribim la part on diu per quins territoris va: <<hereditatem que est in termino de Morella que hereditas dicitur Catinus. Ita quod populetis ibi vobiscum insimul cuadraginta populatores et habitatores. Et dicta hereditas habet affrontaciones de prima parte sicut dividit terminum cum Chert. Et taviessa illum barrancho et vadit ferire ad illam serram que dividit terminum cum Teri (Tirig) sicut atque vertunt versus Catinum et serra transversal vallem tortam (Vall Torta) et vadit ferire ad serram que dividit terminum inter Albocacer et planum de Ciresso (Vall de Cirers). Sicut atque vertunt, et serra vadit ferire ad Rivum siccum et per rivum vadit ferire ad viam que descendit de Lacua de Prunellas (La Llècua) sicut aqua vertunt et via ascendint per illam lacuam et per illam serram vadit ferire ad Gibalcolla sicut atque vertunt versus Catinum. [i no pos en latí el que sí que posa en la traducció: "va a tocar a Gibalcolla, segons vessen les aigües, i serra avant travessa Salvassòria i va a tocar pel fons de Vallivana i serra avant parteix terme amb Xert, segons les aigües es vessen cap a Catí".]>> |
|
123 |
Gener, 25. En Morella, Blasco de Alagón dóna a Joan de Brusca el lloc d'Albocàsser, per a que el repoble:
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Montesa. Llibres,
nº 542C, ff. 21v/22r. Còpia simple de 1416 Et dicta hereditas habet affrontationes, de prima parte Vallis Torta, et redit per illam serram et dividit termino cum illo plano de Cireso, et serra serra vadit ferire ad rivum Siccum qui venit de Aras, sicut aque vertunt versus Albocacer, et per rivum Siccum enyuso vadit ferire usque ad Covam, et redit per illum barranchum sursum ad serram de Bierach, et per serram serram sicut aque vertunt versus Albocacer, redit ad Vallem Tortam et ibi dividit terminum cum Serra. Sicut dicte affrontationes includunt et dividunt dictam hereditatem de Albocacer per circuitum, sic damus vobis, Johanni de Brusca, et universis populatoribus ibi habitantibus et aliquo tempore habitaturis, totum ab integro, de celo usque ad terram, cum introitibus et exitibus, cum montibus et montanis, et planis, et lignis, et erbis et pascuis, et venationibus et ad inventionibus, et cum aquis et aqueductis et lapidibus, et cum omnibus melioramentis que ibi ferceritis et facere poteritis aliquo modo et aliqua ratione, et cum omnibus illis que dicte hereditati pertinent et pertinere debent, sicut unquam melius et plenius et utilius potest dici et intelligi et cogitari, ad salvamentum et utilitatem vestri et vestrorum successorum. [...]
Datum apud Morellam, VIIIº kalendas febroarii, per manum Bartholomei,
scriptoris dompni Blasii de Alagone, qui mandato ipsius Era Mª. CCª.
LXXª. VIIª., hanc cartam scripsit et sigillum aposuit et hoc sig+num
fecit, loco, die, era et tempore prenotatis. Testes sunt huius rey, hoc
videntes et audientes, Michael de Lison, alcaydus, et Johannes de dompna
Rama, et Alegre, justicia de Morella.>> En internet trobem un pdf molt interessant sobre les cartes-pobla fetes a terres valencianes amb usos i costums aragonesos: <<13.- Albocácer fue una antigua alquería musulmana que fue tomada por las huestes cristianas de Jaime I en 1233. El Monarca entregó dicha población al noble Blasco de Alagón, quien procedió a la acción repobladora donando la primera carta de repoblación el 25 de enero de 1239 a la heredad de Albocasser, en el término de Cuevas de Vinromá, para Juan Brusca y 30 pobladores más, a fuero de Zaragoza.>> p. 398
[GÓMEZ BAYARRI, José
Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses.
p. 398. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en
dialnet.unirioja.es
|
|
123 |
Gener, 25. En Morella, Blasco de Alagón dóna a Berenguer de ça Granadella i a Berenguer Borràs el lloc de Castell de Cabres, del terme general de Morella, per a que el repoblen:
<<Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Pergamins.
Carpeta 420, nº 10. Còpia autoritzada de 1326 Cui hereditati has affrontationes et terminos imperpetuum assignamus, scilicet sicut includit Regaxol et ascendit ad seram de Ballibona, et per serram serram vadit ferire ad Maladam Hospitalis intus stando, vadit ferire ad terminum del Buxar, et transversat illas valles et dividit terminum cum Buxar, et vadit ferire ad Seram de Choraxan, et serra serra dividit terminum cum Coratxan et vadit ferire ad pinnum super fontem de l'Albarda, et dividit terminum cum hereditate de Arnalt de Barbaran, et vadit ferire ad serram super Villam Novam, et reddit per illos solanares et vadit ferire ad Regaxol. Sicut dicte affrontationes includunt et dividunt dictam hereditatem per circuytum, sic damus vobis illam ad populandum totam ab integro, de celo usque ad terram, cum aquis et rivis, et herbis et pascuis, et venationibus, et montibus et planis et montaneis, riguis et irriguis, silvis et lignis, et introitibus et exitibus, et cum omnibus pertinentiis, et cum omnibus iuribus dicte hereditati pertinentibus et pertinere debentibus aliqua ratione, retento illo nostro domenge sicut est assignatum et terminatum. [...]
Data apud Morellam, VI dies in exitu januarii, per manum Bartholomei,
scriptoris dompni Blascho de Alagone, qui mandato ipsius sub Era Mª.
CCª. LXXª. VIIª. hanc cartam scripsit et sigillum apposuit et hoc
sig+num fecit, loco, die, era, tempore prenotatis. Testes sunt huius rei
hoc videntes, audientes, Michael de Lison, alcaydus de Morella;
Bernardus Rei, Alegre, justicia, Johannes de dompna Rama.>> |
|
123 |
Març. Jaume I otorga un privilegi a Terol concedint-li la facultad de crear noves poblacions en el camí reial de València. Se suposa que aquesta ruta, des de Saragossa, passava per Terol, Sogorb, i per Sagunt arribava a València. De fet, en una nota a peu de pàgina llegim ("todavía en 1265 Jaime I, desde Valencia, ordenaba que el camino real que conduce de Valencia a Teruel pasara obligatoriamente por Segorbe"):
<<[En una nota] María de los Desamparados CABANES
PERCOURT: Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. Institución
Fernando el Católico. Zaragoza 2009, doc.43: "quod positis facere
populationem de quinquaginta populatoribus, tantum intra caminum regium,
in quocumque loco volueritis de Valencia usque ad Turolium, propter
bonum et custodiam camini adque defensionem" [i en la nota següent:]
"Sic incipit a flumine de Guadalaviar [Turia] et vadit
cerro ad turrim de La Cuba [Cubla?] que dicitur Serriella; et sicut
vadit ad Lossam et ad sumum de Cutema; et exiit ad la
covam de Abenferruz [La Cuevarruz, ] et ad sumum de foz de Cherutea [Rambla de la Chartera, afluent del Guadalaviar, en Villel];
et vadit ad fontem Sarcosa; et vadit ad sumum de portu de
Bexxis de la Salada [Peña Salada, Abejuela/el Toro], cum omnibus
almansis [Almansa, Abejuela]; et exit ad foxem de Bexxis;
et donat per cerrum in turre de talaia de Bexxis [Bejis?] et exit ad turrim de la coba de Xerica
et de ipsa in sursum; et vadit ad Carbentias et ad montem
Algaral et exit ad la cavam de Castelo de Montan [Montán]; et vadit al Olvano et exit ad
Pedram Fitam et ad Pignam Gulosam; et vadit ad Pignam
Serratam [Penya Cerrada, en Fortanete] et ad Montalt
et ad Cassiellas et ad Lagunam Frigiam et ad Mascarosas
et ad costam de la Serreçuela, et exit ad Pignam Serratam.>>
[UTRILLA, Juan F. (2017): De la
"extremadura" aragonesa al reino de Valencia: las tierras de frontera
entre el mundo cristiano feudal y el Sharq al-Andalus (1170/1240),
en Bajar al reino. Relaciones sociales, económicas y comerciales
entre Aragón y Valencia siglos XIII-XIV (E. Sarasa, coord.).
Institución Fernando el Católico pp.31-61. Zaragoza.]
pdf |
|
1241 |
Gener. Martínez Calvo ens dona també una traducció de la carta-pobla de La Cuba. Diu el següent:“La Orden del Temple otorga carta de población a treinta pobladores de La Cuba, fijándose los términos de la localidad”. [curiosament li donen el nom de Valle de Desledón] Diu:
<<Yo Frey G(uillén) de Ager, por manddato del preceptor de Cantavieja
Frey R(aimundo) de Serra, humilde Maestre de las casas de la Milicia del
Templo en Cataluña y en Aragón, y con el asenso y voluntad de Fr.
Rigaldo, Fr. P. de Ager, Fr. Bertrán de Bompar, Fr. Juan, camarero de
Cantavieja y con la voluntad de todos los demás del convento, damos,
concedemos y firmamos a los treinta pobladores y sus descendientes sobre
el poblamiento (del terreno) que está en el término de Cantavieja y se
llama el valle de Desledón*
para todos los sucesores, con sus ademprios, a saber: de aguas, caminos,
montes, bosques, pastos, carrascales, y en general todas las
pertenencias que suelen darse en otros actos de poblar. Los términos del
valle de Desledón
para poblar son: según va el
barranco hondo [el de Portell o un altre?]
y sale al collado de Mirambel y va a la Peña Dreta de la torre de Guerín
y sale al horcajo de la Cogullada
[arribave a La Albareda o ere una altra Cogullada?],
y según va la sierra de Mirambel [ere l’actual Mirambell o
simplement un altre lloc amb una “bona vista”?]
y sale al cabezo del Aljub y sigue la sierra hasta el río de
Las Albaredas y avanza hasta el río de Cantavieja y por el mismo río
arriba hasta el barranco hondo...” I també diu altres coses curioses, com
“Retenemos sin embargo de esta donación las
iglesias, con todos sus derechos a saber:
diezmos y primicias y todas otras cosas de derecho que sabemos
pertenecen a las iglesias. Me reservo también el
horno
y los molins, los impuestos de toda mercancía,los juicios y las caloñas,
el botín del enemigo y cabalgada,
bajo este pacto de que vosotros desde esta próxima fiesta de San Juan
Bautista hasta dos años no hagáis el
servivio de hueste ni cabalgada, y a partir de entonces hagáis como
hicieron los hombres de Cantavieja y en general cualquier otra
donación.
-Publ. Ledesma, M.L. “La colonización del
Maestrazgo turolense por los Templarios” en “Aragón en la Edad Media.
Enonomía y sociedad”, V, (Zaragoza, 1983), pp. 86-87.
[MARTÍNEZ
CALVO, Pascual. Historia de
Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey.
Pàg. 82. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992] *Però què vol dir Desledon? a)“deslinde”, o sigue, frontera entre Cantavella i Morella?; b) o vol dir que aquests 30 pobladors eren de Ledó (en l’actualitat, Lledó), que és un poble del Matarranya, a la frontera entre Aragó i Tarragona, c) o el motiu és per la presència de lledoners en aquesta vall? Com que a més de Vall de Desledón també s'ha trobat escrita com Valldesledón i Valledesledón la meua aposta personal és que ve de la paraula "lledó", que vindria a voler dir que el lloc era una vall amb on hi havia molts lledoners (o un de molt gran, qui sap?). Sabem que en aquella època Jaume I va fer servir la paraula "ledó" per a referir-se, no al fruit del lledoner sinó a l'arbre. En la seva Crònica va dir, per exemple, quan anava a assatjar Borriana: <<...dats-me fusta, que molta n'à aquí, de ledó, e d'uns arbres e d'altres, e fer-vos-he jo un castell de fust...>>, i és que aquesta sembla que era una fusta molt apreciada, gràcies a la seua flexibilitat, per a la ràpida construcció de màquines d'assalt. De tot això ens fa moltes reflexions Coromines, tant en el seu Onomasticon com en el Diccionari Etimològic.
NOTA: el portellà Joan Planas Masse, en els seus estudis sobre les
bailies de Cantavella i Morella, defenia la tesi de que aquesta
carta-pobla anomenada
Valldesledón, Valledesledón, Vall de
Desledón, etc. se correspondria a la carta-pobla de Portell; i que
quan parla de La Torre de La Cuba,
com en la carta pobla de Villarluengo en 1194, s’estaria referint a la
torre de Portell, que des de fa anys fa funció de campanar. Per
desgràcia, la seva mort l’any 2002 li va impedir demostrar aquesta tesi. Queda obert el dubte. I és que és sospitós que quasi tots els pobles de Castelló tinguen carta-pobla i Portell no, tot i que devia ser un poble de certa importància estratègica, com ens ho demostra la magnífica torre de l'homenatge que encara tenim i el seu emmurallat, gran part del qual encara se conserve. Sarthou Carreres, en canvi, no dubta en dir-nos que sí teníem carta pobla. Concretament, ell diu que Portell va estar donat per Jaume I als Templers, en 1234. Això ho va publicar allà per l'any 1910 i és l'últim que sabem sobre la carta pobla. Segurament, en aquell moment encara devia trobar algun document a l'Ajuntament on quedava documentat perquè ho diu sense cap vacilació. Després, com tots sabem, durant la maleïda Guerra Civil van cremar tot el que quedava, segurament amb la carta-pobla inclosa. O, segurament, s'ho va copiar dels diccionaris geogràfics del segle XIX, on també es parla d'aquesta carta-pobla, tal i com hem sabut més tard. Si algú pot aportar llum al tema, que ens ho digue. Anant a una font més original, la de Ledesma, trobem la transcripció en llatí d'una copia del document: <<A.H.N. Cod. 660 B, pág. 95-96.>> Hoc est traslatum bene et fideliter factum, pridie kalendas iulii, era M.ª CCCª XLIIIª, sumptus a quodam instrumentum cuius tenor talis est. In Dei nomine, notum sit cuntis tam presentibus quam futuris quod ego frater G(uillem) d'Ager preceptorii Vetulacanta per preceptum domini fratris R(aymundi) de Serra, humilis magister domorum militie Templi in Catalonie et in Aragone, et cum asensu et voluntate fratris Rigaldi et frater P. d'Ager et frater B(ertrani) de Bompar et frater Iohani camerarii Vetulacanta et cum voluntati omnium aliorum conventui, damus, concedimus et firmamus XXX populatoribus et eorum successoribus de populatione qui est in termino Vetulacanta et est vocata Valle Desledon (o Deslendo), cum omnibus succesoribus cum adempramentis suis, videlicet aquarum, viarum, montium, nemorum, pascuarum, carascalium et generaliter cum omnibus suis adempramentis sicut in aliis populacionibus fieri solet. Termini vero de Valle Desledon de iam dicta populacione sunt sicut vadit lo barranco fondo et exit ad collado de Miranbell et vadit a la Penna dreta de la Turre del Gerin et exit al forcallo de la Cogullada [Ledesma diu que és la nostra però ho és realment?] et sicut vadit a la sierra de Miranbell et exit al cabezo del Aljub et vadit la sierra usque al rivo de las Albaredas et vadit usque ad illo rivo de Vetulacanta [riu Cantavella] et pro ipso rivo en suso et tornat ad ipso barranco fondo*. Totam iam dictam populatione de Valle Desledon, sicut includunt terminis et affrontatonibus suis, per nostros successoribus donamus, concedimus, laudamus, predictis populatoribus et eorum successoribus, libere et ingenue nunch et semper sicut superius dictum est, et etiam mellis si dici potest ad opus illorum et nostri. [...] Factum est hoc cum asensu et voluntate et consilio Bergardus scolarii et P. Vitalis et P. Juarez et G. Narbones et F. Flovian et B. de Puigbriaut. Et ego frater Guillem Dager preceptorii Vetulacanta hanc cartam firmo et hoc sig (signo) num facio. Sig num fratis Rigaldo, Sig num fratris P. d'Ager. Sig num fratris B(ertran) de Bonpar. Sig num fratris Iohannis camerarii. Regnante rex Jacobus in Aragone. Actum est hoc in mense ianuarii, anno Domini (ab incarnatione) Mº CCº XLº primo. Bonetus diaconus scripsit et hoc signum facio. Sig num Miguel mercator notaribus publici Cantavetulle testis. Sig num Bartolomei Peregrini notari publici Cantavetulle qui ut testis se rescripsit. Sig num G. Faber notari publici Villarlongi, qui hoc translatum translavit.>> * No cal fiar-se del topònim "barranc fondo" perquè sembla ser més descriptiu que topònim pròpiament dit; si consultem altres cartes-pobla el trobarem diverses vegades, com p.e. en la de Tronchón, de 1272 La mateixa Ledesma, la comenta: <<La carta de La Cuba, concedida a 30 pobladores, alude a la población que está en término de Cantavieja, señalándose entre sus límites el "forcallo de la Cugullada" (actual Cogullada entre Cantavieja y La Iglesuela), la Sierra de Mirambel, el río de las Albaredas (actual La Cuba [¿¿per què la Cuba i no l'Albareda??]) y el río de Cantavieja. Las condiciones de la donación, muy breves (a saber los derechos de los monjes sobre hornos, molinos, lezdas, caloñas, hueste y cabalgata), incluyen como caso especial la exención a los pobladores de hueste y cabalgada en los dos años siguientes a la concesión, pasados los cuales se ajustarían a lo que regía respecto a este tipo de servicios en Cantavieja. Tal privilegio puede interpretarse como una fórmula para arraigar a una población relativamente reciente que necesitaba poner en cultivo las heredades recibidas y organizar su vida en la localidad.>> [LEDESMA RUBIO, M.ª Luisa. La Colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios. Inclós en el llibre Aragón en la edad media: Estudios de economía y sociedad (siglos XII al XV). Pàg. 69-93. Universidad de Zaragoza, Facultad de Filosofía y Letras, Departamento de Historia Medieval. 1983.] pdf en dialnet.unirioja.es |
|
12 |
Agost, 2. Sobre la Todolella, en internet trobem algunes dades importants:
<<Sembla que el 2 d'agost del 1.242 va rebre una carta pobla
per a cristians en la persona de Ramon de Calvera. Fou senyoriu dels
Figueroa en el segle XIV, dels Vinatea en el XV i dels Ciurana des del
XVI. En 1.806 n'era senyor Francesc Vidal i Roca. En el seu terme es
trobava el poblet de Saranyana, poblat per Balasc d'Alagon juntament amb
Alabor i Perarola en juliol del 1.233.>>
[uv.es] |
|
Cartes de poblament i delimitacions de territoris:
1101-1200 1201-1232 1233-1242 1243-1300 |
|
